05
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
16:09h
El gran risc dels propers dies és que el relaxament de les restriccions i l'augment de les interaccions socials faci disparar encara més la velocitat de propagació i els contagis de coronavirus. Després que la Rt superés el 0,9, la Generalitat ha optat per frenar el pas a la fase 2 de la desescalada, però aquesta decisió podria no ser suficient si es confirma que la mobilitat entre setmana ja s'ha situat als nivells previs a les restriccions posteriors al pont del 12 d'octubre. Les dates de Facebook Data for Good ho assenyalen en relació a aquest dilluns i això podria tenir un impacte que encara no haurien reflectit els indicadors sanitaris.
En concret, Facebook Data for Good té en compte el nombre de cops que cadascú es desplaça en distàncies superiors a 500 metres i computa només la gent present en el territori -ignorant aquells que en són fora pel motiu que sigui-. Presenta les dades en relació a la mobilitat que hi havia el febrer i, amb això, es poden calcular els contactes que tenen lloc. És l'eina que usa el grup de recerca de Biocom-SC -de la UPC-, que manté un conveni que li permet obtenir les dades a nivell provincial.
Tal com es pot analitzar en el gràfic inicial, les mesures preses a mitjans d'octubre van tenir un impacte limitat, especialment pel que fa a la mobilitat entre setmana, i tan sols va ser a partir del confinament municipal de cap de setmana que els dissabtes i diumenges van reduir dràsticament els desplaçament, amb xifres properes a la meitat dels que es feien el febrer. De dilluns a divendres, en canvi, la caiguda era més moderada: de percentatges de mobilitat lleugerament superiors al 90% a situar-se a l'entorn del 85%. Però l'última dada disponible, de dilluns passat, és preocupant, del 92,1% quasi la mateixa d'un dia laborable de principis d'octubre, sense pràcticament restriccions.
L'investigador Enric Alvarez, que coordina els estudis de mobilitat i letalitat de Biocom-SC, detalla que l'augment s'ha notat sobretot a la província de Barcelona, tot i que a la de Tarragona ha estat similar, i a les comarques gironines també s'ha produït un augment. La província de Lleida, en canvi, seria que hauria notat un salt menys accentuat. En tot cas, aquesta dada és curiosa, ja que arriba una setmana després de la reobertura de la restauració i els altres relaxaments de la fase 1, per bé que, com assenyala Alvarez, la tendència a l'alça és sostinguda des de fa un mes.
La novetat, en aquest cas, és que també el diumenge passat es va incrementar de cop la mobilitat respecte els anteriors, amb un salt del 55,8% de la que hi havia el febrer a un 61,4%. L'investigador de Biocom-SC apunta que cal estar alerta a les dades dels propers dies per confirmar si és un biaix puntual -per exemple, a causa de gent que torni dilluns de fora per burlar el confinament municipal- o si "realment es tracti d'un canvi de tendència", cosa que seria preocupant pel que fa als pronòstics de la pandèmia, sobretot després de l'empitjorament dels darrers dies. Segons està analitzant el grup, sembla que hi ha una correlació força clara entre mobilitat i contagis.
Sigui com sigui, les restriccions de la segona onada han tingut un impacte limitat en la mobilitat durant els dies laborables. Biocom-SC calculava que s'havia de reduir als nivells de principis de juny, a un 75%-80% de la que hi havia el febrer, però tan sols es va poder arribar -i per un període limitat- a percentatges a l'entorn del 85%. En aquest sentit, Enric Alvarez lamenta que, a diferència del que es va fer durant la primera onada, el govern espanyol no hagi fet obligatori el teletreball allà on era viable: "Si obres la restauració però augmenta el teletreball, no creixen els viatges, es compensa". És una mesura sense quasi impacte econòmic i que ajudaria a combatre la pandèmia que s'ha ignorat.
Durant la primera onada, els nivells de mobilitat els dies laborables es va arribar a reduir molt, sobretot els dies en què es van tancar els serveis no essencials, quan es van assolir uns nivells de poc més del 30% en comparació amb el febrer. Tal com es pot veure en el gràfic superior, amb dades només dels dilluns -o, si aquest és festiu, del dimarts-, l'increment de la mobilitat va ser progressiva durant la primera desescalada, però ara escassament s'ha assolit el nivell pràcticament dels últims dies abans d'aixecar l'estat d'alarma.
