procés català

L'independentisme registrarà la llei d'amnistia al Congrés el 15 de març

Partits i entitats reclamen conjuntament que s'anul·lin totes les condemnes i causes derivades del procés des del 2013

per Sara González , 14 de desembre de 2020 a les 13:10 |
Partits i entitats presenten conjuntament la llei d'amnistia
A les portes de l'inici d'una campanya electoral en la qual seran difícils els grans consensos, l'independentisme ha exhibit aquest dilluns unitat a l'hora d'exigir al govern espanyol una llei d'amnistia per a tots els encausats i condemnats pel procés des de l'any 2013. En un acte a la presó Model, partits i entitats han presentat el text de la llei i han anunciat ja la data en què serà registrada al Congrés dels Diputats: el 15 de març, un mes després de les eleccions. 

La proposta per canalitzar per la via política passa per l'alliberament dels presos i les retirades d'acusacions, càrrecs i condemnes a 2.800 persones i per vehicular una negociació per exercir el dret a l'autodeterminació. Abans que arribi a Madrid, el primer round es viurà aquest dijous al Parlament, on tots els grups hauran de votar la proposta de resolució per donar suport a la llei.  


"Celebrem que el sobiranisme hagi reprès la iniciativa. Ara treballarem perquè arribi a Madrid amb tota la força", ha anunciat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, que ha reivindicat "acords amplis i transversals" per forçar el reconeixement d'un conflicte polític que consideren que només es pot resoldre a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació. Tant ERC com Junts i la CUP han assenyalat que aquesta llei és el "primer pas" i l'"única via" per a la desjudicialització d'un conflicte que defensen que ha d'acabar amb la celebració d'un referèndum. Així ho han recordat també dirigents com Carles Puigdemont, Marta Rovira i Anna Gabriel, que han enviat missatges des de l'exili per denunciar el que consideren una "causa general" contra l'independentisme. 


L'articulat de la llei que Junts per Catalunya, ERC i la CUP han exposat de la mà d'entitats com Òmnium -que ha exercit d'agent aglutinador- i l'Associació Amnistia i Llibertat inclou que es deixi sense efectes totes les condemnes i causes obertes contra els organitzadors de la consulta del 9-N del 2014 i el referèndum de l'1-O. Això implicaria l'alliberament dels líders independentistes empresonats, així com el retorn dels exiliats. També es demana que quedi net l'expedient d'aquelles persones que arrosseguen causes judicials per haver participat en mobilitzacions de l'independentisme dels darrers anys, així com les derivades de presumptes delictes econòmics per finançar el procés.

Així doncs, els delictes i acusacions que quedarien sense efecte amb la vigència de la llei d'amnistia serien els de rebel·lió i sedició, així com els delictes contra l'ordre públic. També els de prevaricació, falsedat, malversació de cabals públics, desobediència o revelació de secrets, els actes d’expressió i d’opinió en premsa, impremta, xarxes socials, creacions artístiques o qualsevol altre mitjà de comunicació que hagin estat valorats com a delictes d’incitació a l’odi vinculats al conflicte polític amb Catalunya. 


Les excarceracions, segons especifica la llei, hauran de ser "acordades i executades d'immediat" un cop s'aprovés la norma. La retirada de condemnes i causes s'hauria de produir, detalla, en un termini de dos mesos encara que hagin cessat els seus efectes. A més, s'estableix que es retornaran totes les fiances i multes pagades fins al moment a causa del procés i que els afectats no podran ser interrogats per aquests fets en el futur. 

"En una societat democràtica, el lliure exercici dels drets polítics no hauria de tenir com a resposta la via de la justícia penal", recull la proposta de llei

"En una societat democràtica, el lliure exercici dels drets polítics no hauria de tenir com a resposta la via de la justícia penal", recull el text previ a l'articulat de la llei, que fa un repàs del periple polític i judicial que va arrencar amb la sentència del Tribunal Constitucional que va escapçar l'Estatut del 2006 que va ser validat pels catalans en un referèndum. Des de la negativa del govern espanyol al dret a decidir i a delegar les funcions executives per a una consulta popular, que va acabar desembocant en la celebració del 9-N i la inhabilitació posterior d'Artur Mas i la imposició d'una multa de 5 milions d'euros, a la negativa a exercir el dret a l'autodeterminació, que va donar peu a l'1-O pel qual el govern va acabar empresonat. 

Conscients dels arguments jurídics que alguns experts han posat sobre la taula per defensar que una llei d'amnistia no té cabuda a la Constitució -argumentari esgrimit pels partits que, com el PSOE, són contraris a aquesta via de resolució del conflicte-, els partits i entitats sol·licitants assenyalen que, si bé la carta magna no permet els indults generals, hi ha el precedent de la llei d'amnistia del 1977 "sense expressa previsió constitucional". Des de l'Associació Amnistia i Llibertat han subratllat que tot depèn de si hi ha o no "voluntat política".

L'independentisme considera que els processos judicials endegats des del 2013 han esdevingut "una autèntica causa general contra l’independentisme" perquè ha suposat que s'apliqui "el dret penal de l’enemic contra qui exerceix i defensa el dret a l’autodeterminació". 
 

Proposta de Llei d'Amnistia by Naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació