primícia de NacióDigital

El pacte pressupostari d'ERC amb Sánchez inclou la gestió catalana de l'ingrés mínim vital

Fins ara, només Euskadi i Navarra tenen concedida la potestat per tramitar i concedir la prestació per a persones en situació de vulnerabilitat

per Sara González , 24 de novembre de 2020 a les 20:42 |
Pedro Sánchez, observant Gabriel Rufián en una imatge d'arxiu al Congrés | @Congreso_Es
Un "preacord" amb la Moncloa per aprovar els pressupostos. Aquest és l'anunci que ha fet ERC aquest dimarts en una jugada que ha deixat descol·locat Ciutadans en plena negociació quan falta una setmana perquè els comptes se sotmetin a la prova definitiva al Congrés. Després del de Bildu i del PNB, el moviment d'ERC encarrila la majoria de la investidura per aprovar els comptes. Segons ha pogut saber NacióDigital, aquest principi d'entesa inclou que la Generalitat gestioni l'ingrés mínim vital (IMV), una prerrogativa que fins ara només tenen Euskadi i Navarra. 

Els republicans explicaran aquest dimecres més detalls del marc de l'acord, però la gestió d'aquest ajut per als col·lectius més vulnerables serà un dels principals compromisos estrella. També ho serà l'aixecament del control per part de l'Estat de les despeses de la Generalitat, obligada a enviar cada mes un certificat de l'interventor, un compromís que ja ha estat avançat pels republicans.


La gestió de l'IMV es tracta d'una reivindicació que fa el Govern des de finals de maig, quan la prestació va ser aprovada pel govern espanyol, ja que l'executiu català entén que és ell qui té la competència per portar les regnes d'una prestació d'aquestes característiques. Així ho va reivindicar el mateix Quim Torra en una conferència de presidents durant la primera onada de la pandèmia i, de fet, el Govern va anunciar al juliol que portaria aquest conflicte competencial al Tribunal Constitucional.


En cas de materialitzar-se aquest traspàs de la gestió, dependrà de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, a càrrec del conseller Chakir el Homrani, que fins ara ha gestionat la renda garantida de ciutadania -subsidiària d'aquest nou ingrés estatal- i que acumula retards en les concessions denunciades àmpliament pels col·lectius impulsors. Que la Generalitat assumeixi la batuta de l'IMV implica que es faci càrrec de la tramitació i concessió de l'ajut a partir de la transferència dels recursos estatals corresponents. Els pressupostos de l'Estat preveuen 3.000 milions d'euros per a aquesta prestació en l'exercici del 2021.

Amb tot, caldrà veure com s'afronta, ja que Catalunya és el territori de tot l'Estat amb menys plantilla de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, amb un total de 1.212 treballadors. És a dir, 15,8 per cada 100.000 habitants mentre la mitjana estatal és de 21,6 per cada 100.000. De fet, quan es va aprovar l'ingrés mínim vital, en l'articulat ja es va preveure que aquest fos gestionat per les autonomies que ho sol·licitessin. Només el PNB va aconseguir arrencar al PSOE la cessió de la gestió per a Euskadi i Navarra abans del 31 d'octubre a canvi del seu suport a la mesura durant els equilibris que Sánchez va haver de fer al Congrés per prorrogar l'estat d'alarma. L'acord va ser criticat per Ciutadans, que aleshores ho va titllar de "privilegi territorial".


La posada en marxa de l'IMV, que Pablo Iglesias ha exhibit com el seu gran triomf des de l'arribada a la Moncloa després d'un llarg estira-i-arronsa amb el PSOE, no ha estat exempta de polèmica. Primer, pel retard en la concessió dels ajuts, ja que els tràmits burocràtics han acabat derivant en un tap d'ampolla, així com en la dificultat dels més vulnerables per acreditar la seva situació. En la nòmina d'octubre l'ajut arribava a 140.000 llars, que suposen 400.000 persones, quan la previsió inicial era arribar aquest any a 850.000 famílies, 100.000 d'elles a Catalunya. 

De fet, el retard en les concessions va ser un dels motius de major disputa entre el PSOE i Podem per tancar l'avantprojecte de pressupostos. Després d'una forta topada amb el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, Iglesias va arrencar a Sánchez in extremis una agilització dels tràmits, a més d'un increment de l'1,8% de la prestació. 
 
L'anunci del preacord que ha fet ERC arriba dies després que divendres passat el president Sánchez prometés via carta al vicepresident Pere Aragonès un pla de suport a l'hostaleria amb el focus centrat en Catalunya, una empenta per a autònoms que des d'ERC han exigit per encarrilar la negociació. A més de la gestió de l'ingrés mínim vital per part de la Generalitat, el preacord inclou inversions en infraestructures que els republicans s'han reservat per fer públic aquest dimecres, quan explicaran la lletra petita d'aquest marc d'entesa. En la compareixença d'aquest dimarts, Rufián ha posat èmfasi en la "fi del control financer" per part de l'Estat a la Generalitat, que ha definit com el "155 financer" aplicat pel govern de Mariano Rajoy des del 2015 i que es va intensificar el 2017. 

Des d'aleshores, quan el Govern es va comprometre a la celebració del referèndum, l'Estat ha exercit un control extraordinari de la despesa de la Generalitat, obligada a emetre un certificat mensual de l'interventor que s'ha d'acompanyar de la seva comptabilitat i el seu sector públic classificat per programes pressupostaris. Inicialment, aquests controls eren setmanals i fins a mitjans del 2018 també es feia control dels pagaments. 

Segons els detalls ja avançats del preacord, aquest preveu també la liquidació del deute de l'Estat amb Catalunya en matèria de beques d'ajuts a l'estudi acumulat des del 2005, quantificat en uns 18 milions d'euros, així com prohibir els desnonaments via reial decret del govern espanyol. Un altre dels acords passa per la creació d'un comitè bilateral per abordar una reforma "justa i progressiva" i la reforma de l'impost a les grans fortunes. Rufián ha insistit que l'objectiu serà "acabar amb el dumping fiscal a Madrid", que ha definit com un "paradís fiscal de la dreta". Tot plegat, un dard adreçat a Ciutadans que se suma al fet que ERC s'hagi atribuït també l'ampliació de la moratòria de les cotitzacions a la seguretat social dels autònoms fins al març del 2021, reclamació que també feia el partit taronja. 

Un anunci que ha agafat Cs a contrapeu

Fonts republicanes expliquen que el preacord per a l'aprovació dels pressupostos s'ha tancat tant amb el PSOE com amb Podem i que l'objectiu era agafar Cs a contrapeu per foragitar-los de la negociació, tal com també busca el partit de Pablo Iglesias amb els moviments per acordar amb Bildu. Els d'Inés Arrimadas s'han vist abocats a reaccionar d'urgència. Minuts després de la compareixença de Rufián, el portaveu del partit taronja, Edmundo Bal, improvisava una intervenció davant dels mitjans per fer valdre les esmenes clau del seu grup que continuen vives per ser votades en comissió i una esmena transaccional amb el PSOE per a la creació d'una targeta sanitària única per a tot l'Estat. Si una cosa no vol Ciutadans és quedar finalment en fora de joc. 

Bal s'ha esmerçat en minoritzar el preacord d'ERC amb la Moncloa, així com l'entesa amb Bildu pels comptes, i ha subratllat que no dona res per tancat. "Intentarem que aquests acords no es consumin", ha advertit, conscient que encara queda una setmana fins a la votació final. De nou, ha emplaçat Sánchez a triar entre ells o els independentistes tot avisant que el temps s'esgota: "Serà impossible una foto final en la qual hi sigui Ciutadans i ERC".


Altres notícies que et poden interessar






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació