1 de 10
PRIMÀRIES DE JUNTS: PERFIL

Laura Borràs, el vers lliure emancipat de Puigdemont

L'aspirant més aplaudida per les bases de Junts s'ha consolidat a la «war room» de Quim Torra i és una de les principals defensores de la via de la confrontació

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs | Ricard Novella
per Sara González, 29 de novembre de 2020 a les 20:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
21 d'abril del 2017. Pati dels Tarongers. JxCat i ERC, aleshores encara aplegats sota el paraigua de Junts pel Sí, signen una treva -des d'aleshores sempre fràgil- amb la presentació solemne del compromís per celebrar el referèndum de l'1-O. Josep Rius, cap de gabinet del president, té un encàrrec per a la presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes: que llegís el manifest de consens entre les dues formacions. Així va fer el salt a la primera línia de la política Laura Borràs (Barcelona, 1970), una de les principals exponents de la via de la confrontació amb l'Estat dins de l'independentisme. 

Filòloga de formació -i de passió- i professora de literatura a la UB i de Filologia a la UOC, mesos després, quan la presó i l'exili van sacsejar el procés català, va anar directament en el cinquè lloc de la llista encapçalada per Puigdemont i en només tres anys ha esdevingut una de les figures icòniques de l'espai de Junts. Consellera de Cultura del Govern de Quim Torra primer (des del maig del 2018 fins al març del 2019) i cap de files de JxCat al Congrés després, la seva trajectòria s'ha allunyat d'aquell rol de consens amb ERC. Al contrari. La que es podria definir com l'ànima independent més independent de Junts ha estat un dels principals ariets contra la via pragmàtica propugnada pels republicans.


Borràs no ha militat mai en cap partit, tot i que va assumir la presidència de la Institució de les Lletres Catalanes quan Artur Mas portava la batuta de la Generalitat i Ferran Mascarell la conselleria de Cultura. Ha estat, però, inicialment de la mà de Puigdemont i posteriorment de la de Quim Torra que ha acabat consolidant-se com una de les dirigents amb més projecció de l'òrbita postconvergent. A ningú de li escapa que ha estat un dels puntals de la war room de Torra, juntament amb altres noms com Francesc de Dalmases o el vicepresident primer del Parlament Josep Costa.


De fet, el president inhabilitat ha estat el seu principal valedor ara que Borràs serà la candidata efectiva de Junts a les eleccions previstes per al 14-F. El vincle es va estrènyer especialment durant la campanya de les eleccions forçades pel 155. Sovint, durant els trajectes de l'aeroport de Brussel·les fins a Waterloo, Borràs i Torra s'asseien junts a la darrera fila de l'autobús per comentar l'evolució de la campanya. Aleshores, ni l'un s'imaginava que seria president de la Generalitat efectiu ni l'altra que seria consellera i, poc després, estaria optant a encapçalar el projecte de Junts.

El caliu expressat públicament per Torra en aquesta cursa de les primàries enfront el conseller Damià Calvet, contrasta amb la fredor de Carles Puigdemont, que no s'ha mullat per cap dels candidats a les primàries després d'haver renunciat a aspirar de nou a la presidència de la Generalitat. A ningú se li escapa que ella no és precisament la seva opció preferida. Per contra, té una àmplia acollida entre les bases de Junts, un dels seus principals punts forts en aquesta cursa per ser la cap de cartell juntament amb l'argument de tenir opcions de ser la primera dona candidata a la presidència de la Generalitat que té l'espai, una assignatura pendent en els seus rivals d'ERC.



Borràs reivindica la seva independència davant dels postconvergents de llarga trajectòria -com el seu rival a les primàries Damià Calvet- i fa bandera de la línia dura que ha mantingut al Congrés contra el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez, a qui considera que no se li han de fer concessions mentre es mantingui vigent la repressió contra l'independentisme. De fet, ha estat una de les veus més bel·ligerants contra els acords assolits per ERC amb la Moncloa, com la taula del diàleg o, recentment, el pacte pels pressupostos.


Durant la campanya de les eleccions espanyoles del 10-N va repetir com un mantra aquell "a canvi de res" que s'ha convertit en una gota malaia per als republicans. "No està clar que sent més s'avanci cap a la independència; confrontant, sí", va dir a finals d'octubre a NacióDigital tot reivindicant la via de la confrontació en detriment de la via dialogada i de sumar més que prioritza ERC. 

Una imputació que condiciona la seva trajectòria

Un dels principals punts dèbils del seu lideratge és la imputació que arrossega pels presumptes delictes de falsedat documental, frau, prevaricació i malversació de cabals públics per uns contractes fraccionats durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Ella sosté que la causa és fruit de la "persecució" que pateix l'independentisme i que no tindrà un "judici just", mentre que ERC i la CUP s'han desmarcat d'aquesta consideració i sostenen que s'han d'esclarir els fets.

Aquesta ombra de sospita judicial és el principal factor que la pot apartar de la política si s'acaba traduint en una condemna que inclogui la inhabilitació. La causa no sembla haver-li passat factura entre les bases de Junts, entre les quals es valora la seva proximitat i capacitat comunicativa. Lectora voraç i amant de les cites literàries, al seu Twitter en té una de fixada des del 27 d'octubre del 2017: "Res no tornarà a ser com abans", de W. H. Auden. Borràs és, sens dubte, una de les dirigents que ha forjat el seu lideratge en base a la reivindicació de l'1-O, que entén com un punt d'inflexió permanent de pols amb l'Estat. 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació