11
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
12
de novembre
a les
18:10h
La investigació del cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat segueix oberta i es fa gran. En els darrers dies s'han produït noves imputacions de persones de l'entorn d'aquest organisme. Segons ha pogut confirmar NacióDigital, la Unitat de Delinqüència Econòmica (UDEF) de la Policia Nacional espanyola ha imputat fins a vuit persones més en el marc d'aquestes investigacions, per les quals ja van ser detinguts dos regidors del PSC i el director de l'ens el mes de juny.
Els vuit nous imputats van haver de personar-se davant la UDEF i, posteriorment, van ser posats en llibertat amb càrrecs pels presumptes delictes de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals. Són els mateixos delictes pels quals s'investiga el primer secretari del PSC a l'Hospitalet de Llobregat, Cristian Alcázar, que és encara tinent d'alcaldia a l'Ajuntament governat per Núria Marín, l'encara regidor i exdirector del Consell, Cristóbal Plaza, i l'actual director, Eduard Galí. Fonts coneixedores del cas afirmen que també se'ls podria afegir el delicte de pertinença a organització criminal, pel fet de formar part del Consell Esportiu.
Les vuit persones ara investigades no són formalment càrrecs institucionals del PSC o de l'Ajuntament, sinó persones vinculades a organitzacions esportives amb representació al Consell Esportiu o treballadors d'aquest que haurien firmat documents falsificats o haurien avalat o participat en les seves presumptes irregularitats, tot i que fonts coneixedores apunten que la majoria també serien militants socialistes. Les mateixes fonts apunten que l'anàlisi de la documentació recollida en els escorcolls de juny haurien fet aflorar noves actuacions presumptament delictives que podrien esquitxar més als inicialment investigats, com Cristian Alcázar, que hauria estat citat de nou per la UDEF. De moment, el govern de Marín manté silenci sobre el cas.
El nucli de la investigació, tal com va revelar NacióDigital, apunta a una trama en què el Consell Esportiu hauria registrat actes d'assemblees falsificades per justificar una caixa B de prop de mig milió d'euros anuals amb la qual es pagaven en negre nombroses retribucions a col·laboradors i directius tècnics i polítics. En concret, l'organisme registraria anualment documentació falsificada al Consell Català de l'Esport -depenent de la Generalitat- relativa a assemblees que no haurien tingut mai lloc i amb informació comptable diferent a la lliurada realment a les entitats integrants de l'ens i a l'Ajuntament.
Els documents relatius a l'assemblea falsa i la real serien quasi idèntics, excepte per la seva data i pel fet que a la Generalitat se li reconeixeria any rere any uns ingressos i despeses prop de mig milió superiors als que es notificarien a les entitats del Consell Esportiu. Eduard Galí hauria reconegut a la UDEF que "això porta fent-se sempre, sent una pràctica habitual, ja que, d'aquesta manera, no cal justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics", una versió que s'ha pogut contrastar amb fonts de l'entitat.
I és que el Consell Català de l'Esport, a banda de rebre la informació, no la verifica, ja que els consells esportius són formalment entitats privades sense ànim de lucre, per bé que, en el cas del de l'Hospitalet de Llobregat, rep més de 300.000 euros anuals de subvencions públiques -sobretot, de l'Ajuntament i, en menor mesura, de la Generalitat-. Sis dels dotze membres de la seva comissió directiva, a més, són designats pel govern municipal, incloent el regidor d'Esports, que hi actua de president. Els altres són triats pels centres educatius i clubs esportius, i el seu objectiu és l'organització d'activitats esportives en edat escolar.
La documentació entregada a la Generalitat amb les xifres suposadament reals de comptabilitat del 2018 anava firmada en totes les pàgines per Cristian Alcázar, però també pel llavors secretari del Consell Esportiu, Horacio Álvarez. Al final de l'informe, firmen igualment la verificació comptable de l'exercici tres interventors escollits per l'ens en l'anterior assemblea d'entre els representants de les entitats que el conformen.
La UDEF, a més d'aprofundir en les irregularitats detectades i fer un seguiment dels recursos opacs amagats a la fiscalització pública i de l'Ajuntament, estaria imputant precisament els càrrecs interns que van facilitar aquestes pràctiques amb el seu consentiment escrit, així com els treballadors que haurien gestionat aquesta caixa opaca o les persones que s'haurien beneficiat d'aquests recursos. El llistat de persones citades per la Policia Nacional espanyola podria seguir creixent.
Algunes fonts apunten, de fet, que els dos regidors -que encara es mantenen a l'equip de govern del PSC, amb majoria absoluta- i el director del Consell Esportiu -encara al càrrec- investigats des del juny haurien admès algunes de les irregularitats detectades, les menors. El mateix primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va treure ferro a l'assumpte en una entrevista a NacióDigital, tot i admetre mala praxis: "Pel que nosaltres sabem, el que es pot haver comès és algun tipus d’irregularitat administrativa. Però res que tingui a veure amb corrupció". L'alcaldessa i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, també va optar per mantenir els regidors a govern després de les revelacions del cas.
Ara bé, què es feia amb el prop de mig milió d'euros amagats? Segons una testimoni del Consell Esportiu que va declarar a la UDEF, aquestes quantitats s'usarien per fer "pagaments de dietes sense justificar" que, en realitat, serien "retribucions o prebendes" amagades a l'òrgan de control de l'ens. La denúncia apuntaria que hi hauria una "caixa interna" o "caixa B" de la qual es farien bona part dels pagaments del Consell Esportiu, els moviments de la qual estarien detallats en llistats complets.
Aquesta caixa B es nodriria de pagaments en metàl·lic de les entitats esportives i escolars integrants de l'ens i també d'efectiu retirat del compte corrent, "sempre en fraccions de 3.000 euros", segons declara una testimoni a la UDEF. El cos policial, de fet, va intervenir prop de 3.000 euros al despatx de Galí, cosa que "coincideix amb les manifestacions realitzades pels denunciants respecte l'existència d'una caixa interna", segons l'atestat.
Bona part dels pagaments efectuats amb aquests recursos opacs, segons els llistats de què disposa la Policia Nacional espanyola i lliurats al jutge, tenen relació amb l'activitat pròpia del Consell Esportiu, com el pagament de monitors i altres col·laboradors d'activitats esportives, el cost de l'organització d'aquestes, pagament de salaris i dietes a treballadors o tasques de comunicació. El frau arribaria en el fet que bona part d'aquests pagaments es farien en negre, sense els impostos i cotitzacions corresponents.
Per fer-ho, els serveis es justificarien a través de fulls de despeses de desplaçaments, com si fossin quilometratges, justificat fins i tot altres col·laboracions en activitats de l'ens per part de familiars d'un dels regidors investigats. Entre la documentació intervinguda, però, hi hauria també pagaments no tan fàcilment vinculables a l'activitat pròpia del Consell Esportiu de l'Hospitalet i dels seus responsables. És el cas, per exemple, de diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili del regidor Cristóbal Plaza, molts dels quals tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens i serien, per exemple, d'autoajuda o novel·les.
De la mateixa manera, la UDEF també investiga diversos pagaments qüestionables presumptament pagats a través de la caixa B, com alguna multa de trànsit amb retirada de cotxe del dipòsit a Cristóbal Plaza, però també tiquets de locals de còctels. El primer secretari del PSC a l'Hospitalet, Cristian Alcázar, hauria pogut cobrar 7.450 euros en negre del Consell Esportiu de l'Hospitalet en cinc anys, en nombrosos pagaments justificats sempre com a tiquets, dietes o bestretes de fins a 1.200 euros.
Cristóbal Plaza també estaria sent investigat per haver-se arreglat l'acomiadament com a director del Consell Esportiu, el gener de 2017, després de 16 anys al càrrec, per cobrar una indemnització d'uns 47.000 euros. Són uns ingressos que no hauria hagut de cobrar si hagués deixat la feina per voluntat pròpia, però el cert és que, sis mesos que la majoria del PSC a la comissió directiva l'acomiadés, el partit el va fitxar com a assessor i el va fer regidor dos anys més tard. Ell havia afirmat públicament que deixava el càrrec i, si es confirmés que l'acomiadament formal va estar arreglat, s'hauria pogut incórrer en fraus a la Hisenda estatal i a la seguretat social, a més d'adjudicar-se quasi 50.000 euros il·lícitament.
La denúncia que va fer esclatar aquest cas va ser presentada per un altre regidor socialista, Jaume Graells, llavors tinent d'alcaldia però que ha renunciat a les seves responsabilitats. Plaza, que també ha dimitit com a responsable d'esports de l'equip de govern -però es manté de regidor-, havia estat 16 anys director del Consell Esportiu, fins que va deixar la tasca a principis del 2017 i Galí li'n va agafar el relleu. Al seu torn, Alcázar va ser regidor d'Esports entre 2011 i 2019, motiu pel qual presidia el Consell Esportiu mentre Plaza, que el va succeir en la regidoria de l'Ajuntament el 2019, i Galí n'eren directors.
La UDEF investiga la gestió feta durant els darrers anys, mentre els tres investigats es repartien les responsabilitats polítiques i tècniques al capdavant de l'ens. Les sospites d'irregularitats ja les va transmetre Graells a l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, a principis de febrer, moment en què es va impulsar una auditoria interna al Consell Esportiu. Quan va disposar de la documentació que suposadament avalava les seves sospites, el regidor denunciant va acudir a la policia.
L'atestat de la UDEF, apunta que, tot i no disposar de l'informe final perquè no estava enllestit, la Policia Nacional espanyola sí que va recollir la documentació i les anàlisis inicials de l'empresa encarregada. I en aquestes, "es reforçaven les denúncies inicialment formulades referides a dietes de dubtosa justificació i pagaments en efectiu fora del control d'hisenda pública i pagaments a monitors i altres".
A més de la caixa B, Graells va concretar en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio que l'auditoria no només era econòmica, sinó també procedimental, per verificar que les decisions preses derivaven dels acords corresponents en els òrgans pertinents de l'ens. Un obscurantisme que la investigació també analitza, ja que alguns dels documents assenyalarien, per exemple, que el Consell Esportiu va arribar a destinar part dels recursos a fons d'inversió, alguns de renda fixa i d'altres de mixta -amb més risc-, però sense que això ho validés l'assemblea de l'ens, un tràmit que hauria hagut de ser obligat.
Des del Consell Esportiu van confirmar a NacióDigital algunes de les irregularitats, com la falsificació de la comptabilitat, afirmant que és una "pràctica habitual" pel fet que l'Ajuntament és molt estricte amb la justificació de les subvencions, ja que obliga a entregar factures i documentació del gruix de la despesa de l'ens i no només de la subvencionada. Per evitar tanta burocràcia, argumenten, s'informa al consistori i a les entitats membres del Consell d'un pressupost executat molt inferior al real. Curiosament, però, és el president de l'organisme, Cristian Alcázar, qui firma una comptabilitat per entregar a la Generalitat diferenciada de la que rep com a regidor d'esports de l'equip de govern municipal, enganyant-se a si mateix.
A nivell polític, ERC, que és la principal força de l'oposició, va exigir en el ple de juny una comissió d'investigació municipal sobre el cas i que l'Ajuntament es personés com a acusació, en cas que el judici tirés endavant, però la petició va ser rebutjada, ja que el PSC hi va votar en contra i Ciutadans es va abstenir. Des de llavors, ha exigit infructuosament tenir accés a la documentació del Consell Esportiu, tot i que aquesta setmana el govern municipal ha anunciat la creació d'una comissió per seguir l'evolució del cas, amb periodicitat trimestral i participació de tots els partits. S'ha compromès també a lliurar la documentació relacionada, però recordant que part d'aquesta va ser confiscada per la UDEF.
Al seu torn, els comuns van anunciar que es presentarien com a acusació popular a la causa. Totes dues formacions, a més, han presentat peticions a la comissió d'afers institucionals del Parlament per instar a comparèixer-hi els regidors investigats i el denunciant i, malgrat que encara no han estat votades, tenen suports suficients per tirar endavant si la fi de la legislatura no ho impedeix.
Els vuit nous imputats van haver de personar-se davant la UDEF i, posteriorment, van ser posats en llibertat amb càrrecs pels presumptes delictes de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals. Són els mateixos delictes pels quals s'investiga el primer secretari del PSC a l'Hospitalet de Llobregat, Cristian Alcázar, que és encara tinent d'alcaldia a l'Ajuntament governat per Núria Marín, l'encara regidor i exdirector del Consell, Cristóbal Plaza, i l'actual director, Eduard Galí. Fonts coneixedores del cas afirmen que també se'ls podria afegir el delicte de pertinença a organització criminal, pel fet de formar part del Consell Esportiu.
Les vuit persones ara investigades no són formalment càrrecs institucionals del PSC o de l'Ajuntament, sinó persones vinculades a organitzacions esportives amb representació al Consell Esportiu o treballadors d'aquest que haurien firmat documents falsificats o haurien avalat o participat en les seves presumptes irregularitats, tot i que fonts coneixedores apunten que la majoria també serien militants socialistes. Les mateixes fonts apunten que l'anàlisi de la documentació recollida en els escorcolls de juny haurien fet aflorar noves actuacions presumptament delictives que podrien esquitxar més als inicialment investigats, com Cristian Alcázar, que hauria estat citat de nou per la UDEF. De moment, el govern de Marín manté silenci sobre el cas.
El nucli de la investigació, tal com va revelar NacióDigital, apunta a una trama en què el Consell Esportiu hauria registrat actes d'assemblees falsificades per justificar una caixa B de prop de mig milió d'euros anuals amb la qual es pagaven en negre nombroses retribucions a col·laboradors i directius tècnics i polítics. En concret, l'organisme registraria anualment documentació falsificada al Consell Català de l'Esport -depenent de la Generalitat- relativa a assemblees que no haurien tingut mai lloc i amb informació comptable diferent a la lliurada realment a les entitats integrants de l'ens i a l'Ajuntament.
Els documents relatius a l'assemblea falsa i la real serien quasi idèntics, excepte per la seva data i pel fet que a la Generalitat se li reconeixeria any rere any uns ingressos i despeses prop de mig milió superiors als que es notificarien a les entitats del Consell Esportiu. Eduard Galí hauria reconegut a la UDEF que "això porta fent-se sempre, sent una pràctica habitual, ja que, d'aquesta manera, no cal justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics", una versió que s'ha pogut contrastar amb fonts de l'entitat.
I és que el Consell Català de l'Esport, a banda de rebre la informació, no la verifica, ja que els consells esportius són formalment entitats privades sense ànim de lucre, per bé que, en el cas del de l'Hospitalet de Llobregat, rep més de 300.000 euros anuals de subvencions públiques -sobretot, de l'Ajuntament i, en menor mesura, de la Generalitat-. Sis dels dotze membres de la seva comissió directiva, a més, són designats pel govern municipal, incloent el regidor d'Esports, que hi actua de president. Els altres són triats pels centres educatius i clubs esportius, i el seu objectiu és l'organització d'activitats esportives en edat escolar.
La documentació entregada a la Generalitat amb les xifres suposadament reals de comptabilitat del 2018 anava firmada en totes les pàgines per Cristian Alcázar, però també pel llavors secretari del Consell Esportiu, Horacio Álvarez. Al final de l'informe, firmen igualment la verificació comptable de l'exercici tres interventors escollits per l'ens en l'anterior assemblea d'entre els representants de les entitats que el conformen.
La UDEF, a més d'aprofundir en les irregularitats detectades i fer un seguiment dels recursos opacs amagats a la fiscalització pública i de l'Ajuntament, estaria imputant precisament els càrrecs interns que van facilitar aquestes pràctiques amb el seu consentiment escrit, així com els treballadors que haurien gestionat aquesta caixa opaca o les persones que s'haurien beneficiat d'aquests recursos. El llistat de persones citades per la Policia Nacional espanyola podria seguir creixent.
Algunes fonts apunten, de fet, que els dos regidors -que encara es mantenen a l'equip de govern del PSC, amb majoria absoluta- i el director del Consell Esportiu -encara al càrrec- investigats des del juny haurien admès algunes de les irregularitats detectades, les menors. El mateix primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va treure ferro a l'assumpte en una entrevista a NacióDigital, tot i admetre mala praxis: "Pel que nosaltres sabem, el que es pot haver comès és algun tipus d’irregularitat administrativa. Però res que tingui a veure amb corrupció". L'alcaldessa i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, també va optar per mantenir els regidors a govern després de les revelacions del cas.
Ara bé, què es feia amb el prop de mig milió d'euros amagats? Segons una testimoni del Consell Esportiu que va declarar a la UDEF, aquestes quantitats s'usarien per fer "pagaments de dietes sense justificar" que, en realitat, serien "retribucions o prebendes" amagades a l'òrgan de control de l'ens. La denúncia apuntaria que hi hauria una "caixa interna" o "caixa B" de la qual es farien bona part dels pagaments del Consell Esportiu, els moviments de la qual estarien detallats en llistats complets.
Aquesta caixa B es nodriria de pagaments en metàl·lic de les entitats esportives i escolars integrants de l'ens i també d'efectiu retirat del compte corrent, "sempre en fraccions de 3.000 euros", segons declara una testimoni a la UDEF. El cos policial, de fet, va intervenir prop de 3.000 euros al despatx de Galí, cosa que "coincideix amb les manifestacions realitzades pels denunciants respecte l'existència d'una caixa interna", segons l'atestat.
Bona part dels pagaments efectuats amb aquests recursos opacs, segons els llistats de què disposa la Policia Nacional espanyola i lliurats al jutge, tenen relació amb l'activitat pròpia del Consell Esportiu, com el pagament de monitors i altres col·laboradors d'activitats esportives, el cost de l'organització d'aquestes, pagament de salaris i dietes a treballadors o tasques de comunicació. El frau arribaria en el fet que bona part d'aquests pagaments es farien en negre, sense els impostos i cotitzacions corresponents.
Per fer-ho, els serveis es justificarien a través de fulls de despeses de desplaçaments, com si fossin quilometratges, justificat fins i tot altres col·laboracions en activitats de l'ens per part de familiars d'un dels regidors investigats. Entre la documentació intervinguda, però, hi hauria també pagaments no tan fàcilment vinculables a l'activitat pròpia del Consell Esportiu de l'Hospitalet i dels seus responsables. És el cas, per exemple, de diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili del regidor Cristóbal Plaza, molts dels quals tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens i serien, per exemple, d'autoajuda o novel·les.
De la mateixa manera, la UDEF també investiga diversos pagaments qüestionables presumptament pagats a través de la caixa B, com alguna multa de trànsit amb retirada de cotxe del dipòsit a Cristóbal Plaza, però també tiquets de locals de còctels. El primer secretari del PSC a l'Hospitalet, Cristian Alcázar, hauria pogut cobrar 7.450 euros en negre del Consell Esportiu de l'Hospitalet en cinc anys, en nombrosos pagaments justificats sempre com a tiquets, dietes o bestretes de fins a 1.200 euros.
Cristóbal Plaza també estaria sent investigat per haver-se arreglat l'acomiadament com a director del Consell Esportiu, el gener de 2017, després de 16 anys al càrrec, per cobrar una indemnització d'uns 47.000 euros. Són uns ingressos que no hauria hagut de cobrar si hagués deixat la feina per voluntat pròpia, però el cert és que, sis mesos que la majoria del PSC a la comissió directiva l'acomiadés, el partit el va fitxar com a assessor i el va fer regidor dos anys més tard. Ell havia afirmat públicament que deixava el càrrec i, si es confirmés que l'acomiadament formal va estar arreglat, s'hauria pogut incórrer en fraus a la Hisenda estatal i a la seguretat social, a més d'adjudicar-se quasi 50.000 euros il·lícitament.
La denúncia que va fer esclatar aquest cas va ser presentada per un altre regidor socialista, Jaume Graells, llavors tinent d'alcaldia però que ha renunciat a les seves responsabilitats. Plaza, que també ha dimitit com a responsable d'esports de l'equip de govern -però es manté de regidor-, havia estat 16 anys director del Consell Esportiu, fins que va deixar la tasca a principis del 2017 i Galí li'n va agafar el relleu. Al seu torn, Alcázar va ser regidor d'Esports entre 2011 i 2019, motiu pel qual presidia el Consell Esportiu mentre Plaza, que el va succeir en la regidoria de l'Ajuntament el 2019, i Galí n'eren directors.
La UDEF investiga la gestió feta durant els darrers anys, mentre els tres investigats es repartien les responsabilitats polítiques i tècniques al capdavant de l'ens. Les sospites d'irregularitats ja les va transmetre Graells a l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, a principis de febrer, moment en què es va impulsar una auditoria interna al Consell Esportiu. Quan va disposar de la documentació que suposadament avalava les seves sospites, el regidor denunciant va acudir a la policia.
L'atestat de la UDEF, apunta que, tot i no disposar de l'informe final perquè no estava enllestit, la Policia Nacional espanyola sí que va recollir la documentació i les anàlisis inicials de l'empresa encarregada. I en aquestes, "es reforçaven les denúncies inicialment formulades referides a dietes de dubtosa justificació i pagaments en efectiu fora del control d'hisenda pública i pagaments a monitors i altres".
A més de la caixa B, Graells va concretar en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio que l'auditoria no només era econòmica, sinó també procedimental, per verificar que les decisions preses derivaven dels acords corresponents en els òrgans pertinents de l'ens. Un obscurantisme que la investigació també analitza, ja que alguns dels documents assenyalarien, per exemple, que el Consell Esportiu va arribar a destinar part dels recursos a fons d'inversió, alguns de renda fixa i d'altres de mixta -amb més risc-, però sense que això ho validés l'assemblea de l'ens, un tràmit que hauria hagut de ser obligat.
Des del Consell Esportiu van confirmar a NacióDigital algunes de les irregularitats, com la falsificació de la comptabilitat, afirmant que és una "pràctica habitual" pel fet que l'Ajuntament és molt estricte amb la justificació de les subvencions, ja que obliga a entregar factures i documentació del gruix de la despesa de l'ens i no només de la subvencionada. Per evitar tanta burocràcia, argumenten, s'informa al consistori i a les entitats membres del Consell d'un pressupost executat molt inferior al real. Curiosament, però, és el president de l'organisme, Cristian Alcázar, qui firma una comptabilitat per entregar a la Generalitat diferenciada de la que rep com a regidor d'esports de l'equip de govern municipal, enganyant-se a si mateix.
A nivell polític, ERC, que és la principal força de l'oposició, va exigir en el ple de juny una comissió d'investigació municipal sobre el cas i que l'Ajuntament es personés com a acusació, en cas que el judici tirés endavant, però la petició va ser rebutjada, ja que el PSC hi va votar en contra i Ciutadans es va abstenir. Des de llavors, ha exigit infructuosament tenir accés a la documentació del Consell Esportiu, tot i que aquesta setmana el govern municipal ha anunciat la creació d'una comissió per seguir l'evolució del cas, amb periodicitat trimestral i participació de tots els partits. S'ha compromès també a lliurar la documentació relacionada, però recordant que part d'aquesta va ser confiscada per la UDEF.
Al seu torn, els comuns van anunciar que es presentarien com a acusació popular a la causa. Totes dues formacions, a més, han presentat peticions a la comissió d'afers institucionals del Parlament per instar a comparèixer-hi els regidors investigats i el denunciant i, malgrat que encara no han estat votades, tenen suports suficients per tirar endavant si la fi de la legislatura no ho impedeix.