18
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
11:39h
"L'estat de la cultura abans del desastre". Així ha definit l'informe anual del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) Salvador Casals, un dels membres del plenari de la institució i gerent del Casal Societat La Principal de Vilafranca del Penedès. El CoNCA va lliurar dimarts l'informe anual sobre l'estat de la cultura i les arts 2019 al president del Parlament, Roger Torrent. Ho va fer la seva presidenta, Vinyet Panyella, i aquest dimecres l'ha presentat als sectors culturals.
"Plou sobre mullat", ha assegurat avui la presidenta, Vinyet Panyella. "La situació és molt complicada", ha dit, que ha considerat que l'administració fa el que pot, però que resten aspectes clau, com el tema dels autònoms. Ha reclamat "més planificació" de cara al sector i ajuts directes i sense límits amb crèdits a interès zero. Ha fet una "valoració crítica" de la resposta global de les administracions, tot i que ha elogiat "el paper del departament de Cultura, que ens ha fet costat". El CoNca ha insistit avui en tres eixos centrals per garantir el futur del sector: un cens complet d'artistes i professionals, un estri que ara mateix no es té, definir clarament un model de finançament just i analitzar formalment l'impacte de la Covid en la cultura.
La pandèmia ha afectat de ple l'estat de la cultural, però la situació del sector ja era preocupant amb anterioritat. "Hi ha gent que no surt en aquest informe. Hi ha gent que ja estava en una situació de precarietat abans de la pandèmia", ha assenyalat Salvador Casals, que ha incidit en la manca de cobertura laboral adequada que s'arrossega per garantir els drets dels treballadors del món de la cultura. Casals ha destacat la dimensió social de la cultura, "que ha de ser l'eix central de les polítiques culturals".
Jordi Font ha subratllat la migradesa gairebé estructural que pateix la cultura com a bé essencial, i ha recordat que davant la crisi pandèmica, han demanat mesures d'emergència, com crèdits a interès zero, una opció factible quan el Banc Europeu d'Inversions facilita crèdit a interès negatiu. Font ha destacat les necessitats per canviar la tendència a la precarietat: el compromís del Govern per arribar, gradualment, al 2% del pressupost, que és l'estàndard europeu, i que ja és "inexcusable", l'assumpció pel govern de l'Estat del suport a totes les llengües de l'Estat, i posar fi a l'escàndol que suposa la caiguda dels ajuts del ministeri a les grans institucions culturals en els darrers anys.
L'informe és una radiografia del sector just abans de la pandèmia, però aporta una primera valoració de danys produïts per la Covid, i ja es pot dir que han estat d'enorme magnitud. Les primeres dades assenyalen el cop rebut pel sector, que no veu ara per una perspectiva de sortida a la crisi. Segons el departament de Cultura, les empreses culturals durant el gener del 2020 van aconseguir una facturació de 45 milions d’euros en un inici d'any espectacular que superava la mitjana mensual, que se situava entre 37-40 milions de facturació.
Caiguda en picat en facturació
Després del primer confinament, aquesta xifra va caure en picat fins als 8 milions d'euros en el moment més crític, el mes d'abril. A finals de juliol -darrera dada facilitada pel dpartament quan es va tancar l'informe-, la facturació de les indústries culturals s'havia recuperat lentament fins a arribar als 25,4 milions, xifra encara llunyana de la mitjana mensual de facturació del sector. Una de les conseqüències de la caiguda és la davallada de les afiliacions a la Seguretat Social: el mes de juny del 2020, les empreses culturals van perdre un 8,7% d’afiliats respecte del desembre de 2019, davant el 3,6% de pèrdua d’afiliats del total empresarial de Catalunya.
A inicis del primer confinament, un total de 4.816 empreses culturals van acollir-se a la situació d'ERTO amb un total de 43.927 empleats afectats. A inicis de juliol, aquestes xifres havien augmentat considerablement, fins a arribar a 5.888 empreses i 52.997 empleats en situació d'ERTO. Aquesta dada indica que un cop acabat el confinament el sector cultural continua tenint dificultats extremes per aconseguir la normalitat.
Arriben més dades significatives des del sector privat: l'Acadèmia Catalana de la Música informa que fins al setembre s'han cancel·lat més de 4.000 concerts, amb unes pèrdues d'ingressos estimades en més de 40 milions. A banda de les cancel·lacions d’enguany, alerta que el 70 % dels músics no tenen cap concert contractat o aparaulat per a l'any vinent. També es fa ressò de la pèrdua del 65% dels ingressos del sector discogràfic i dels ingressos no percebuts en el període de març a juny de 2020 per part de les escoles de música de titularitat privada, que s'estimen en 725.000 euros.
Per la seva banda, a inicis del confinament el Gremi de Cinemes de Catalunya va avisar que cada setmana que els cinemes restaven tancats es deixaven de facturar 450.000 euros. Recentment, en el decurs de la gala "Catalunya aixeca el teló", es van anunciar unes pèrdues per al sector teatral de Barcelona de 30,5 milions d’euros, amb 850.000 espectadors menys que la temporada anterior i més de 5.300 funcions cancel·lades de 510 espectacles.
Des del sector públic, les pèrdues d’ingressos dels principals equipaments culturals a causa de la cancel·lació de la programació d'activitat són milionàries. Encapçalen la llista el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana, amb més de 10 milions de pèrdues cadascun; l’Auditori de Barcelona s’apropa als 5 milions de pèrdues; i la Fundació Gala-Salvador Dalí i la Fundació Joan Miró superen els 4 milions de pèrdues cadascun. Les del MNAC, el TNC, el MACBA o el Teatre Lliure voregen els dos milions d'euros les dues primeres, i el milió i mig les dues segones.
Algunes bones notícies enmig de la pandèmia
No totes les notícies han estat negatives. Els sectors amb continguts digitalitzats han trobat una oportunitat per consolidar els seus productes en els hàbits culturals. Ha estat el cas de les plataformes digitals de continguts audiovisuals. El nombre d'abonats de les grans plataformes de vídeo sota demanda s'ha incrementat un 52%: Netflix ha arribat als 2,7 milions d'abonats, Amazon Prime als 1,2 milions i HBO als 639.000. Actualment, el 62% dels catalans estan subscrits a algun portal digital de continguts audiovisuals.
La demanda de llibre electrònic s'ha incrementat un 410% respecte del mateix període del 2019 i la facturació del llibre digital ha crescut un 269% a l'abril, resprecte de l'any anterior. Les biblioteques públiques de Catalunya han fet més de 65.000 préstecs durant la pandèmia a través de la plataforma eBiblioCat. El mes d'abril es va incrementar un 27,6% la facturació de música en format digital respecte al mes de febrer. En l'àmbit del patrimoni han augmentat les visites als webs de museus; a tall d’exemple, el web del MNAC durant el mes de març va rebre 61.000 visites més respecte al mes anterior.
El resum del l’any 2019 ha estat encarregat a set periodistes especialitzats en arts escèniques (Jordi Bordes), arts visuals (Ricard Mas), audiovisuals i multimèdia (Jordi Balló i Reinald Besalú), cultura popular i associacionisme (Quim Rutllant), llengua, edició i creació literària (Joan Safont), museus i patrimoni (Montse Frisach) i música (Helena Morén). El segon apartat de l'informe analitza la situació de la creació i la cultura a Catalunya durant el 2019 i fa un seguit de recomanacions per a les administracions i els mateixos professionals.
El document elaborat pel CoNCA assenyala la tendència a l'alça del sector editorial, que va incrementar la facturació en un 1,7%. També s'incrementen fins als 25,14 milions les visites a les 422 biblioteques del sistema públic, un augment del 2,7%. La reducció de l'1,3% dels préstecs presencials s'està compensant amb l'increment del 37,2% dels préstecs digitals, que l'any 2019 gairebé arriben a 300.000.
En la música en viu, la tendència en els darrers cinc anys és de retrocés. En comparació amb el 2014, el 2018 hi va haver un 9% menys de concerts i un 5,3% menys d’assistents, tot i que la recaptació es manté. Aquests canvis s'expliquen per les xifres de la música popular, mentre que la música clàssica presenta una situació més estable. D'altra banda, el volum de facturació de la indústria discogràfica ha pujat un 16,3%: continua la caiguda de la facturació del mercat físic (un 31,6% respecte de l’any anterior), però es compensa amb el 50% de creixement de la facturació digital. Bones xifres pel que fa a les empreses desenvolupadores de videojocs catalanes, que incrementen un 16,9% la facturació, que arriba als 429 milions d’euros. La facturació d’aquestes empreses catalanes representa un 52,8% de la facturació en l’àmbit estatal.
