14
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
16
de novembre
a les
8:40h
Paul Freedman va conèixer Catalunya els anys setanta, quan va venir a investigar els arxius medievals de Vic. Aleshores, en ple franquisme, va aprendre català. Aquest historiador medievalista de la Universitat de Yale, nascut a Nova York el 1949, és un bon amic de Catalunya. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i de l’Institut d'Estudis Catalans.
Freedman ha contemplat el procés electoral al seu país i explica en aquesta entrevista com ho ha viscut i quines perspectives pot oferir la victòria de Joe Biden. No pot amagar el seu judici negatiu sobre Donald Trump i els passos que pot fer a partir d'ara. Els interessos intel·lectuals de Pau Freedman, però, són molt diversos i és també un especialista en la història de l'alimentació.
- Parla un català perfecte. Expliqui'ns el vincle amb Catalunya
- No és tan perfecte. Vivia a Malla, a prop de Vic, l'any que va morir Franco. Jo he estudiat l'edat mitjana i vaig voler conèixer els fons arxivístics de Catalunya, que sabíem que eren fantàstics, dels més bon conservats d'Europa. El meu director de tesi tenia bona relació amb el capítol de la catedral de Vic i vaig tenir la possibilitat d'estudiar-hi el feudalisme i investigar els fons de Vic.
- Devia cridar l'atenció un nord-americà a Vic en aquells anys.
- Era una mica exòtic, sí. Més d'una persona em va dir: "Això no pot ser. Tu has de treballar per la CIA". Anys més tard, una d'elles em va dir: "Recordes la broma de si eres de la CIA?". I li vaig dir: "Quina broma?". Tothom parlava en català, malgrat que la televisió en aquells anys era tota en castellà. Vaig tenir l'oportunitat de viure amb una família i aprendre català. Només el carter em parlava en castellà.
- Com està vivint la ressaca electoral?
- Vam creure que Joe Biden guanyaria molt clarament. Així ho indicaven gairebé tots els sondejos. Però això també ho semblava el 2016. Per això ens vam espantar molt amb els primers resultats i les dades de Florida i Texas. Vaig anar a dormir intranquil amb la idea que això aniria 50/50. A l'endemà, vaig parlar amb un nebot meu, molt integrat en el Partit Demòcrata, que em va dir que la situació no era tan terrible. I es va veure a partir del dimecres que Biden guanyava avantatge.
- Vostè és professor a Connecticut, on Biden ha superat el 60%. A estats de l'oest, en canvi, com Wyoming, Donald Trump ha obtingut el 70%. Això mostra dues Amèriques o és una mica més complex?
- Es pot dir que hi ha dues Amèriques. No tots els que voten ara Trump són republicans. Virgínia Occidental, per exemple, on Trump ha guanyat clarament, era de tradició demòcrata. Un problema que tenen els demòcrates és que han perdut la imatge de ser els que lluiten pels pobres. Hi ha qui creu que sí que lluiten pels negres o els hispans, però no pels treballadors blancs. Aquesta imatge també es dona al Regne Unit. Els demòcrates són identificats com els globalistes mentre que els republicans apareixen com a més xenòfobs, però propers a l'home corrent, que culturalment estima les seves armes i els valors masculins, així com vol protegir la indústria nord-americana.
- S'atreveix a fer un pronòstic de com serà el futur immediat? Es consolidarà Biden en la presidència? Trump podrà reeixir al capdavant d'un moviment potent?
- Trump passarà. Si pogués, faria un cop d'estat. No dic que hi tingui una confiança total, però crec que les institucions democràtiques prevaldran. El trumpisme potser sobreviurà, però és difícil d'imaginar un trumpisme sense Trump i no crec que es pugui reproduir. És com un programa de televisió, pot durar quatre o cinc anys, però s'acaba. És cert que les elits de les costes s'han equivocat i no han entès un fenomen com Trump, sens dubte el pitjor president que hem tingut. I tanmateix, quasi ha guanyat. Ha obtingut un 47% després d'una pandèmia de més de 200.000 morts.
- A Europa és molt difícil d'entendre, però als EUA potser també.
- Una exalumna que té els pares a Nashville, una ciutat de Tennessee, m'explicava que hi ha comtats on més del 70% vota Trump i el pes que hi té el component cultural, des del concepte de les armes a la religió. I es veu molt la gran diferència entre blancs i no-blancs, d'una banda, i universitaris i no-universitaris.
- Els demòcrates hauran de reflexionar?
- Hi ha qui defensa evitar la guerra cultural i esforçar-se a atraure el vot més moderat. Però també hi ha qui considera que, malgrat la moderació expressada, no s'ha guanyat quasi res dels votants republicans. Que cada esforç per atreure la bossa de vot conservador fracassa i que és millor fer-se amb el vot natural: dones, hispànics, negres. Una gran sorpresa d'aquestes eleccions és que Trump ha obtingut guanys de sectors hispans i negres. Cal tenir en compte que hi ha immigrants d'origen cubà i veneçolà que són molt anticomunistes. Malgrat tot, els canvis demogràfics, amb el creixement de la població de color i hispana, seran clau. I confio molt en els joves, que són molt liberals. Es pot esperar que la tendència anirà menys en la direcció de Trump. Ara mateix, veiem com molts temes que eren perifèrics en els anys del centrisme de Clinton, i fins i tot d'Obama, com fer una política amb més contingut social, estan en el centre del Partit Demòcrata, i això farà que quedi enrere aquest darwinisme social que hem tingut.
- S'especula amb una possible candidatura de Trump el 2024.
- Jo ho veig impossible. És veritat que també ho deia el 2016... Però a mi em sembla que té una feblesa mental i que aquesta feblesa mental creixerà. Com li deia abans, és com una sèrie televisiva. El públic vol una altra cosa.
- Creu que el resultat de les eleccions nord-americanes pot tenir algun efecte en la situació política a Catalunya? En podem esperar alguna cosa?
- Sí que pot tenir el seu efecte. Com a mínim, Joe Biden sap on és Catalunya i coneix l'existència d'un conflicte polític dins de l'estat espanyol.
- Ho coneix?
- Sí. Porta 50 anys d'experiència política, ha viatjat molt, ha estat al comitè d'Exteriors del Senat i li agrada llegir. Trump és gairebé un analfabet. Jo no el conec, però el meu nebot, sí. Treballa a prop de l'exsecretària d'Estat Madeliene Albright.
- És especialista també en història de la gastronomia. La imatge que ens fem a Europa de la cultura nord-americana també es dona en la gastronomia. La cuina dels EUA deu ser molt més que el fast-food.
- Els Estats Units es caracteritzen pel seu eclecticisme en gastronomia. Recordo que els anys setanta, tots els restaurants catalans tenien la mateixa carta: costelles de xai, filet, arròs a la cubana, macarrons... Recordo els noms en castellà. La possibilitat de triar plats no existia. Després, el sushi, el panini o els tacos van arribar a Barcelona i ho van fer a través dels Estats Units. Però en els darrers trenta anys, als EUA s'aprecia més la cuina regional.
- Quina cuina regional hi ha als EUA encara poc coneguda aquí?
- Al sud de Louisiana hi ha dues tradicions de cuina pròpies, relacionades amb la cultura francesa. Una és la de Nova Orleans, la criolla, i l'altra és a zones rurals, la cajun, provinent del Canadà francès. Fins fa poc, aquesta població parlava francès. Tenen una cuina fantàstica. És molt popular als Estats Units però encara poc coneguda fora.
- Quin plat hi destaca?
- El gumbo, provinent de l'Àfrica, bastant picant. Es pot fer de carn, de peix o amb verdura, és una espècie de sopa amb estofat. I el jambalaia, fet amb arròs amb pernil, embotits i una salsa de tomàquet, amb espècies. La cuina cajun té més espècies que la criolla.
- Vostè és medievalista. La història medieval sembla sempre llunyana. Ajuda a comprendre el present?
- La història medieval és menys llunyana del que sembla. Ara assistim a una crisi de l'imperi americà, però que té una certa semblança amb la crisi de l'imperi romà. També veiem el pes que conserva la religió. Fa cinquanta anys semblava que la societat no mantindria cap influència religiosa. Però veiem en molts llocs, als mateixos Estats Units, que no és així, com també observem la presència dels fanatismes i del xoc entre Occident i el món oriental. I ara mateix, amb la presència de les pandèmies. En el cas de Catalunya, la presència de l'època medieval ha estat molt més viva perquè és l'etapa del domini sobre la Mediterrània i de la seva independència.
Freedman ha contemplat el procés electoral al seu país i explica en aquesta entrevista com ho ha viscut i quines perspectives pot oferir la victòria de Joe Biden. No pot amagar el seu judici negatiu sobre Donald Trump i els passos que pot fer a partir d'ara. Els interessos intel·lectuals de Pau Freedman, però, són molt diversos i és també un especialista en la història de l'alimentació.
- Parla un català perfecte. Expliqui'ns el vincle amb Catalunya
- No és tan perfecte. Vivia a Malla, a prop de Vic, l'any que va morir Franco. Jo he estudiat l'edat mitjana i vaig voler conèixer els fons arxivístics de Catalunya, que sabíem que eren fantàstics, dels més bon conservats d'Europa. El meu director de tesi tenia bona relació amb el capítol de la catedral de Vic i vaig tenir la possibilitat d'estudiar-hi el feudalisme i investigar els fons de Vic.
- Devia cridar l'atenció un nord-americà a Vic en aquells anys.
- Era una mica exòtic, sí. Més d'una persona em va dir: "Això no pot ser. Tu has de treballar per la CIA". Anys més tard, una d'elles em va dir: "Recordes la broma de si eres de la CIA?". I li vaig dir: "Quina broma?". Tothom parlava en català, malgrat que la televisió en aquells anys era tota en castellà. Vaig tenir l'oportunitat de viure amb una família i aprendre català. Només el carter em parlava en castellà.
- Com està vivint la ressaca electoral?
- Vam creure que Joe Biden guanyaria molt clarament. Així ho indicaven gairebé tots els sondejos. Però això també ho semblava el 2016. Per això ens vam espantar molt amb els primers resultats i les dades de Florida i Texas. Vaig anar a dormir intranquil amb la idea que això aniria 50/50. A l'endemà, vaig parlar amb un nebot meu, molt integrat en el Partit Demòcrata, que em va dir que la situació no era tan terrible. I es va veure a partir del dimecres que Biden guanyava avantatge.
- Vostè és professor a Connecticut, on Biden ha superat el 60%. A estats de l'oest, en canvi, com Wyoming, Donald Trump ha obtingut el 70%. Això mostra dues Amèriques o és una mica més complex?
- Es pot dir que hi ha dues Amèriques. No tots els que voten ara Trump són republicans. Virgínia Occidental, per exemple, on Trump ha guanyat clarament, era de tradició demòcrata. Un problema que tenen els demòcrates és que han perdut la imatge de ser els que lluiten pels pobres. Hi ha qui creu que sí que lluiten pels negres o els hispans, però no pels treballadors blancs. Aquesta imatge també es dona al Regne Unit. Els demòcrates són identificats com els globalistes mentre que els republicans apareixen com a més xenòfobs, però propers a l'home corrent, que culturalment estima les seves armes i els valors masculins, així com vol protegir la indústria nord-americana.
"Per mi, és impossible que Trump es torni a presentar el 2024, és com una sèrie televisiva i el públic vol una altra cosa"
- S'atreveix a fer un pronòstic de com serà el futur immediat? Es consolidarà Biden en la presidència? Trump podrà reeixir al capdavant d'un moviment potent?
- Trump passarà. Si pogués, faria un cop d'estat. No dic que hi tingui una confiança total, però crec que les institucions democràtiques prevaldran. El trumpisme potser sobreviurà, però és difícil d'imaginar un trumpisme sense Trump i no crec que es pugui reproduir. És com un programa de televisió, pot durar quatre o cinc anys, però s'acaba. És cert que les elits de les costes s'han equivocat i no han entès un fenomen com Trump, sens dubte el pitjor president que hem tingut. I tanmateix, quasi ha guanyat. Ha obtingut un 47% després d'una pandèmia de més de 200.000 morts.
- A Europa és molt difícil d'entendre, però als EUA potser també.
- Una exalumna que té els pares a Nashville, una ciutat de Tennessee, m'explicava que hi ha comtats on més del 70% vota Trump i el pes que hi té el component cultural, des del concepte de les armes a la religió. I es veu molt la gran diferència entre blancs i no-blancs, d'una banda, i universitaris i no-universitaris.
- Els demòcrates hauran de reflexionar?
- Hi ha qui defensa evitar la guerra cultural i esforçar-se a atraure el vot més moderat. Però també hi ha qui considera que, malgrat la moderació expressada, no s'ha guanyat quasi res dels votants republicans. Que cada esforç per atreure la bossa de vot conservador fracassa i que és millor fer-se amb el vot natural: dones, hispànics, negres. Una gran sorpresa d'aquestes eleccions és que Trump ha obtingut guanys de sectors hispans i negres. Cal tenir en compte que hi ha immigrants d'origen cubà i veneçolà que són molt anticomunistes. Malgrat tot, els canvis demogràfics, amb el creixement de la població de color i hispana, seran clau. I confio molt en els joves, que són molt liberals. Es pot esperar que la tendència anirà menys en la direcció de Trump. Ara mateix, veiem com molts temes que eren perifèrics en els anys del centrisme de Clinton, i fins i tot d'Obama, com fer una política amb més contingut social, estan en el centre del Partit Demòcrata, i això farà que quedi enrere aquest darwinisme social que hem tingut.
- S'especula amb una possible candidatura de Trump el 2024.
- Jo ho veig impossible. És veritat que també ho deia el 2016... Però a mi em sembla que té una feblesa mental i que aquesta feblesa mental creixerà. Com li deia abans, és com una sèrie televisiva. El públic vol una altra cosa.
- Creu que el resultat de les eleccions nord-americanes pot tenir algun efecte en la situació política a Catalunya? En podem esperar alguna cosa?
- Sí que pot tenir el seu efecte. Com a mínim, Joe Biden sap on és Catalunya i coneix l'existència d'un conflicte polític dins de l'estat espanyol.
- Ho coneix?
- Sí. Porta 50 anys d'experiència política, ha viatjat molt, ha estat al comitè d'Exteriors del Senat i li agrada llegir. Trump és gairebé un analfabet. Jo no el conec, però el meu nebot, sí. Treballa a prop de l'exsecretària d'Estat Madeliene Albright.
- És especialista també en història de la gastronomia. La imatge que ens fem a Europa de la cultura nord-americana també es dona en la gastronomia. La cuina dels EUA deu ser molt més que el fast-food.
- Els Estats Units es caracteritzen pel seu eclecticisme en gastronomia. Recordo que els anys setanta, tots els restaurants catalans tenien la mateixa carta: costelles de xai, filet, arròs a la cubana, macarrons... Recordo els noms en castellà. La possibilitat de triar plats no existia. Després, el sushi, el panini o els tacos van arribar a Barcelona i ho van fer a través dels Estats Units. Però en els darrers trenta anys, als EUA s'aprecia més la cuina regional.
"La història medieval és menys llunyana del que sembla, ara assistim a una crisi de l'imperi americà que té una certa semblança amb la crisi de l'imperi romà"
- Quina cuina regional hi ha als EUA encara poc coneguda aquí?
- Al sud de Louisiana hi ha dues tradicions de cuina pròpies, relacionades amb la cultura francesa. Una és la de Nova Orleans, la criolla, i l'altra és a zones rurals, la cajun, provinent del Canadà francès. Fins fa poc, aquesta població parlava francès. Tenen una cuina fantàstica. És molt popular als Estats Units però encara poc coneguda fora.
- Quin plat hi destaca?
- El gumbo, provinent de l'Àfrica, bastant picant. Es pot fer de carn, de peix o amb verdura, és una espècie de sopa amb estofat. I el jambalaia, fet amb arròs amb pernil, embotits i una salsa de tomàquet, amb espècies. La cuina cajun té més espècies que la criolla.
- Vostè és medievalista. La història medieval sembla sempre llunyana. Ajuda a comprendre el present?
- La història medieval és menys llunyana del que sembla. Ara assistim a una crisi de l'imperi americà, però que té una certa semblança amb la crisi de l'imperi romà. També veiem el pes que conserva la religió. Fa cinquanta anys semblava que la societat no mantindria cap influència religiosa. Però veiem en molts llocs, als mateixos Estats Units, que no és així, com també observem la presència dels fanatismes i del xoc entre Occident i el món oriental. I ara mateix, amb la presència de les pandèmies. En el cas de Catalunya, la presència de l'època medieval ha estat molt més viva perquè és l'etapa del domini sobre la Mediterrània i de la seva independència.