Un desnonament dels Mossos al Poble Sec posa en dubte el decret aprovat pel Govern

Els agents no han sol·licitat cap informe als serveis socials, tal com estableix la nova normativa, i justifiquen la intervenció per delicte flagrant

Dispositiu dels Mossos en un desnonament a Barcelona
Dispositiu dels Mossos en un desnonament a Barcelona | ACN
18 de novembre del 2020
Actualitzat a les 20:25h
Els Mossos d'Esquadra han desallotjat aquest dimecres al matí un pis del carrer Fonthonrada al barri del Poble Sec de Barcelona. Tres persones l'havien ocupat i la policia hi ha acudit per fer-les fora. No hi havia cap ordre judicial emesa i la policia catalana empara l'actuació en els desnonaments exprés quan s'enxampa in fraganti els ocupants. 

Segons fonts oficials dels Mossos d'Esquadra el pis havia quedat buit aquest dimarts després d'un desnonament i aquest dimecres l'alarma instal·lada pel propietari ha sonat, alertant que algú hi havia entrat. La versió dels ocupants, en canvi, és que van entrar a l'immoble ahir.

En qualsevol cas els Mossos emmarquen l'actuació dins els desallotjaments que la policia té potestat per fer quan s'enxampa in fraganti els ocupants, que es considera delicte flagrant. Aquest tipus d'actuacions han generat polèmica perquè és la policia qui decideix com actuar sense que hi hagi una ordre judicial. Amb el seu últim decret antidesnonaments, el Govern aprovava que a partir d'ara els Mossos hauran de sol·licitar un informe urgent als serveis socials corresponents per avaluar a situació socioeconòmica dels ocupants i informar-ne la Fiscalia.

Avui aquest els Mossos no han complert amb aquest requisit. Segons expliquen fonts oficials del cos a NacióDigtial els agents han valorat que no es tractava de persones vulnerables i per això han procedit amb el desnonament. S'obre el dubte, doncs, de quina capacitat tenen els agents de fer una interpretació pròpia de cada cas sense recórrer als serveis socials.

Una de les ocupants explica en declaracions en aquest diari que els agents s'han negat a mantenir cap procés de mediació i que han arribat a l'immoble amb un manyà que ha rebentat el pany, per canviar-lo posteriorment. "Som tres persones joves que no podem disposar d'un pis", afirma, alhora que assegura que la propietària del pis és una persona física amb més de 14 immobles en cartera.
Arxivat a