ELECCIONS CATALANES 14-F

De la restitució al ring independentista: els moments clau de la legislatura

El Parlament es dissol després de tres anys de desavinences entre JxCat i ERC, l'escapçament de la presidència i l'esclat de la pandèmia, que pot fer perillar el 14-F

per NacióDigital , Barcelona, 21 de desembre de 2020 a les 06:30 |
Pere Aragonès i Meritxell Budó, en una reunió del Govern. | Govern
La legislatura que acaba aquest dilluns, quan es dissolgui el Parlament i es convoquin dimarts les eleccions del 14 de febrer, ha estat marcada per les discrepàncies entre JxCat i ERC, la inhabilitació de Quim Torra com a president i l'esclat de la pandèmia, una emergència sanitària i econòmica que també ha servit als socis de govern per esbatussar-se. La legislatura acaba amb 32 lleis aprovades i 50 decauen i hauran d'esperar a la pròxima. Aquests són els tretze episodis clau d'un mandat iniciat amb la promesa mai complerta de la restitució del govern destituït pel 155 i ha acabat amb divergències per les mesures restrictives contra la Covid-19 i el procés.

 La investidura fallida de Puigdemont 


L'inici de la legislatura ja era convuls pel conflicte entre Junts i ERC al voltant de la restitució de Carles Puigdemont com a president. El 30 de gener del 2018 està marcat en vermell al calendari del partit de l'expresident exiliat a Waterloo com la data en què el president del Parlament, Roger Torrent, va frustrar la seva investidura telemàtica. El Tribunal Constitucional havia decretat mesures cautelars per impedir que Puigdemont fos votat com a president sense estar present a la cambra, i Torrent va ajornar el debat amb l'argument que la investidura havia de ser "efectiva i amb valor real". És a dir, que fos reconeguda i pogués ser publicada als diaris oficials i tenir valor jurídic. Amb l'1-O, la declaració d'independència i la repressió posterior recents, els socis de govern visibilitzaven la seva desunió i la legislatura naixia sense president.

 Torra, president de la Generalitat 


Després de mesos de bloqueig, i d'investidures fallides dels presos Jordi Turull (frustrada per la CUP) i de Jordi Sànchez (vetada per la justícia), al maig es va desencallar la investidura amb l'acord entre JxCat i ERC per investir Quim Torra com a president. L'editor i activista va iniciar el seu discurs d'investidura reivindicant que Puigdemont era el president i que l'executiu seria lleial "al mandat del referèndum d'autodeterminació del primer d'octubre: construir un estat independent en forma de república". A més, va prometre revertir la privatització d'Aigües Ter Llobregat i va instar l'independentisme a fer autocrítica sobre les decisions preses la tardor del 2017. En el tram inicial del mandat va prometre una gran marxa pels drets civils i després exercir de nou el dret a decidir.

 Un govern sense consellers restituïts 


La idea inicial de JxCat i ERC era restituir en el càrrec els consellers destituïts per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del govern espanyol. La realitat, però, era que tots ells es trobaven empresonats o a l'exili, a excepció de Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. A més, l'executiu de Mariano Rajoy va instar a nomenar nous consellers per poder aixecar la intervenció de la Generalitat després que inicialment es nomenessin de nou Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín. Finalment Torra va cedir i va nomenar un govern amb noms nous del qual només han arribat al final de la legislatura Pere Aragonès com a vicepresident, Alba Vergés a Sanitat, Damià Calvet a Territori, Josep Bargalló a Ensenyament, Ester Capella a Justícia, Chakir el Homrani a Treball, Jordi Puigneró a Polítiques Digitals i Teresa Jordà a Agricultura. La primera consellera de Cultura, Laura Borràs, aspira a presidir la Generalitat després dels comicis del 14-F. Qui sí que ha estat restituït després de ser absolt per l'Audiència Nacional és el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que es va desmarcar completament del procés sobiranista.

 L'episodi de la pancarta al balcó del Palau 


L'instant de la legislatura que va sembrar la llavor del seu final és la col·locació al balcó del Palau de la Generalitat d'una pancarta a favor de la llibertat dels presos, el març del 2019. La Junta Electoral i el TSJC van requerir la retirada del símbol per considerar que vulnerava la neutralitat requerida en campanya electoral. Al principi Torra s'hi va negar, però finalment va acceptar retirar la pancarta. Tot i això, aquests fets li van valdrien un any i mig després una condemna per desobediència que el desallotjaria de la presidència.

 La sentència del procés 


El 14 d'octubre del 2019 va arribar la sentència del Suprem que condemnava per sedició Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Raül Romeva i Jordi Cuixart, que ja acumulaven mesos reclosos en centres penitenciaris. La sentència va causar un terrabastall en la política catalana, amb mobilitzacions massives com les protestes a l'aeroport del Prat, les marxes cap a Barcelona i la vaga general. Tot plegat amb importants aldarulls al carrer. La resposta institucional va ser més tèbia, sense que Torra pogués complir la seva promesa de no acceptar el veredicte de l'Alt Tribunal que afectava els presos polítics.

 Torra perd l'acta de diputat i anuncia en diferit eleccions 


Poc més de dos anys després de la investidura fallida de Puigdemont, el 27 de gener del 2020 la Mesa del Parlament retirava l'escó de diputat a Torra per ordre de la Junta Electoral, en haver estat inhabilitat per desobediència pel TSJC. La decisió va incendiar les relacions entre Junts i ERC i va dur el llavors president a donar per liquidada la legislatura per la desconfiança entre els socis. Amb la frase "pressupostos i eleccions", Torra es va comprometre el 29 de gener a convocar eleccions després de l'aprovació dels pressupostos, que arribaria el 24 d'abril, però la pandèmia i el procés de reconstrucció de l'espai postconvergent van aconsellar esperar. 

 La taula de diàleg amb el govern de Sánchez 


La relació entre el Govern i el govern espanyol ha passat per diverses etapes en la legislatura, que començava amb el 155 i acaba en l'àmbit estatal amb Pedro Sánchez a La Moncloa i un govern de coalició amb Unides Podem. El triomf de la moció de censura el juny del 2018, un mes abans que Torra fos elegit president, va anar acompanyat d'una promesa de diàleg per part del nou executiu socialista. Després de dues convocatòries electorals espanyoles el 2019, la distensió es va acabar traduint en la creació d'una taula de diàleg, a canvi del suport d'ERC en la investidura. La primera i única reunió es va celebrar el 6 de febrer del 2020 a La Moncloa, amb Torra i Sánchez. L'esclat de la pandèmia i els tambors d'avançament electoral van arraconar aquesta taula, que cap de les parts ha tingut un excessiu interès a reunir. La previsió és reprendre-la després del 14-F.

 Pressupostos aprovats amb el suport dels comuns 

Una de les grans fites del Govern en la legislatura va ser l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, després de dos anys amb pròrrogues per la dificultat de Junts i ERC d'aconseguir suports. En plena emergència sanitària, els comuns van donar suport a uns comptes per al 2020 que arribaven al Parlament completament desbordats per la realitat d'un cataclisme econòmic mai vist. L'executiu català i el partit liderat per Jéssica Albiach van acordar un augment d'impostos com l'IRPF i el de successions, a més de la creació d'un nou impost verd per a companyies energètiques i telefòniques. Després van haver de negociar una ampliació dels comptes públics per fer front a la crisi. Junts i ERC havien donat el sí als pressupostos de Colau del 2020 i els republicans han donat després també el seu suport als de l'ajuntament de 2021 i als comptes espanyols.

 La Covid-19 ho capgira tot 


El 12 de març els habitants de la Conca d'Òdena eren els primers catalans confinats per l'avanç de la pandèmia. La consellera de Salut, Alba Vergés, decretava entre llàgrimes la prohibició de sortir de la comarca on ella resideix amb la seva família. L'endemà entrava en vigor l'estat d'alarma aprovat pel govern espanyol per confinar a casa tota la població. Començava la fase més dura de la crisi sanitària, amb els hospitals col·lapsats i milers de morts en residències d'ancians. La Covid-19 feia trontollar la salut, l'economia i la política catalana, en què l'executiu reivindicava que es descentralitzessin les decisions en les comunitats. Les competències es van retornar en el darrer tram de la desescalada de les restriccions, al juny.

 Dimissions i cessaments 


En el tram final de la legislatura hi ha hagut una dimissió i tres cessaments. La renúncia es va produir al març, quan el conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, va plegar en conèixer-se que el seu cap de gabinet havia rebut denúncies per presumpte assetjament sexual cap a subordinades del Departament i que ell les hauria encobert. Els cessaments arribaven al setembre, a conseqüència de la ruptura entre Junts i el PDECat. La consellera Àngels Chacón havia declinat fer el salt al partit de Puigdemont i poc després va ser destituïda; com també van cessar el conseller d'Interior, Miquel Buch, qüestionat per les càrregues dels Mossos durant les protestes per la sentència i enfrontat a Torra; i la consellera de Cultura, Àngels Villalonga. Prèviament havien plegat del Govern Ernest Maragall i Elsa Artadi per encapçalar les candidatures d'ERC a Barcelona a les eleccions municipals del 2019.

 Torra, inhabilitat. La presidència, escapçada 


El 28 de setembre del 2020 el Tribunal Suprem confirmava la sentència que condemnava Torra per desobediència i, en conseqüència, l'inhabilitava. La presidència de la Generalitat quedava escapçada després que ell s'hagués negat a signar el decret de convocatòria i avançar eleccions i Junts i ERC van pactar no nomenar un nou cap del Govern i deixar passar el temps fins a la convocatòria automàtica. En la pràctica, les funcions de president les va assumir el vicepresident, Pere Aragonès, tot i que limitades, però pel pacte amb el soci de govern el protagonisme públic seria compartit amb la consellera de Presidència i portaveu, Meritxell Budó. 

 Guerra oberta per la gestió de la pandèmia 


La segona onada de la pandèmia ha estat marcada en l'àmbit polític per les dures discrepàncies entre Junts i ERC sobre l'abast de les restriccions. El conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, s'ha erigit en defensor dels interessos dels sectors econòmics, sovint en oposició a decisions de Vergés sotmeses als indicadors epidemiològics. Després del tancament de bars i restaurants durant quaranta dies a la tardor, el Govern va presentar una desescalada que ha quedat frustrada per l'augment de casos en els darrers dies. Aquest divendres s'anunciaven noves mesures de cara a Nadal i hores després la consellera de Salut admetia que ella apostava per restriccions més dures. La gestió dels ajuts als autònoms també ha generat tensions dins del Govern, on s'ha qüestionat el paper del conseller de Treball, Chakir el Homrani. Aragonès va cessar els alts càrrecs del seu departament.

 L'obra de govern 


No només hi ha hagut divergències entre socis. Entre les mesures i les 32 lleis impulsades en la legislatura es poden destacar el decret d'habitatge, la creació d'una agència de salut pública, el pla per desbloquejar l'L9 del metro de Barcelona o el desplegament de xarxa de per fibra òptica arreu del territori. Fins i tot s'ha creat una agència espacial catalana. El Govern també va retornar les pagues extra del 2013 i el 2014 als funcionaris i va activar convocatòries per contractar 750 agents dels Mossos d'Esquadra.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació