coronavirus

El decret antidesnonaments del Govern manté les llacunes de la llei catalana

La Generalitat aprova una partida de 12 milions d’euros perquè propietaris privats de pisos o aparthotels els destinin al lloguer

per Andreu Merino / Sara González , 3 de novembre de 2020 a les 14:15 |
Protesta contra un desnonament a l'Hospitalet de Llobregat | Ricard Novella
El decret antidesnonaments aprovat aquest dimarts pel Govern manté les llacunes de l'actual llei catalana. La Generalitat ja va aprovar el passat desembre un decret per obligar tots els grans propietaris a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les. A la pràctica, però, els jutges continuen ordenant desallotjaments encara que l'oferta no es produeixi, amb l'argument que la legislació no els dona potestat per no admetre demandes. El nou decret aprovat avui manté les mateixes llacunes, ja que no fa referència a la inadmissió de demandes i per tant és de preveure que la seva afectació serà limitada.

La Generalitat també ha aprovat una partida de 12 milions d’euros perquè propietaris privats de pisos o aparthotels els destinin al lloguer. Una mesura que va en la línia de la impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, que busca incorporar pisos turístics a la borsa pública de lloguer.


Budó ha donat per fet que les execucions de desnonament quedaran "explícitament suspeses" però ha reconegut incompliments en la normativa actual. El decret l'han elaborat els departaments de Justícia i Territori i Sostenibilitat i, segons Budó, "preveu assegurar que les persones puguin romandre al seu domicili mentre duri l’estat d’alarma". 

El fet de no incloure l'obligació d'inadmetre demandes, però, dificulta el seu compliment. Des del TSJC han insistit que aquest és el motiu pel qual es continuen dictant ordres de desallotjament sense que s'hagin fet ofertes de lloguer social. La jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, va assegurar al febrer que els tribunals aplicarien el decret fil per randa si la Generalitat incloïa la potestat per inadmetre demandes. Això, però, suposaria una modificació de la Llei d'Enjudiciament Civil, que és competència de l'Estat.


El decret aprovat avui, a més, rebaixa les obligacions dels grans propietaris amb persones que hagin ocupat il·legalment immobles. Si en la mesura aprovada al desembre s'obligava a oferir-los també lloguer social, ara només es preveu que s'aturin els seus processos de desnonament, sense necessitat d'oferir-los cap alternativa.

El decret preveu que s'aturin desnonaments de pisos ocupats entre el juliol del 2019 i el 25 d'octubre. Igual que la llei catalana en vigor des del desembre, la mesura no afecta els petits propietaris, siguin empreses o particulars.


La mesura també recull que els cossos policials que actuïn en desnonaments, habitualment els Mossos d'Esquadra, hagin de demanar un informe de vulnerabilitat dels afectats als serveis socials abans d'un desallotjament dictat en el marc de mesures cautelars. Un cop disposin de l'informe, l'hauran d'entregar al Fiscal.

"Hem cregut que s’havia d'actuar d’urgència", ha defensat Budó. "L'Estat pot suspendre l'execució de desnonaments mentre duri estat d’alarma o ens pot transferir aquesta competència", ha conclòs. L'efectivitat real del decret aprovat avui, doncs, dependrà d'un eventual canvi en el criteri aplicat fins ara pels jutges catalans o en la possibilitat remota que el govern espanyol cedeixi competències a la Generalitat.


Altres notícies que et poden interessar






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació