Mapa interactiu

MAPA Més de 300.000 persones van marxar de Madrid per passar fora el Nadal

Catalunya va aprofitar la flexibilitat de la nit de Nadal i del Cap d'Any i va ser el tercer territori de l'Estat amb més mobilitat aquells dies

per Roger Tugas Vilardell , 6 de gener de 2021 a les 19:22 |
Els auguris conforme les festes de Nadal comportarien un increment de mobilitat, contactes i, en conseqüència, contagis sembla que s'està complint. Les ganes de reunir-se amb la gent estimada van pesar més que les crides a la prudència i el nombre de desplaçaments ha estat notable les últimes setmanes. També entre comunitats, especialment amb origen a la de Madrid, la qual ha perdut 318.016 residents entre el dia 13 i el 25 de desembre.



Aquesta informació es pot analitzar gràcies a les dades obertes del Ministeri de Transports i s'ha agafat de referència el dia 13 perquè és un diumenge previ a les festes i, per tant, ja no hi ha el possible increment de persones a la capital espanyola per motius laborals. En concret, entre llavors i el dia de Nadal, la Comunitat de Madrid va passar de quasi 6,4 milions de persones a poc més de 6 milions, cosa que significa una pèrdua del 5% de població o, el que és el mateix, que un de cada vint residents van anar a passar el Nadal fora. O podria ser més i tot, ja que aquesta és la reducció neta i podria ser que n'haguessin marxat més, si, en sentit contrari, n'hi van arribar d'altres territoris.

Algunes carreteres de l'entorn madrileny es van col·lapsar el dia 23, però el cert es que la caiguda de la població ja va començar el dissabte anterior, dia 19, si bé es va accelerar els dos dies previs al de Nadal. I això malgrat les restriccions imposades per la majoria de les comunitats, que només permetien l'arribada de persones si eren residents, familiars o, en ocasions, persones properes, per bé que el País Valencià fins i tot va optar per tancar del tot el perímetre i no acceptar ni això.


En tot cas, el desplaçament fora de la Comunitat de Madrid va ser clarament inferior al que hi va haver, per exemple, a l'estiu, ja que tant al juliol com a l'agost la població hi va caure clarament per sota dels sis milions de persones i, fins i tot, en dies determinats per sota dels cinc milions. I és que a la capital espanyola hi viuen i treballen moltes persones nascudes a altres indrets de l'Estat que, quan arriben els dies festius, tornen amb les respectives famílies, amb els riscos que això comporta en situacions com l'actual.

A l'altre cantó de la balança, la veïna Àvila ha incrementat la població un 12,1% durant el Nadal (18.107 persones més), així com Zamora -també a Castella i Lleó- ho va fer un 9,3% (17.133 persones més). En termes absoluts, però, el major augment el va patir Toledo -igualment limítrofa amb Madrid-, amb 39.342 persones més, seguida de l'andalusa Jaén (31.999), la castellano-manxega Ciudad Real (30.027), Astúries (29.756) i l'extremenya Badajoz (28.380).


A nivell català, la variació va ser força petita, ja que Barcelona tan sols va perdre un 1,2% de la població (64.597 persones menys), Girona un 0,9% (6.432 persones), Tarragona un 0,7% (5.296) i Lleida en va guanyar un 1,6% (6.714 persones). Les limitacions més estrictes del País Valencià van tenir efecte, ja que la província de València quasi no va patir canvis (287 persones més), Alacant va créixer un 0,4% i Castelló un 1,3%. Les Balears van perdre un 0,7% de la població.

Madrid, entre els pitjors nivells d'incidència

Caldrà veure quina relació tenen aquests desplaçaments i l'increment de contagis dels dies posteriors, però el que sí que és constatable és que Madrid és ara una de les comunitat amb major incidència, amb 227,8 positius per cada 100.000 habitants, l'última setmana, segons el Ministeri de Sanitat. Clarament per damunt de la mitjana (156,8) i només per darrere d'Extremadura (406,6) i les Balears (262,8). Catalunya se situa lleugerament per sobre de la mitjana (181,8) i amb un increment més lent que a Madrid, mentre que la incidència és molt menor a les Canàries (69,7), Astúries (75,7) i Andalusia (84).

Un altre element a tenir en compte és el nombre de desplaçaments que fa cadascú, una variable que es pot analitzar amb les dades de Facebook Data for Good, les quals calculen el nombre de cops que es mou la població d'un territori en relació a com ho feia el febrer, abans de la pandèmia, referència que rep un valor de 100. Ho fa, a més, tenint en compte només la quantitat de gent que hi ha en cada moment al territori i, per tant, l'indicador no es veu afectat per una reducció o increment de la població en determinats moments com Nadal.

Mobilitat de Nadal i Cap d'Any

I segons això, la flexibilització de les restriccions nocturnes a Catalunya va ser força aprofitat i, en contra del que passava les anteriors vigílies de festius, hi va haver més desplaçaments que a la resta de territoris de l'Estat els dies 24 i 31. En concret, per Cap d'Any, els catalans es van moure l'equivalent al 77% del que ho feien el febrer, una xifra que, tot i semblar baixa, és la tercera més elevada de l'Estat (mitjana de 74,8%), només per darrere de Múrcia (82,5%) i les Canàries (80,4%) i empatats amb el País Valencià.

Les ganes de contactes van pesar també més que les crides a la prudència la nit de Nadal, quan Catalunya va ser de nou el tercer territori de l'Estat amb més desplaçaments (un 80,3% que els de referència, tan sols per darrere de murcians (84,9%) i valencians (81,1%) i clarament per sobre del 77,4% de mitjana estatal). Es tracta dels dos dies en què els catalans tenien permès tornar més tard a casa, excepció que es va notar.



L'increment en el desplaçament els dies 24 i 31 és més notori si es compara amb la dinàmica prèvia, ja que Catalunya venia registrant des del novembre xifres de menors desplaçaments que la resta de territoris de l'Estat els dies previs a caps de setmana o festius. La major permissivitat en la mobilitat nocturna no només va anul·lar aquesta diferència -d'uns 3,8 punts per sota, de mitjana-, sinó que la va capgirar -2,7 punts per sobre, de mitjana dels dos dies-, suposant un notori canvi de tendència.

La problemàtica dels dies laborables

El gràfic superior mostra aquesta evolució en la mobilitat a Catalunya i la mitjana de la resta de territoris de l'Estat, evidenciant-se que les restriccions imposades hi tenen efecte sobretot en caps de setmana i festius. Així, mentre que els catalans es desplacen 2,8 punts més que la resta en dies laborables, ho fan 3,8 punts per sota els divendres i vigílies de festiu i fins a 9,1 punts menys en caps de setmanes i festius. Les limitacions redueixen les interaccions socials quan més es feien per oci (73,6% de mobilitat en caps de setmana i festius), però, en canvi, la implantació del teletreball no acaba de funcionar de dilluns a dijous (87,9% de mobilitat normal).

En tot cas, aquesta tendència es redueix a partir del dia 22, quan molta gent agafa vacances i se suspèn el curs escolar. Llavors, la mobilitat a Catalunya passa a ser 1,1 punts inferior a la de la resta de territoris de l'Estat els dies laborables i 3,5 punts inferior en caps de setmana i festius. Excepte els casos ja esmentats de la nit de Nadal i el Cap d'Any, quan s'inverteixen les tornes i són els únics dies en què els catalans es mouen més -amb els contactes i riscos de contagi que això comporta.



ii

Altres notícies que et poden interessar






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació