Dades

Els vuit indicadors que evidencien que cal replantejar Nadal

La Rt ha crescut clarament per sobre d'1, també amb fórmules per minimitzar distorsions, però igualment la ràtio de contagis, la positivitat, la mobilitat o la pressió hospitalària fan preveure una evolució negativa

per Roger Tugas Vilardell , 15 de desembre de 2020 a les 21:34 |
El reajustament dels plans inicials del Nadal ha passat de ser una possibilitat remota a una opció factible, sobretot si segueixen empitjorant les dades relatives a la situació del coronavirus. S'ha dit sovint que les dades poden patir fluctuacions i que cal mirar-les en conjunt, a banda que la tendència és més important que la fotografia fixa d'un dia. El problema, en aquest cas, és que quasi tots els indicadors apunten al pessimisme i amb una evolució negativa, sobretot si a l'impacte de l'aixecament recent de restriccions i del pont se li sumen les trobades pròpies d'aquestes dates, amb excepcions nadalenques afegides a la desescalada. Oferim vuit exemples que fan pensar que cal replantejar-ho.



1- Una Rt clarament per sobre d'1: Fins ara, la velocitat de propagació (Rt) era l'indicador clau que servia com a passaport per avançar de fase, si es mantenia per sota de 0,9, o per retrocedir, si superava l'1. I aquest dimarts ha arribat ja a l'1,11, després d'un augment molt accelerat el darrer dia. Un cert increment ja estava previst com a distorsió causada per la mateixa fórmula matemàtica per calcular-lo, un cop hi impactés un festiu entre setmana, però igualment aquest ha estat major i abans de l'esperat.

Els propers dies, de fet, es preveu que encara creixi més. No només per l'efecte del pont en els càlculs, sinó també per un empitjorament evident de la situació que altres indicadors assenyalen. Igualment, hi ha diferents fórmules per calcular la Rt i, malgrat que es coneix més la Rt sensible -i és la que difon el Departament de Salut i que fluctua més amb aquestes variacions puntuals-, també hi ha un Rt anomenada "estable" que, amb una fórmula lleugerament diferent, mira de salvar aquestes disfuncions. I segons l'informe diari de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, aquesta Rt ja ha pujat també a 1,09 i això és una mala notícia més contundent.


2- Incidència setmanal en ascens: Una altra variable a tenir en compte és la quantitat de contagis setmanals detectats, xifra que habitualment s'ofereix en ràtios per 100.000 habitants -per poder-la comparar entre territoris-. I tal com es pot veure en el gràfic inferior, en tres dies ha crescut dels 86,5 a 106,7, un augment notable del 23,4% que, a més, serà major. Encara cal computar contagis fets en l'última setmana analitzada pels retards en les proves i les comunicacions, cosa que fa que la xifra resultant sempre acabi pujant, com a mínim, cinc punts respecte la primera donada. El repunt, per tant, pot estar sent força contundent i, si no es reverteix la tendència, pot ser l'inici d'una tercera onada.



3- Positivitat dels tests prop del 5%: L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que el percentatge de positius no superi el 5%, com a llindar per tenir controlada la pandèmia. Això encara ocorre, però és una mala notícia que el percentatge hagi crescut del 3,7% al 4,5% en tres dies, sobretot en un moment de tants cribratges massius on s'espera que la positivitat sigui molt baixa. S'està lluny del 13,4% de finals d'octubre, però el llindar del 5% pot superar-se aviat.



4- Mobilitat quasi com el febrer: L'entrada a la fase 1 de la desescalada va provocar que, ràpidament, el nivell de desplaçaments se situés com abans de les restriccions d'octubre, amb una mobilitat menys d'un 10% inferior a la d'abans de l'arribada de la pandèmia -amb dades de dilluns a dijous-, segons Facebook Data for Good. I això acostuma a ser sinònim de contactes i contagis que afloren dies més tard. El dijous previ al pont, de fet, va ser el dia de més desplaçaments des del 14 de setembre -només un 5,9% menys dels que hi havia el febrer-, evidència que les cues a les carreteres no van ser un miratge descontextualitzat. I els dies de Nadal això encara pot ser pitjor.



5- Les UCI encara molt plenes: Si l'augment de la mobilitat acostuma a comportar contagis futurs, aquests acaben derivant, dies més tard, en l'increment de casos greus, amb hospitalitzacions o morts. I la pressió hospitalària, tot i que lluny de la que hi havia a principis de novembre, encara és molt elevada i podria no suportar els efectes de la tercera onada, amb un increment sobtat d'ingressos sense haver acabat de fer-hi lloc abans. Ara encara hi ha 1.511 hospitalitzats per Covid i 351 a les UCI, més del doble dels que hi havia el setembre.



Centrant el focus a les UCI, la problemàtica es pot veure més clara si es compara el nombre de pacients greus que hi ha a causa de la Covid i els d'altres patologies, en el gràfic inferior. Durant tot el novembre, n'hi havia més d'ingressats per la pandèmia que tota la resta junts i, malgrat que ara hi ha 349 pacients Covid i 443 d'altres tipus, la diferència és relativament petita, quan al setembre els ingressats per coronavirus eren una quarta part del total.



6- Un empitjorament generalitzat: Algunes regions sanitàries van frenar la millora abans, especialment la de la Catalunya Central o algunes comarques de l'Alt Pirineu i Girona, però ara aquesta divisió territorial ja no és tan clara i el canvi de tendència no es deu a focus puntuals i localitzats, sinó a un empitjorament global. La regió metropolitana sud és l'única que els darrers dies manté una incidència setmanal que sembla estable -tampoc no millora-, però la resta la incrementen clarament, independentment de si havien aconseguit arribar a una situació més o menys controlada amb anterioritat.



7- La gent gran, a l'ull de l'huracà: El canvi de tendència global no ha fet variar de forma notable l'impacte de la pandèmia per grups d'edat i en tots ells la situació empitjora. I això és negatiu perquè la major incidència segueix sent entre la població de més de 79 anys, la més vulnerable i que pot causar més ingressos i morts. En relació a fa una setmana, però, ha incrementat l'impacte en el grup de 70 a 79 anys -també vulnerable- i en el d'entre 15 i 30 -que va actuar de motor de transmissió a l'inici de la segona onada-. Els darrers brots en residències, per exemple, són una pèssima i dolorosa evidència d'això.



8- Les últimes dades, encara pitjors: Totes les anàlisis es fan amb les dades amb tres dies de marge, per donar temps a obtenir i rebre els resultats de totes les proves i computar el màxim de casos, evitant així que els retards distorsionin els indicadors. Per això, les dades del darrer cap de setmana i de dilluns s'han obviat, ja que encara han de créixer els darrer dies. Fer-hi un cop d'ull a les provisionals, però, fa preveure mals auguris.

I és que aquest darrer cap de setmana ja és el que ha notificat més positius de l'últim mes. Igualment, també s'han computat ja 1.374 casos del dilluns, una xifra força homologable a la de dies laborables de setmanes prèvies, malgrat que només s'han notificat els resultats de la meitat dels tests d'antígens i d'una desena part de les proves PCR fetes, aproximadament. Quan aquestes dades siguin definitives, es pot constatar que l'increment de contagis haurà estat molt accelerat i notable.



Altres notícies que et poden interessar






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació