enquesta de l'ICPS

El «sí» guanyaria en un referèndum amb el 57% dels vots, segons una enquesta

La victòria independentista es deu a l'abstenció d'una part rellevants dels que prefereixen que Catalunya segueixi a Espanya, els quals són majoria, segons el sondeig de l'ICPS

per Roger Tugas Vilardell, 17 de novembre de 2020 a les 11:07 |
Manifestació de la Diada 2020 a Barcelona. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La independència s'imposaria en un referèndum d'autodeterminació. Així es conclou en el sondeig d'opinió política 2020 de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, fet públic aquest dimarts, segons el qual, en cas que es produís aquesta votació, un 44,4% de catalans hi votaria a favor, un 33,3% ho faria en contra, un 0,5% optaria pel blanc o el nul, el 18,5% s'abstindria i un 3,3% no ho sap o no contesta. Entre els que tenen decidit anar a votar, per tant, un 56,7% ho faria pel "sí", un 42,6% ho faria pel "no" i la resta, pel blanc o el nul.

Aquesta victòria independentista es produeix gràcies a la mobilització de bona part de l'independentisme i de l'abstenció d'un percentatge rellevant dels que no ho són, ja que, davant la pregunta de si es vol que Catalunya sigui independent, tan sols un 41,8% ho defensa i, en canvi, un 51,3% preferiria que seguís formant part d'Espanya. Un altre 2,9% assegura que li és igual i la resta no ho sap o no contesta.


Si la pregunta es fa amb diverses opcions, l'estat independent rep el 38,1% de les adhesions, per davant del 25,9% que prefereix seguir com a comunitat autònoma o el 19,4% que optaria per un estat federal. Només un 8,5%, en canvi, optaria per esdevenir una regió d'Espanya i la resta prefereix altres opcions (1%) o no ho sap o no contesta.

En relació a la pregunta relativa a l'actuació davant d'un referèndum, el vot afirmatiu s'ha desinflat respecte el 2017, caient del 47,4% al 44,4%, però encara més respecte el 2014, quan va assolir el 49,9% d'adhesions. En tot cas, l'unionisme també s'ha desmobilitzat, ja que, mentre el 2017 un 37,1% d'enquestats aniria a votar en contra, ara tan sols ho faria un 33,3%. En tot cas, cal tenir en compte que aquests resultats tenen en compte només aquelles persones que han respost el sondeig i tenen la nacionalitat espanyola, i el treball es va fer entre el 14 de setembre i el 14 d'octubre.


Pel que fa a les expectatives del procés català, tan sols un 31,9% voldria que acabés amb la independència de Catalunya, un horitzó només sols un 9,1% creu que s'acomplirà. En canvi, un 45,2% preferia que s'assolís un acord de major autogovern i un 42,2% opina que succeirà això. Finalment, un 16,2% voldria que simplement s'abandonés el procés, com un 26,7% preveu que passi. La resta no ho sap o no contesta.

Pel que fa als electorats de JxCat, ERC i la CUP, la majoria d'aquests desitja que el procés acabi amb la independència, mentre que els de PSC i comuns optarien per la millora de l'autogovern, i els de Cs i PP simplement voldrien que el procés acabés, per bé que els votants de Cs estan força dividits i quasi la meitat també voldria una millora de l'autogovern. Tot i això, els electorats de tots els partits excepte Cs i PP afirmen, com a opció més plausible, que s'assoleixi aquesta millora competencial.


Així mateix, un 31,1% d'enquestats reconeix que li preocupa molt que el debat sobre la independència "acabi provocant problemes de convivència", i a un 34,8% li preocupa bastant. En canvi, un 20,1% es mostra poc amoïnat per aquest assumpte i el 13,5%, gens. Malgrat que la preocupació es manté a nivells alts, s'ha reduït lleugerament respecte edicions anteriors d'aquest sondeig.

Intenció de vot

En relació a les eleccions catalanes, ERC és ara el partit amb més expectatives a nivell d'intenció directa de vot, ja que un 22,9% afirma que votarà aquest partit, per un 11,5% que cita el PSC, un 10% a JxCat, un 6,9% als comuns, un 5,5% a la CUP, un 4,7% a Cs, un 1,9% al PP, un 1,5% a Vox i un 1,1% al PDECat. Tot i això, no hi ha resultats estimats després de corregir biaixos, els quals no són petits: ERC té un record de vot del 24,1% dels enquestats quan només va rebre el 16,8% de vots del cens.

En el cas d'unes eleccions espanyoles, l'enquesta apunta a que el PSC s'imposaria a Catalunya, per davant d'ERC, tot i que, en aquest cas, el record de vot respecte els socialistes és també molt exagerat respecte la realitat. Pel que fa a unes eleccions municipals, els republicans serien la força més votada, per davant dels socialistes i, en aquest cas, el biaix no és tan gran com en els anteriors, respecte el record de vot.

Líders més valorats

Quant a valoració de líders, el republicà Oriol Junqueras és l'únic que aprova, amb un 5,14, seguit pels cupaires Montse Venturós (4,59) i Carles Riera (4,51), tot i que aquests tenen nivells de coneixement molt inferiors. En quart lloc, es troba el vicepresident català i candidat d'ERC, Pere Aragonès (4,49), per davant de la cap de llista dels comuns, Jéssica Albiach (4,2, amb coneixement baix), l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (4,1), i la de l'Hospitalet, Núria Marín (4,01).

Per darrere se situen els expresidents Quim Torra (3,93) i Carles Puigdemont (3,82), una mica per sobre del líder del PSC, Miquel Iceta (3,77). Els dirigents menys valorats són l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (2,61), el líder del PP al Parlament, Alejandro Fernández (2,42), i el cap de llista de Cs, Carlos Carrizosa (2,01), aquests dos últims amb índexs de coneixement baixos.

A nivell estatal, el líder amb major puntuació és Pedro Sánchez (4,24), seguit del seu vicepresident Pablo Iglesias (3,93). Inés Arrimadas (Cs) es troba en tercer lloc (2,51), amb més nota que els líders de PP i Vox, Pablo Casado (2,04) i Santiago Abascal (1,06). Un 30% dels enquestats vol que Sánchez sigui el president espanyol, però un 24,1% preferiria Iglesias, molt per davant de qualsevol altre candidat.

Gestió de la pandèmia

En relació a la gestió de la pandèmia, les valoracions dels governs català i espanyol no varien massa 23,6% exacte considera que un i altre han fet una tasca bona o molt bona, a l'entorn del 40% consideren regular la dels dos executius i prop d'un 34% la veuen dolenta o molt dolenta en els dos casos.

Pel que fa a la valoració de les institucions i entitats, la millor puntuada són els Mossos d'Esquadra (5,98), per davant de l'ajuntament (5,46) i Òmnium (5,33). Just per sota del 5, s'hi troba l'ANC (4,86), la Unió Europea (4,86) i els cossos de seguretat de l'Estat (4,84). La Generalitat es queda amb un 4,31 i el govern espanyol, amb un 3,61. L'exèrcit se situa entremig, amb un 4,14 i, entre les menys valorades, Societat Civil Catalana (3,46), els tribunals de justícia (3,23), la banca (2,94), els partits (2,92) i l'Església Catòlica (2,7). Aquesta enquesta, en tot cas, no pregunta per la monarquia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació