ELECCIONS EUA 2020

Fins on arribaran els canvis de Biden? Ho analitzen els experts

Laia Balcells, Dídac Queralt, Alba Hahn i Gerard Padró reflexionen sobre les conseqüències de la derrota electoral de Trump i el nou cicle polític que s'obre amb el president demòcrata

per Jordi Velert Irles , Barcelona, 8 de novembre de 2020 a les 13:22 |
El president electe dels EUA, Joe Biden; i la vicepresidenta electa, Kamala Harris. | Reuters / Kevin Lamarque
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Administració Biden no començarà a caminar fins al gener, però ja s'acumulen incògnites sobre l'abast del canvi de rumb en el govern del país més poderós del planeta. Els Estats Units deixen enrere l'etapa de Donald Trump, un president divisiu que ha allunyat la gran potència d'aliats tradicionals com la Unió Europea, alhora que ha emprat un discurs divisiu i farcit de falsedats i atacs als oponents polítics.

Mentre l'encara president qüestiona sense cap prova la netedat del recompte i la victòria de Biden, el món es pregunta què passarà a partir d'ara. NacióDigital ho consulta amb Laia Balcells, professora de Ciència Política i Resolució de Conflictes a la Universitat de Georgetown; Dídac Queralt, professor de Ciència Política a la Universitat de Yale;  Alba Hahn Utrero, experta en Relacions Internacionals i consultora a Ideograma; i Gerard Padró, professor d'Economia i Ciència Política a la Universitat de Yale.


1. Què pot canviar Biden i quin marge tindrà per aconseguir-ho?

2. La polarització de la societat americana es reduirà o anirà a més? Els republicans deixaran sol Trump?


3. La caiguda de Trump marcarà un punt d'inflexió en la salut dels populismes arreu del món?

4. Quina serà ara la política exterior dels EUA en temes com les relacions amb la Xina, la Unió Europea i el Regne Unit?


 

Laia Balcells, en una imatge d'arxiu.



Laia Balcells: "El mal que ha fet Trump a la reputació dels EUA a l'exterior és irreparable"

1. Biden ha parlat de com afrontarà la crisi del coronavirus de forma diferent al seu predecessor, de com intentarà resoldre els temes de justícia racial als Estats Units, i de com tindrà una agenda diferent a Trump pel que fa a l’emergència climàtica. En principi, doncs, veurem canvis en polítiques relacionades amb tots aquests temes. També penso que farà canvis en les polítiques d’immigració, que deixaran de ser tan restrictives i inhumanes com ho han estat durant l’Administració Trump. De fet, Biden ja ha dit que revertirà l’anomenat Muslim ban, i que reinstaurarà el DACA (acord per protegir de la deportació immigrants arribats als EUA de nens). També ha dit que tornarà a unir-se a l’Acord de París sobre el clima. Aquestes polítiques depenen de la Presidència, i per impulsar-les no necessita el suport del Congrés. A més a més, si les eleccions de segona volta a Geòrgia féssin canviar la majoria al Senat —podrien portar a un empat 50-50 on el vot de la vicepresidenta, Kamala Harris, seria decisiu—, aleshores Biden podria canviar altres coses, com ara la signatura de tractats internacionals que requereixen l’aprovació del Senat.

2. Biden sembla disposat a promoure una desescalada i a ser un president per a tots els americans, siguin del color polític que siguin. Si ell és president, les coses segurament milloraran, però en general és complicat reduir la polarització social i la polarització afectiva. Fer-ho depèn de moltes parts, i no només d'una. Ara per ara sembla que el sector trumpista seguirà atiant el foc; la seva negativa a acceptar els resultats de les eleccions no contribuirà a la reconciliació social.

Hem de veure també què farà el Partit Republicà. De moment sembla que està dividit: hi ha una part del partit —Larry Hogan, Mitt Romney, Pat Toomey... —que està abandonant Trump. Una altra part —Ted Cruz, Tom Cotton, Ron DeSantis, Rudy Giulian...—continua combregant amb el seu discurs sobre el pressumpte frau electoral. Cal tenir en compte que l’administració Trump ha obert moltes ferides a la societat nord-americana. Hi ha hagut una tolerància i connivència del govern amb l’extrema dreta, una estigmatització i persecució de membres de minories, i s’han fet coses tan inhumanes i extremes com separar nens immigrants de les seves famílies i tancar-los en gàbies. Serà complicat fer que les ferides cicatritzin.

A mes, la composició de la Cort Suprema, on Trump ha nomenat tres jutges molt conservadors, farà que les conseqüències de la seva presidència durin unes quantes dècades. La majoria de la Cort Suprema representa ara només una part de la societat americana, la més excloent i regressiva. És possible que un futur no llunyà la Cort prengui decisions que ataquin els drets de les dones —per exemple, pel que fa a l’avortament—, les minories—per exemple, pel que fa als drets LGTB— i això farà encara mes profunda la divisió social.

3. Ho dubto, francament. Malgrat que Trump les hagi acabat perdent, les eleccions han estat realment competides. El seu projecte ha quedat validat per pràcticament la meitat de la població amb dret a vot. No acceptant la derrota i fent servir l’argument del frau electoral, seguirà mobilitzant els seguidors aquí i arreu. Ja sabem que els feixistes són experts a explotar falsos victimismes. Hi ha molts polítics arreu que s'hi emmirallen i que imiten el seu modus operandi per poder fer-se amb el poder. A banda, hi ha un moviment transnacional, amb gent com Steve Bannon, que aconsella i entrena partits d’extrema dreta, com ara Vox. La fi dels populismes arribarà només quan se solucionin els causes de fons que l'han portat a l'èxit, com ara les crisis econòmiques, les desigualtats, la corrupció i el cinisme de bona part de les classes polítiques dels països democràtics.

4. A nivell internacional, una presidència de Biden procurarà que els EUA tornin a ser els líders del món occidental, amb tot el que això comporta pel que fa a la política exterior. En aquest sentit, estic convençuda que procurarà refer ponts amb la UE i que restablirà el rol que els EUA tenien dins d’organitzacions de Nacions Unides com l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Tot i així, no crec que els EUA tornin a ser la potència que era. La idea que cal frenar l’internacionalisme i l’intervencionisme a l’estranger ha quallat entre les elits de Washington. D’altra banda, imagino que Biden aturarà la guerra comercial amb la Xina i que intentarà reparar, almenys parcialment, les relacions amb l'altra gran potència mundial. En general, Trump ha estat el cavall de Troia dels enemics de la democràcia i de l’ordre liberal internacional, com ara Russia. Biden tindrà feina a reconstruir allò que no ha estat completament destruït. I és que el mal que ha fet Trump a la reputació dels EUA és, en certa manera, irreparable. El missatge que ha donat és que no s’hi pot confiar i que tots els seus compromisos són reversibles.

 

Dídac Queralt, en una imatge d'arxiu. Foto: Cedida



Dídac Queralt: "Biden donarà suport a la Unió Europea en les negociacions del Brexit"

1. La manera de fer política de Trump és dividir i polaritzar, i ho ha fet molt palès en els debats electorals i en el seu discurs que veu dues Amèriques. El primer canvi que notarem és l'enfocament, i tornarem a tenir institucions ocupades per persones que prioritzen els interessos de les institucions i no dels governants. Trump va demanar eliminar totes les referències al canvi climàtic en l'Agència del Medi Ambient. Pel que fa a les lleis els canvis seran més problemàtics perquè el Senat estarà probablement dominat pel Partit Republicà, que mirarà de bloquejar nomenaments de Biden que considerin "extremistes", és a dir, tot el que quedi una mica a l'esquerra de Biden. Des del minut zero veurem una lluita ferotge, però com a mínim no es degradarà més la democràcia americana.

2. Quan pensem en una societat dividida, no hem de pensar que tots els partidaris de Trump són els que veiem a la televisió, manifestants amb armes. Són una minoria que fa soroll. De manera puntual podríem veure episodis de tensió amb el recompte, però baixarà la tensió perquè no hi haurà Trump cada dia tuitant des de la Casa Blanca i enviant missatges de polarització. No hem de confondre episodis puntuals amb una tendència, i vull pensar que Trump serà una excepció a la història. En la denúncia de frau, els republicans no deixaran sol a Trump. Fins al dia 10 no sabrem els resultats oficials, i després començarà el recompte i hi haurà recursos judicials. Això durarà setmanes i quan acabi probablement Biden seguirà sent l'elegit. Quan sigui evident que tots els procediments no han servit per canviar el resultat, potser hi ha un distanciament dels republicans de Trump. 

3. Els populismes són per raons diferents. Tots estan relacionats amb un augment de la desigualtat, però després responen a raons domèstiques. Serà difícil saber si Trump hi ha tingut un efecte, perquè la Covid penalitzarà tots els governants, populistes i no populistes. La meva intuïció és que tindrà poc efecte perquè a Trump no li ha anat tan malament. Els marges de diferència de vot són petits i demostren que es poden tenir 68 milions de vots polaritzant la població amb un discurs populista.

4. Biden va criticar les propostes del Regne Unit per al Brexit i vol recuperar les relacions amb Europa Occidental. La millor manera de fer-ho és donar suport a la UE en les negociacions del Brexit. Ell ho diu molt clarament: "Hem de recuperar els nostres amics". La relació amb Rússia es pot tensar molt perquè dubto que l'Administració Biden miri cap a una altra banda en afers com ara els bounties oferts als talibans per Rússia per matar americans a l'Afganistan. Trump mai ha preguntat a Putin si això era cert, i Biden, que té família militar, ho ha usat a la campanya. Amb la Xina veurem un acord comercial raonable per a les dues bandes i es desescalarà bastant la tensió. A més, Biden tornarà a ficar els EUA a l'Acord de París en el seu primer dia com a president. És una mesura molt visible amb què el país mirarà de marcar un exemple perquè la resta de països el segueixi.
 

Hahn creu que l'Administració Biden donarà respostes a les necessitats de les minories. Foto: Cedida



Alba Hahn Utrero: "Kamala Harris simbolitza el retorn a un discurs més inclusiu en gènere i raça"

1. Biden no aporta res de nou al panorama polític, però la figura de Kamala Harris, primera vicepresidenta i primera dona negra en ocupar el càrrec —i potencial primera presidenta el 2024?—, simbolitza un canvi polític on es buscarà el retorn a un discurs més inclusiu a nivell de gènere i raça al país. De tota manera, a presidència Biden potser serà només de quatre anys, dels quals almenys la meitat estaran centrats a gestionar la Covid i la crisi econòmica derivada, per la qual cosa no podem esperar grans iniciatives durant els primers mesos. Tot i així, hi haurà un retorn a polítiques clau com ara l'ambiental i l'accés a la cobertura sanitària per a tothom. I sobretot la cerca de més cooperació política entre demòcrates i republicans, si el Partit Republicà troba la seva identitat post-Trump aviat. Ara mateix encara queden alguns seients claus al Senat per decidir. En el probable cas que acabin en mans republicanes, un Senat i un Tribunal Suprem conservadors poden bloquejar iniciatives que considerin massa progressistes, cosa que limitarà Biden, i, en el cas del Suprem, a qualsevol president demòcrata durant les següents dècades.

2. Biden ha guanyat, però per poc. Si llegim les eleccions com un referèndum sobre Trump, la resposta és que hi ha moltíssima gent mobilitzada que li dona suport. No ha estat un fenomen accidental ni puntual sinó el reflex d'un malestar profund amb el funcionament del sistema. I l'oposició a Biden no ve només de la dreta: l'esquerra del Partit Demòcrata no està massa motivada per la seva candidatura; era el mal menor. Donar resposta a aquestes divisions requereix un pla polític ambiciós i transformador, i Biden no compta amb el temps, el context ni el suport per fer-ho. Per tant, segurament no viurem un renaixement del somni americà i les tensions i divisions continuaran sent importants. Tot i això, l'Administració Biden farà esforços per donar respostes a les necessitats de les minories racials i de les persones sense cobertura mèdica, fet que pot alleujar algunes de les tensions dels últims mesos, sobretot si aconsegueix estimular l'economia i crear llocs de treball.

3. La derrota de Trump implica que aquest tipus de lideratge histriònic es queda sense el seu principal referent. Però Trump ha perdut per poc: el seu lideratge encara compta amb molts seguidors. No tots els populismes són iguals ni sorgeixen per les mateixes causes, caldrà seguir cada cas de manera individual. En general, podem lligar l'auge dels populismes al desencís amb el funcionament de la democràcia i les creixents desigualtats produïdes pel sistema capitalista, per la qual cosa difícilment la desaparició de la figura de Trump implicarà la desaparició dels populismes.

4. La primera prioritat de l'administració Biden serà gestionar la crisi de la Covid-19, i la segona serà gestionar les profundes divisions internes del país. Per tant, la política exterior no serà tan central com en unes altres administracions. Tot i això, veurem un canvi essencial respecte a l'administració Trump: una tornada al multilateralisme i a les institucions globals. L'administració Biden buscarà retornar el protagonisme i lideratge internacional als EUA i veurem un retorn del país a acords internacionals estratègics. Això afavorirà una aproximació als aliats històrics dels EUA. En el cas de la UE, veurem una relació comercial menys tensa, sense amenaces constants sobre nous aranzels, i menys pressió pel que fa al finançament militar. En el cas del Brexit, l'administració Biden mantindrà una relació fluida amb el Regne Unit, però la relació no serà tan propera com durant l'etapa Trump. Deixarem de veure un alineament automàtic i ofertes d'acords comercials preferents, ja que es prioritzarà el multilateralisme en les solucions. D'altra banda, veurem una administració menys bel·ligerant en temes com la immigració, amb la qual cosa canviarà el marc de relació amb Mèxic i altres països d'Amèrica Llatina, on es prioritzarà una actitud més cooperativa. En relació amb el seu competidor principal, la Xina, continuarà la tensió pel lideratge de l'escenari internacional, especialment en desplegament d'infraestructures tecnològiques crítiques. Sobretot inicialment, Biden buscarà demostrar que no és un dove (colom, amb aproximació suau) cap a la Xina, però no mantindrà el mateix pols que Trump i negociarà més fàcilment un acord comercial.
 

Gerard Padró, en una imatge d'arxiu. Foto: Cedida



Gerard Padró: "Biden hauria de coordinar els líders internacionals emprenyats amb la Xina per saltar-se les regles de comerç"

1. Canviarà la política internacional. Biden pot fer entrar de nou el país a l'Organització Mundial de la Salut o a l'Acord del Clima amb una ordre executiva. També pot deixar de posar bastons a les rodes als tractats de lliure comerç. També canviarà la relació amb els cossos que depenen de l'executiu. Trump ha estat horrible amb els sistemes d'intel·ligència, el cos diplomàtic i el Departament de Defensa, i ha fet perdre credibilitats a institucions com ara la CIA, perquè el president deslegitimava les seves afirmacions sobre la trama russa. En política interna serà difícil que Trump aconsegueixi fer passar lleis perquè el Senat quedarà probablement en mans dels republicans.

2. Crec que no. Trump haurà acabat traient nou milions de vots més que el 2016, i a les eleccions al Senat i al Congrés els vots republicans i demòcrates estan empatats. Biden ho ha tret millor resultat que tots els altres candidats demòcrates. Trump ha estat derrotat però el trumpisme no, perquè el Partit Republicà n'ha assumit el discurs. Els republicans deixaran caure Trump perquè mantindran parcel·les de poder al Congrés i el 2022 a les eleccions de mitjan mandat poden recuperar el control del Congrés, si aquests dos anys són tan durs com sembla, amb la Covid. No necessiten Trump en persona, necessiten el seu missatge.

3. Trump tenia un megàfon immens, però ara continuarà tuitant i sortint a la televisió, si no acaba muntant un canal de televisió. El típic votant populista, tant als EUA com a fora, podrà seguir rebent la seva intoxicació diària. A més, els populismes creixen quan hi ha crisi i els anys que venen seran molt durs a tot arreu, amb la pandèmia i l'impacte econòmic duríssim i desigual. És fàcil que els col·lectius afectats es vegin temptats pels missatges fàcils que culpen algú del que els passa.

4. Amb la Unió Europea ens podem trobar un to molt diferent, però pel que fa al Regne Unit és un gran problema per a Boris Johnson. Una Administració Biden tindrà menys interès a tractar un acord de lliure comerç amb el Regne Unit. Pel que fa a la Xina, estaria molt decebut si Biden torna a la postura de Barack Obama o de George W. Bush. La Xina és un problema greu per a Occident i cal una reacció occidental. Trump ha posat sobre la taula el problema, però la seva gestió ha estat nefasta. Hi ha molts països emprenyats amb el que la Xina està fent aquesta dècada i mitja. Hauria estat més efectiu un líder que hagués fet front comú amb la UE, Canadà, el Japó i Austràlia per canviar les regles de comerç que s'està saltant la Xina. Biden durant mesos tindrà la bona voluntat dels líders internacionals. Veurem si té l'energia i el marge intern per exercir aquesta posició de lideratge internacional. El problema és que Trump ha fet bandera política de la postura anti xinesa, i els demòcrates no voldran que els titllin de trumpistes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació