04
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
05
de novembre
a les
9:49h
Quina jornada electoral d'infart hem viscut! I això que encara no s'ha acabat, i és probable que encara calgui que esperem un parell de dies més perquè les urnes es tanquin, encara que no sigui definitivament. Perquè Donald Trump ja ha anunciat que portarà els resultats a la judicatura, i fins i tot, ha amenaçat de portar-los al Tribunal Suprem.
Com han dit destacades figures del Partit Republicà i alguns periodistes de la (poc sospitosa) cadena Fox News, el que ha fet Trump és una autèntica irresponsabilitat. Ha posat en dubte tot el sistema electoral dels Estats Units en benefici propi, possiblement perjudicant la imatge i la reputació d'una de les democràcies més antigues del món.
Però no només això. Tot i que de moment no s'han produït, no és descartable que en els pròxims dies hi hagi impugnacions, en funció de com acabi sent el recompte, i recomptes dels recomptes. Això podria portar el país a una situació de crisi institucional i, fins i tot, civil molt important.
A hores d'ara tots sabem com és Trump, i possiblement el que va passar a les eleccions del 2000 entre Al Gore i George W. Bush serà un joc de nens. Ara la batalla es preveu més dura que fa vint anys, quan el resultat final de les eleccions a l'estat de Florida va donar la presidència a Bush per només 537 vots.
Tal com ja avançava fa dos dies en un altre article, no sabrem el resultat final de les eleccions fins al 14 de desembre. Aquest dia es reuneix el Col·legi Electoral per certificar els resultats i enviar-los al Congrés perquè nomeni el nou president. Tal com està estipulat, el 20 de gener el guanyador de les eleccions haurà de jurar el càrrec.
Però abans d'arribar al 20 de gener, en el moment que escric aquest article, la cursa cap a la Casa Blanca encara no està tancada. Sí que podem dir que si els resultats es confirmen, Joe Biden serà el quaranta sisè president dels Estats Units.
Si es confirma que Biden obté Michigan, Arizona i Nevada, sumarà la xifra màgica de 270 vots electorals. Però és probable que encara hi pugui haver algun canvi als tres estats que encara estan en joc, i que podrien donar una victòria més àmplia a Biden i Kamala Harris. Són Pennsilvània, Geòrgia i Carolina del Nord. En aquests moments són estats que seguirien en mans republicanes, però si em permeten posar-hi una mica d'emoció, no és descartable que tots tres passin a mans demòcrates o que un dels tres, o fins i tot dos, puguin fer-ho.
Amb els números a la mà, sembla molt difícil que pugui passar, però no és descartable. A Geòrgia falta recomptar encara 410.000 vots, majoritàriament del comtat de Fulton, on hi ha Atlanta. En aquesta plaça, la majoria del vot és afroamericà i es preveu que Biden hi pugui aconseguir 8 vots de cada 10. Si això fos així, els cent mil vots de diferència que hi ha en aquests moments quedarien gairebé reduïts a res. Fins i tot Biden podria guanyar els 16 vots del col·legi electoral de l'estat de Geòrgia per un estret marge de vots, una victòria inèdita per als demòcrates des de fa 28 anys pels demòcrates.
A Carolina del Nord només hi ha una diferència favorable a Trump de 75.000 vots, a falta d'escrutar el 5% dels vots, unes 292.000 paperetes. També es preveu que en aquest estat Biden pugui guanyar set de cada 10 vots, en un territori que podria aportar-li quinze vots al Col·legi Electoral.
Per últim, Pennsilvània és un estat que tots donàvem com l'estat més clau. Gràcies al fet que el segon districte de l'estat de Nebraska ha passat de ser republicà a demòcrata, Pennsilvània i els seus vint vots no serien necessaris per als demòcrates.
Ara per ara, encara falta per escrutar gairebé dos milions de vots. La diferència és d'uns 500.000 vots. Semblen molts, però la majoria són vots per correu o vots avançats de Pittsburgh i Filadèlfia, que no es descarta que també puguin passar a mans demòcrates. Si el tiquet Biden-Harris aconseguís dos o tres d'aquests tres darrers estats, és molt probable que moltes veus del mateix Partit Republicà demanin a Trump que abandoni la lluita judicial i accepti la derrota.
Molta gent avui es pregunta per què Trump ha fet un resultat molt millor del que es pronosticava i com ha sabut mantenir la seva base electoral molt motivada, sense perdre ni un sol vot respecte a fa quatre anys, i com contra tot pronòstic ha millorat en vots.
Ho ha aconseguit amb dos missatges molt clars, però alhora fake news. Primer, afirmar que Biden autoritzarà l'avortament, una possibilitat que fa posar els pels de punta als evangelistes. En segon lloc, el suposat socialisme de Biden, tot i que sabem que els demòcrates estan molt lluny de ser un partit socialista. Per acabar aquest article, una dada curiosa. El 1960, en l'elecció amb més participació fins ara, concorria un senador de procedència irlandesa i catòlic, John F. Kennedy. Si les coses no canvien, 60 anys més tard, un altre fill d'Irlanda i catòlic també serà president dels Estats Units.
Com han dit destacades figures del Partit Republicà i alguns periodistes de la (poc sospitosa) cadena Fox News, el que ha fet Trump és una autèntica irresponsabilitat. Ha posat en dubte tot el sistema electoral dels Estats Units en benefici propi, possiblement perjudicant la imatge i la reputació d'una de les democràcies més antigues del món.
Però no només això. Tot i que de moment no s'han produït, no és descartable que en els pròxims dies hi hagi impugnacions, en funció de com acabi sent el recompte, i recomptes dels recomptes. Això podria portar el país a una situació de crisi institucional i, fins i tot, civil molt important.
A hores d'ara tots sabem com és Trump, i possiblement el que va passar a les eleccions del 2000 entre Al Gore i George W. Bush serà un joc de nens. Ara la batalla es preveu més dura que fa vint anys, quan el resultat final de les eleccions a l'estat de Florida va donar la presidència a Bush per només 537 vots.
Tal com ja avançava fa dos dies en un altre article, no sabrem el resultat final de les eleccions fins al 14 de desembre. Aquest dia es reuneix el Col·legi Electoral per certificar els resultats i enviar-los al Congrés perquè nomeni el nou president. Tal com està estipulat, el 20 de gener el guanyador de les eleccions haurà de jurar el càrrec.
Però abans d'arribar al 20 de gener, en el moment que escric aquest article, la cursa cap a la Casa Blanca encara no està tancada. Sí que podem dir que si els resultats es confirmen, Joe Biden serà el quaranta sisè president dels Estats Units.
Si es confirma que Biden obté Michigan, Arizona i Nevada, sumarà la xifra màgica de 270 vots electorals. Però és probable que encara hi pugui haver algun canvi als tres estats que encara estan en joc, i que podrien donar una victòria més àmplia a Biden i Kamala Harris. Són Pennsilvània, Geòrgia i Carolina del Nord. En aquests moments són estats que seguirien en mans republicanes, però si em permeten posar-hi una mica d'emoció, no és descartable que tots tres passin a mans demòcrates o que un dels tres, o fins i tot dos, puguin fer-ho.
Amb els números a la mà, sembla molt difícil que pugui passar, però no és descartable. A Geòrgia falta recomptar encara 410.000 vots, majoritàriament del comtat de Fulton, on hi ha Atlanta. En aquesta plaça, la majoria del vot és afroamericà i es preveu que Biden hi pugui aconseguir 8 vots de cada 10. Si això fos així, els cent mil vots de diferència que hi ha en aquests moments quedarien gairebé reduïts a res. Fins i tot Biden podria guanyar els 16 vots del col·legi electoral de l'estat de Geòrgia per un estret marge de vots, una victòria inèdita per als demòcrates des de fa 28 anys pels demòcrates.
A Carolina del Nord només hi ha una diferència favorable a Trump de 75.000 vots, a falta d'escrutar el 5% dels vots, unes 292.000 paperetes. També es preveu que en aquest estat Biden pugui guanyar set de cada 10 vots, en un territori que podria aportar-li quinze vots al Col·legi Electoral.
Per últim, Pennsilvània és un estat que tots donàvem com l'estat més clau. Gràcies al fet que el segon districte de l'estat de Nebraska ha passat de ser republicà a demòcrata, Pennsilvània i els seus vint vots no serien necessaris per als demòcrates.
Ara per ara, encara falta per escrutar gairebé dos milions de vots. La diferència és d'uns 500.000 vots. Semblen molts, però la majoria són vots per correu o vots avançats de Pittsburgh i Filadèlfia, que no es descarta que també puguin passar a mans demòcrates. Si el tiquet Biden-Harris aconseguís dos o tres d'aquests tres darrers estats, és molt probable que moltes veus del mateix Partit Republicà demanin a Trump que abandoni la lluita judicial i accepti la derrota.
Molta gent avui es pregunta per què Trump ha fet un resultat molt millor del que es pronosticava i com ha sabut mantenir la seva base electoral molt motivada, sense perdre ni un sol vot respecte a fa quatre anys, i com contra tot pronòstic ha millorat en vots.
Ho ha aconseguit amb dos missatges molt clars, però alhora fake news. Primer, afirmar que Biden autoritzarà l'avortament, una possibilitat que fa posar els pels de punta als evangelistes. En segon lloc, el suposat socialisme de Biden, tot i que sabem que els demòcrates estan molt lluny de ser un partit socialista. Per acabar aquest article, una dada curiosa. El 1960, en l'elecció amb més participació fins ara, concorria un senador de procedència irlandesa i catòlic, John F. Kennedy. Si les coses no canvien, 60 anys més tard, un altre fill d'Irlanda i catòlic també serà president dels Estats Units.