30
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
18:45h
Matinada del 6 de novembre del 2016. L'intent de consensuar la nova direcció pilotada per Miquel Iceta arriba a tal punt de tensió que Núria Parlon s'aixeca de la taula. El flamant primer secretari, que ha guanyat les primàries amb un 54% del suport, necessita un secretari d'Organització en un moment clau per al PSC. Les turbulències amb el PSOE han arribat al punt àlgid arran de la defenestració de Pedro Sánchez i de l'abstenció, no secundada pels socialistes catalans, a la investidura de Mariano Rajoy. Iceta necessita un número dos d'ordre i amb mà de ferro per revifar el partit. El nom de consens és Salvador Illa, però Jaume Collboni es resisteix a deixar marxar el seu cap de gabinet en un moment en què han aconseguit entrar al govern de Barcelona.
Finalment, davant la impossibilitat d'acordar un nom alternatiu -l'exalcalde de Badia del Vallès José Luis Jimeno o la diputada Assumpta Escarp-, el líder del PSC a Barcelona es veu abocat a cedir a qui considera una peça cabdal del seu equip i dirigent que aplegava més confiances. Com determinant ha estat la seva gestió a la sala de màquines del PSC per entendre l'evolució del partit en els darrers tres anys. Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), ha estat la mà dreta d'Iceta, amb qui ha treballat colze a colze per estabilitzar, cohesionar i fixar una línia ascendent d'un PSC empetitit per les escissions patides. En poc temps, però, s'ha consolidat també com un dels puntals socialistes a Madrid. Conscients d'això, Sánchez, Iceta i el partit s'han esperat a projectar-lo a la presidència de la Generalitat quan la vacuna ha anunciat el "principi de la fi" de la pandèmia.
L'ascendent al PSC va fer que els socialistes catalans escollissin Illa com la seva veu al govern de Pedro Sánchez. El líder del PSOE el va cridar a files per formar part de l'executiu de coalició amb Unides Podem, com a ministre de Sanitat. Illa no havia tingut en la seva trajectòria vinculació amb el món sanitari, motiu pel qual el seu nomenament va sobtar. Havia de tenir un protagonisme limitat: bona part de les competències de la cartera estaven cedides a les comunitats autònomes i s'intuïen altres lideratges amb més pes. La irrupció de la pandèmia ho va canviar tot. Especialment per a Illa, convertit en ministre estrella i veu del govern de Sánchez. L'estat d'alarma li va concedir plens poders.
Els plans d'Iceta eren no deixar-lo marxar de l'àrea d'organització del partit. Quan va fer el salt a Madrid, s'esperava que compaginés el ministeri amb el seu paper orgànic al PSC. I així ha estat, però no com s'hauria imaginat. Illa ha focalitzat tots els seus esforços en la gestió de la pandèmia -ha pogut passar pocs caps de setmana a Catalunya, com tenia pensat fer-, però no ha renunciat a la seves responsabilitats a la sala de màquines del PSC. El seu equip de confiança al partit -amb qui comparteix un xat que porta com a nom Los Hermanos- li ha fet més senzill compatibilitzar les funcions i ha arribat allà on ell, des de la distància del ministeri, no podia.
Quan va començar la legislatura espanyola, el PSC veia en ell un dirigent de forta càrrega política en una etapa que s'intuïa que Catalunya havia de ser un dels focus principals del nou govern espanyol arran del conflicte enquistat. De fet, Illa va ser en les negociacions amb ERC que van facilitar l'acord d'investidura de Sánchez, de les quals els republicans en van arrencar la posada en marxa d'una taula de negociació entre la Moncloa i la Generalitat que només es va reunir una vegada. La pandèmia, primer, i el final de la legislatura catalana, després, han deixat la mesa de diàleg aparcada.
Illa també també va ser l'encarregat del pacte amb Junts per Catalunya (JxCat) per governar la Diputació de Barcelona, així com un dels principals negociadors per tancar l'acord amb Ada Colau al govern de Barcelona, que va oferir als socialistes quotes de poder rellevants sense victòries electorals.
El que no s'imaginaven els socialistes catalans quan es cuinaven aquestes enteses és que el seu secretari d'Organització -únic representant del PSC al gabinet de Sánchez- es convertiria en un dels ministres amb més projecció a Madrid, ben valorat en la gestió de la crisi sanitària més lesiva que es recorda. Malgrat les crítiques ferotges de la dreta i la ultradreta -esquivades al Congrés amb solvència discursiva-, Illa no ha defraudat al capdavant de la cartera de Sanitat. Sánchez, que l'ha vist créixer en temps d'adversitats -les xifres de morts no s'han aturat-, hi ha dipositat tota la seva confiança. Les responsabilitats assumides han fet que aquest 2020 s'hagi convertit en el principal actiu del PSC. La candidatura a la presidència de la Generalitat, assumint el relleu d'Iceta, així ho constata.
