català

Neix l'AINA, el projecte del Govern per fer el català competitiu en el món digital

El programa dotarà a la comunitat empresarial i científica dels recursos tecnològics per fer rendible la seva inclusió en aplicacions d'Intel·ligència Artificial

per Pep Martí , 10 de desembre de 2020 a les 11:32 |
Neix l'AINA, el projecte del Govern per fer el català competitiu en el món digital | @tic
El català ho té millor en el món digital que a l'estat espanyol, però no pot perdre temps. Trenta anys després de la Norma, la campanya que va recordar que el català era cosa de tots, arriba l'AINA, el projecte de la Generalitat per fer de la llengua catalana competitiva en l'àmbit digital. El conseller Jordi Puigneró ha recordat aquella campanya mítica i ha explicat que el nom triat per aquest nou projecte no és aleatori, sinó que vol ser un homenatge a una de les arquitectes de la normalització lingüística, Aina Moll.  


La llengua catalana està ben posicionada a les xarxes, però la transformació digital suposa un salt espectacular. Recentment, l'alcaldessa Ada Colau va generar una forta polèmica per bandejar la llengua a les xarxes. El català va ser la tercera a entrar a Viquipèdia, només una mica per darrera de l'alemany i l'anglès, com ha explicat avui l'escriptor Màrius Serra en l'acte de presentació del projecte. Amb tot, recentment s'ha engegat un projecte per estendre el català a Viquipèdia a tots els territoris de parla catalana.

AINA està impulsat pel Departament de Polítiques Digitals en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC) per garantir el futur del català en el món digital mitjançant la intel·ligència artificial. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública ha presidit l'acte, que ha conduït Màrius Serra. 



El conseller Puigneró ha subratllat el repte que suposa l'àmbit digital, però s'ha mostrat molt segur quan ha dit que el català ho tindrà més fàcil per ser present al món digital que al Congrés dels Diputats. Ha explicat que cal prendre mesures per evitar que el català pugui estar en el futur en perill d'extinció digital. Ha dit que el català forma part de les vint llengües considerades per la UE en perill, i on es troben també llengües oficials amb estat propi, com el búlgar o el finès. Recentment, el debat sobre el futur de la llengua s'ha intensificat, amb anàlisis molt crítiques per part de científiques com Carme Junyent.


"Aquest és un projecte del Govern de Catalunya", ha afirmat Puigneró. En referència a alguns dels vicis dels catalanoparlants, com el canvi de llengua, s'ha preguntat: "Farem el mateix amb una màquina? Ens canviarem de llengua quan parlem amb una màquina?". Puigneró ha vindicat la llengua com a corpus bàsic de la identitat catalana que cal preservar quan som ja en plena transformació digital. Puigneró ha explicat que ja fa més d'un any que es treballa en el projecte, que tindrà vigència fins al 2024. 

El director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Josep Maria Martorell, la investigadora i colíder de la unitat de Mineria de Dades del BSC, responsable del projecte, Marta Villegas, i la directora general de Societat Digital, Joana Barbany, han explicat el projecte. Villegas ha destacat la necessitat d'obtenir dades massives i de qualitat de la llengua. "La tecnologia canvia, però les dades són permanents", ha dit, pel que cal compilar dades per conformar un primer corpus massiu que inclou 1.770 milions de paraules. Ha subratllat que es tracta d'un projecte multimural, que inclourà text, imatge i veu.


Villegas ha expressat quin és el gran objectiu del projecte: dotar a la comunitat empresarial i científica d'aquells recursos tecnològics i lingüístics per al català, que inclou corpus, models de llenguatge, motors de traducció i reconeixedors de la parla, en format obert per fer rendible la seva inclusió en serveis i aplicacions d'Intel·ligència Artificial (IA) i de Tecnologies del Llenguatge, com són els assistents de veu, els agents conversacionals o els traductors automàtics.

Serra ha recordat en l'inici de l'acte les argúcies del poeta Josep Vicenç Foix per poder retolar la seva pastisseria de Sarrià en català durant el franquisme, quan retolava de manera que es poguessin llegir les paraules en català i castellà ("bomboneria selecta"). Ara, els reptes del català són uns altres, però com ha recordat el conseller Puignerós, el català sempre ho tindrà més fàcil a la xarxa que al Congrés dels Diputats.


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació