12
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
13
de novembre
a les
20:06h
Un vídeo de cinc minuts publicat a les xarxes en temps de descompte soterrava les aspiracions dels sectors de Junts que advocaven perquè Carles Puigdemont fos el candidat a president i cap de llista a les eleccions del 14-F. En el missatge gravat des de Brussel·les, fet públic quan faltaven només tres hores perquè acabés el termini per presentar candidatures, l'expresident es descartava com a presidenciable, però prometia "participar en les eleccions per liderar i acabar la feina".
El moviment del líder de Junts descarta l'escenari d'unes primàries amb Puigdemont com a candidat i obre la porta a una pugna en què s'enfrontaran Laura Borràs, cap de files de JxCat al Congrés dels Diputats; i Damià Calvet, conseller de Territori. La decisió pot alterar els equilibris de la formació, fabricar un nou relat en la competició electoral amb ERC i també pot influir en el paper que jugui l'expresident en el moviment independentista.
El reglament de primàries de Junts determina que el presidenciable l'escullin les bases en una votació que, si no hi ha sorpreses d'última hora, se celebrarà de forma telemàtica el cap de setmana del 28 i el 29 de novembre. La favorita és Borràs, una de les dirigents més populars entre les bases i que va aconseguir remuntar les perspectives electorals de JxCat a les eleccions al Congrés del 2019, si bé sense evitar quedar molt per darrera d'ERC en diputats.
1. Un nou lideratge
Una eventual victòria de Borràs a les primàries podria reforçar-la com la número dos de facto de Junts a escala orgànica. Amb Puigdemont centrat en la tasca d'eurodiputat i el secretari general, Jordi Sànchez, pres a Lledoners i amb dificultats per comunicar-se amb l'exterior per les limitacions que imposa la pandèmia; un triomf en el procés intern encimbellaria una dirigent molt propera al president inhabilitat Quim Torra, però que no és la preferida de Puigdemont.
Tanmateix, encara existeix marge per a caramboles que podrien canviar aquest guió. L'expresident i eurodiputat ha promès liderar les llistes, i això podria implicar un canvi de plans pel que fa a la seva confecció. La Sindicatura Electoral de les primàries està composta per dirigents afins al pinyol de l'expresident i Sànchez, com ara Toni Morral, diputat al Parlament i exsecretari general de la Crida Nacional; o Míriam Nogueras, exdiputada al Congrés i una de les defensores dels postulats de Puigdemont quan ocupava la vicepresidència del PDECat.
2. El relat electoral
La decisió de Puigdemont sobre la candidatura també influirà en la competició electoral entre Junts i ERC. Si el vencedor a les primàries fos Calvet, podria representar una imatge més centrada en la gestió que Borràs. Si bé la dirigent també acumula experiència en la Conselleria de Cultura i a la Institució de les Lletres Catalanes, Borràs com a candidata podria llançar un relat electoral més emocional, basat en el seu compromís inequívoc amb la independència, com ja s'intuïa en el vídeo de presentació de la seva candidatura a les primàries.
La tria del candidat no és innòcua davant un adversari electoral de clar perfil orientat a la gestió, Pere Aragonès; representant d'un partit amb una estratègia possibilista en contrast amb la via de la confrontació defensada per Junts. En qualsevol cas, un cop superada la tria del presidenciable quedarà una segona fase de les primàries a la qual podrien concórrer candidats despenjats d'aquesta primera batalla, com ara el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa; o el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró.
3. Preservar la immunitat
Eleccions a banda, l'autoexclusió de Puigdemont per encapçalar la candidatura a la presidència de la Generalitat té una lectura en clau jurídica. La seva acta d'eurodiputat li concedeix immunitat al territori europeu, amb l'excepció de l'Estat. Si concorregués als comicis, podria recollir l'acta de diputat per poders notarials, com ja va fer després de les eleccions del 2017; però com en aquell moment una investidura és difícil. A més, l'expresident està pendent del suplicatori sol·licitat pel jutge Pablo Llarena al Parlament Europeu, pas previ d'una petició d'extradició amb escasses possibilitats de prosperar, segons els antecedents.
4. La transversalitat del Consell per la República
Amb el pas enrere, Puigdemont podria preservar una imatge institucional allunyada de la batalla entre partits, de cara a revitalitzar organitzacions com ara el Consell per la República, una entitat en què només Junts ha mobilitzat figures polítiques rellevants i en la qual ERC ha participat arrossegant els peus, amb representants de segon ordre i emetent crítiques sobre el funcionament. La CUP no hi ha volgut entrar.
El moviment del líder de Junts descarta l'escenari d'unes primàries amb Puigdemont com a candidat i obre la porta a una pugna en què s'enfrontaran Laura Borràs, cap de files de JxCat al Congrés dels Diputats; i Damià Calvet, conseller de Territori. La decisió pot alterar els equilibris de la formació, fabricar un nou relat en la competició electoral amb ERC i també pot influir en el paper que jugui l'expresident en el moviment independentista.
El reglament de primàries de Junts determina que el presidenciable l'escullin les bases en una votació que, si no hi ha sorpreses d'última hora, se celebrarà de forma telemàtica el cap de setmana del 28 i el 29 de novembre. La favorita és Borràs, una de les dirigents més populars entre les bases i que va aconseguir remuntar les perspectives electorals de JxCat a les eleccions al Congrés del 2019, si bé sense evitar quedar molt per darrera d'ERC en diputats.
1. Un nou lideratge
Una eventual victòria de Borràs a les primàries podria reforçar-la com la número dos de facto de Junts a escala orgànica. Amb Puigdemont centrat en la tasca d'eurodiputat i el secretari general, Jordi Sànchez, pres a Lledoners i amb dificultats per comunicar-se amb l'exterior per les limitacions que imposa la pandèmia; un triomf en el procés intern encimbellaria una dirigent molt propera al president inhabilitat Quim Torra, però que no és la preferida de Puigdemont.
Tanmateix, encara existeix marge per a caramboles que podrien canviar aquest guió. L'expresident i eurodiputat ha promès liderar les llistes, i això podria implicar un canvi de plans pel que fa a la seva confecció. La Sindicatura Electoral de les primàries està composta per dirigents afins al pinyol de l'expresident i Sànchez, com ara Toni Morral, diputat al Parlament i exsecretari general de la Crida Nacional; o Míriam Nogueras, exdiputada al Congrés i una de les defensores dels postulats de Puigdemont quan ocupava la vicepresidència del PDECat.
2. El relat electoral
La decisió de Puigdemont sobre la candidatura també influirà en la competició electoral entre Junts i ERC. Si el vencedor a les primàries fos Calvet, podria representar una imatge més centrada en la gestió que Borràs. Si bé la dirigent també acumula experiència en la Conselleria de Cultura i a la Institució de les Lletres Catalanes, Borràs com a candidata podria llançar un relat electoral més emocional, basat en el seu compromís inequívoc amb la independència, com ja s'intuïa en el vídeo de presentació de la seva candidatura a les primàries.
La tria del candidat no és innòcua davant un adversari electoral de clar perfil orientat a la gestió, Pere Aragonès; representant d'un partit amb una estratègia possibilista en contrast amb la via de la confrontació defensada per Junts. En qualsevol cas, un cop superada la tria del presidenciable quedarà una segona fase de les primàries a la qual podrien concórrer candidats despenjats d'aquesta primera batalla, com ara el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa; o el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró.
3. Preservar la immunitat
Eleccions a banda, l'autoexclusió de Puigdemont per encapçalar la candidatura a la presidència de la Generalitat té una lectura en clau jurídica. La seva acta d'eurodiputat li concedeix immunitat al territori europeu, amb l'excepció de l'Estat. Si concorregués als comicis, podria recollir l'acta de diputat per poders notarials, com ja va fer després de les eleccions del 2017; però com en aquell moment una investidura és difícil. A més, l'expresident està pendent del suplicatori sol·licitat pel jutge Pablo Llarena al Parlament Europeu, pas previ d'una petició d'extradició amb escasses possibilitats de prosperar, segons els antecedents.
4. La transversalitat del Consell per la República
Amb el pas enrere, Puigdemont podria preservar una imatge institucional allunyada de la batalla entre partits, de cara a revitalitzar organitzacions com ara el Consell per la República, una entitat en què només Junts ha mobilitzat figures polítiques rellevants i en la qual ERC ha participat arrossegant els peus, amb representants de segon ordre i emetent crítiques sobre el funcionament. La CUP no hi ha volgut entrar.