05
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
09
de desembre
a les
10:21h
La llei de cambres ja és en fase de tramitació al Parlament, però cada dia que passa es fa més difícil que pugui ser aprovada abans que s'esgoti la legislatura. El text legislatiu, amb el suport entusiasta de la majoria de les cambres catalanes, liderada per la de Barcelona, amb Joan Canadell al capdavant, va entrar al Parlament amb el suport del Govern i dels partits que li donen suport, Junts i ERC. Però ha topat amb una forta oposició dels agents socials, tant dels patronals com dels sindicats.
La batalla ha comportat fins i tot la presentació d'una querella criminal per part de la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, contra Canadell per injúries. En el fragor de la campanya cameral en suport de la llei, Canadell va fer menció a la manca de processos electorals en algunes entitats empresarials i Pimec es va sentir al·ludida.
La controvèrsia no ha pogut evitar un rerefons polític. El text legislatiu va tenir un fort impuls per part del president Quim Torra, però des de la seva sortida de Palau, les coses s'han complicat per a la llei de Cambres. La ferma oposició de patronals i sindicats ha aturat ERC, com també el PDECat, refractari al projecte.
Enmig de tot plegat, Canadell ha anunciat la seva voluntat de concórrer a les primàries de Junts per figurar en un dels llocs de sortida a la candidatura del partit a la Generalitat. Això ha fet encara més complexa la posició de la Cambra de Comerç. Aquí, algunes claus del projecte de llei i el que s'està jugant cadascun dels actors en conflicte.
1. Els antecedents: unes cambres infrafinançades. L'any 2010, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va eliminar l'obligatorietat de pagar la quota cameral a la qual estaven sotmeses totes les empreses. Més del 60% dels ingressos de les cambres provenien d'aquesta quota, el que va suposar un greu problema per aquestes entitats que són, jurídicament, corporacions de dret públic i tenen assignades funcions que van des de l'assessorament a les administracions en tot allò vinculat al comerç, la indústria, els serveis i la navegació, fins al suport al comerç exterior i la internacionalització.
La llei bàsica de Cambres espanyola del 2014 va mantenir les funcions que tenien, però no va recuperar la quota obligatòria, en espera que les comunitats autònomes regulessin l'àmbit cameral. La Covid ha generat encara més pressió sobre les cambres perquè donin suport al teixit empresarial. En el cas de Catalunya, el Consell de Cambres ha reclamat al Govern que posi fil a l'agulla en aquest tema i d'aquí ha sorgit la llei de Cambres.
2. Qui representa els empresaris? És un dels cavalls de batalla. Des del Consell de Cambres es recorda que la llei espanyola, en el seu article 3, diu explícitament que una de les finalitats de les cambres és "la representació" dels interessos del comerç, la indústria i la navegació. La llei catalana que s'està tramitant és més explícita a l'atorgar una representativitat de les empreses que ha provocat una reacció immediata de les patronals.
Concretament, el preàmbul del text afirma que "la present llei valora la representativitat de les cambres derivada de la pertinença de la totalitat de les persones físiques i jurídiques que desenvolupen activitats econòmiques, que fa de les cambres les úniques entitats que disposen d’aquesta potencial universalitat representativa". Això ha estat considerat una agressió per part de les principals patronals, Foment del Treball i Pimec, associacions privades que veuen qüestionat el seu lideratge. Des de Foment, s'assegura que aquest model no encaixa en un estat de dret, ja que no es pot atorgar la representació de l'empresariat a una corporació de dret públic.
3. Finançament a càrrec dels pressupostos? El projecte de llei catalana garanteix a les cambres el "finançament públic necessari per portar a terme les seves funcions público-administratives". Aquest punt és un altre dels aspectes calents. Gràcies a la llei, els pressupostos públics poden acabar finançant la prestació de serveis privats de les cambres. En aquest àmbit, les cambres competeixen amb altres entitats del sector privat, que d'aquesta manera no competirien en igualtat de condicions.
En fonts empresarials s'assegura que això no espanta gaire a Foment, però sí que és un cop dur per a la Pimec, que ofereix serveis a les empreses però no rep finançament públic. Això explica l'especial bel·ligerància de la petita i mitjana empresa amb les cambres i especialment la de Barcelona. L'Autoritat Catalana de la Competència ha emès un dictamen en què demana "que s'exclogui expressament la possibilitat que aquest finançament pugui destinar-se a la prestació de serveis privats o altres activitats econòmiques de les cambres catalanes".
Des d'àmbits empresarials també s'expressa comprensió pel que fa al finançament de les cambres, especialment de les petites, i s'apunten possibles sortides, com que 'administració garantís un suport per tasques que duen a terme de fa anys, bàsicament en assessorament a l'exportació.
4. Canadell, candidat de Junts. Un moviment fet pel president de la Cambra ha afegit un component més polític al debat entorn el projecte. Ha estat l'anunci de Joan Canadell que aspira a ser candidat en un lloc destacat de la candidatura de Junts a les properes eleccions catalanes. En la tramitació de la llei hi va tenir un paper crucial el president Quim Torra, que va actuar de principal impulsor des del Govern. Curiosament, davant les reticències de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacon, cessada per Torra el setembre passat.
5. Cambra versus Pimec: la mala maror ve de lluny. En el cas de les relacions entre la Cambra de Barcelona i la Pimec, el mal ambient té història. Canadell havia estat membre de la comissió executiva de Pimec, amb l'actual president, Josep González. Les declaracions de Canadell acusant algunes patronals de no celebrar eleccions en 25 anys va provocar que Pimec presentés una querella criminal contra el líder cameral. Fonts de la patronal asseguren que Canadell va intentar encapçalar una llista alternativa contra González el 2014, però no va trobar prou suports.
Observadors del món empresarial donen a Canadell part de raó pel que fa al control que les cúpules solen exercir en aquests processos electorals, i que explica que hi hagi líders corporatius que s'eternitzen al càrrec. Però és cert que Pimec ha convocat de forma regular eleccions, sent González reelegit sense oposició.
6. Quines opcions té la llei? En aquests moments, el projecte de llei de Cambres espera amb angoixa el final de la legislatura. L'única possibilitat, que els seus defensors consideren remota, és que l'últim ple previst, dels dies 15 al 17 de desembre, pogués aprovar-la en lectura única. Però contra aquesta opció hi ha encara un altre impediment probable, que alguna força política recorregués al Consell de Garanties Estatutàries, el que deixaria el projecte definitivament en via morta.
La batalla ha comportat fins i tot la presentació d'una querella criminal per part de la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, contra Canadell per injúries. En el fragor de la campanya cameral en suport de la llei, Canadell va fer menció a la manca de processos electorals en algunes entitats empresarials i Pimec es va sentir al·ludida.
La controvèrsia no ha pogut evitar un rerefons polític. El text legislatiu va tenir un fort impuls per part del president Quim Torra, però des de la seva sortida de Palau, les coses s'han complicat per a la llei de Cambres. La ferma oposició de patronals i sindicats ha aturat ERC, com també el PDECat, refractari al projecte.
Enmig de tot plegat, Canadell ha anunciat la seva voluntat de concórrer a les primàries de Junts per figurar en un dels llocs de sortida a la candidatura del partit a la Generalitat. Això ha fet encara més complexa la posició de la Cambra de Comerç. Aquí, algunes claus del projecte de llei i el que s'està jugant cadascun dels actors en conflicte.
1. Els antecedents: unes cambres infrafinançades. L'any 2010, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va eliminar l'obligatorietat de pagar la quota cameral a la qual estaven sotmeses totes les empreses. Més del 60% dels ingressos de les cambres provenien d'aquesta quota, el que va suposar un greu problema per aquestes entitats que són, jurídicament, corporacions de dret públic i tenen assignades funcions que van des de l'assessorament a les administracions en tot allò vinculat al comerç, la indústria, els serveis i la navegació, fins al suport al comerç exterior i la internacionalització.
La llei bàsica de Cambres espanyola del 2014 va mantenir les funcions que tenien, però no va recuperar la quota obligatòria, en espera que les comunitats autònomes regulessin l'àmbit cameral. La Covid ha generat encara més pressió sobre les cambres perquè donin suport al teixit empresarial. En el cas de Catalunya, el Consell de Cambres ha reclamat al Govern que posi fil a l'agulla en aquest tema i d'aquí ha sorgit la llei de Cambres.
2. Qui representa els empresaris? És un dels cavalls de batalla. Des del Consell de Cambres es recorda que la llei espanyola, en el seu article 3, diu explícitament que una de les finalitats de les cambres és "la representació" dels interessos del comerç, la indústria i la navegació. La llei catalana que s'està tramitant és més explícita a l'atorgar una representativitat de les empreses que ha provocat una reacció immediata de les patronals.
Concretament, el preàmbul del text afirma que "la present llei valora la representativitat de les cambres derivada de la pertinença de la totalitat de les persones físiques i jurídiques que desenvolupen activitats econòmiques, que fa de les cambres les úniques entitats que disposen d’aquesta potencial universalitat representativa". Això ha estat considerat una agressió per part de les principals patronals, Foment del Treball i Pimec, associacions privades que veuen qüestionat el seu lideratge. Des de Foment, s'assegura que aquest model no encaixa en un estat de dret, ja que no es pot atorgar la representació de l'empresariat a una corporació de dret públic.
3. Finançament a càrrec dels pressupostos? El projecte de llei catalana garanteix a les cambres el "finançament públic necessari per portar a terme les seves funcions público-administratives". Aquest punt és un altre dels aspectes calents. Gràcies a la llei, els pressupostos públics poden acabar finançant la prestació de serveis privats de les cambres. En aquest àmbit, les cambres competeixen amb altres entitats del sector privat, que d'aquesta manera no competirien en igualtat de condicions.
En fonts empresarials s'assegura que això no espanta gaire a Foment, però sí que és un cop dur per a la Pimec, que ofereix serveis a les empreses però no rep finançament públic. Això explica l'especial bel·ligerància de la petita i mitjana empresa amb les cambres i especialment la de Barcelona. L'Autoritat Catalana de la Competència ha emès un dictamen en què demana "que s'exclogui expressament la possibilitat que aquest finançament pugui destinar-se a la prestació de serveis privats o altres activitats econòmiques de les cambres catalanes".
Des d'àmbits empresarials també s'expressa comprensió pel que fa al finançament de les cambres, especialment de les petites, i s'apunten possibles sortides, com que 'administració garantís un suport per tasques que duen a terme de fa anys, bàsicament en assessorament a l'exportació.
4. Canadell, candidat de Junts. Un moviment fet pel president de la Cambra ha afegit un component més polític al debat entorn el projecte. Ha estat l'anunci de Joan Canadell que aspira a ser candidat en un lloc destacat de la candidatura de Junts a les properes eleccions catalanes. En la tramitació de la llei hi va tenir un paper crucial el president Quim Torra, que va actuar de principal impulsor des del Govern. Curiosament, davant les reticències de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacon, cessada per Torra el setembre passat.
5. Cambra versus Pimec: la mala maror ve de lluny. En el cas de les relacions entre la Cambra de Barcelona i la Pimec, el mal ambient té història. Canadell havia estat membre de la comissió executiva de Pimec, amb l'actual president, Josep González. Les declaracions de Canadell acusant algunes patronals de no celebrar eleccions en 25 anys va provocar que Pimec presentés una querella criminal contra el líder cameral. Fonts de la patronal asseguren que Canadell va intentar encapçalar una llista alternativa contra González el 2014, però no va trobar prou suports.
Observadors del món empresarial donen a Canadell part de raó pel que fa al control que les cúpules solen exercir en aquests processos electorals, i que explica que hi hagi líders corporatius que s'eternitzen al càrrec. Però és cert que Pimec ha convocat de forma regular eleccions, sent González reelegit sense oposició.
6. Quines opcions té la llei? En aquests moments, el projecte de llei de Cambres espera amb angoixa el final de la legislatura. L'única possibilitat, que els seus defensors consideren remota, és que l'últim ple previst, dels dies 15 al 17 de desembre, pogués aprovar-la en lectura única. Però contra aquesta opció hi ha encara un altre impediment probable, que alguna força política recorregués al Consell de Garanties Estatutàries, el que deixaria el projecte definitivament en via morta.