06
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
16:27h
Si la pandèmia està perjudicant la salut emocional de la població en general, encara és més accentuat entre els que patien algun problema psicològic previ. La situació es va agreujar durant el confinament, una etapa en què les persones que viuen soles van notar de forma especial l'aïllament social. En aquest escenari, un recurs cada cop més utilitzat és el Telèfon de l'Esperança.
El servei funciona 24 hores al dia, cada dia de l'any, i permet a qualsevol persona angoixada o amoïnada mantenir una conversa de forma anònima amb algun dels dos centenars de voluntaris. Un d'ells és Albert Canudes, arquitecte jubilat que des de fa un lustre atén trucades d'usuaris, ara en torn nocturn.
"Intentem no jutjar ni donar solucions, sinó ajudar qui truca a confrontar idees i potser establir un diàleg. Si una persona està sola, la reconforta saber que pot trucar fins i tot la nit de Nadal i trobarà algú", relata. Cada dia un centenar de persones fan servir aquest telèfon amic, un 40% més que ara fa dos anys. En els pitjors moments de l'emergència sanitària, amb la majoria de la població tancada al domicili, es va assolir el llindar de les 147 trucades diàries.
Abans de ser voluntari, cada interessat en atendre trucades passa per un procés de selecció per "intercanviar expectatives, experiències i comprovar que es troba en un moment emocionalment estable", descriu Sergio Garcia, psicòleg de la Fundació Ajuda i Esperança, que gestiona el servei. Un cop seleccionat, el voluntari rep una formació sobre l'escolta activa, és a dir, "els comportaments i actituds que preparen el destinatari per escoltar, centrar-se en l'orador i proporcionar comentaris perquè la persona se senti compresa", assenyala. També repassa els aspectes clínics de la salut mental i realitzen pràctiques amb voluntaris experimentats.
La motivació de cada voluntari és diferent. En deixar de treballar, Canudes va adonar-se que necessitava socialitzar i es va conscienciar sobre el problema de la incomunicació. "Estem hiperconnectats, però potser no comunicats; ens manca escoltar-nos els uns als altres", argumenta. Aproximadament dos terços dels voluntaris són dones, la mateixa proporció que es dona entre els usuaris del servei.
El percentatge més alt dels usuaris correspon a persones amb algun problema de salut emocional, com ara angoixa, ansietat o depressió. Amb la pandèmia, la proporció repunta i s'hi afegeixen conflictes relacionals i relacionats amb la situació econòmica, com ara afectats pels ERTO en el sector de l'hostaleria i el turisme.
Pel que fa als que ja patien alguna mena de problema psicològic, una part s'ha tancat en el seu món interior durant la crisi sanitària i s'ha focalitzat en la seva situació personal; mentre que un altre grup viu la pandèmia amb angoixa, neguit i nerviosisme, segons observa Canudes.
Un servei específic atès per la mateixa fundació rep trucades de persones que pensen en el suïcidi. En aquest cas, les trucades no són anònimes i l'àrea de Salut Mental de l'Ajuntament de Barcelona activa tots els mecanismes necessaris per ajudar l'usuari. Quan algú contacta el Telèfon de l'Esperança i manifesta ideacions de suïcidi, se'l deriva a l'altre telèfon per donar-los eines que els permetin rebaixar l'angoixa.
El servei funciona 24 hores al dia, cada dia de l'any, i permet a qualsevol persona angoixada o amoïnada mantenir una conversa de forma anònima amb algun dels dos centenars de voluntaris. Un d'ells és Albert Canudes, arquitecte jubilat que des de fa un lustre atén trucades d'usuaris, ara en torn nocturn.
"Intentem no jutjar ni donar solucions, sinó ajudar qui truca a confrontar idees i potser establir un diàleg. Si una persona està sola, la reconforta saber que pot trucar fins i tot la nit de Nadal i trobarà algú", relata. Cada dia un centenar de persones fan servir aquest telèfon amic, un 40% més que ara fa dos anys. En els pitjors moments de l'emergència sanitària, amb la majoria de la població tancada al domicili, es va assolir el llindar de les 147 trucades diàries.
Abans de ser voluntari, cada interessat en atendre trucades passa per un procés de selecció per "intercanviar expectatives, experiències i comprovar que es troba en un moment emocionalment estable", descriu Sergio Garcia, psicòleg de la Fundació Ajuda i Esperança, que gestiona el servei. Un cop seleccionat, el voluntari rep una formació sobre l'escolta activa, és a dir, "els comportaments i actituds que preparen el destinatari per escoltar, centrar-se en l'orador i proporcionar comentaris perquè la persona se senti compresa", assenyala. També repassa els aspectes clínics de la salut mental i realitzen pràctiques amb voluntaris experimentats.
La motivació de cada voluntari és diferent. En deixar de treballar, Canudes va adonar-se que necessitava socialitzar i es va conscienciar sobre el problema de la incomunicació. "Estem hiperconnectats, però potser no comunicats; ens manca escoltar-nos els uns als altres", argumenta. Aproximadament dos terços dels voluntaris són dones, la mateixa proporció que es dona entre els usuaris del servei.
El percentatge més alt dels usuaris correspon a persones amb algun problema de salut emocional, com ara angoixa, ansietat o depressió. Amb la pandèmia, la proporció repunta i s'hi afegeixen conflictes relacionals i relacionats amb la situació econòmica, com ara afectats pels ERTO en el sector de l'hostaleria i el turisme.
Pel que fa als que ja patien alguna mena de problema psicològic, una part s'ha tancat en el seu món interior durant la crisi sanitària i s'ha focalitzat en la seva situació personal; mentre que un altre grup viu la pandèmia amb angoixa, neguit i nerviosisme, segons observa Canudes.
Un servei específic atès per la mateixa fundació rep trucades de persones que pensen en el suïcidi. En aquest cas, les trucades no són anònimes i l'àrea de Salut Mental de l'Ajuntament de Barcelona activa tots els mecanismes necessaris per ajudar l'usuari. Quan algú contacta el Telèfon de l'Esperança i manifesta ideacions de suïcidi, se'l deriva a l'altre telèfon per donar-los eines que els permetin rebaixar l'angoixa.