Cau la quota de pantalla del cinema català
El nombre d'espectadors dels cinemes de Catalunya va augmentar el 2019 en un 2,7% i la recaptació un 2,5% respecte de l'any anterior. Però es produeix una caiguda estrepitosa de la quota de pantalla del cinema català, fins a arribar al mínim del 2,3% del cinema exhibit a Catalunya, tot i que s’ha incrementat un 5% el nombre de llargmetratges produïts (84 l’any 2019). La producció en llengua catalana només atrau el 0,3% dels espectadors i l'exhibició en llengua catalana no aconsegueix superar el 2,3% de quota de pantalla. Una situació que, quan es conegui l'impacte de la Covid, no millorarà.
Quant a les arts escèniques,vanexperimentar el 2018 un increment del 6,2% del nombre d'espectadors als teatres i va superar els 3,5 milions. Per contra, la recaptació va caure un 1,1% i es va situar en 6,9 milions d’euros. Per la seva banda, els museus i les col·leccions de Catalunya van rebre el 2019 un total de 26,2 milions de visitants, un 1,8% més que l'any anterior, i per contra el nombre de participants en les activitats que realitzen aquests equipaments culturals s'ha reduït un 10,6% i ha arribat als 2,6 milions.
Set euros més de despesa per habitant i any
Després d'anys de caiguda continuada, a partir del 2014 els pressupostos s'estabilitzen i inicien un lleu increment majoritàriament provinent de la millora de les partides destinades a cultura per part dels ajuntaments i de les diputacions. El pressupost destinat a cultura pel conjunt de les administracions catalanes l'any 2019 arribarà als 1.073 milions d'euros (un 5,9 % més). Aquesta quantitat situaria la despesa pública en cultura en 140 euros per habitant i any, set euros més per habitant i any que l'any anterior.
El pressupost destinat a la cultura per part de la Generalitat continua representant un 0,8% del pressupost total, quan l'objectiu seria assolir el 2%. Amb aquest percentatge, la despesa pública arribaria als 200 euros per habitant, una xifra que ens aproparia a la de països europeus com Bèlgica, Finlàndia o els Països Baixos.
La despesa total dels ciutadans catalans en oci i cultura s’ha situat en 5.315 milions d’euros el 2018, una xifra similar a la de 2017, però inferior a la registrada el 2015, any en què va arribar a 5.624 milions. Sembla que es confirma aquesta lleu caiguda iniciada el 2016, fet que ens allunya encara més dels volums de despesa previs a la crisi, on era habitual que se superessin els 7.000 milions.
El document anual, que es lliura al Parlament, sol generar debat i aporta una mirada crítica a l'estat general de la cultura. En l'anterior informe el CoNCA va demanar més "democràcia" en l'àmbit de la cultura i afrontar "la pobresa cultural" fent més accessibles tots els àmbits de la creació al públic independentment de la seva condició social.
"Plou sobre mullat", ha assegurat avui la presidenta, Vinyet Panyella. "La situació és molt complicada", ha dit, que ha considerat que l'administració fa el que pot, però que resten aspectes clau, com el tema dels autònoms. Ha reclamat "més planificació" de cara al sector i ajuts directes i sense límits amb crèdits a interès zero. Ha fet una "valoració crítica" de la resposta global de les administracions, tot i que ha elogiat "el paper del departament de Cultura, que ens ha fet costat". El CoNca ha insistit avui en tres eixos centrals per garantir el futur del sector: un cens complet d'artistes i professionals, un estri que ara mateix no es té, definir clarament un model de finançament just i analitzar formalment l'impacte de la Covid en la cultura.
La pandèmia ha afectat de ple l'estat de la cultural, però la situació del sector ja era preocupant amb anterioritat. "Hi ha gent que no surt en aquest informe. Hi ha gent que ja estava en una situació de precarietat abans de la pandèmia", ha assenyalat Salvador Casals, que ha incidit en la manca de cobertura laboral adequada que s'arrossega per garantir els drets dels treballadors del món de la cultura. Casals ha destacat la dimensió social de la cultura, "que ha de ser l'eix central de les polítiques culturals".
Jordi Font ha subratllat la migradesa gairebé estructural que pateix la cultura com a bé essencial, i ha recordat que davant la crisi pandèmica, han demanat mesures d'emergència, com crèdits a interès zero, una opció factible quan el Banc Europeu d'Inversions facilita crèdit a interès negatiu. Font ha destacat les necessitats per canviar la tendència a la precarietat: el compromís del Govern per arribar, gradualment, al 2% del pressupost, que és l'estàndard europeu, i que ja és "inexcusable", l'assumpció pel govern de l'Estat del suport a totes les llengües de l'Estat, i posar fi a l'escàndol que suposa la caiguda dels ajuts del ministeri a les grans institucions culturals en els darrers anys.
L'informe és una radiografia del sector just abans de la pandèmia, però aporta una primera valoració de danys produïts per la Covid, i ja es pot dir que han estat d'enorme magnitud. Les primeres dades assenyalen el cop rebut pel sector, que no veu ara per una perspectiva de sortida a la crisi. Segons el departament de Cultura, les empreses culturals durant el gener del 2020 van aconseguir una facturació de 45 milions d’euros en un inici d'any espectacular que superava la mitjana mensual, que se situava entre 37-40 milions de facturació.
Caiguda en picat en facturació
Després del primer confinament, aquesta xifra va caure en picat fins als 8 milions d'euros en el moment més crític, el mes d'abril. A finals de juliol -darrera dada facilitada pel dpartament quan es va tancar l'informe-, la facturació de les indústries culturals s'havia recuperat lentament fins a arribar als 25,4 milions, xifra encara llunyana de la mitjana mensual de facturació del sector. Una de les conseqüències de la caiguda és la davallada de les afiliacions a la Seguretat Social: el mes de juny del 2020, les empreses culturals van perdre un 8,7% d’afiliats respecte del desembre de 2019, davant el 3,6% de pèrdua d’afiliats del total empresarial de Catalunya.
A inicis del primer confinament, un total de 4.816 empreses culturals van acollir-se a la situació d'ERTO amb un total de 43.927 empleats afectats. A inicis de juliol, aquestes xifres havien augmentat considerablement, fins a arribar a 5.888 empreses i 52.997 empleats en situació d'ERTO. Aquesta dada indica que un cop acabat el confinament el sector cultural continua tenint dificultats extremes per aconseguir la normalitat.
Arriben més dades significatives des del sector privat: l'Acadèmia Catalana de la Música informa que fins al setembre s'han cancel·lat més de 4.000 concerts, amb unes pèrdues d'ingressos estimades en més de 40 milions. A banda de les cancel·lacions d’enguany, alerta que el 70 % dels músics no tenen cap concert contractat o aparaulat per a l'any vinent. També es fa ressò de la pèrdua del 65% dels ingressos del sector discogràfic i dels ingressos no percebuts en el període de març a juny de 2020 per part de les escoles de música de titularitat privada, que s'estimen en 725.000 euros.
Per la seva banda, a inicis del confinament el Gremi de Cinemes de Catalunya va avisar que cada setmana que els cinemes restaven tancats es deixaven de facturar 450.000 euros. Recentment, en el decurs de la gala "Catalunya aixeca el teló", es van anunciar unes pèrdues per al sector teatral de Barcelona de 30,5 milions d’euros, amb 850.000 espectadors menys que la temporada anterior i més de 5.300 funcions cancel·lades de 510 espectacles.
Des del sector públic, les pèrdues d’ingressos dels principals equipaments culturals a causa de la cancel·lació de la programació d'activitat són milionàries. Encapçalen la llista el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana, amb més de 10 milions de pèrdues cadascun; l’Auditori de Barcelona s’apropa als 5 milions de pèrdues; i la Fundació Gala-Salvador Dalí i la Fundació Joan Miró superen els 4 milions de pèrdues cadascun. Les del MNAC, el TNC, el MACBA o el Teatre Lliure voregen els dos milions d'euros les dues primeres, i el milió i mig les dues segones.
Algunes bones notícies enmig de la pandèmia
No totes les notícies han estat negatives. Els sectors amb continguts digitalitzats han trobat una oportunitat per consolidar els seus productes en els hàbits culturals. Ha estat el cas de les plataformes digitals de continguts audiovisuals. El nombre d'abonats de les grans plataformes de vídeo sota demanda s'ha incrementat un 52%: Netflix ha arribat als 2,7 milions d'abonats, Amazon Prime als 1,2 milions i HBO als 639.000. Actualment, el 62% dels catalans estan subscrits a algun portal digital de continguts audiovisuals.
La demanda de llibre electrònic s'ha incrementat un 410% respecte del mateix període del 2019 i la facturació del llibre digital ha crescut un 269% a l'abril, resprecte de l'any anterior. Les biblioteques públiques de Catalunya han fet més de 65.000 préstecs durant la pandèmia a través de la plataforma eBiblioCat. El mes d'abril es va incrementar un 27,6% la facturació de música en format digital respecte al mes de febrer. En l'àmbit del patrimoni han augmentat les visites als webs de museus; a tall d’exemple, el web del MNAC durant el mes de març va rebre 61.000 visites més respecte al mes anterior.
