coronavirus

La reobertura de les escoles, l'única gran victòria contra la Covid-19

Els experts apunten que les estrictes mesures de seguretat, la prevenció i la disciplina ajuden a explicar l'èxit del primer trimestre a les aules, malgrat la pressió de l'epidèmia

per Bernat Surroca , 26 de desembre de 2020 a les 17:30 |
Primer dia de curs a l'escola Guillem de Mont-rodon de Vic | Adrià Costa
Les victòries contra el coronavirus van escasses. La demostració, el tancament d'urgència de la Cerdanya i el Ripollès abans de Nadal, fet a correcuïta abans de Nadal, amb una estratègia de vacunació que començarà diumenge a les residències i que serà llarga. Des que la pandèmia va esclatar al març, només les mesures estrictes i la limitació de la mobilitat, com el confinament total o el tancament de bars i restaurants, han servit per controlar el virus. Quan s'han relaxat les restriccions, els nous contagis s'han tornat a enfilar malgrat els esforços -que s'han demostrat insuficients- del Govern per reforçar parcel·les clau. En aquests mesos de pandèmia hi ha, però, una gran victòria, tant de l'administració com de la societat civil: haver pogut reobrir les escoles durant el primer trimestre. 

Dilluns els alumnes van començar les vacances després de tres mesos de calma tensa a les aules. El balanç, però, ha estat positiu i la gran majoria d'infants i joves han pogut anar a l'escola amb certa normalitat. Segons dades del Departament d'Educació, només s'han confinat 31 centres educatius dels més de 5.000 que hi ha a Catalunya. Dit d'una altra manera, el 99,39% dels centres no s'ha hagut de confinar. Quatre de cada cinc alumnes -aproximadament, un 80%- no han deixat d'anar a l'escola. I durant el pic de la segona onada de la pandèmia, que va ser a l'octubre, el 95% dels estudiants van continuar anant a classe. Malgrat els dubtes i incerteses de l'agost, les dades indiquen que la tornada a les aules ha anat raonablement bé. 


Les raons d'aquest èxit són diverses, però a grans trets es poden resumir en la prevenció, la cooperació, la disciplina i unes mesures de seguretat que s'han dissenyat preferint pecar per excés que per defecte. Alhora, també s'hi suma el fet que els nens podrien ser menys transmissors del virus, tot i que l'evidència científica en aquest aspecte encara no és del tot significativa. Per què tot plegat ha funcionat? "Perquè s'han fet les coses molt bé i tot està molt ordenat", sosté Anna Vilella, epidemiòloga de l'Hospital Clínic, en declaracions a NacióDigital. Què vol dir això? Les mesures dictades pels departaments d'Educació i Salut s'han dut a terme correctament a la gran majoria de centres. "Les mesures que s'haurien de fer a la comunitat s'han fet a les escoles", argumenta Vilella. 

Anna Vilella, epidemiòloga del Clínic: "Les mesures que s'haurien de fer a la comunitat s'han fet a les escoles"

A les aules, s'ha fet detecció precoç dels casos, estudi de contactes, aïllaments i trencament de cadenes de transmissió. "Si es detecta un cas, es confina tota la classe. És una mesura que peca per excés, perquè no tots són contactes estrets, però és la manera més pràctica d'actuar", explica la doctora. Això, juntament amb la gran quantitat de tests que s'han fet en l'àmbit educatiu. Segons dades del Departament de Salut, en el primer trimestre s'han fet unes 615.000 proves PCR i amb el pas de les setmanes la positivitat en les persones en edat escolar ha baixat, fet que demostra que les eines per tallar cadenes de transmissió funcionen. "Aïllar tot un grup en cas de positiu pot portar maldecaps per a les famílies, més encara si és millor no comptar amb els avis, però és una mesura bona per trencar cadenes de contagi", apunta Vilella. 


Coordinació i respecte per les mesures de seguretat

La coordinació entre les parts i la disciplina de mestres i alumnes a l'hora de respectar les mesures de seguretat són les altres claus de l'èxit. Francina Martí, portaveu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, ressalta en declaracions a aquest diari la bona cooperació entre la comunitat educativa. "Hi ha hagut relació amb Salut, els consorcis, les direccions dels centres, les AMPA, els estudiants... Tothom ha treballat pel bé comú de tenir les escoles obertes", diu. Això, lògicament, ha suposat un volum de feina, de dedicació i de burocràcia important per als professionals dels centres, però en termes general Martí en fa un balanç molt positiu. "S'ha vist que no ha estat tan greu. Dins de la inestabilitat, ens n'hem sortit", afirma. 

Francina Martí, presidenta de Rosa Sensat, aplaudeix la bona coordinació en la comunitat educativa: "Tothom ha treballat per tenir les escoles obertes"

Comparteix aquest punt de vista Sheila González, portaveu de l'associació Tornem a les Escoles, que ressalta també els tests que s'han fet a la població escolar i la bona coordinació entre CAP i direccions dels centres. "Excepte en algun moment de col·lapse, la col·laboració ha estat bona i els protocols han anat millorant", diu. Elements com la prevenció -en cas de febre, es fa una PCR al possible positiu i també al seu grup bombolla- i la disciplina de tothom per respectar les normes també han afavorit que el primer trimestre hagi funcionat. Martí i González aplaudeixen el "seny" dels nens a l'hora de seguir les indicacions, malgrat les limitacions que pot suposar fer classe amb mascareta o mantenir els grups bombolla. 

Sheila González, portaveu de Tornem a les Escoles: "Excepte en algun moment de col·lapse, la col·laboració ha estat bona i els protocols han anat millorant"


A partir de l'11 de gener, en plena ressaca epidemiològica de les festes de Nadal, els centres tornaran a obrir. Preocupació? "S'ha de continuar mantenint com a prioritat des del Govern que l'escola continuï oberta", diuen Francina Martí i Sheila González, que fan una crida a no relaxar-se i seguir fent la feina com fins ara. Des que van reobrir les escoles, el missatge del Govern ha estat clar: les escoles no són el problema, sinó que són un reflex de la situació epidemiològica a la comunitat i formen part de la solució, perquè són espais on es detecten casos i des d'on es poden tallar cadenes de transmissió. 

Anna Vilella, epidemiòloga del Clínic, admet "molta preocupació" pel Nadal: "Hi ha massa excepcions a les restriccions del Govern, i tenim els hospitals plens"

Des d'un punt de vista epidemiològic, però, Anna Vilella fa un toc d'alerta. No per les escoles, sinó per la situació que hi ha fora, a la societat. "Què passarà al gener? L'escola és el que menys em preocupa perquè fan bé les coses", apunta, però admet "molta preocupació" pel comportament que hi pot haver durant les festes. "El Nadal és barra lliure, hi ha massa excepcions a les restriccions del Govern", insisteix. Confia errar en el seu diagnòstic, però està segura que si bé molta gent serà responsable de cara a aquestes dates assenyalades, també es produirà un augment dels contactes i, per tant, del risc de contagis. Tot plegat, en una situació que no és la de la tardor. "Ara tenim els hospitals plens", avisa Vilella. 

El Govern ha ajornat tres dies el retorn a les aules al gener i preveu fer un cribratge massiu als professionals dels centres per tenir un mapa més o menys precís de l'impacte de les vacances de Nadal. El primer trimestre ha anat bé, i en època de pandèmia les victòries es compten amb els dits d'una mà, però això no ha fet més que començar i els efectes de la vacuna encara trigaran mesos a notar-se.

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació