procés català

Ajornat fins al 22 de febrer el judici a Marcel Vivet

El jove de Badalona s'enfronta a penes de sis anys i mig de presó per la manifestació Holi contra els sindicat policial Jusapol

per Bernat Surroca , 18 de desembre de 2020 a les 11:21 |
Marcel Vivet a les portes de l'Audiència de Barcelona | ACN
El judici al jove badaloní Marcel Vivet s'ha ajornat fins al 22 de febrer perquè dos testimonis que la Fiscalia i la Generalitat consideren importants estan de baixa i no poden comparèixer. Es tracta de dos agents dels Mossos. Les acusacions han demanat suspendre la vista oral amb l'oposició de la defensa. Alerta Solidària, que porta la defensa de Vivet, ha denunciat que l'acusacio de la Generalitat ha "forçat" la suspensió del judici tot i que els dos agents dels Mossos són "irrellevants" i no s'han personat al judici. Els advocats també denuncien que l'acusació de l'administració ha "mentit" amb la retirada de l'acusació. 

Vivet s'enfronta a sis anys i mig de presó pels aldarulls en la manifestació contra el sindicat policial Jusapol, el setembre de 2018. La Generalitat demana quatre anys i nou mesos de presó. Un centenar de persones s'han concentrat al matí a les portes de l'Audiència de Barcelona per donar suport a Vivet i reclamar-ne l'absolució.


Les negociacions entre acusacions i defensa han estat en marxa des de fa almenys una setmana, però no han servit per evitar el judici. L'oferta del Govern, avançada dimecres per l'Ara i confirmada per NacióDigital, passa per rebaixar l'acusació fins a un any de presó amb la retirada del delicte de desordres públics i la gravetat del delicte d'atemptat. Per tant, seria una acusació per un delicte d'atemptat lleu que no implicaria l'ingrés a presó. La defensa lamenta que la Generalitat vulgui un pacte que passi per reconèixer uns delictes inexistents. 

Fonts consultades apunten que en un principi la Fiscalia va acceptar aquesta rebaixa, però finalment la va descartar i ara com ara manté l'acusació i els sis anys i mig de presó. El ministeri fiscal es reserva la possibilitat de rebaixar-ho durant la vista oral. La defensa de Vivet, que porta Carlos Hurtado d'Alerta Solidària, no és optimista en aquest sentit i remarca que "no hi ha res tancat" amb el Govern ni s'ha signat cap acord.



El cas de Marcel Vivet es remunta al setembre de 2018. El jove de Badalona, militant de l'organització La Forja, va participar de la manifestació al centre de Barcelona contra el sindicat de la policia espanyola Jusapol, que defensava l'actuació policial de l'1-O. La manifestació era en format "Holi" i va acabar amb aldarulls i càrregues dels Mossos. "Van actuar amb violència, jo vaig rebre cops i vaig marxar", explicava Vivet fa uns dies en una entrevista amb aquest diari. Cinc mesos després, era detingut pels Mossos. Va passar una nit al calabós i l'endemà el jutge el deixava en llibertat. "L'objectiu de la detenció era transmetre por quan faltaven dos dies per la vaga general de la Intersindical", considera el jove.


La Fiscalia i la Generalitat l'acusen, encara ara, dels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions. La causa ha tingut conseqüències en la vida de Vivet. "Et posen la por al cos i té efectes psicològics importants", diu. En tot moment ha negat haver comès aquests delictes i insisteix que la manifestació va ser un acte pacífic i fins i tot festiu.

Moviments a Interior

La qüestió de les acusacions de la Generalitat -en representació sovint d'agents dels Mossos- ha generat polèmica aquests últims mesos en donar-se la situació que una administració que es declara independentista demana penes de presó per a manifestants independentistes per participar en mobilitzacions en defensa de la independència de Catalunya. El Departament d'Interior esgrimeix que els advocats de l'administració tenen l'obligació de defensar els funcionaris públics que ho demanin, però col·lectius d'advocats com Alerta Solidària asseguren que en cap cas és una obligació, sinó que és una possibilitat. Des d'Irídia sostenen que aquest dret dels Mossos no hauria de ser "total", sinó que caldria analitzar cas per cas i, si es considera, que la Generalitat no actués com a acusació.

El fet que la Generalitat es personi com a part acusadora vol dir que contribueix també a impulsar el procediment judicial. Per això, denuncien des d'Alerta Solidària, encara que finalment en el judici rebaixin l'acusació o es retirin de la causa, ja s'ha perjudicat l'acusat. "No podem participar de la repressió", deia el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, en una entrevista a NacióDigital. Davant d'aquest problema, el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va anunciar fa unes setmanes la intenció del Departament de rebaixar les acusacions contra manifestants i limitar-les al delicte de lesions, que és el que afecta pròpiament al funcionari públic, en aquest cas als Mossos. Des d'Interior s'està "treballant" en aquesta via, però encara no hi ha cap resultat concret i les eleccions del 14-F es van acostant.

 
Precedents que no conviden a l'optimisme

El judici se celebrarà a l'Audiència de Barcelona, el mateix tribunal que ha vist en aquestes últimes setmanes dos casos relacionats amb l'independentisme i que també han aixecat polseguera, el d'Adrián Sas per les protestes al Parlament en el primer aniversari de l'1-O, i el de Francisco Garrobo, pel tall a la Ronda de Dalt el 8 de novembre de 2017 durant una vaga general. Tots dos han estat condemnats a tres anys i mig de presó, i tots dos estaven acusats de delictes similars als de Marcel Vivet. Aquests dos precedents no conviden a l'optimisme. Més lluny, a Madrid, i més recent, aquest mateix dimecres, hi ha el cas de Dani Gallardo, condemnat a quatre anys i mig de presó per les protestes de la sentència de l'1-O a Madrid.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació