economia

Les patronals catalanes rebutgen la setmana laboral de quatre dies: «Europa no està preparada»

Els sindicats consideren que el debat "és imparable diguin el que diguin els ministres"

per NacióDigital , 15 de desembre de 2020 a les 08:27 |
El treballador d'una empresa familiar, durant la crisi del coronavirus | ACN
El debat sobre la jornada laboral de quatre dies s'ha escampat després que el vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, proposés implementar-ho a l'Estat i encara que els seus socis socialistes ja han avisat que la mesura no és prioritària. El plantejament ha generat el rebuig frontal de la patronal, que considera que no és el moment. Foment assegura que aquesta reducció no es pot fer de manera uniforme a tots els sectors i Pimec creu que "Europa no està preparada" per una mesura que només a Catalunya tindria un cost de 23.000 milions d'euros per l'administració. En canvi, l'anunci d'Iglesias ha donat ales als sindicats que defensen que aquest és un "debat imparable" "diguin el que diguin els ministres i els governs".

Podem, que sempre ha sigut partidari de la reducció de la jornada laboral, defensa que la mesura serviria per crear ocupació. Una posició que comparteixen els sindicats que fa temps que reclamen una reducció del treball i major formació, cent anys després de la implantació de la jornada de vuit hores diàries pels treballadors. Per exemple, la UGT proposa que el dia a la setmana que no es treballi es dediqui a la formació.


En canvi, els socis de govern socialistes han expressat que no és un tema prioritari enmig d'una pandèmia, segons va aclarir la portaveu María Jesús Montero després d'un Consell de Ministres. A més, José Luis Escrivá va detallar a Catalunya Ràdio que no creu que Espanya sigui un país que amb els nivells de competitivitat i productivitat que té, hagi de donar prioritat a la setmana de quatre dies laborables.

Els sindicats han donat la benvinguda al debat obert pel vicepresident segon de l'executiu perquè creuen que el procés de digitalització de l'economia facilita la reducció del temps de treball. "Per molt que diguin els governs i ministres, es un debat imparable. Si hi posem fre, serà pitjor", ha dit el secretari general de la UGT a Catalunya Camil Ros, en una roda de premsa aquest dilluns. Ros no ha afirmat que aquesta hagi de ser una qüestió "que s'aprovi d'aquí a un mes" sinó que creu que és un element que s'ha de començar a posar sobre la taula de la mateixa manera que s'ha de parlar de la renda bàsica universal o de la transició justa.


Les associacions d'empresaris han respost al plantejament fet per Podem dubtant de la seva efectivitat i apostant per una "reordenació" dels temps de treball basada en una aposta pel teletreball o mesures de conciliació.

"No és cert que la reducció de la jornada comporti un increment de l'ocupació", sosté Ibars, que creu que els empleats no són intercanviables i recorda que la falta de mà d'obra qualificada per cobrir les necessitats de determinats sectors "empitjora" aquesta opció. El director de Relacions Laborals de Foment, Javier Ibars, defensa la introducció de mesures com la distribució irregular de la jornada laboral o la flexibilitat en els horaris d'entrada i sortida a través de la negociació col·lectiva.


En la mateixa línia, el director de l'Àrea de Treball de PIMEC, Josep Ginesta, adverteix que la reducció de la setmana laboral a quatre dies no pot ser avalada només amb la lògica d'un sol mercat, sinó que s'ha d'estudiar en termes de competitivitat a escala global. "La majoria d'empreses mesuren la productivitat no només per la capacitat de generar un producte amb valor afegit a un cost raonable en el mercat interior, sinó a través de la competitivitat exterior", afirma l'anterior secretari general del Departament de Treball del Govern.

A finals dels anys noranta, el govern francès va aprovar la setmana laboral de 35 hores amb l'objectiu de reduir l'atur a través de la redistribució de l'ocupació. "El retorn que va tenir en la creació de llocs de treball, que alguns xifren en 350.000, no va ser tant per la reducció de jornada com pels incentius que es van donar a les empreses que aplicaven la mesura", explica Ginesta."El debat és qui assumeix el cost de la jornada no produïda", afirma.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació