ENTREVISTA

Damià Calvet: «Fer la independència exigeix una feina perseverant, no n'hi ha prou de declarar-la»

El conseller de Territori, candidat a les primàries per presidenciable de Junts, admet que la gent "ha patit per les errades" del Govern en la gestió de la pandèmia

per Ferran Casas / Jordi Velert , Barcelona, 24 de novembre de 2020 a les 21:15 |
Damià Calvet | Adrià Costa
El conseller de Territori, Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968), encarna el perfil més gestor de les primàries de Junts per Catalunya. Després d'una carrera a l'àmbit privat i a l'administració, ara es postula per presidenciable de Junts en una llista que voldria que encapçalés Carles Puigdemont. Autodefinit com a socialdemòcrata i amb el suport, entre d'altres, de Josep Rull i Joaquim Forn, alerta del risc que una ERC eventual guanyadora pugui establir aliances fora del camp independentista. Calvet ha ocupat diversos càrrecs a la conselleria de Territori, ha estat tinent d'alcalde de Sant Cugat, la ciutat on viu, i ha fet vida política a la JNC, a CDC, al PDECat, a la Crida -en va ser un dels impulsors- i ara a Junts. Competeix a les primàries amb Laura Borràs (recupereu aquí l'entrevista que li vam fer fa uns dies a NacióDigital) oferint gestió a més d'independentisme. 


- Les eleccions se celebraran el 14 de febrer?

- Sí. És un procés automàtic en el qual hi ha dos mesos per fer una investidura, això s'acaba el 21 de desembre i a partir d'aquí es convoquen automàticament al cap de 54 dies. Escoltem les recomanacions del sector sanitari sempre; i si les autoritats sanitàries han de dir alguna cosa pel 14 de febrer, la diran; però l'automatisme que marca la llei per celebrar les eleccions està clar i s'han de fer el 14 de febrer.


- Fa uns mesos semblava que vostè i Jordi Puigneró competirien per ser el presidenciable de Junts. Però finalment ell no es va presentar. Quina relació té amb ell? El compta entre els seus suports? 

- Vaig coincidir amb el Jordi a la JNC i tots dos hem estat regidors a Sant Cugat. A més, sovint ens confonen físicament. En tot cas, fa molt temps que vaig demanar que Junts per Catalunya fos un partit. En segon lloc, que es fessin primàries per escollir candidats. També vaig dir fa temps que en cas que féssim partit i primàries, m'hi presentaria. És veritat que van sortir rumors d'altres candidats, però han decidit no fer el pas. Em mantinc en el que vaig dir, perquè ho he meditat molt i ho he debatut molt amb persones com el Josep Rull.


- Vistos la seva trajectòria i suports, es pot dir que vostè és el candidat convergent?

- CDC no existeix perquè el país ha canviat molt. A vegades em trobo gent que em diu "escolti, Convergència ha canviat molt", i no, és el país que ha canviat molt, en especial des de l'octubre del 2017, en què proclamem la independència, però l'Estat ens reprimeix amb violència. Quan l'Estat convoca eleccions, hauríem pogut presentar-nos a la clàssica, cadascú des dels seus partits polítics, o afrontar el moment d'una altra manera. Així és com Puigdemont i persones de trajectòries i ideologies diferents vam crear Junts per Catalunya. No crec que es pugui parlar de candidats independents o procedents d'un lloc o l'altre, tots participem d'una suma que reflecteix l'esperit de l'1-O.

"Estem governant en condicions complexes. Això provoca disfuncions i tensions, no hem sabut superar-les i la gent ha patit per les errades"

- Un dels reclams de la seva candidatura és l'èmfasi en la gestió. Què caldria que millorés el Govern en la de l'emergència sanitària?

- En primer lloc, ser independents. Només governant els independentistes la farem, i qui ha de tenir la posició central és Junts. Si no, ens podem trobar amb altres alternatives que no ens hi portin. Un estat propi ens donaria mecanismes per governar millor. La pandèmia ens ha mostrat amb tota la cruesa les limitacions autonòmiques. Estem governant en condicions complexes, som un govern de coalició sense majoria al Parlament i sense president, injustament inhabilitat. Això provoca disfuncions i tensions i aquestes setmanes no hem sabut superar-les i la gent ha patit per les errades. Ens hem conjurat perquè no torni a passar. El Govern ha aprovat mesures per reobrir l'economia i protegir les persones. Quan diem que no hi hagi limitacions de l'activitat econòmica sense compensacions, ens emmirallem en exemples com Alemanya, on donen una ajuda directa equivalent al 70% de la facturació de la restauració. Però són un estat. 

"Hauríem pogut millorar la coordinació entre departaments per explicar amb més claredat les mesures"

- Què s'hauria d'haver fet millor?

- Hem seguit les recomanacions de l'àmbit sanitari i hem intentat que impactés el mínim possible en la vida de les persones. Si disposéssim de més recursos, podríem donar més ajudes directes. Qui té els diners, el govern de l'Estat, hauria de posar-ne de manera directa als sectors afectats. No ens n'hem sortit i hem hagut de posar ajudes sens dubte insuficients. També hauríem pogut millorar la coordinació entre departaments per explicar amb més claredat les mesures.
 

Damià Calvet Foto: Adrià Costa


- Què té de particular el seu projecte respecte al de Laura Borràs?

- Els dos formem part d'un partit nou que volem central, que no atengui només a una ideologia i que posi per davant de tot la independència. Les diferències es poden basar en les trajectòries. La Laura ha estat en política amb governs de CiU, ha estat diputada per JxCat i coneix els mecanismes dels partits i institucionals. Jo he estat també a les institucions amb CiU i Junts pel Sí, no he estat diputat però sí regidor, un vessant que et permet conèixer bé la gestió directa sobre el ciutadà. Poso la meva experiència a disposició de Junts per Catalunya i al mandat de fer independència a través d'un govern fort.

- Es defineix com a socialdemòcrata. Què vol dir això per vostè?

- Crec en una economia de mercat que tingui en compte la col·laboració publicoprivada i la concertació en l'àmbit sanitari, educatiu i de les infraestructures. Tot aquest progrés ha de revertir en una major justícia social. Actualment tenim drets socials compromesos per la relació amb l'Estat. El país que somio posa al centre la garantia dels drets socials de tothom. Algú pot veure un accent liberal en la defensa de la col·laboració publicoprivada però per mi és compatible.

"En el programa per al 14-F vull incloure revisar l'impost de successions, que és conceptualment injust"

- I cal més pressió fiscal? En el govern de Junts pel Sí hi va haver una topada entre els socis per definir a partir de quin nivell de renda s'apujava l'IRPF.

- La no austeritat vol dir també disposar de més capacitat d'endeutament. Des de fa una dècada n'hi ha poca i se l'emporten els estats, que no presten serveis bàsics a la ciutadania. Sobre fiscalitat, qui més té més paga. I un dels elements centrals del govern que vull presidir serà la lluita contra el frau fiscal, que ens donaria més capacitat per augmentar l'estat del benestar. També cal fiscalitat ambiental que sigui finalista, per exemple, en la mobilitat que reverteixi en el transport públic. I en el programa de Junts per al 14-F vull incloure revisar l'impost de successions, que és conceptualment injust perquè grava el que de vegades pot suposar un veritable perjudici per qui rep l'herència. En els pressupostos ja vam posar una línia vermella: que perjudiqui les vídues, els vidus o els fills. 

- Se sent còmode amb la regulació dels lloguers?

- El que no em fa sentir còmode és que hi hagi problemes amb els lloguers a Barcelona i l'àrea metropolitana, que tinguem una disfunció tan gran entre l'oferta i la demanda. Tenint molt clar que el preu del lloguer ha de ser lliure, hem aprovat una llei conjuntural que ve a corregir l'escenari. A més, hem d'augmentar el parc d'habitatges de lloguer social, siguin públics o privats. Tenim competències exclusives en matèria d'habitatge, però no els recursos necessaris. Si disposéssim dels diners que se'n van via dèficit fiscal, podríem augmentar el parc d'habitatges i no caldria una llei de regulació dels lloguers.
 

Damià Calvet Foto: Adrià Costa


- En el primer debat de primàries vostè i Borràs van dir que l'independentisme no s'hauria de posar com a frontera entre l'èxit o el fracàs aconseguir el 50% dels vots. La ponència del congrés de Junts sí parla d'aquesta fita. Per què es matisa?

- Benvingut sigui obtenir més d'un 50%. Però alhora, al món s'han pres grans decisions amb percentatges inferiors, com la pertinença d'Espanya a l'OTAN. No ens fixem ara ni percentatges ni temporalitat, ens fixem victòries que sumen per fer la independència. Aquest és el projecte de la nostra generació! I per poder-lo tirar endavant necessitem sumar victòries fins que hi hagi un element de validació interna i externa que ens faci assolir aquest estat propi.

- És el mateix discurs que fa ERC al llibre de Junqueras i Rovira quan parla d'acumulació de victòries que permeti obrir un procés de negociació amb l'Estat. Ells apunten la via de la desobediència si Madrid s'hi nega. Vostès com ho concreten?

- El 14-F ha de ser la primera d'aquestes victòries que sumen, i n'hi ha d'haver altres com l'amnistia, el reconeixement del dret d'autodeterminació, corregir el dèficit fiscal i gestionar les infraestructures. Necessitem que el reconeixement valgui internament i externa, però no vol dir que supeditem la independència a tenir-lo. No podem abandonar la unilateralitat perquè seria negociar amb la mà lligada a l'esquena.

"No ens fixem ni percentatges ni temporalitat, ens fixem victòries que sumen per la independència: el 14-F, l'amnistia, el dret d'autodeterminació, corregir el dèficit fiscal i gestionar infraestructures..."

- La pròxima legislatura estarà marcada per la gestió dels embats econòmics de la pandèmia, que poden deixar en segon pla l'agenda nacional. Valora com a opció un segon referèndum com proposa la CUP?

- Ara no veig un segon referèndum si no és perquè és acordat, en tenim un que expressa un mandat democràtic. Ara hem de sumar victòries guanyant el 14-F. Les eleccions seran diferents que les anteriors. El 2017 teníem molt present la presó i l'exili, i ara també hi ha la preocupació per la pandèmia. Hem de fer que no desaparegui la voluntat d'avançar en el mandat de l'1-O, i atendre les necessitats econòmiques i socials. Per això parlo de govern fort, però això no pot ajornar la independència. Puigdemont va advertir dels impacients i els que es puguin esgotar abans d'hora. Fer la independència exigeix una feina perseverant, no n'hi ha prou de declarar-la. Cal un projecte que sumi energies al voltant de no aturar aquest procés. 

"Parlo de govern fort, però això no pot ajornar la independència"

- El soci inevitable és ERC. Si és el líder de la candidatura de Junts, es compromet a investir Pere Aragonès en cas que sigui el candidat més votat?

- Els aliats naturals som Junts i ERC. Després hi ha àmbits que es poden sumar. Espero que JxCat guanyi, em veig capaç de véncer i a partir d'aquí sumar amb ERC. Si guanya Esquerra no sé el que pot passar. En reiterades ocasions líders d'ERC que han apostat cap a altres majories i han parlat d'eixamplar la base. Sumar partits no independentistes a l'independentisme no funciona. El nostre camí és sumar victòries de gestió social i econòmica que ens portin cap a la independència. Si parlem de la CUP, hi ha diferències ideològiques, però en la suma d'energies també hi comptaria.
 

Damià Calvet Foto: Adrià Costa


- La legislatura que acaba ha estat marcada pels xocs entre Junts i ERC. Quina seria la seva recepta per mantenir una relació menys turbulenta?

- Això es demostra amb una bona coordinació entre departaments i amb una presa de decisions molt potent, trepitjant molt el carrer, escoltant molt els sectors. Jo em veig amb cor de liderar un estil de treball com aquest. Ho posaria tot a disposició d'un Govern fort en què la presa de decisions i la comunicació fossin molt més efectives.

- Ha fallat la coordinació, és un problema polític...? Què no ha funcionat?

- En molts casos sí que ha funcionat la legislatura. Hem fet grans coses, per exemple en aquest departament hem fet estacions de metro, hem creat l'Agència de la Natura... Toca que el govern que surti del 14-F enfoqui les accions a fer independència, marqui quines són les victòries que sumin i l'acció quotidiana sigui impecable. Si no, provoques confusió en la gent i no ens ho podem permetre.

"El govern del 14-F ha d'enfocar-se a la independència, victòries que sumin i una acció quotidiana impecable. Si no, provoques confusió i no ens ho podem permetre"
- Si guanya aquest cap de setmana, farà un darrer intent de posar-se d'acord amb el PDECat per anar junts a les eleccions? I si no s'hi va i obtenen representació, com ha de ser la relació, ha de forma part del Govern i de la majoria?

- Nosaltres som Junts per Catalunya i el PDECat ha escollit el seu camí. Tots dos partits presentarem candidatures, obtindrem un resultat i es veurà si es pot avançar o no en un escenari postelectoral. El resultat ens dirà si es poden afegir a la majoria independentista. Ens hem presentat com a JxCat en totes les eleccions des del 2017 fins ara i em sap greu que ara una part d'aquesta gent abandoni el camí de l'1-O i abandoni el lideratge del president Puigdemont. M'atreveixo a dir que ha estat una decisió de part de la direcció del PDECat, no de la majoria dels militants. Volem guanyar les eleccions i articularem majories independentistes per fer la independència amb un govern fort.

"Em sap greu que el PDECat abandoni el camí de l'1-O i el lideratge del president Puigdemont. M'atreveixo a dir que ha estat una decisió de part de la direcció"

- Podria votar a favor dels pressupostos generals de l'Estat tot el grup de JxCat al Congrés?

- El grup parlamentari ha quedat partit, només puc parlar pels diputats de Junts, liderats per Laura Borràs. Avalo l'esmena a la totalitat, que no es va presentar només perquè hi hagi presos polítics, sinó perquè perpetua un model centralista d'entendre l'Estat. Fixa una partida de 21.000 milions dels fons europeus, que gestionarà l'Estat. Volem que els diners per a la reactivació econòmica els puguem gestionar des de Catalunya. Valorarem el nostre vot en funció de la receptivitat a les esmenes.
 

Damià Calvet Foto: Adrià Costa


- El diàleg pot portar alguna cosa positiva?

- Diàleg sempre, ho ha dit sempre el president Puigdemont. Però no pot endarrerir el procés per fer la independència. No el diàleg fals a què ens han abocat el PSOE i els que han donat suport a aquesta taula que no ha donat cap resultat. Calen l'amnistia, el reconeixement del dret a l'autodeterminació i un paquet de temes socials.

"Diàleg sempre, ho ha dit sempre el president Puigdemont. Però no pot endarrerir el procés per fer la independència"

- Què vol dir "confrontació intel·ligent"?

- Sense confrontació no hi ha democràcia. Hi ha d'haver confrontació de programa electoral, d'objectius, i després la ciutadania vota. Cal posar en el centre del diàleg el que ens faci avançar cap a la independència.

- Quan demana que Puigdemont sigui qui encapçali la llista és perquè el president de la Generalitat és una mena de gerent?

- No. Puigdemont és el president legítim i defensem la legitimitat del govern cessat per l'Estat el 2017. També dic que Josep Rull és el conseller legítim i no ho faig per gesticulació, ho faig perquè m'ho crec. El seu cessament va ser injust i l'hem de revertir. Hi ha gent que agafem la responsabilitat de seguir el camí que van iniciar. L'autonomia està limitada, és cert, i la gestió de l'emergència sanitària ho ha fet aflorar. Però no es pot menystenir, són instruments d'autogovern que podem gestionar amb mentalitat d'Estat, amb una gestió orientada a la independència.

"L'autonomia no es pot menystenir, la podem gestionar amb mentalitat d'Estat, amb una gestió orientada a la independència"

- Tem que tot i que Junts fos la força més votada, els partits d'esquerra la deixi a l'oposició?

- Per això vull guanyar. Aposto perquè hi hagi una suma de partits independentistes, però temo que si no guanya Junts, hi pugui haver altres majories que ens facin recular.

- Es presentarà a la votació per formar part dels primers llocs de la llista si no guanya les primàries?

- Només em plantejo guanyar. Crec que un perfil com el meu és el que necessita JxCat per guanyar el 14-F, i espero que Puigdemont encapçali el projecte.
 

Damià Calvet Foto: Adrià Costa


- Canviem de tema. Vostè va ser regidor i tinent d'alcalde a Sant Cugat amb CiU. Quin balanç fa del primer any de gestió del govern d'ERC, CUP i PSC?

- Ha fet més d'oposició del govern anterior. Veig una ciutat que està perdent el seu model d'èxit i està aflorant la deixadesa i les tensions entre els socis en detriment de la gent de Sant Cugat.

- Ha demanat una rectificació pública al govern municipal per haver fet servir la denúncia de Cs d'adjudicacions de diversos serveis per "intentar criminalitzar" la gestió de l'anterior alcaldessa, Carmela Fortuny, i del seu equip. S'ha arxivat però ara hi ha una investigació d'Antifrau. 

- Quan l'Oficina Antifrau digui el què, em posicionaré. La denúncia s'ha arxivat. S'intentava dir que hi havia adjudicacions mal fetes per tràmits administratius de pròrroga naturals en tota administració. Barroerament es va fer un totum revolutum de casos que s'estan jutjant amb aquestes adjudicacions per presentar el govern anterior com un niu de corruptes. Doncs la denúncia va ser desestimada.

"Sant Cugat està perdent el seu model d'èxit amb el tripartit"

- Va ser una errada la carta del seu cap de gabinet, Xavier Reinaldos, a l'associació veïnal del Baixador de Valldoreix, on s'animava a resoldre un conflicte urbanístic a través del grup municipal de Junts per Sant Cugat?

- En absolut. A mi se m'adreça una associació de veïns per preguntar-me per una acció de quan era tinent d'alcalde. Els responc que en la meva posició actual, si volen saber el que pensava el govern del qual formava part, s'adrecin a l'actual grup municipal de JxCat. Fa riure aquesta utilització barroera d'un creuament de cartes.

- Com és que està previst que es tiri endavant el projecte de rehabilitació del nou camp de golf a Sant Joan, en contra de la voluntat dels ajuntaments de Sant Cugat i Rubí, que van aprovar en sessió plenària convertir l'espai en un parc interurbà?

- El camp de golf ja hi era, i havia deixat de prestar activitat. És el primer i únic camp de golf públic del país, i per tant és un equipament esportiu de primer ordre. S'ha de rehabilitar perquè continuï prestant servei. Al voltant hi ha un espai verd molt generós, i la combinació de l'equipament esportiu i l'espai verd pot donar dinamisme al territori. Els ajuntaments aproven mocions i nosaltres els valorem. Creiem que cal donar suport a una activitat que també genera economia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació