30
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
14:06h
Un cop Junts ha definit que la seva candidata efectiva a la presidència serà Laura Borràs, el debat sobre les aliances post-electorals s'ha desfermat de ple. Després que la dirigent recent escollida no hagi aclarit què pensa fer si ERC, com pronostiquen les enquestes, guanya les eleccions, els republicans l'han emplaçat a aclarir a qui donarà suport Junts si ha d'escollir entre Pere Aragonès i el líder del PSC, Miquel Iceta.
"Si això va, com diuen les enquestes, d'Aragonès o d'Iceta, què farà JxCat quan arribi el moment?", ha assegurat la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha defensat que la prioritat dels republicans serà repetir l'aliança amb JxCat però "sense descartar" ampliar el govern amb formacions com la CUP i els comuns, amb qui ha subratllat que es pot "compartir una part del camí" en l'objectiu d'assolir el ret a l'autodeterminació.
De nou, ha tornat a insistir que no entra dins de les possibilitats cap acord amb el PSC i ha assenyalat que ha estat Junts per Catalunya "l'última en pactar" amb els socialistes catalans per impedir que governessin la Diputació de Barcelona. Vilalta també ha respost als comuns, que aquest dilluns han emplaçat els republicans a "emancipar-se" de Junts. "Que no ens diguin què hem de fer, nosaltres volem sumar al màxim per guanyar complicitats", ha argumentat.
Els republicans han comparegut amb el coordinador general de Bildu, Arnaldo Otegi, per defensar el vot afirmatiu als pressupostos de Pedro Sánchez, que s'aprovaran aquesta setmana. Junts ha criticat durament la posició d'ERC, a qui acusa de donar suport "a canvi de res". Otegi ha defensat el paper dels 18 diputats d'esquerres independentistes que sumen entre els dos grups al Congrés i ha argumentat el sí per dos motius: el context de crisi provocat per la pandèmia i la urgència de recursos i aturar "l'agenda autoritària i reaccionària" de l'extrema dreta.
Segons el líder abertzale, s'ha d'evitar que aquesta crisi "la paguin els de sempre" i, al mateix temps, apuntalar la possibilitat que s'abordi de manera diferent el conflicte territorial amb el govern del PSOE i de Podem. "Hi ha la necessitat d'articular una solució democràtica al problema territorial acceptant la plurinacionalitat de l'Estat i el dret a decidir", ha assegurat. Otegi també considera que el procés català és "exemplar" i que el futur de Catalunya està estretament lligat al d'Euskadi.
Pel que fa a la polèmica desfermada que ERC hagi fet bandera de la lluita contra el dumping fiscal de Madrid, Vilalta ha aclarit que el seu partit no està a favor de l'harmonització fiscal, si no de fixar un terra fiscal per acabar amb "la política devastadora" per a Catalunya de la popular Díaz Ayuso. Otegi ha afegit, en aquest sentit, que no han considerat en cap cas que això impliqui qüestionar el concret del país Basc i Navarra.
"Si això va, com diuen les enquestes, d'Aragonès o d'Iceta, què farà JxCat quan arribi el moment?", ha assegurat la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha defensat que la prioritat dels republicans serà repetir l'aliança amb JxCat però "sense descartar" ampliar el govern amb formacions com la CUP i els comuns, amb qui ha subratllat que es pot "compartir una part del camí" en l'objectiu d'assolir el ret a l'autodeterminació.
De nou, ha tornat a insistir que no entra dins de les possibilitats cap acord amb el PSC i ha assenyalat que ha estat Junts per Catalunya "l'última en pactar" amb els socialistes catalans per impedir que governessin la Diputació de Barcelona. Vilalta també ha respost als comuns, que aquest dilluns han emplaçat els republicans a "emancipar-se" de Junts. "Que no ens diguin què hem de fer, nosaltres volem sumar al màxim per guanyar complicitats", ha argumentat.
Els republicans han comparegut amb el coordinador general de Bildu, Arnaldo Otegi, per defensar el vot afirmatiu als pressupostos de Pedro Sánchez, que s'aprovaran aquesta setmana. Junts ha criticat durament la posició d'ERC, a qui acusa de donar suport "a canvi de res". Otegi ha defensat el paper dels 18 diputats d'esquerres independentistes que sumen entre els dos grups al Congrés i ha argumentat el sí per dos motius: el context de crisi provocat per la pandèmia i la urgència de recursos i aturar "l'agenda autoritària i reaccionària" de l'extrema dreta.
Segons el líder abertzale, s'ha d'evitar que aquesta crisi "la paguin els de sempre" i, al mateix temps, apuntalar la possibilitat que s'abordi de manera diferent el conflicte territorial amb el govern del PSOE i de Podem. "Hi ha la necessitat d'articular una solució democràtica al problema territorial acceptant la plurinacionalitat de l'Estat i el dret a decidir", ha assegurat. Otegi també considera que el procés català és "exemplar" i que el futur de Catalunya està estretament lligat al d'Euskadi.
Pel que fa a la polèmica desfermada que ERC hagi fet bandera de la lluita contra el dumping fiscal de Madrid, Vilalta ha aclarit que el seu partit no està a favor de l'harmonització fiscal, si no de fixar un terra fiscal per acabar amb "la política devastadora" per a Catalunya de la popular Díaz Ayuso. Otegi ha afegit, en aquest sentit, que no han considerat en cap cas que això impliqui qüestionar el concret del país Basc i Navarra.