25
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
16:56h
Quina és la millor font per incloure a una notícia sobre coronavirus perquè guanyi credibilitat? Cap, segons un estudi fet públic aquesta setmana de la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia, en col·laboració amb YouGov Spain. Fins a 2.007 enquestats van ser dividits en cinc grups en què cadascú llegia la mateixa notícia sobre un brot de coronavirus, amb atribucions de quatre tipus de fonts diferents i una sense cap citació. I els d'aquest darrer grup van ser els que van puntuar més alt la credibilitat de l'escrit.
Uns resultats que van sorprendre els autors de l'estudi i al director d'Ideograma, Antoni Gutiérrez-Rubí. Tot i això, la credibilitat de les altres fonts ja entrava dins les premisses amb què s'havia treballat. En una escala de l'1 al 5, les notícies sense fonts van tenir una credibilitat mitjana de 3,78, lleugerament per damunt de les que tenien fonts polítiques -s'hi van incloure del PSOE, del PP i d'un partit local-, amb un 3,76, i les de fonts expertes, amb un 3,73. Aquelles amb fonts ciutadanes van obtenir un 3,61 i les fonts amb famosos, un 3,53. A l'hora de triar, per tant, les cites institucionals són les que sumen més o, en tot cas, restarien menys.
Això, segons l'estudi, es pot deure a dues hipòtesis, una de més optimista conforme hi ha una "alta confiabilitat dels ciutadans respecte els mitjans de comunicació" i una altra de més negativa conforme hi ha "certa desconfiança respecte es fonts denominades oficials". Els enquestats, en tot cas, rebien indicadors de cinc àmbits diferents per valorar la credibilitat de les notícies i, en un 87,7% dels casos, l'aprovaven.
Un altre element destacat és que la gent gran dona més credibilitat a tot tipus de fonts que la gent jove i, en especial, que els millenials. Una conclusió que quadra amb altres estudis anteriors conforme "les persones grans tendeixen a donar més confiança a les notícies i estan més predisposades a compartir-les entre els seus contactes, mentre que els joves eren més cautes a l'hora de viralitzar informacions especialment en relació amb les rebudes en format Faceook y WhatsApp". Les fake news, per tant, no es propaguen necessàriament per part de gent jove, la qual és més prudent -tot i que usa més les xarxes socials.
La credibilitat de les notícies també està correlacionada amb el nivell d'estudis dels enquestats, una altra conclusió coherent amb estudis anteriors de la Càtedra Ideograma-UPF. Les persones amb estudis superiors dubten més de la veracitat de les fonts que les d'estudis de secundària i aquests, que la gent sense educació o només amb primària.
Així mateix, l'estudi punta que, com més alt és el temps de lectura, més escèptic és el lector respecte la credibilitat de la notícia, un fet amb "clares implicacions en un context de predomini de la informació instantània per ser consumida ràpidament i podria ser un factor explicatiu de la creixent incidència de les anomenades fake news en la conformació de climes d'opinió".
En canvi, el gènere, l'estat laboral, el lloc de residència -l'enquesta es va fer arreu de l'Estat- o l'autoubicació ideològica no influeixenen en la percepció de credibilitat. "En un context de polarització política, les notícies d'àmbits no estrictament polítics com la salut no semblen contribuir a eixamplar la bretxa entre ciutadans d'esquerres i dretes", assenyala l'estudi, sinó que la capçalera del mitjà és allò realment rellevant.
Uns resultats que van sorprendre els autors de l'estudi i al director d'Ideograma, Antoni Gutiérrez-Rubí. Tot i això, la credibilitat de les altres fonts ja entrava dins les premisses amb què s'havia treballat. En una escala de l'1 al 5, les notícies sense fonts van tenir una credibilitat mitjana de 3,78, lleugerament per damunt de les que tenien fonts polítiques -s'hi van incloure del PSOE, del PP i d'un partit local-, amb un 3,76, i les de fonts expertes, amb un 3,73. Aquelles amb fonts ciutadanes van obtenir un 3,61 i les fonts amb famosos, un 3,53. A l'hora de triar, per tant, les cites institucionals són les que sumen més o, en tot cas, restarien menys.
Això, segons l'estudi, es pot deure a dues hipòtesis, una de més optimista conforme hi ha una "alta confiabilitat dels ciutadans respecte els mitjans de comunicació" i una altra de més negativa conforme hi ha "certa desconfiança respecte es fonts denominades oficials". Els enquestats, en tot cas, rebien indicadors de cinc àmbits diferents per valorar la credibilitat de les notícies i, en un 87,7% dels casos, l'aprovaven.
Un altre element destacat és que la gent gran dona més credibilitat a tot tipus de fonts que la gent jove i, en especial, que els millenials. Una conclusió que quadra amb altres estudis anteriors conforme "les persones grans tendeixen a donar més confiança a les notícies i estan més predisposades a compartir-les entre els seus contactes, mentre que els joves eren més cautes a l'hora de viralitzar informacions especialment en relació amb les rebudes en format Faceook y WhatsApp". Les fake news, per tant, no es propaguen necessàriament per part de gent jove, la qual és més prudent -tot i que usa més les xarxes socials.
La credibilitat de les notícies també està correlacionada amb el nivell d'estudis dels enquestats, una altra conclusió coherent amb estudis anteriors de la Càtedra Ideograma-UPF. Les persones amb estudis superiors dubten més de la veracitat de les fonts que les d'estudis de secundària i aquests, que la gent sense educació o només amb primària.
Així mateix, l'estudi punta que, com més alt és el temps de lectura, més escèptic és el lector respecte la credibilitat de la notícia, un fet amb "clares implicacions en un context de predomini de la informació instantània per ser consumida ràpidament i podria ser un factor explicatiu de la creixent incidència de les anomenades fake news en la conformació de climes d'opinió".
En canvi, el gènere, l'estat laboral, el lloc de residència -l'enquesta es va fer arreu de l'Estat- o l'autoubicació ideològica no influeixenen en la percepció de credibilitat. "En un context de polarització política, les notícies d'àmbits no estrictament polítics com la salut no semblen contribuir a eixamplar la bretxa entre ciutadans d'esquerres i dretes", assenyala l'estudi, sinó que la capçalera del mitjà és allò realment rellevant.
Estudi sobre credibilitat de la informació, de la Càtedra Ideograma-UPF by naciodigital on Scribd