Illa, bregat en la política municipal -va ser alcalde de la Roca del Vallès de 1995 a 2005, municipi on va començar a ser regidor amb només 21 anys- ni és avesat a la retòrica barroca ni a les extravagàncies. Persona d'ordre, prefereix les posades en escena sòbries i mesura al mil·límetre les seves paraules sense estirar-les en el temps de forma innecessària. Com a ministre també ho ha demostrat en rodes de premsa amb missatge curt i directe.
Moderat, discret i sòlid són tres dels adjectius que més utilitzen des de la cúpula del PSC per definir Illa. Si hi ha una expressió que el caracteritza, explica Iceta a NacióDigital, és "prudència!". El primer secretari del PSC el considera "fiable i de total confiança", un rol al qual, asseguren dirigents del partit, hi ha arribat sense padrins d'etiqueta.
S'espolsa ràpid de sobre les preguntes supèrflues -o les que vol defugir respondre- i és partidari d'acabar ràpid amb les especulacions. A primer cop d'ull se li atribueix serietat i de paraula mesurada i, a voltes, seca. Fins i tot a l'hora de gestionar internament el partit, on prioritza la gestió eficaç encara que això suposi executar decisions que no siguin benvingudes per tothom. Però en la curta distància i en l'ambient distès, asseguren els que el coneixen de prop, "té un afinat sentit de l'humor". Humor "britànic", puntualitzen. Si en una feina ha destacat en els darrers mesos un cop estabilitzada la formació ha estat en el disseny de l'estratègia del PSC.
El cap de gabinet que Collboni no volia deixar marxar
Llicenciat en Filosofia -bé podria fer seva la frase de Tales de Milet "sigui el teu oracle la mesura"-, combina l'afició a la reflexió amb la de treballar la terra. Fins fa pocs anys cuidava un hort a casa seva, però les circumstàncies polítiques l'han portat a cuidar de l'hort del partit i, sobretot i de forma sobrevinguda, el Ministeri de Sanitat. Té també un màster d'economia i direcció d'empreses de l'Iese i, de fet, va ser director de gestió econòmica de l'Ajuntament de Barcelona entre 2010 i 2011, quan Jordi William Carnes era tinent d'alcaldia.
Durant el mandat de Xavier Trias va exercir de coordinador del grup municipal del PSC i, després, puntal de Jaume Collboni. "Va ser el meu primer col·laborador. Quan havien passat tres setmanes, ja l'havia ascendit a cap de gabinet", explica l'actual primer tinent d'alcaldia, que no estalvia elogis per definir al cap de gabinet que no volia deixar marxar. Collboni destaca també d'Illa l'"eficàcia" i la seva "forta consciència" de pertànyer a un projecte col·lectiu. "És molt poc personalista", sosté.
Però, precisament, hi havia qui considerava que aquesta característica anava en detriment de les possibilitats de ser algun dia candidat, per exemple, a les eleccions al Parlament. Aquests dirigents no podien intuir el que ha passat aquest 2020. D'altres ja feia temps que el veien com a relleu d'Iceta al partit. De moment, ja és candidat a la presidència de la Generalitat. La primera secretaria del PSC és cosa de l'altre nom propi dels socialistes catalans, tot i que a Illa ja se l'ha assenyalat com a relleu natural també al capdavant d'aquesta responsabilitat.
Sobre el conflicte amb Catalunya ha estat sempre clar i contundent a l'hora de tancar la porta al dret a l'autodeterminació i sever amb el rumb dels independentistes. De la mateixa manera que s'ha pronunciat en contra de l'amnistia, ha reclamat que els indults es desvinculin del procés. Aquesta serà una de les patates calentes de Sánchez en els pròxims mesos.
El valor de la discreció
Abonant el terreny de les confiances com qui abona l'hort, Illa recull avui fruits de les confiances teixides: la d'Iceta, que li ha cedit el testimoni; la de Sánchez, que hi confia com a ministre; la dels comuns, amb qui va acordar el govern de Barcelona; la d'ERC, amb qui va negociar la investidura i la mesa de negociació, i també la de JxCat, que van confiar-hi per governar la Diputació de Barcelona.
Fora de la política, a Illa li agrada llegir novel·la històrica i mantenir-se al dia dels corrents de pensament. També córrer, fet que, en canvi, desestima de la seva praxis política. "Donem-nos uns dies", acostuma a dir sovint per defugir de valoracions precipitades. De fet, fins aquest dimarts sostenia que el candidat socialista a la Generalitat seria Iceta. Conegués ja o no el seu destí, acostuma a acollir-se a la prosa filosòfica de Baltasar Gracián quan deia que "la discreció en parlar importa més que l'eloqüència". Ara, el ministre de la discreció és el ministre de la vacuna. I també serà cap de cartell electoral. Illa tanca el 2020 com fa mesos que el viu, sent protagonista sense haver-ho buscat a consciència.
Finalment, davant la impossibilitat d'acordar un nom alternatiu -l'exalcalde de Badia del Vallès José Luis Jimeno o la diputada Assumpta Escarp-, el líder del PSC a Barcelona es veu abocat a cedir a qui considera una peça cabdal del seu equip i dirigent que aplegava més confiances. Com determinant ha estat la seva gestió a la sala de màquines del PSC per entendre l'evolució del partit en els darrers tres anys. Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), ha estat la mà dreta d'Iceta, amb qui ha treballat colze a colze per estabilitzar, cohesionar i fixar una línia ascendent d'un PSC empetitit per les escissions patides. En poc temps, però, s'ha consolidat també com un dels puntals socialistes a Madrid. Conscients d'això, Sánchez, Iceta i el partit s'han esperat a projectar-lo a la presidència de la Generalitat quan la vacuna ha anunciat el "principi de la fi" de la pandèmia.
L'ascendent al PSC va fer que els socialistes catalans escollissin Illa com la seva veu al govern de Pedro Sánchez. El líder del PSOE el va cridar a files per formar part de l'executiu de coalició amb Unides Podem, com a ministre de Sanitat. Illa no havia tingut en la seva trajectòria vinculació amb el món sanitari, motiu pel qual el seu nomenament va sobtar. Havia de tenir un protagonisme limitat: bona part de les competències de la cartera estaven cedides a les comunitats autònomes i s'intuïen altres lideratges amb més pes. La irrupció de la pandèmia ho va canviar tot. Especialment per a Illa, convertit en ministre estrella i veu del govern de Sánchez. L'estat d'alarma li va concedir plens poders.
Els plans d'Iceta eren no deixar-lo marxar de l'àrea d'organització del partit. Quan va fer el salt a Madrid, s'esperava que compaginés el ministeri amb el seu paper orgànic al PSC. I així ha estat, però no com s'hauria imaginat. Illa ha focalitzat tots els seus esforços en la gestió de la pandèmia -ha pogut passar pocs caps de setmana a Catalunya, com tenia pensat fer-, però no ha renunciat a la seves responsabilitats a la sala de màquines del PSC. El seu equip de confiança al partit -amb qui comparteix un xat que porta com a nom Los Hermanos- li ha fet més senzill compatibilitzar les funcions i ha arribat allà on ell, des de la distància del ministeri, no podia.
Quan va començar la legislatura espanyola, el PSC veia en ell un dirigent de forta càrrega política en una etapa que s'intuïa que Catalunya havia de ser un dels focus principals del nou govern espanyol arran del conflicte enquistat. De fet, Illa va ser en les negociacions amb ERC que van facilitar l'acord d'investidura de Sánchez, de les quals els republicans en van arrencar la posada en marxa d'una taula de negociació entre la Moncloa i la Generalitat que només es va reunir una vegada. La pandèmia, primer, i el final de la legislatura catalana, després, han deixat la mesa de diàleg aparcada.
Illa també també va ser l'encarregat del pacte amb Junts per Catalunya (JxCat) per governar la Diputació de Barcelona, així com un dels principals negociadors per tancar l'acord amb Ada Colau al govern de Barcelona, que va oferir als socialistes quotes de poder rellevants sense victòries electorals.
El que no s'imaginaven els socialistes catalans quan es cuinaven aquestes enteses és que el seu secretari d'Organització -únic representant del PSC al gabinet de Sánchez- es convertiria en un dels ministres amb més projecció a Madrid, ben valorat en la gestió de la crisi sanitària més lesiva que es recorda. Malgrat les crítiques ferotges de la dreta i la ultradreta -esquivades al Congrés amb solvència discursiva-, Illa no ha defraudat al capdavant de la cartera de Sanitat. Sánchez, que l'ha vist créixer en temps d'adversitats -les xifres de morts no s'han aturat-, hi ha dipositat tota la seva confiança. Les responsabilitats assumides han fet que aquest 2020 s'hagi convertit en el principal actiu del PSC. La candidatura a la presidència de la Generalitat, assumint el relleu d'Iceta, així ho constata.
Si hi ha una expressió que el caracteritza, explica Miquel Iceta a NacióDigital, és "prudència!"
Illa, bregat en la política municipal -va ser alcalde de la Roca del Vallès de 1995 a 2005, municipi on va començar a ser regidor amb només 21 anys- ni és avesat a la retòrica barroca ni a les extravagàncies. Persona d'ordre, prefereix les posades en escena sòbries i mesura al mil·límetre les seves paraules sense estirar-les en el temps de forma innecessària. Com a ministre també ho ha demostrat en rodes de premsa amb missatge curt i directe.
Moderat, discret i sòlid són tres dels adjectius que més utilitzen des de la cúpula del PSC per definir Illa. Si hi ha una expressió que el caracteritza, explica Iceta a NacióDigital, és "prudència!". El primer secretari del PSC el considera "fiable i de total confiança", un rol al qual, asseguren dirigents del partit, hi ha arribat sense padrins d'etiqueta.
S'espolsa ràpid de sobre les preguntes supèrflues -o les que vol defugir respondre- i és partidari d'acabar ràpid amb les especulacions. A primer cop d'ull se li atribueix serietat i de paraula mesurada i, a voltes, seca. Fins i tot a l'hora de gestionar internament el partit, on prioritza la gestió eficaç encara que això suposi executar decisions que no siguin benvingudes per tothom. Però en la curta distància i en l'ambient distès, asseguren els que el coneixen de prop, "té un afinat sentit de l'humor". Humor "britànic", puntualitzen. Si en una feina ha destacat en els darrers mesos un cop estabilitzada la formació ha estat en el disseny de l'estratègia del PSC.
El cap de gabinet que Collboni no volia deixar marxar
Llicenciat en Filosofia -bé podria fer seva la frase de Tales de Milet "sigui el teu oracle la mesura"-, combina l'afició a la reflexió amb la de treballar la terra. Fins fa pocs anys cuidava un hort a casa seva, però les circumstàncies polítiques l'han portat a cuidar de l'hort del partit i, sobretot i de forma sobrevinguda, el Ministeri de Sanitat. Té també un màster d'economia i direcció d'empreses de l'Iese i, de fet, va ser director de gestió econòmica de l'Ajuntament de Barcelona entre 2010 i 2011, quan Jordi William Carnes era tinent d'alcaldia.
Durant el mandat de Xavier Trias va exercir de coordinador del grup municipal del PSC i, després, puntal de Jaume Collboni. "Va ser el meu primer col·laborador. Quan havien passat tres setmanes, ja l'havia ascendit a cap de gabinet", explica l'actual primer tinent d'alcaldia, que no estalvia elogis per definir al cap de gabinet que no volia deixar marxar. Collboni destaca també d'Illa l'"eficàcia" i la seva "forta consciència" de pertànyer a un projecte col·lectiu. "És molt poc personalista", sosté.
Però, precisament, hi havia qui considerava que aquesta característica anava en detriment de les possibilitats de ser algun dia candidat, per exemple, a les eleccions al Parlament. Aquests dirigents no podien intuir el que ha passat aquest 2020. D'altres ja feia temps que el veien com a relleu d'Iceta al partit. De moment, ja és candidat a la presidència de la Generalitat. La primera secretaria del PSC és cosa de l'altre nom propi dels socialistes catalans, tot i que a Illa ja se l'ha assenyalat com a relleu natural també al capdavant d'aquesta responsabilitat.
Sobre el conflicte amb Catalunya ha estat sempre clar i contundent a l'hora de tancar la porta al dret a l'autodeterminació i sever amb el rumb dels independentistes. De la mateixa manera que s'ha pronunciat en contra de l'amnistia, ha reclamat que els indults es desvinculin del procés. Aquesta serà una de les patates calentes de Sánchez en els pròxims mesos.
El valor de la discreció
Abonant el terreny de les confiances com qui abona l'hort, Illa recull avui fruits de les confiances teixides: la d'Iceta, que li ha cedit el testimoni; la de Sánchez, que hi confia com a ministre; la dels comuns, amb qui va acordar el govern de Barcelona; la d'ERC, amb qui va negociar la investidura i la mesa de negociació, i també la de JxCat, que van confiar-hi per governar la Diputació de Barcelona.
Fora de la política, a Illa li agrada llegir novel·la històrica i mantenir-se al dia dels corrents de pensament. També córrer, fet que, en canvi, desestima de la seva praxis política. "Donem-nos uns dies", acostuma a dir sovint per defugir de valoracions precipitades. De fet, fins aquest dimarts sostenia que el candidat socialista a la Generalitat seria Iceta. Conegués ja o no el seu destí, acostuma a acollir-se a la prosa filosòfica de Baltasar Gracián quan deia que "la discreció en parlar importa més que l'eloqüència". Ara, el ministre de la discreció és el ministre de la vacuna. I també serà cap de cartell electoral. Illa tanca el 2020 com fa mesos que el viu, sent protagonista sense haver-ho buscat a consciència.