Ximo Puig invoca al Cercle d'Economia una «Espanya catalana»

El president valencià proposa una aliança estratègica amb Catalunya per assegurar un federalisme pràctic enfront el model "injust" de Madrid

per Pep Martí , 1 de desembre de 2020 a les 14:05 |
Ximo Puig, aquest dimarts al Cercle, amb el president de l'entitat, Javier Faus. | ND
"Aquí em sento còmode", ha dit el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, només entrar a la seu del Cercle d'Economia, on ha fet una intervenció en què ha defensat un model d'Estat diferent i cohesionat. Puig ha estat sincer al mostrar la seva satisfacció perquè al Cercle el seu discurs federalitzant sempre és acollit amb simpatia.   

Ximo Puig ha explicat els canvis produïts al País Valencià, que ha passat "de protagonitzar les pàgines de tribunals a fer-ho de les d'economia". Ha propugnat una via valenciana basada en l'acord iels pactes, com han fet els agents socials valencians. Ha invocat a teixir aliances de tipus diversos, bàsicament tres:  generacional, sòcio.econòmica entre els sectors públic i privat, invocant un "keynesianisme intel·ligent" sense populismes i sense perdedors, i finalment una aliança territorial.  


El líder valencià ha invocat una aliança amb Catalunya, en el que ha anomenat una "Commonwealth mediterrània", destacant els interessos compartits i els valors dels intercanvis mutus, posant com a exemple el projecte del corredor mediterani, "que no és només una obra ferroviària sinó un espai de trobada". "Els valencians necessitem una Catalunya forta", ha dit, i ha reclamat que Catalunya ha de tornar "als llocs on es decidirà el futur".


Puig ha reclamat una "Espanya de les Espanyes", que implica  cinc grans canvis. El primer, corregir l'Espanya macrocefàlica que ha convertit Madrid en un gran absorbent d'estructures i xarxes d'influència, assegurant que el model fiscal madrileny és profundament injust i demanant d'afrontar una harmonització fiscal que vagi contra "l'abús de privilegis". Un altre canvi: l'Espanya interior, que afronta un gravíssim problema demogràfic de despoblació. Un altre és l'Espanya invisible, de comarques i territoris oblidats i que no surten als informatius. 

"Espanya no s'esgota en una llengua ni a l'M-30", ha sostingut Puig. Ha vindicat una Espanya col·laborativa, que implica un canvi de model fiscal, en al·lusió clara als privilegis de Madrid: "No és un tema identitari, sinó de drets i de recursos socials", queixant-se de les mancances que pateix el finançament del País Valencià. Sense fer referència explícita a la presidenta madrilenya, ha estat crític amb la política econòmica de la Comunitat de Madrid, que sol ser objectiu de les seves declaracions


Ha defensat una "Espanya catalana", després que s'hagi demostrat que el nacionalisme espanyol no és hegemònic, però tampoc ho és el nacionalisme perifèric. "Catalunya ha de sortir del callejón del gato de Valle Inclán", ha afirmat, perquè, segons ell, "els maximalismes porten a macrofracassos i aquests a macrofractures". Ha proposat un federalisme pràctic.   

"Ens dol Espanya"

Puig ha inaugurat les jornades que aquest dimarts han començat al Cercle sota el títol Espanya en el context geopolític de la postpandèmia. Miguel Trias Sagnier, membre de la junta, ha emmarcat el cicle dins del que és un neguit de l'entitat: la defensa que sempre ha fet el Cercle d'una tercera via que asseguri l'encaix entre Catalunya i Espanya. Citant Unamuno, ha dit: "Ens dol Espanya".

Entre els presents, una nombrosa representació del teixit econòmic del país: al costat de Javier Faus, president del Cercle, hi havia el president de CaixaBank, Jordi Gual; el de Foment, Josep Sánchez Llibre; el de la gestora del Barça, Carles Tusquets, empresaris com Joan Molins, la presidenta del Port, Mercè Conesa, així com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la consellera Ester Capella i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta.  

Aquesta tarda, el president valencià es reunirà amb el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès. Al fer-ho serà el primer cop que els dos màxims dirigents dels governs català i valencià es retrobin des de l'abril del 2017, quan Puig i Carles Puigdemont es van reunir al Palau de la Generalitat. I es va tractar d'una trobada informal, aprofitant un acte del PSC a Barcelona al qual assistia Puig. Un senyal d'anormalitat institucional que es va mantenir al llarg de tota la presidència de Quim Torra.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació