entrevista

Joan Guàrdia: «No soc el candidat de l'ANC a la Universitat de Barcelona»

El candidat a rector defensa que la universitat ha d'estar al marge dels partits, però s'ha de pronunciar en els grans temes: "Ha de ser un actor en la cerca de solucions al conflicte Catalunya-Espanya"

per Pep Martí , 16 de desembre de 2020 a les 16:55 |
Joan Guàrdia | Helena Margarit

Els 17 i 18 de desembre té lloc la segona volta de les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona (UB) entre l'actual rector, Joan Elias, i Joan Guàrdia. Conclou una campanya que s'ha enrarit els darrers dies, després que Elisenda Paluzie, catedràtica de la UB i presidenta de l'ANC, hagi mostrat a títol individual el seu suport a Guàrdia. Per les xarxes han circulat atacs contra la candidatura de Guàrdia i sectors espanyolistes s'han mobilitzat contra la seva candidatura.

Hem demanat entrevistar els dos candidats al rectorat. Malauradament, el doctor Elias ha declinat fer-ho al·legant problemes d'agenda. En aquesta entrevista, Guàrdia -que va fregar la majoria absoluta en la primera volta, amb el 49,65% dels vots- ens rep al seu despatx al Campus Mundet i explica el seu projecte per a la UB i no li fa res reconèixer el que considera que són els encerts del seu contrincant. 



- És el candidat de l'ANC?

- De cap manera. Ho nego rotundament. Crec també que Elisenda Paluzie, com a catedràtica d'aquesta universitat, ha deixat meridianament clara aquesta qüestió. De fet, no soc ni he estat mai membre de l'ANC.


- Creu que el suport de la professora Paluzie el beneficia o el pot perjudicar? 

- Com és normal, tots els suports que els nostres companys d'universitat ens mostrin són benvinguts. La doctora Paluzie és una dona amb una gran experiència de gestió, ha estat degana de la facultat d'Economia i Empresa. Segons he sabut, el mateix doctor Elias li va oferir entrar en el seu equip. Ha demostrat competència en gestió universitària, que és del que es tracta aquí.


- I la seva candidatura es pot definir com a independentista?

- No. En la nostra candidatura hi ha persones de tots els colors polítics. No em faci dir noms perquè jo no vull etiquetar ningú. Però en el nostre equip hi ha una persona que va ser alt càrrec durant el govern de Rodríguez Zapatero, hi ha persones que voten coses molt diferents. Seria tan absurd com dir que la candidatura del doctor Elias és la candidatura del PSOE o la que  va ser candidatura del doctor Vallespín era de l'Espanyol perquè ell ho és. Aquí no es tracta de sobiranisme sinó d'universitat: recerca, docència, transparència, innovació, taxes, ajudes a l'estudiant. Això va d'això. La resta no m'interessa en absolut.
 
- Què creu que està passant aquests dies en aquest tram final de campanya?     

- Ja hem fet un comunicat. Probablement, quan la força de les urnes és molt clara, es busca la manera de deslegitimar el que les urnes han dit. Però no tot s'hi val. 


- Si és elegit, en què es notarà en els primers mesos que és rector?

- Hem basat el nostre pla de govern en quatre eixos: una modificació radical però no precipitada del model de gestió, que està exhaurit. Cal un model més descentralitzat, més dinàmic, que doni més confiança a les facultats i més transparent. El segon eix és la modernització, tecnològica i cultural, més semblant a les universitats a les que ens volem semblar.

"Aquí no es tracta de sobiranisme sinó d'universitat: recerca, docència, transparència, innovació, taxes, ajudes a l'estudiant"
  
- Quines són les universitats referents? 

- Hi ha universitats europees, com la Tecnològica de Munic, com el Trinity College, com alguna de les estructures universitàries de París, que han donat un altra flaire a la gestió interna. El tercer eix és tenir més cura de les persones. És a dir, planificar quina és la carrera professional de la gent, configurar quins són els criteris que tindrem en compte per afavorir la promoció professional. Cal fixar la carrera de la gent perquè dins de la casa es pugui desenvolupar professionalment, i fer que recuperi el paper que havia tingut en la vida dels estudiants. I el quart eix és poder treballar tots plegats en un lloc que ens cuidés una mica millor, un lloc que ens reconegui.
 

Joan Guàrdia. Foto: Helena Margarit


- Això és molt ambiciós. Ara, en els primers mesos no es podrà canviar el model de gestió. En què es notarà en una primera etapa que és rector?        

- No es pot aconseguir un canvi en una estructura tan gran en poc temps. Però tampoc ho pots aconseguir sense el consens de la gent. Es tracta de fer petits canvis un darrere de l'altre. Calen objectius i petites fites, i saber liderar aquests processos.

- Tots els darrers rectors han hagut de conduir la nau de la UB enmig d'enormes dificultats. Tots acaben sentint el pes de l'estructura. Com s'ho farà vostè per no quedar aclaparat? El marge de maniobra sembla reduït. 

- Per una qüestió de pressupostos. Hem d'obrir un front nou de treball i és el criteri de distribució de pressupostos. Però hi ha coses que podem modificar sense gaire pressupost. Per exemple, planificar com desenvolupar les places de professorat i PAS dels pròxims anys. No faríem res mal fet si expliquéssim quins criteris emprarem per incorporar talent jove. O si diguéssim al Govern que alguns aspectes del programa Serra Hunter no van bé i cal revisar-los. Això no costa diners. Cal lluitar-ho.

"Cal un model de gestió més descentralitzat, modernització, planificar la carrera professional de la gent i poder treballar en un lloc que ens cuidi una mica millor"

- Quin és el més greu de tots els dèficits que arrossega la universitat?

- El pressupost i les places.


- Hi ha un mètode Guàrdia per afrontar-ho?

- El mètode Guàrdia ja està inventat, que és interlocutar amb el Govern de manera reivindicativa, lleial i crítica, i alhora explicar-ho. La comunitat universitària és molt particular i quan algú sap on va i demana suport, hi anem. Quan no hi anem és quan no se'ns explica el perquè. 

- La Covid ho ha empitjorat tot o pot obrir alguna possibilitat?

- Com tota crisi, després de la catàstrofe, pot oferir oportunitats. Ho hem vist amb les coses que hem après en les classes no presencials i en la gestió del teletreball. Ara n'hem de fer la lectura positiva sense deixar ningú enrere. 
 

Joan Guàrdia. Foto: Helena Margarit


- Hi ha hagut la sentència judicial que ha condemnat la UB per un pronunciament del claustre en suport dels presos polítics. El rector Elias ha recorregut al TSJC. Fins a on estaria disposat a arribar en aquest cas?    

- S'ha de mantenir el recurs al TSJC i veure el recorregut jurídic que té. Però arribarem fins on calgui per defensar les decisions d'un òrgan representatiu com és el claustre. 

"La política que hem de fer és la que implica els valors universitaris, per això el claustre es va posicionar contra la sentència de la Manada"

- La UB ha de fer política?

- La UB ha de fer política entesa no com a política de partit, perquè ha de defensar els seus interessos i els seus valors davant la classe política. Si no, no s'entendria que el claustre fes una declaració contra la sentència de la Manada, posem per cas. I ningú va dir res. Vam fer públic el nostre rebuig més enorme en aquest cas. La UB és un ens públic i social. La política que ha de fer és la que implica els valors universitaris: la llibertat d'expressió, els drets civils o la participació. I també a l'hora de manifestar el que considerem que són els seus interessos legítims. Només faltaria que no poguéssim demanar al Govern una reducció de taxes o un increment de pressupost.

- I la UB què ha de dir davant del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat? O no ha de dir res?

- Nosaltres no som competents per opinar sobre les formes de govern que ha de tenir el país. Això es fa al Parlament. Però la UB, com qualsevol altra societat científica o social, no es pot posar de perfil davant els conflictes del seu entorn. Nosaltres hem de vetllar pel compliment escrupolós dels drets civils de les persones i treballar per consolidar valors universitaris com la democràcia i l'esperit crític. I a mi m'agradaria que la UB fos un actor més sòlid en la cerca de solucions al conflicte Catalunya-Espanya. Perquè el pitjor que ens podria passar, i alguns ho volen, és que aquest conflicte que es vol atiar fora de la universitat, també es vulgui atiar dins. I això és una irresponsabilitat enorme.

- Vostè competeix amb el doctor Elias. Però digui'ns alguna cosa que el rector hagi fet bé.  

- N'hi puc dir tres. Una, reduir la llista de professorat acreditat. Una altra és enfortir la gerència. I una altra cosa bona que ha fet és engegar projectes internacionals com el Charm-EU, una iniciativa d'universitats compartides que encara és en fase embrionària i és una estratègia que hem de cuidar. 

- I en què és millor vostè?   

- Nosaltres creiem en una universitat basada en el govern del consens i on l'equip rectoral no és en una posició central que distribueix els recursos en funció dels seus criteris, sinó que ha d'estar a disposició dels projectes estratègics de les seves facultats. Si sortim elegits, canviarem l'estil de governar, que basarem en saber escoltar i el consens.

- Parlava d'enfortir la gerència. No és contradictori amb l'aposta per la descentralització?

- No. La transformació del personal d'administració i serveis és la peça clau de la transformació de la casa. Enfortir la gerència vol dir que la casa ha de ser gestionada per tècnics d'alt nivell. Els acadèmics hem de fixar les polítiques generals de la casa. El meu objectiu és que l'equip que vingui darrere nostre es trobi la casa greixada i organitzada. 
 

Joan Guàrdia. Foto: Helena Margarit

- Explica al web de la seva candidatura que es va decantar per Psicologia perquè l'atreia l'estudi sistemàtic de la conducta humana. A hores d'ara encara l'atreu?

- Absolutament. Jo, si soc elegit rector, no deixaré de ser qui soc. Continuaré fent de professor i m'apassiona la recerca. Sé com trobar dades, com analitzar-les, com publicar un treball científic i com explicar. És el que m'agrada. I amb els anys també he après a gestionar. 

- Continua aprenent?

- Cada dia. Tinc la sort de tenir un equip de recerca molt jove. No em deixen apoltronar. Per això els atacs que hem rebut aquests dies m'han sorprès. Miri, aquest és el meu despatx. És la realitat. Jo soc aquest. Amb el rectorat o sense, jo seguiré sent el que soc i seguiré fent el que sé fer. Per això m'estranya aquesta lluita ferotge que no porta enlloc. Jo vaig aprendre l'ofici amb els rectors Tugores i Caparrós. Era molt jove quan vaig començar a aprendre gestió. 

- El rector Caparrós el va impactar?

- Amb el rector Caparrós vaig aprendre què volia dir acompanyar a la gent. Una vegada, la policia va detenir tres companys en una manifestació, els van dur a Via Laietana i se'ls van endur a Madrid sota la llei antiterrorista. Caparrós, com a tutor de tercer curs de facultat, se'n va anar a Madrid amb un altre company i amb mi per interessar-se per com estaven aquests nois. I això no té a veure amb ideologies. El doctor Caparrós no anava enfrontant-se a la policia, però sabia que tenia tres estudiants en situació desconeguda i amb uns pares patint. Aleshores vaig entendre que la universitat també protegeix. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació