09
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
10
de desembre
a les
14:46h
L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, està citada aquest dijous per la Policia Nacional espanyola en qualitat de testimoni pel cas Consell Esportiu de l'Hospitalet. Segons ha pogut confirmar NacióDigital, la també presidenta del PSC declararà al matí davant la Unitat de Delinqüència Econòmica (UDEF) del cos policial per les presumptes irregularitats que esquitxen dos regidors del grup municipal.
La trama del Consell Esportiu va esclatar el juny amb la detenció i posterior llibertat amb càrrecs del segon tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, Cristian Alcázar, el regidor també socialista Cristóbal Plaza i el director de l'ens esportiu, Eduard Galí, però la investigació ha anat avançant i ja hi ha 14 persones imputades pels presumptes delictes de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals.
Segons fonts properes a l'alcaldessa, té intenció de declarar davant la UDEF, com ja va fer recentment el secretari general de l'Esport, Gerard Figueras. Marín ha afirmat sempre que col·laboraria amb la justícia per esclarir el cas i que també assistiria al Parlament per donar explicacions, després que la cambra catalana li ho reclamés a petició d'ERC. Tot i això, fins ara ha evitat referir-s'hi en públic i ha justificat que no cessés del govern municipal els dos regidors encausats, malgrat la pressió de la majoria de l'oposició.
"Quan hi hagi algun indici, es prendran les decisions necessàries", ha defensat Marín, que també ha justificat que l'Ajuntament no s'hagi personat com a acusació particular perquè li ho haurien aconsellat els serveis jurídics. Quan va esclatar el cas, l'alcaldessa va remetre la documentació que tenia al jutjat, però el regidor del PSC que el va denunciar, Jaume Graells -l'únic que ha abandonat l'equip de govern- assegura que li va oferir proves de les irregularitats el 4 de febrer que ella va declinar recollir.
El nucli de la investigació, tal com va revelar NacióDigital, apunta a una trama en què el Consell Esportiu hauria registrat actes d'assemblees falsificades per justificar una caixa B de prop de mig milió d'euros anuals amb la qual es pagaven en negre nombroses retribucions a col·laboradors i directius tècnics i polítics. En concret, l'organisme registraria anualment documentació falsificada al Consell Català de l'Esport -depenent de la Generalitat- relativa a assemblees que no haurien tingut mai lloc i amb informació comptable diferent a la lliurada realment a les entitats integrants de l'ens i a l'Ajuntament.
Els documents relatius a l'assemblea falsa i la real serien quasi idèntics, excepte per la seva data i pel fet que a la Generalitat se li reconeixeria any rere any uns ingressos i despeses prop de mig milió superiors als que es notificarien a les entitats del Consell Esportiu. Eduard Galí hauria reconegut a la UDEF que "això porta fent-se sempre, sent una pràctica habitual, ja que, d'aquesta manera, no cal justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics", una versió que s'ha pogut contrastar amb fonts de l'entitat.
I és que el Consell Català de l'Esport, a banda de rebre la informació, no la verifica, ja que els consells esportius són formalment entitats privades sense ànim de lucre, per bé que, en el cas del de l'Hospitalet de Llobregat, rep més de 300.000 euros anuals de subvencions públiques -sobretot, de l'Ajuntament i, en menor mesura, de la Generalitat-. Sis dels dotze membres de la seva comissió directiva, a més, són designats pel govern municipal, incloent el regidor d'Esports, que hi actua de president. Els altres són triats pels centres educatius i clubs esportius, i el seu objectiu és l'organització d'activitats esportives en edat escolar.
La documentació entregada a la Generalitat amb les xifres suposadament reals de comptabilitat del 2018 anava firmada en totes les pàgines per Cristian Alcázar, però també pel llavors secretari del Consell Esportiu. Al final de l'informe, firmen igualment la verificació comptable de l'exercici tres interventors escollits per l'ens en l'anterior assemblea d'entre els representants de les entitats que el conformen. Aquests membres del Consell Esportiu han estat també posteriorment imputats durant la investigació.
Ara bé, què es feia amb el prop de mig milió d'euros amagats? Segons una testimoni del Consell Esportiu que va declarar a la UDEF, aquestes quantitats s'usarien per fer "pagaments de dietes sense justificar" que, en realitat, serien "retribucions o prebendes" amagades a l'òrgan de control de l'ens. La denúncia apuntaria que hi hauria una "caixa interna" o "caixa B" de la qual es farien bona part dels pagaments del Consell Esportiu, els moviments de la qual estarien detallats en llistats complets.
Aquesta caixa B es nodriria de pagaments en metàl·lic de les entitats esportives i escolars integrants de l'ens i també d'efectiu retirat del compte corrent, "sempre en fraccions de 3.000 euros", segons declara una testimoni a la UDEF. El cos policial, de fet, va intervenir prop de 3.000 euros al despatx de Galí, cosa que "coincideix amb les manifestacions realitzades pels denunciants respecte l'existència d'una caixa interna", segons l'atestat.
Bona part dels pagaments efectuats amb aquests recursos opacs, segons els llistats de què disposa la Policia Nacional espanyola i lliurats al jutge, tenen relació amb l'activitat pròpia del Consell Esportiu, com el pagament de monitors i altres col·laboradors d'activitats esportives, el cost de l'organització d'aquestes, pagament de salaris i dietes a treballadors o tasques de comunicació. El frau arribaria en el fet que bona part d'aquests pagaments es farien en negre, sense els impostos i cotitzacions corresponents.
Per fer-ho, els serveis es justificarien a través de fulls de despeses de desplaçaments, com si fossin quilometratges, justificat fins i tot altres col·laboracions en activitats de l'ens per part de familiars d'un dels regidors investigats. Entre la documentació intervinguda, però, hi hauria també pagaments no tan fàcilment vinculables a l'activitat pròpia del Consell Esportiu de l'Hospitalet i dels seus responsables. És el cas, per exemple, de diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili del regidor Cristóbal Plaza, molts dels quals tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens i serien, per exemple, d'autoajuda o novel·les.
De la mateixa manera, la UDEF també investiga diversos pagaments qüestionables presumptament pagats a través de la caixa B, com alguna multa de trànsit amb retirada de cotxe del dipòsit a Cristóbal Plaza, però també tiquets de locals de còctels. El primer secretari del PSC a l'Hospitalet, Cristian Alcázar, hauria pogut cobrar 7.450 euros en negre del Consell Esportiu de l'Hospitalet en cinc anys, en nombrosos pagaments justificats sempre com a tiquets, dietes o bestretes de fins a 1.200 euros.
Cristóbal Plaza també estaria sent investigat per haver-se arreglat l'acomiadament com a director del Consell Esportiu, el gener de 2017, després de 16 anys al càrrec, per cobrar una indemnització d'uns 47.000 euros. Són uns ingressos que no hauria hagut de cobrar si hagués deixat la feina per voluntat pròpia, però el cert és que, sis mesos que la majoria del PSC a la comissió directiva l'acomiadés, el partit el va fitxar com a assessor i el va fer regidor dos anys més tard. Ell havia afirmat públicament que deixava el càrrec i, si es confirmés que l'acomiadament formal va estar arreglat, s'hauria pogut incórrer en fraus a la Hisenda estatal i a la seguretat social, a més d'adjudicar-se quasi 50.000 euros il·lícitament.
La denúncia que va fer esclatar aquest cas va ser presentada per un altre regidor socialista, Jaume Graells, llavors tinent d'alcaldia però que ha renunciat a les seves responsabilitats. Plaza, que també ha dimitit com a responsable d'esports de l'equip de govern -però es manté de regidor-, havia estat 16 anys director del Consell Esportiu, fins que va deixar la tasca a principis del 2017 i Galí li'n va agafar el relleu. Al seu torn, Alcázar va ser regidor d'Esports entre 2011 i 2019, motiu pel qual presidia el Consell Esportiu mentre Plaza, que el va succeir en la regidoria de l'Ajuntament el 2019, i Galí n'eren directors.
La trama del Consell Esportiu va esclatar el juny amb la detenció i posterior llibertat amb càrrecs del segon tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, Cristian Alcázar, el regidor també socialista Cristóbal Plaza i el director de l'ens esportiu, Eduard Galí, però la investigació ha anat avançant i ja hi ha 14 persones imputades pels presumptes delictes de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals.
Segons fonts properes a l'alcaldessa, té intenció de declarar davant la UDEF, com ja va fer recentment el secretari general de l'Esport, Gerard Figueras. Marín ha afirmat sempre que col·laboraria amb la justícia per esclarir el cas i que també assistiria al Parlament per donar explicacions, després que la cambra catalana li ho reclamés a petició d'ERC. Tot i això, fins ara ha evitat referir-s'hi en públic i ha justificat que no cessés del govern municipal els dos regidors encausats, malgrat la pressió de la majoria de l'oposició.
"Quan hi hagi algun indici, es prendran les decisions necessàries", ha defensat Marín, que també ha justificat que l'Ajuntament no s'hagi personat com a acusació particular perquè li ho haurien aconsellat els serveis jurídics. Quan va esclatar el cas, l'alcaldessa va remetre la documentació que tenia al jutjat, però el regidor del PSC que el va denunciar, Jaume Graells -l'únic que ha abandonat l'equip de govern- assegura que li va oferir proves de les irregularitats el 4 de febrer que ella va declinar recollir.
El nucli de la investigació, tal com va revelar NacióDigital, apunta a una trama en què el Consell Esportiu hauria registrat actes d'assemblees falsificades per justificar una caixa B de prop de mig milió d'euros anuals amb la qual es pagaven en negre nombroses retribucions a col·laboradors i directius tècnics i polítics. En concret, l'organisme registraria anualment documentació falsificada al Consell Català de l'Esport -depenent de la Generalitat- relativa a assemblees que no haurien tingut mai lloc i amb informació comptable diferent a la lliurada realment a les entitats integrants de l'ens i a l'Ajuntament.
Els documents relatius a l'assemblea falsa i la real serien quasi idèntics, excepte per la seva data i pel fet que a la Generalitat se li reconeixeria any rere any uns ingressos i despeses prop de mig milió superiors als que es notificarien a les entitats del Consell Esportiu. Eduard Galí hauria reconegut a la UDEF que "això porta fent-se sempre, sent una pràctica habitual, ja que, d'aquesta manera, no cal justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics", una versió que s'ha pogut contrastar amb fonts de l'entitat.
I és que el Consell Català de l'Esport, a banda de rebre la informació, no la verifica, ja que els consells esportius són formalment entitats privades sense ànim de lucre, per bé que, en el cas del de l'Hospitalet de Llobregat, rep més de 300.000 euros anuals de subvencions públiques -sobretot, de l'Ajuntament i, en menor mesura, de la Generalitat-. Sis dels dotze membres de la seva comissió directiva, a més, són designats pel govern municipal, incloent el regidor d'Esports, que hi actua de president. Els altres són triats pels centres educatius i clubs esportius, i el seu objectiu és l'organització d'activitats esportives en edat escolar.
La documentació entregada a la Generalitat amb les xifres suposadament reals de comptabilitat del 2018 anava firmada en totes les pàgines per Cristian Alcázar, però també pel llavors secretari del Consell Esportiu. Al final de l'informe, firmen igualment la verificació comptable de l'exercici tres interventors escollits per l'ens en l'anterior assemblea d'entre els representants de les entitats que el conformen. Aquests membres del Consell Esportiu han estat també posteriorment imputats durant la investigació.
Ara bé, què es feia amb el prop de mig milió d'euros amagats? Segons una testimoni del Consell Esportiu que va declarar a la UDEF, aquestes quantitats s'usarien per fer "pagaments de dietes sense justificar" que, en realitat, serien "retribucions o prebendes" amagades a l'òrgan de control de l'ens. La denúncia apuntaria que hi hauria una "caixa interna" o "caixa B" de la qual es farien bona part dels pagaments del Consell Esportiu, els moviments de la qual estarien detallats en llistats complets.
Aquesta caixa B es nodriria de pagaments en metàl·lic de les entitats esportives i escolars integrants de l'ens i també d'efectiu retirat del compte corrent, "sempre en fraccions de 3.000 euros", segons declara una testimoni a la UDEF. El cos policial, de fet, va intervenir prop de 3.000 euros al despatx de Galí, cosa que "coincideix amb les manifestacions realitzades pels denunciants respecte l'existència d'una caixa interna", segons l'atestat.
Bona part dels pagaments efectuats amb aquests recursos opacs, segons els llistats de què disposa la Policia Nacional espanyola i lliurats al jutge, tenen relació amb l'activitat pròpia del Consell Esportiu, com el pagament de monitors i altres col·laboradors d'activitats esportives, el cost de l'organització d'aquestes, pagament de salaris i dietes a treballadors o tasques de comunicació. El frau arribaria en el fet que bona part d'aquests pagaments es farien en negre, sense els impostos i cotitzacions corresponents.
Per fer-ho, els serveis es justificarien a través de fulls de despeses de desplaçaments, com si fossin quilometratges, justificat fins i tot altres col·laboracions en activitats de l'ens per part de familiars d'un dels regidors investigats. Entre la documentació intervinguda, però, hi hauria també pagaments no tan fàcilment vinculables a l'activitat pròpia del Consell Esportiu de l'Hospitalet i dels seus responsables. És el cas, per exemple, de diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili del regidor Cristóbal Plaza, molts dels quals tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens i serien, per exemple, d'autoajuda o novel·les.
De la mateixa manera, la UDEF també investiga diversos pagaments qüestionables presumptament pagats a través de la caixa B, com alguna multa de trànsit amb retirada de cotxe del dipòsit a Cristóbal Plaza, però també tiquets de locals de còctels. El primer secretari del PSC a l'Hospitalet, Cristian Alcázar, hauria pogut cobrar 7.450 euros en negre del Consell Esportiu de l'Hospitalet en cinc anys, en nombrosos pagaments justificats sempre com a tiquets, dietes o bestretes de fins a 1.200 euros.
Cristóbal Plaza també estaria sent investigat per haver-se arreglat l'acomiadament com a director del Consell Esportiu, el gener de 2017, després de 16 anys al càrrec, per cobrar una indemnització d'uns 47.000 euros. Són uns ingressos que no hauria hagut de cobrar si hagués deixat la feina per voluntat pròpia, però el cert és que, sis mesos que la majoria del PSC a la comissió directiva l'acomiadés, el partit el va fitxar com a assessor i el va fer regidor dos anys més tard. Ell havia afirmat públicament que deixava el càrrec i, si es confirmés que l'acomiadament formal va estar arreglat, s'hauria pogut incórrer en fraus a la Hisenda estatal i a la seguretat social, a més d'adjudicar-se quasi 50.000 euros il·lícitament.
La denúncia que va fer esclatar aquest cas va ser presentada per un altre regidor socialista, Jaume Graells, llavors tinent d'alcaldia però que ha renunciat a les seves responsabilitats. Plaza, que també ha dimitit com a responsable d'esports de l'equip de govern -però es manté de regidor-, havia estat 16 anys director del Consell Esportiu, fins que va deixar la tasca a principis del 2017 i Galí li'n va agafar el relleu. Al seu torn, Alcázar va ser regidor d'Esports entre 2011 i 2019, motiu pel qual presidia el Consell Esportiu mentre Plaza, que el va succeir en la regidoria de l'Ajuntament el 2019, i Galí n'eren directors.