habitatge

Els jutges de Barcelona s'escuden en «dubtes» legals per deixar en suspens el decret antidesnonaments

Els jutjats de primera instància treballen per unificar criteris davant l'intent del Govern d'aturar-los i qualsevol d'ells podria demanar aclariments al TC

per Andreu Merino , 6 de novembre de 2020 a les 20:25 |
Protesta per evitar un desnonament | Ricard Novella
"Els dubtes hi són des del minut u". Així s'expressa el delegat del deganat dels jutges de Barcelona en matèria de Dret Civil, Roberto García Ceniceros, sobre el decret antidesnonaments aprovat pel Govern en declaracions a NacióDigital. Els jutges de primera instància de la capital es van reunir aquest dijous per valorar com havien d'actuar amb la nova normativa i ara han impulsat un grup de treball amb l'objectiu d'unificar criteris. "Volem una posició tan consensuada com sigui possible", diu García Cencieros. 

El magistrat, que és titular del jutjat de primera instància 30 de Barcelona, considera que el nou decret canvia l'escenari. "És cert que no parla d'inadmetre demandes [com tampoc feia la llei vigent fins ara] però parla d'interrupció o suspensió i això ja entra en matèria processal", afirma. És precisament això el que fa que els jutges dubtin de la validesa del decret per la seva possible inconstitucionalitat, ja que la normativa processal és competència exclusiva de l'Estat.


La decisió de si la norma s'adequa a la Constitució espanyola no depèn dels jutges de primera instància, sinó del Tribunal Constitucional (TC). García Ceniceros assenyala la possibilitat que un jutge plantegi una qüestió de constitucionalitat a l'alt tribunal per aclarir els dubtes sobre la llei. Si el titular d'algun jutjat optés per aquesta via, el delegat avisa que el TC tardaria a respondre i que quan ho fes, la seva posició ja seria de compliment immediat per qualsevol jutge.


Per Gacía Ceniceros, més enllà que el TC es pugui pronunciar arran d'una qüestió plantejada per algun jutge o per un eventual recurs presentat per algun partit, la clau és decidir com s'actua un cop el decret s'ha aprovat. "Tant de bo no hi hagi disparitat de criteris", diu, alhora que evita expressar el seu criteri personal.

Els jutges de primera instància no s'han macat cap calendari per definir un criteri unificat. "Ningú ens obliga i és un compromís que hem pres nosaltres. Mentrestant cada jutge aplicarà el seu propi criteri, tot i que podem parlar informalment entre nosaltres", detalla. Encara que els jutges arribin a un acord de posicionament comú, aquest no seria vinculant, tot i que habitualment s'acostumen a respectar.


De fet, l'escenari és el mateix que es va obrir amb l'aprovació del penúltim decret antidesnonaments de la Generalitat, el desembre del 2019. Aleshores els jutges també van cercar un posicionament comú i van acabar decidint que la normativa de la Generalitat no els permetia deixar d'admetre demandes per desnonament. 

El cessament del degoteig de desallotjaments que afecta Catalunya, doncs, torna a ser sobre la taula dels jutges, després que la Generalitat hagi plantejat novament una normativa que planteja més dubtes que certeses. Abans de tancar un posicionament comú, García Ceniceros recorda que consellers del Govern ja han admès públicament que l'executiu català no disposa de les competències necessàries per complir les expectatives generades amb l'anunci del decret.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació