06
de gener
del
2021
Actualitzat
el
07
de gener
a les
9:53h
Aquest dimecres tindrà lloc l'últim psicodrama d'unes eleccions presidencials nord-americanes sense precedents. El Congrés dels EUA (Senat i Cambra de Representants) es reunirà (a la 1 del migdia, hora de Washington) per certificar el resultat de les eleccions del 3 de novembre. No es preveuen sorpreses, però el que sol ser un mer tràmit que acostuma a passar gairebé desapercebut, aquest cop s'ha convertit en el darrer pols entre les institucions polítiques i el president sortint, Donald Trump, que insisteix en què ha estat víctima d'un frau massiu. L'acte d'avui a Washington és el darrer abans de la presa de possessió del nou president, el 20 de gener.
Des del dia de les eleccions, l'equip d'advocats de Trump ha presentat nombroses al·legacions davant dels tribunals per intentar bloquejar l'accés de Biden a la Casa Blanca. Però cap jutge ha considerat provades les acusacions de frau. Els resultats electorals van ser certificats per les autoritats electorals dels 50 estats sense excepció, estats molts d'ells governats pels republicans. Sense trobar cap ressò als tribunals, els atacs i suposades denúncies trumpianes han quedat ofegades.
Però hi ha molt en joc. Trump continua rebutjant la seva derrota i un sector del Partit Republicà, minoritari, li fa ressò, mentre que una part important de les bases conservadores donen escalf a l'estratègia desestabilitzadora del magnat. Aquest dimecres, prop de 140 membres de la Cambra de Representants (de 435) i 12 senadors (de 100), tots ells republicans, qüestionaran els resultats i demanaran que es constitueixi una comisió per auditar els resultats en deu dies. Tot indica que la petició serà rebutjada per la majoria.
Però passi el que passi, la negativa a reconèixer els resultats pel president sortint i els seus partidaris ha causat una ferida profunda en el sistema polític i l'estabilitat institucional als Estats Units. Caldrà veure l'impacte que tindrà aquesta crisi a llarg termini. També serà interessant de comprovar qui són els dirigents republicans que guanyen protagonisme en la batalla per qüestionar els resultats, ja que engtre ells hi haurà probablement alguns dels que intentaran abanderar la dreta nord-americana en les eleccions del 2024.
Frec a frec al Senat
La sessió d'aquest dimecres al Congrés tindrà lloc després de les eleccions d'ahir a l'estat de Geòrgia, on es disputaven dos escons que decidiran la majoria al Senat. Un d'ells ja és al sarró demòcrata, amb la victòria del reverend negre Raphael Warnock sobre Kelly Loeffler (50,6% envers 49,4%), mentre que encara continua el recompte, molt ajustat, per dilucidar si el demòcrata Jan Ossoff derrota David Perdue, a qui du un mínim avantatge. Si així fos, el Senat quedaria a 50/50, però amb vot de qualitat per a la nova vicepresidenta Kamala Harris, el que donaria als demòcrates la majoria de l'alta cambra.
En tot cas, es tracta d'un resultat magnífic pels demòcrates en un estat fins ara republicà i conservador, i on Joe Biden va guanyar per 11.000 vots. Un fet que indica moltes coses: que el sud, un feu republicà fins fa ben poc, està canviant, i que caldran acords al Senat, on guanyaran pes els moderats de tots dos partits.
Des del dia de les eleccions, l'equip d'advocats de Trump ha presentat nombroses al·legacions davant dels tribunals per intentar bloquejar l'accés de Biden a la Casa Blanca. Però cap jutge ha considerat provades les acusacions de frau. Els resultats electorals van ser certificats per les autoritats electorals dels 50 estats sense excepció, estats molts d'ells governats pels republicans. Sense trobar cap ressò als tribunals, els atacs i suposades denúncies trumpianes han quedat ofegades.
Però hi ha molt en joc. Trump continua rebutjant la seva derrota i un sector del Partit Republicà, minoritari, li fa ressò, mentre que una part important de les bases conservadores donen escalf a l'estratègia desestabilitzadora del magnat. Aquest dimecres, prop de 140 membres de la Cambra de Representants (de 435) i 12 senadors (de 100), tots ells republicans, qüestionaran els resultats i demanaran que es constitueixi una comisió per auditar els resultats en deu dies. Tot indica que la petició serà rebutjada per la majoria.
Però passi el que passi, la negativa a reconèixer els resultats pel president sortint i els seus partidaris ha causat una ferida profunda en el sistema polític i l'estabilitat institucional als Estats Units. Caldrà veure l'impacte que tindrà aquesta crisi a llarg termini. També serà interessant de comprovar qui són els dirigents republicans que guanyen protagonisme en la batalla per qüestionar els resultats, ja que engtre ells hi haurà probablement alguns dels que intentaran abanderar la dreta nord-americana en les eleccions del 2024.
Frec a frec al Senat
La sessió d'aquest dimecres al Congrés tindrà lloc després de les eleccions d'ahir a l'estat de Geòrgia, on es disputaven dos escons que decidiran la majoria al Senat. Un d'ells ja és al sarró demòcrata, amb la victòria del reverend negre Raphael Warnock sobre Kelly Loeffler (50,6% envers 49,4%), mentre que encara continua el recompte, molt ajustat, per dilucidar si el demòcrata Jan Ossoff derrota David Perdue, a qui du un mínim avantatge. Si així fos, el Senat quedaria a 50/50, però amb vot de qualitat per a la nova vicepresidenta Kamala Harris, el que donaria als demòcrates la majoria de l'alta cambra.
En tot cas, es tracta d'un resultat magnífic pels demòcrates en un estat fins ara republicà i conservador, i on Joe Biden va guanyar per 11.000 vots. Un fet que indica moltes coses: que el sud, un feu republicà fins fa ben poc, està canviant, i que caldran acords al Senat, on guanyaran pes els moderats de tots dos partits.