09
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:54h
Antifrau lamenta que la contractació d'emergència durant la pandèmia hagi derivat en nombroses adjudicacions a grans empreses no especialitzades i, en especial, que encara ara no hi hagi una previsió que permeti reconduir la situació. Ho ha exposat el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, durant la presentació del baròmetre 2020 sobre la corrupció, quan ha recordat que va reclamar una auditoria permanent sobre aquestes contractacions que no ha tingut lloc.
Gimeno ha subratllat que s'han fet adjudicacions a "grups econòmics que no necessàriament són els més especialitzats, sobretot en contractes d'emergència" i, per bé que ha reconegut que en un primer moment era "impensable que es fes d'altra manera, ara ja hauria d'haver-hi una previsió". "I no veiem que hi sigui", ha seguit, cosa que provoca que "la lliure concurrència queda tocada", tot que encara no afirma que hi hagi malbaratament. "No dic que hi hagi mala fe, s'opta pel que és més fàcil, però algunes corporacions no són les més especialistes", ha afirmat, i ha apuntat que hauria millorat la confiança ciutadana que s'hagués justificat millor la motivació de cada contracte.
Antifrau va proposar "una auditoria de caràcter permanent que no s'ha fet prou", en especial en els casos de grans empreses que capten persones en funció del contracte que reben i les formen, però que no tenen entre les seves activitats fonamentals aquelles per les quals obtenen adjudicacions. El director de l'ens s'ha referit, per exemple, a la gestió de les residències de gent gran, però, preguntat pel cas del servei de rastrejadors adjudicat a Ferrovial, ha opinat que, per fer una contractació d'emergència d'aquell tipus, "cal que hi hagi necessitat directa i immediata", cosa que "xoca" amb el fet que s'anunciés posteriorment la suspensió del contracte que no es va fer efectiva.
Gimeno afirma que no es tracta d'una "sospita generalitzada, sinó extremar l'exigència". En aquest sentit, recorda que la pandèmia "continua i continuarà" i, per això, insta a establir fórmules perquè aquesta problemàtica "no sorprengui cada cop", preveient millor les contractacions. Segons va detallar Antifrau i la Sindicatura de Comptes, el 30% de la contractació de la Generalitat i els seus organismes adherits durant el 2020 ha estat per la via d'urgència a causa de la pandèmia, mentre que, en els anys anteriors, no havia superat el 2% de mitjana. Antifrau, a finals de setembre, havia rebut 18 denúncies relacionades amb la Covid i n'havia iniciat dues investigacions
Pel que fa a altres reclamacions a la Generalitat, Gimeno demana que s'aprovi aviat la directiva de protecció als alertadors i que s'avanci en els criteris de mèrit i capacitat a l'administració pública i la seva despolitització. Antifrau va reclamar, per exemple, que els càrrecs de direcció general siguin copats per funcionaris de carrers i no per càrrecs polítics. En tot cas, s'ha mostrat satisfet per l'aprovat que rep la seva institució al baròmetre i el nivell de denúncies que s'hi presenten, "malgrat les errades comeses per aquesta institució en el passat", en referència a la mala praxis del seu exdirector Daniel de Alfonso, que n'hauria rebut uns 300.000 euros de forma irregular, segons la Sindicatura de Comptes.
Sigui com sigui, la percepció de corrupció a Catalunya està caient els darrers anys, però la ciutadania reclama mesures contundents per fer-hi front. Així ho assenyala el baròmetre 2020 sobre la corrupció, el qual apunta que un 85,8% dels enquestats defensa que un organisme independent controli el patrimoni i l'activitat econòmica dels càrrecs polítics i, d'aquests, un 70,6% faria extensiu aquest control als familiars dels polítics. Un 60,6% dels catalans, per tant, reclama l'actuació àmplia d'aquest organisme.
Cessament immediat en cas d'indicis
És un percentatge similar al del baròmetre de fa dos anys, quan era del 61,7%. Així mateix, un 77,5% defensa que un càrrec públic hauria de ser apartat del lloc tan aviat com hi hagués indicis de corrupció, sense necessitat d'esperar a la sentència, mentre que un 16,5% el mantindria fins que arribés la possible condemna i un 3,2% deixaria que l'implicat decidís. El 2018, un 86% creia que havia de ser cessat ja sense condemna.
Malgrat tot, la percepció de corrupció ha caigut els darrers anys, ja que el 2014 hi havia un 82,3% dels catalans que creia que hi havia molta o bastant corrupció, un percentatge que s'ha reduït fins al 67%. Tot i això, Gimeno no es mostra satisfet, ja que, "malgrat que s'ha millorat, el que queda és molt elevat i gens satisfactori" i, segons coincideixen els organismes internacionals, "la corrupció és, junt a la pandèmia, la major amenaça per l'economia i estabilitat".
Vincles entre política i negocis
Pel que fa a preguntes més concretes, un 78,6% dels catalans està molt o bastant d'acord amb que "hi ha uns vincles massa estrets entre negocis i polítics", així com un 69,7% opina que "hi ha manca de transparència en les decisions polítiques". El director d'Antifrau alerta, en tot cas, que "el context influeix en el baròmetre" i fins i tot un 61,2% creu que les situacions d'emergència com l'actual pandèmia augmenten el risc de corrupció.
Aquest sondeig s'ha presentat coincidint amb el dia internacional de la lluita contra la corrupció i apunta que 79,5% considera molt i bastant greu el problema de la corrupció. Un 40,6%, en aquest sentit, considera que s'ha mantingut estable els darrers anys, mentre que un 30,1% creu que ha augmentat i un 20,8%, que ha disminuït.
Finançament de partits
Un dels aspectes més vinculats a la corrupció els darrers anys ha estat el finançament dels partits i encara un 43,1% creu que aconsegueixen recursos il·legalment i un 36,8%, no. Els partits, de fet, són la institució on més enquestats afirma que la corrupció està molt o bastant estesa, en un 76,5% de les respostes, seguits de les entitats financeres (70,2%), els mitjans de comunicació (59,3%), els sindicats (53,5%) i les empreses privades (52,5%).
Pel que fa als àmbits amb més corrupció, els més citats són les obres públiques (76,1%), l'urbanisme (67,7%), la justícia (58,9%) i els habitatges de protecció oficial (50%). En tot cas, un 59% creu que les administracions públiques són poc o gens transparents i un 67% percep molt o bastant que aquestes tracten de forma privilegiada les persones i entitats afins al govern. El contacte directe amb la corrupció, però, no ha crescut els darrers anys.
Més informació en els propers minuts.
Gimeno ha subratllat que s'han fet adjudicacions a "grups econòmics que no necessàriament són els més especialitzats, sobretot en contractes d'emergència" i, per bé que ha reconegut que en un primer moment era "impensable que es fes d'altra manera, ara ja hauria d'haver-hi una previsió". "I no veiem que hi sigui", ha seguit, cosa que provoca que "la lliure concurrència queda tocada", tot que encara no afirma que hi hagi malbaratament. "No dic que hi hagi mala fe, s'opta pel que és més fàcil, però algunes corporacions no són les més especialistes", ha afirmat, i ha apuntat que hauria millorat la confiança ciutadana que s'hagués justificat millor la motivació de cada contracte.
Antifrau va proposar "una auditoria de caràcter permanent que no s'ha fet prou", en especial en els casos de grans empreses que capten persones en funció del contracte que reben i les formen, però que no tenen entre les seves activitats fonamentals aquelles per les quals obtenen adjudicacions. El director de l'ens s'ha referit, per exemple, a la gestió de les residències de gent gran, però, preguntat pel cas del servei de rastrejadors adjudicat a Ferrovial, ha opinat que, per fer una contractació d'emergència d'aquell tipus, "cal que hi hagi necessitat directa i immediata", cosa que "xoca" amb el fet que s'anunciés posteriorment la suspensió del contracte que no es va fer efectiva.
Gimeno afirma que no es tracta d'una "sospita generalitzada, sinó extremar l'exigència". En aquest sentit, recorda que la pandèmia "continua i continuarà" i, per això, insta a establir fórmules perquè aquesta problemàtica "no sorprengui cada cop", preveient millor les contractacions. Segons va detallar Antifrau i la Sindicatura de Comptes, el 30% de la contractació de la Generalitat i els seus organismes adherits durant el 2020 ha estat per la via d'urgència a causa de la pandèmia, mentre que, en els anys anteriors, no havia superat el 2% de mitjana. Antifrau, a finals de setembre, havia rebut 18 denúncies relacionades amb la Covid i n'havia iniciat dues investigacions
Pel que fa a altres reclamacions a la Generalitat, Gimeno demana que s'aprovi aviat la directiva de protecció als alertadors i que s'avanci en els criteris de mèrit i capacitat a l'administració pública i la seva despolitització. Antifrau va reclamar, per exemple, que els càrrecs de direcció general siguin copats per funcionaris de carrers i no per càrrecs polítics. En tot cas, s'ha mostrat satisfet per l'aprovat que rep la seva institució al baròmetre i el nivell de denúncies que s'hi presenten, "malgrat les errades comeses per aquesta institució en el passat", en referència a la mala praxis del seu exdirector Daniel de Alfonso, que n'hauria rebut uns 300.000 euros de forma irregular, segons la Sindicatura de Comptes.
Sigui com sigui, la percepció de corrupció a Catalunya està caient els darrers anys, però la ciutadania reclama mesures contundents per fer-hi front. Així ho assenyala el baròmetre 2020 sobre la corrupció, el qual apunta que un 85,8% dels enquestats defensa que un organisme independent controli el patrimoni i l'activitat econòmica dels càrrecs polítics i, d'aquests, un 70,6% faria extensiu aquest control als familiars dels polítics. Un 60,6% dels catalans, per tant, reclama l'actuació àmplia d'aquest organisme.
Cessament immediat en cas d'indicis
És un percentatge similar al del baròmetre de fa dos anys, quan era del 61,7%. Així mateix, un 77,5% defensa que un càrrec públic hauria de ser apartat del lloc tan aviat com hi hagués indicis de corrupció, sense necessitat d'esperar a la sentència, mentre que un 16,5% el mantindria fins que arribés la possible condemna i un 3,2% deixaria que l'implicat decidís. El 2018, un 86% creia que havia de ser cessat ja sense condemna.
Malgrat tot, la percepció de corrupció ha caigut els darrers anys, ja que el 2014 hi havia un 82,3% dels catalans que creia que hi havia molta o bastant corrupció, un percentatge que s'ha reduït fins al 67%. Tot i això, Gimeno no es mostra satisfet, ja que, "malgrat que s'ha millorat, el que queda és molt elevat i gens satisfactori" i, segons coincideixen els organismes internacionals, "la corrupció és, junt a la pandèmia, la major amenaça per l'economia i estabilitat".
Vincles entre política i negocis
Pel que fa a preguntes més concretes, un 78,6% dels catalans està molt o bastant d'acord amb que "hi ha uns vincles massa estrets entre negocis i polítics", així com un 69,7% opina que "hi ha manca de transparència en les decisions polítiques". El director d'Antifrau alerta, en tot cas, que "el context influeix en el baròmetre" i fins i tot un 61,2% creu que les situacions d'emergència com l'actual pandèmia augmenten el risc de corrupció.
Aquest sondeig s'ha presentat coincidint amb el dia internacional de la lluita contra la corrupció i apunta que 79,5% considera molt i bastant greu el problema de la corrupció. Un 40,6%, en aquest sentit, considera que s'ha mantingut estable els darrers anys, mentre que un 30,1% creu que ha augmentat i un 20,8%, que ha disminuït.
Finançament de partits
Un dels aspectes més vinculats a la corrupció els darrers anys ha estat el finançament dels partits i encara un 43,1% creu que aconsegueixen recursos il·legalment i un 36,8%, no. Els partits, de fet, són la institució on més enquestats afirma que la corrupció està molt o bastant estesa, en un 76,5% de les respostes, seguits de les entitats financeres (70,2%), els mitjans de comunicació (59,3%), els sindicats (53,5%) i les empreses privades (52,5%).
Pel que fa als àmbits amb més corrupció, els més citats són les obres públiques (76,1%), l'urbanisme (67,7%), la justícia (58,9%) i els habitatges de protecció oficial (50%). En tot cas, un 59% creu que les administracions públiques són poc o gens transparents i un 67% percep molt o bastant que aquestes tracten de forma privilegiada les persones i entitats afins al govern. El contacte directe amb la corrupció, però, no ha crescut els darrers anys.
Baròmetre 2020 La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds Ciutadanes by naciodigital on Scribd
Més informació en els propers minuts.