El resum del l’any 2019 ha estat encarregat a set periodistes especialitzats en arts escèniques (Jordi Bordes), arts visuals (Ricard Mas), audiovisuals i multimèdia (Jordi Balló i Reinald Besalú), cultura popular i associacionisme (Quim Rutllant), llengua, edició i creació literària (Joan Safont), museus i patrimoni (Montse Frisach) i música (Helena Morén). El segon apartat de l'informe analitza la situació de la creació i la cultura a Catalunya durant el 2019 i fa un seguit de recomanacions per a les administracions i els mateixos professionals.
El document elaborat pel CoNCA assenyala la tendència a l'alça del sector editorial, que va incrementar la facturació en un 1,7%. També s'incrementen fins als 25,14 milions les visites a les 422 biblioteques del sistema públic, un augment del 2,7%. La reducció de l'1,3% dels préstecs presencials s'està compensant amb l'increment del 37,2% dels préstecs digitals, que l'any 2019 gairebé arriben a 300.000.
En la música en viu, la tendència en els darrers cinc anys és de retrocés. En comparació amb el 2014, el 2018 hi va haver un 9% menys de concerts i un 5,3% menys d’assistents, tot i que la recaptació es manté. Aquests canvis s'expliquen per les xifres de la música popular, mentre que la música clàssica presenta una situació més estable. D'altra banda, el volum de facturació de la indústria discogràfica ha pujat un 16,3%: continua la caiguda de la facturació del mercat físic (un 31,6% respecte de l’any anterior), però es compensa amb el 50% de creixement de la facturació digital. Bones xifres pel que fa a les empreses desenvolupadores de videojocs catalanes, que incrementen un 16,9% la facturació, que arriba als 429 milions d’euros. La facturació d’aquestes empreses catalanes representa un 52,8% de la facturació en l’àmbit estatal.
Cau la quota de pantalla del cinema català
El nombre d'espectadors dels cinemes de Catalunya va augmentar el 2019 en un 2,7% i la recaptació un 2,5% respecte de l'any anterior. Però es produeix una caiguda estrepitosa de la quota de pantalla del cinema català, fins a arribar al mínim del 2,3% del cinema exhibit a Catalunya, tot i que s’ha incrementat un 5% el nombre de llargmetratges produïts (84 l’any 2019). La producció en llengua catalana només atrau el 0,3% dels espectadors i l'exhibició en llengua catalana no aconsegueix superar el 2,3% de quota de pantalla. Una situació que, quan es conegui l'impacte de la Covid, no millorarà.
Quant a les arts escèniques,vanexperimentar el 2018 un increment del 6,2% del nombre d'espectadors als teatres i va superar els 3,5 milions. Per contra, la recaptació va caure un 1,1% i es va situar en 6,9 milions d’euros. Per la seva banda, els museus i les col·leccions de Catalunya van rebre el 2019 un total de 26,2 milions de visitants, un 1,8% més que l'any anterior, i per contra el nombre de participants en les activitats que realitzen aquests equipaments culturals s'ha reduït un 10,6% i ha arribat als 2,6 milions.
Set euros més de despesa per habitant i any
Després d'anys de caiguda continuada, a partir del 2014 els pressupostos s'estabilitzen i inicien un lleu increment majoritàriament provinent de la millora de les partides destinades a cultura per part dels ajuntaments i de les diputacions. El pressupost destinat a cultura pel conjunt de les administracions catalanes l'any 2019 arribarà als 1.073 milions d'euros (un 5,9 % més). Aquesta quantitat situaria la despesa pública en cultura en 140 euros per habitant i any, set euros més per habitant i any que l'any anterior.
El pressupost destinat a la cultura per part de la Generalitat continua representant un 0,8% del pressupost total, quan l'objectiu seria assolir el 2%. Amb aquest percentatge, la despesa pública arribaria als 200 euros per habitant, una xifra que ens aproparia a la de països europeus com Bèlgica, Finlàndia o els Països Baixos.
La despesa total dels ciutadans catalans en oci i cultura s’ha situat en 5.315 milions d’euros el 2018, una xifra similar a la de 2017, però inferior a la registrada el 2015, any en què va arribar a 5.624 milions. Sembla que es confirma aquesta lleu caiguda iniciada el 2016, fet que ens allunya encara més dels volums de despesa previs a la crisi, on era habitual que se superessin els 7.000 milions.
El document anual, que es lliura al Parlament, sol generar debat i aporta una mirada crítica a l'estat general de la cultura. En l'anterior informe el CoNCA va demanar més "democràcia" en l'àmbit de la cultura i afrontar "la pobresa cultural" fent més accessibles tots els àmbits de la creació al públic independentment de la seva condició social.