El confinament de cap de setmana, en canvi, ha estat molt efectiu per limitar la mobilitat de dissabte i diumenge. El gràfic següent evidencia canvis molt bruscos les últimes setmanes, entre aquests dies i els laborables, situant la mobilitat de cap a nivells a nivells molt similars als de les primeres fases de la desescalada de la primavera. Com indica la línia blava, prop d'un 40% de catalans no ha fet ni un sol trajecte els diumenges, durant prop d'un mes.
En concret, Facebook Data for Good té en compte el nombre de cops que cadascú es desplaça en distàncies superiors a 500 metres i computa només la gent present en el territori -ignorant aquells que en són fora pel motiu que sigui-. Presenta les dades en relació a la mobilitat que hi havia el febrer i, amb això, es poden calcular els contactes que tenen lloc. És l'eina que usa el grup de recerca de Biocom-SC -de la UPC-, que manté un conveni que li permet obtenir les dades a nivell provincial.
Tal com es pot analitzar en el gràfic inicial, les mesures preses a mitjans d'octubre van tenir un impacte limitat, especialment pel que fa a la mobilitat entre setmana, i tan sols va ser a partir del confinament municipal de cap de setmana que els dissabtes i diumenges van reduir dràsticament els desplaçament, amb xifres properes a la meitat dels que es feien el febrer. De dilluns a divendres, en canvi, la caiguda era més moderada: de percentatges de mobilitat lleugerament superiors al 90% a situar-se a l'entorn del 85%. Però l'última dada disponible, de dilluns passat, és preocupant, del 92,1% quasi la mateixa d'un dia laborable de principis d'octubre, sense pràcticament restriccions.
L'investigador Enric Alvarez, que coordina els estudis de mobilitat i letalitat de Biocom-SC, detalla que l'augment s'ha notat sobretot a la província de Barcelona, tot i que a la de Tarragona ha estat similar, i a les comarques gironines també s'ha produït un augment. La província de Lleida, en canvi, seria que hauria notat un salt menys accentuat. En tot cas, aquesta dada és curiosa, ja que arriba una setmana després de la reobertura de la restauració i els altres relaxaments de la fase 1, per bé que, com assenyala Alvarez, la tendència a l'alça és sostinguda des de fa un mes.
La novetat, en aquest cas, és que també el diumenge passat es va incrementar de cop la mobilitat respecte els anteriors, amb un salt del 55,8% de la que hi havia el febrer a un 61,4%. L'investigador de Biocom-SC apunta que cal estar alerta a les dades dels propers dies per confirmar si és un biaix puntual -per exemple, a causa de gent que torni dilluns de fora per burlar el confinament municipal- o si "realment es tracti d'un canvi de tendència", cosa que seria preocupant pel que fa als pronòstics de la pandèmia, sobretot després de l'empitjorament dels darrers dies. Segons està analitzant el grup, sembla que hi ha una correlació força clara entre mobilitat i contagis.
Sigui com sigui, les restriccions de la segona onada han tingut un impacte limitat en la mobilitat durant els dies laborables. Biocom-SC calculava que s'havia de reduir als nivells de principis de juny, a un 75%-80% de la que hi havia el febrer, però tan sols es va poder arribar -i per un període limitat- a percentatges a l'entorn del 85%. En aquest sentit, Enric Alvarez lamenta que, a diferència del que es va fer durant la primera onada, el govern espanyol no hagi fet obligatori el teletreball allà on era viable: "Si obres la restauració però augmenta el teletreball, no creixen els viatges, es compensa". És una mesura sense quasi impacte econòmic i que ajudaria a combatre la pandèmia que s'ha ignorat.
Durant la primera onada, els nivells de mobilitat els dies laborables es va arribar a reduir molt, sobretot els dies en què es van tancar els serveis no essencials, quan es van assolir uns nivells de poc més del 30% en comparació amb el febrer. Tal com es pot veure en el gràfic superior, amb dades només dels dilluns -o, si aquest és festiu, del dimarts-, l'increment de la mobilitat va ser progressiva durant la primera desescalada, però ara escassament s'ha assolit el nivell pràcticament dels últims dies abans d'aixecar l'estat d'alarma.
El confinament de cap de setmana, en canvi, ha estat molt efectiu per limitar la mobilitat de dissabte i diumenge. El gràfic següent evidencia canvis molt bruscos les últimes setmanes, entre aquests dies i els laborables, situant la mobilitat de cap a nivells a nivells molt similars als de les primeres fases de la desescalada de la primavera. Com indica la línia blava, prop d'un 40% de catalans no ha fet ni un sol trajecte els diumenges, durant prop d'un mes.