barcelona

​Els Mossos desnonen quatre famílies amb menors a Sants

L'Ajuntament no tenia constància que el desallotjament s'executaria aquest dimarts

per Andreu Merino , 15 de desembre de 2020 a les 13:06 |
Mossos en un desnonament | Andreu Merino
Els Mossos d'Esquadra han desnonat quatre famílies amb sis menors d'edat -un d'ells un nadó nascut fa onze dies- del bloc ocupat al número 42 del carrer Gayarre, al barri de Sants de Barcelona. Es tracta d'un bloc ocupat fa dos anys pel Grup d'Habitatge de Sants (GHAS), propietat de la societat immobiliària Bardon Services.

Les famílies havien rebut una ordre de desnonament amb data oberta del 7 al 22 de desembre i el GHAS havia plantejat una guàrdia ininterrompuda davant l'edifici aquests 15 dies.


Els Mossos han arribat a l'edifici a dos quarts de deu del matí,desplegant una dotzena d'unitats antiavalots. Desenes d'activistes que havien passat la nit als pisos hi han tornat a entrar per intentar evitar el llançament i els Mossos han fet fora les persones que han quedat davant l'immoble.


Un centenar de persones convocades pel GHAS s'han concentrat a la confluència dels carrers Gayarre i Ferreria, davant del cordó policial. A les onze del matí els agents han carregat amb cops de porra contra els manifestants.

De les quatre famílies, l'Ajuntament només preveu poder disposar d'un pis d'emergència a curt termini per a una. A les altres tres, per ara, se'ls oferirà allotjament en una pensió de manera temporal. Hi ha dues famílies que no tenen la situació administrativa regularitzada -un impediment per entrar a la mesa- però l'Ajuntament s'ha compromès a fer-los acompanyament.


El govern municipal també va oferir la setmana passada a Bardon Services assumir el pagament d'un lloguer fins que les famílies entressin en un pis d'emergència. La propietat no va respondre la proposta i abans ja havia rebutjat totes les propostes de lloguer social de les famílies.

Desnonaments oberts, una pràctica il·legal

Els desnonaments oberts són aquells en què el jutge accepta la petició de la propietat per no concretar a la part afectada en quin moment arribarà la comitiva judicial a casa seva. Aquesta pràctica es va començar a instaurar el 2017, quan a Barcelona n'hi va haver 8. El 2018 la xifra es va multiplicar fins a arribar als 47, mentre que el primer semestre del 2019 -últimes dades disponibles- pujava fins als cinc de mitjana al mes. La desprotecció que provoquen els desnonaments oberts van fer que el govern espanyol mogués fitxa i reformés la llei d'enjudiciament civil  a principis del 2019 per especificar que els desnonaments s'havien de comunicar amb dia i hora "exactes".

Una reforma de la qual el TSJC ha fet cas omís. Els jutges interpreten que la mesura només afecta el primer avís de desnonament, però no els següents. Entre altres coses, defensen que presentar-se sense avisar és l'única manera de no suspendre desnonaments de manera continuada. Dit d'una altra manera, els desnonaments amb data oberta s'han convertit en la millor eina per esquivar l'oposició dels grups pel dret a l'habitatge, ja que els obligaria a plantejar una resistència continuada d'almenys dues setmanes davant d'un immoble. "No només és il·legal sinó també inhumà", denuncien des del GHAS.

Crida a aturar desnonaments

El propietari de Gayarre 42 no està considerat gran tenidor a ulls de la llei catalana vigent, tot i ser titular d'onze pisos, segons ha informat l'Ajuntament. El motiu és que la normativa exigeix tenir-ne almenys 15 per tenir aquesta consideració. 

En canvi, la moratòria de desnonaments aprovada pel govern espanyol al març considera gran propietari tot aquell que tingui més de deu pisos. El problema és que el govern de PSOE i Podem encara no ha ampliat els supòsits de la moratòria, a causa del bloqueig dels socialistes, i per ara nom´s s'hi pot acollir qui demostri vulnerabilitat causada per la Covid-19.


"No aprovar-la és donar suport al desnonament de desenes de famílies que cada dia es queden sense sostre", denuncia el GHAS. El regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra (Barcelona en Comú), també ha exigit aprovar l'ampliació de la moratòria. "A què espera el govern estatal?", ha dit. 

Serra ha assegurat que el jutjat no havia avisat els serveis socials ni la unitat antidesnonaments de l'Ajuntament que el desallotjament es produiria avui i ha avançat que tornaran a reclamar al TSJC el compliment del protocol de comunicació entre les dues parts. El regidor també ha criticat el dispositiu policial dels Mossos d'Esquadra. "El conseller Sàmper pot decidir quin dispositiu fa i el d'avui ha estat absolutament desproporcionat", ha dit. Serra també ha criticat la Generalitat per no complir amb els requisits d'inversió en el Consorci de l'Habitatge i ha xifrat en 1.400 els pisos d'emergència que manquen a la ciutat per la manca d'aportacions del Govern.

Sàmper a replicat a Serra assegurant que l'Ajuntament ha començat a treballar per trobar una solució per a les famílies "amb fets ja consumats".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació