01
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:03h
Des del maig l'Ajuntament de Barcelona ha autoritzat l'ampliació o habilitació de noves terrasses en 3.129 bars i restaurants de la ciutat. En total els restauradors han presentat 6.731 sol·licituds, 2.500 de les quals s'han rebutjat per defectes no esmenables. Entre les que s'han admès a tràmit, se n'han acabat denegant 1.074.
El resultat final, per tant, és el d'aquests 3.129 establiments que han pogut ampliar la seva terrassa o disposar d'un nou espai per ubicar-ne una. El 69% són ampliacions de terrasses que ja existien i el 31% són noves.
Del total de peticions acceptades, el 67% de les noves terrarsses s'han col·locat a la vorera i el 33% a la calçada. Al març hi havia 24.000 taules en terrasses de bars i restaurants a la ciutat i ara n'hi ha 32.600. L'ampliació de terrasses també ha suposat l’eliminació de 4.100 places d’aparcament de cotxes, motos i de càrrega i descàrrega, segons dades de l'Ajuntament.
Les dades formen part del balanç de la mesura que ha tirat endavant l'Ajuntament i que han presentat aquest dimarts el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, i la segona tinent d'alcaldia, Janet Sanz. Tots dos s'han compromès a intentar corregir els errors registrats en les 1.074 peticions rebutjades, la majoria de les quals són del districte de Ciutat Vella.
Collboni i Sanz han comparegut acompanyats del director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, que ha qualificat la iniciativa municipal de la més "eficient" impulsada per les administracions des de l'inici de la crisi. Collboni ha aprofitat per retreure a la Generalitat una actitud "imprevisible i insensible" amb el sector de la restauració. El primer tinent d'alcaldia ha criticat el poc marge amb què el Govern ha anunciat algunes restriccions i ha demanat més diàleg amb els ajuntaments.
Els dos responsables municipals també han reivindicat els llocs de treball "salvats" per la mesura i han sortit al pas de les crítiques sobre les intervencions urbanístiques que han acompanyat les ampliacions de terrasses. "Ho farem a l'altura del que la ciutat és capaç d'oferir i la restauració mereix", ha dit Collboni, que ha assegurat que les línies grogues que ara delimiten els nous espais seran substituïts per altres elements els pròxims mesos.
De les línies grogues a elements estructurals
Sanz ha avançat que el més probable és que els elements estiguin fets de fusta, plàstic reciclat i formigó. L'Ajuntament preveu que a partir del 2022 siguin els restauradors qui assumeixin els costos de disposar d'elements estructurals per ampliar les terrasses. Tots els locals que vulguin disposar d'aquest espai addicional d'aquí a dos anys hauran d'incorporar aquesta infraestructura.
Sanz ha assegurat que l'Ajuntament està acabant de calcular el cost d'aquests elements d'intervenció urbanística. Per ara, la despesa relacionada amb l'ampliació de terrasses ha estat d'un milió d'euros.
L'impacte econòmic principal en relació a les terrasses, però, no és aquesta. Des de l'inici de la pandèmia l'Ajuntament bonifica el 75% de la taxa de terrasses -sempre que aquestes hagin pogut obrir- i la mesura s'allargarà tot el 2021.
El resultat final, per tant, és el d'aquests 3.129 establiments que han pogut ampliar la seva terrassa o disposar d'un nou espai per ubicar-ne una. El 69% són ampliacions de terrasses que ja existien i el 31% són noves.
Del total de peticions acceptades, el 67% de les noves terrarsses s'han col·locat a la vorera i el 33% a la calçada. Al març hi havia 24.000 taules en terrasses de bars i restaurants a la ciutat i ara n'hi ha 32.600. L'ampliació de terrasses també ha suposat l’eliminació de 4.100 places d’aparcament de cotxes, motos i de càrrega i descàrrega, segons dades de l'Ajuntament.
Les dades formen part del balanç de la mesura que ha tirat endavant l'Ajuntament i que han presentat aquest dimarts el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, i la segona tinent d'alcaldia, Janet Sanz. Tots dos s'han compromès a intentar corregir els errors registrats en les 1.074 peticions rebutjades, la majoria de les quals són del districte de Ciutat Vella.
Collboni i Sanz han comparegut acompanyats del director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, que ha qualificat la iniciativa municipal de la més "eficient" impulsada per les administracions des de l'inici de la crisi. Collboni ha aprofitat per retreure a la Generalitat una actitud "imprevisible i insensible" amb el sector de la restauració. El primer tinent d'alcaldia ha criticat el poc marge amb què el Govern ha anunciat algunes restriccions i ha demanat més diàleg amb els ajuntaments.
Els dos responsables municipals també han reivindicat els llocs de treball "salvats" per la mesura i han sortit al pas de les crítiques sobre les intervencions urbanístiques que han acompanyat les ampliacions de terrasses. "Ho farem a l'altura del que la ciutat és capaç d'oferir i la restauració mereix", ha dit Collboni, que ha assegurat que les línies grogues que ara delimiten els nous espais seran substituïts per altres elements els pròxims mesos.
De les línies grogues a elements estructurals
Sanz ha avançat que el més probable és que els elements estiguin fets de fusta, plàstic reciclat i formigó. L'Ajuntament preveu que a partir del 2022 siguin els restauradors qui assumeixin els costos de disposar d'elements estructurals per ampliar les terrasses. Tots els locals que vulguin disposar d'aquest espai addicional d'aquí a dos anys hauran d'incorporar aquesta infraestructura.
Sanz ha assegurat que l'Ajuntament està acabant de calcular el cost d'aquests elements d'intervenció urbanística. Per ara, la despesa relacionada amb l'ampliació de terrasses ha estat d'un milió d'euros.
L'impacte econòmic principal en relació a les terrasses, però, no és aquesta. Des de l'inici de la pandèmia l'Ajuntament bonifica el 75% de la taxa de terrasses -sempre que aquestes hagin pogut obrir- i la mesura s'allargarà tot el 2021.