01
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
19:57h
El vicepresident del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, han mantingut aquesta tarda una reunió de treball al Districte Administratiu amb motiu de la seva visita a Barcelona. La trobada ha durat gairebé una hora i mitja. Entre d'altres temes, han tractat sobre la situació epidemiològica de Catalunya i el País Valencià, així com les mesures preses per cada govern per frenar la Covid-19. També de les perspectives de futur, amb la mirada posada especialment a les festes de Nadal i a la necessitat de seguir mantenint totes les precaucions possibles.
Tots dos dirigents han mostrat sintonia en la lluita contra el dúmping fiscal a la Unió Europea i a l'estat espanyol, i en impedir la competència deslleial d'aquells territoris que rebaixen la tributació de les grans fortunes per tal de captar-ne. Aragonès i Puig han analitzat la situació política actual, especialment pel que refereix a Catalunya. En aquest assumpte han pogut contraposar opinions, clarament diferenciades, segons fonts de Vicepresidència.
Puig i Aragonès han coincidit pel que fa a la voluntat dels governs de Catalunya i el País Valencià de gestionar els Fons Europeus de Reconstrucció, així com de reivindicar el paper de les comjunitats en aquesta matèria.
Aragonès ha lliurat al president Puig el Pla per a la reactivació econòmica i protecció social de la Generalitat i aquest li ha fet entrega del document de treball de l'Estratègia valenciana per la recuperació. També han coincidit en la voluntat de seguir cooperant fluidament entre els dos territoris i vetllar pels interessos compartits, com és el cas del corredor mediterrani, entre molts d'altres.
Al fer-ho serà el primer cop que els dos màxims dirigents dels governs català i valencià es retrobin des de l'abril del 2017, quan Puig i Carles Puigdemont es van reunir al Palau de la Generalitat. I es va tractar d'una trobada informal, aprofitant un acte del PSC a Barcelona al qual assistia Puig. Un senyal d'anormalitat institucional que es va mantenir al llarg de tota la presidència de Quim Torra.
Amb anterioritat, el president de la Generalitat valenciana ha intervingut davant el Cercle d'Economia, on ha defensat un model d'Estat diferent i cohesionat. Puig ha estat sincer al mostrar la seva satisfacció perquè al Cercle el seu discurs federalitzant sempre és acollit amb simpatia.
Ximo Puig ha explicat els canvis produïts al País Valencià, que ha passat "de protagonitzar les pàgines de tribunals a fer-ho de les d'economia". Ha propugnat una via valenciana basada en l'acord iels pactes, com han fet els agents socials valencians. Ha invocat a teixir aliances de tipus diversos, bàsicament tres: generacional, sòcio.econòmica entre els sectors públic i privat, invocant un "keynesianisme intel·ligent" sense populismes i sense perdedors, i finalment una aliança territorial.
El líder valencià ha invocat una aliança amb Catalunya, destacant els interessos compartits i els valors dels intercanvis mutus, posant com a exemple el projecte del corredor mediterani, "que no és només una obra ferroviària sinó un espai de trobada". "Els valencians necessitem una Catalunya forta", ha dit, i ha reclamat que Catalunya ha de tornar "als llocs on es decidirà el futur".
Puig ha reclamat una "Espanya de les Espanyes", que implica cinc grans canvis. El primer, corregir l'Espanya macrocefàlica que ha convertit Madrid en un gran absorbent d'estructures i xarxes d'influència, assegurant que el model fiscal madrileny és profundament injust i demanant d'afrontar una harmonització fiscal que vagi contra "l'abús de privilegis". Un altre canvi: l'Espanya interior, que afronta un gravíssim problema demogràfic de despoblació. Un altre és l'Espanya invisible, de comarques i territoris oblidats i que no surten als informatius.
"Espanya no s'esgota en una llengua ni a l'M-30", ha sostingut Puig. Ha vindicat una Espanya col·laborativa, que implica un canvi de model fiscal, en al·lusió clara als privilegis de Madrid: "No és un tema identitari, sinó de drets i de recursos socials", queixant-se de les mancances que pateix el finançament del País Valencià. Sense fer referència explícita a la presidenta madrilenya, ha estat crític amb la política econòmica de la Comunitat de Madrid, que sol ser objectiu de les seves declaracions.
Ha defensat una "Espanya catalana", després que s'hagi demostrat que el nacionalisme espanyol no és hegemònic, però tampoc ho és el nacionalisme perifèric. "Catalunya ha de sortir del callejón del gato de Valle Inclán", ha afirmat, perquè, segons ell, "els maximalismes porten a macrofracassos i aquests a macrofractures". Ha proposat un federalisme pràctic.
"Ens dol Espanya"
Puig ha inaugurat les jornades que aquest dimarts han començat al Cercle sota el títol Espanya en el context geopolític de la postpandèmia. Miguel Trias Sagnier, membre de la junta, ha emmarcat el cicle dins del que és un neguit de l'entitat: la defensa que sempre ha fet el Cercle d'una tercera via que asseguri l'encaix entre Catalunya i Espanya. Citant Unamuno, ha dit: "Ens dol Espanya".
Entre els presents, una nombrosa representació del teixit econòmic del país: al costat de Javier Faus, president del Cercle, hi havia el president de CaixaBank, Jordi Gual; el de Foment, Josep Sánchez Llibre; el de la gestora del Barça, Carles Tusquets, empresaris com Joan Molins, la presidenta del Port, Mercè Conesa, així com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la consellera Ester Capella i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta.
Tots dos dirigents han mostrat sintonia en la lluita contra el dúmping fiscal a la Unió Europea i a l'estat espanyol, i en impedir la competència deslleial d'aquells territoris que rebaixen la tributació de les grans fortunes per tal de captar-ne. Aragonès i Puig han analitzat la situació política actual, especialment pel que refereix a Catalunya. En aquest assumpte han pogut contraposar opinions, clarament diferenciades, segons fonts de Vicepresidència.
Puig i Aragonès han coincidit pel que fa a la voluntat dels governs de Catalunya i el País Valencià de gestionar els Fons Europeus de Reconstrucció, així com de reivindicar el paper de les comjunitats en aquesta matèria.
Aragonès ha lliurat al president Puig el Pla per a la reactivació econòmica i protecció social de la Generalitat i aquest li ha fet entrega del document de treball de l'Estratègia valenciana per la recuperació. També han coincidit en la voluntat de seguir cooperant fluidament entre els dos territoris i vetllar pels interessos compartits, com és el cas del corredor mediterrani, entre molts d'altres.
Al fer-ho serà el primer cop que els dos màxims dirigents dels governs català i valencià es retrobin des de l'abril del 2017, quan Puig i Carles Puigdemont es van reunir al Palau de la Generalitat. I es va tractar d'una trobada informal, aprofitant un acte del PSC a Barcelona al qual assistia Puig. Un senyal d'anormalitat institucional que es va mantenir al llarg de tota la presidència de Quim Torra.
Amb anterioritat, el president de la Generalitat valenciana ha intervingut davant el Cercle d'Economia, on ha defensat un model d'Estat diferent i cohesionat. Puig ha estat sincer al mostrar la seva satisfacció perquè al Cercle el seu discurs federalitzant sempre és acollit amb simpatia.
Ximo Puig ha explicat els canvis produïts al País Valencià, que ha passat "de protagonitzar les pàgines de tribunals a fer-ho de les d'economia". Ha propugnat una via valenciana basada en l'acord iels pactes, com han fet els agents socials valencians. Ha invocat a teixir aliances de tipus diversos, bàsicament tres: generacional, sòcio.econòmica entre els sectors públic i privat, invocant un "keynesianisme intel·ligent" sense populismes i sense perdedors, i finalment una aliança territorial.
El líder valencià ha invocat una aliança amb Catalunya, destacant els interessos compartits i els valors dels intercanvis mutus, posant com a exemple el projecte del corredor mediterani, "que no és només una obra ferroviària sinó un espai de trobada". "Els valencians necessitem una Catalunya forta", ha dit, i ha reclamat que Catalunya ha de tornar "als llocs on es decidirà el futur".
Puig ha reclamat una "Espanya de les Espanyes", que implica cinc grans canvis. El primer, corregir l'Espanya macrocefàlica que ha convertit Madrid en un gran absorbent d'estructures i xarxes d'influència, assegurant que el model fiscal madrileny és profundament injust i demanant d'afrontar una harmonització fiscal que vagi contra "l'abús de privilegis". Un altre canvi: l'Espanya interior, que afronta un gravíssim problema demogràfic de despoblació. Un altre és l'Espanya invisible, de comarques i territoris oblidats i que no surten als informatius.
"Espanya no s'esgota en una llengua ni a l'M-30", ha sostingut Puig. Ha vindicat una Espanya col·laborativa, que implica un canvi de model fiscal, en al·lusió clara als privilegis de Madrid: "No és un tema identitari, sinó de drets i de recursos socials", queixant-se de les mancances que pateix el finançament del País Valencià. Sense fer referència explícita a la presidenta madrilenya, ha estat crític amb la política econòmica de la Comunitat de Madrid, que sol ser objectiu de les seves declaracions.
Ha defensat una "Espanya catalana", després que s'hagi demostrat que el nacionalisme espanyol no és hegemònic, però tampoc ho és el nacionalisme perifèric. "Catalunya ha de sortir del callejón del gato de Valle Inclán", ha afirmat, perquè, segons ell, "els maximalismes porten a macrofracassos i aquests a macrofractures". Ha proposat un federalisme pràctic.
"Ens dol Espanya"
Puig ha inaugurat les jornades que aquest dimarts han començat al Cercle sota el títol Espanya en el context geopolític de la postpandèmia. Miguel Trias Sagnier, membre de la junta, ha emmarcat el cicle dins del que és un neguit de l'entitat: la defensa que sempre ha fet el Cercle d'una tercera via que asseguri l'encaix entre Catalunya i Espanya. Citant Unamuno, ha dit: "Ens dol Espanya".
Entre els presents, una nombrosa representació del teixit econòmic del país: al costat de Javier Faus, president del Cercle, hi havia el president de CaixaBank, Jordi Gual; el de Foment, Josep Sánchez Llibre; el de la gestora del Barça, Carles Tusquets, empresaris com Joan Molins, la presidenta del Port, Mercè Conesa, així com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la consellera Ester Capella i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta.