El despertador: 29 d'octubre

Soldats russos? «Se non è vero, è ben trovato»

Si l'Estat donés algun tipus de credibilitat a la seva policia i justícia hauria cridat ja a consultes l'ambaixador rus i l'OTAN estaria en màxima alerta. Avui també són notícia l'estat d'alarma al Congrés, la lletra petita dels pressupostos, un exorcista a Lledoners, el boiximà de Banyoles i l'Avi Barça

per Ferran Casas , 29 d'octubre de 2020 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Soraya Sáenz de Santamaría va dir que havien "escapçat" el moviment independentista. I Pedro Sánchez i Pablo Iglesias governen amb un tarannà diferent però no s'han preocupat ni de revertir les ordres que va donar Rajoy i va avalar Felip VI desbordant la pulsió repressiva, ni d'impulsar reformes efectives per donar una resposta política al procés.

I és aquesta situació la que facilita operacions policials espectaculars i arbitràries fonamentades en interlocutòries matusseres com la d'ahir a partir d'una "investigació" de la Guàrdia Civil que va servir per detenir diversos empresaris i càrrecs institucionals. Hi barrejaven de tot: la recerca de suports internacionals per la independència, una suposada requalificació fraudulenta al Maresme, una trama de finançament per pagar despeses de Carles Puigdemont, tràfic d'influències, aparells propagandístics, el Tsunami Democràtic que a primera hora era l'objectiu i després va desaparèixer... de tot, ben barrejat i amb una bona colla d'independentistes que avui no han dormit a casa.

Veurem on acaba tot i què demostra o no la Guàrdia Civil, però de moment, i vist el que va passar abans i després del 27-O, l'assumpte provoca una barreja d'indignació i hilaritat. Indignació per la situació de les persones detingudes -recordem que la cúpula dels Mossos o Tamara Carrasco van ser absolts després de quasi tres anys de via crucis judicial- i si es confirma la insultant referència a la División Azul. Sí, sí, a la División Azul. A la Guàrdia Civil del govern de Sánchez i Iglesias, i si no s'explica i demostra el contrari, algú va fer la gracieta de batejar l'operació policial d'ahir com a Volhov, en referència a la batalla que du el nom d'un riu on van combatre (i guanyar) les tropes que Franco va enviar a l'URSS a fer costat als nazis contra els soviètics. El detall, a més de feridor, és il·lustratiu de quin és el respecte als valors democràtics d'alguns energúmens que volten pel cos armat. Ahir els ho vam demanar als portaveus del cos armat i, de moment, cap explicació.

I tot plegat provoca hilaritat (i així ho va encaixar l'ambaixada russa a Espanya) quan s'hi vol barrejar Rússia pel mig. És evident que persones properes a Puigdemont i a altres actors de l'independentisme van sondejar el 2017 suports internacionals arreu. Però és del tot inversemblant que Vladimir Putin volgués enviar a Catalunya 10.000 soldats per dotar-la d'una milícia per fer front amb les armes a l'exèrcit espanyol. Entre altres coses perquè hauria estat el primer cop que l'exèrcit rus -abans roig- intervingués militarment en un estat de l'OTAN.

És grotesc que la justícia espanyola doni per bona aquesta possibilitat i la d'un escenari de brutal violència provocada a partir d'una suposada conversa informal incorporada a un informe de la Guàrdia Civil i que això valgui per fer tantes detencions. Si l'Estat li dóna alguna credibilitat com a mínim hauria de cridar a consultes l'ambaixador rus a Espanya, atès que representa una potència estrangera disposada a envair-los i desestabilitzar-los. Recordem que n'hi va haver prou amb unes declaracions amables però tímides del primer ministre letó amb el procés el 2013 perquè el govern espanyol el cridés a consultes.

Segons un dels implicats, Puigdemont "es va cagar a les calces" i no va voler ni sentir a parlar d'ajuda militar russa per fer efectiva la independència. Però al jutge tant li fa i tira d'hipòtesis: "Si hagués acceptat probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat a l'Estat amb un incert nombre de víctimes mortals", escriu. Embolica que fa fort, "se non è vero, è ben trovato" i tots a la presó.   

Mentre Sánchez ens té entretinguts amb aquestes operacions policials i es nega a donar més competències a Catalunya per gestionar l'estat d'alarma -França i Alemanya ja han pres mesures molt més severes i amb més compensacions que les nostres- espera avui els vots independentistes per aprovar l'estat d'alarma. També aspira a tenir-los pels pressupostos
 

Avui no et perdis

» L'operació «Volhov» distorsiona l'aprovació de l'estat d'alarma i el diàleg amb la Moncloa; per Sara González.

» L'independentisme denuncia que la repressió no s'atura i exigeix l'alliberament de tots els detinguts; per Bernat Surroca.

» Fil directe: «Benemèrit ridícul»; per Pep Martí.

» Primícia | David Fernàndez no serà el candidat de la CUP a les eleccions del 14‑F; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «Sense problema no hi ha solució»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Perfil: Carles Tusquets, un nascut per governar, timoner de la gestora del Barça; per Pep Martí.

» Catalunya rebrà del pressupost de l'Estat el 16,5% de les inversions, menys del que aporta.

» Dades | El tancament de bars i les crides al teletreball han reduït menys d'un 7% la mobilitat; per Roger Tugas Vilardell.

» Ciència en societat | Les mutacions del coronavirus; per Cristina Junyent.

» Open Arms: tornar a salvar vides al Mediterrani enmig de la pandèmia; per Sergi Cámara.

» Què passaria si Trump o Biden moren?; per Pep Martí.
 

 El passadís

Les presons tenen assignat un capellà. Alguns estrenyen llaços amb els presos, com és el cas del padre Paulino, el capellà de Soto del Real del que sempre parla Sandro Rosell. El capellà de Lledoners és el manresà Joan Prat, rector de la parròquia de Sant Josep de la capital del Bages. Ha tractat i conegut als presos polítics tot i que va ser el pare Manel i no ell qui va casar a la presó el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i la periodista Txell Bonet. El que pocs saben del mossèn del Lledoners Joan Prat és que fa dos anys va tenir l'honor de ser nomenat pel bisbe de Vic, Romà Casanova, exorcista oficial de la diòcesi. Per ara no ha hagut d'expulsar el dimoni de cap pres independentista ni consten altres serveis fora de la presó.

Vist i llegit

Tenim a tocar les eleccions americanes. Fa dies que al diari en parlem i aquí podeu trobar els darrers temes que hem publicat. Però, com són els votants de Trump i els de Biden a l'hora d'alimentar-se? Sí, sí, com són les seves neveres. Ens ho explica i fa endevinar el The New York Times en aquest interactiu de John Keefe que també us farà descobrir que potser teniu alguns prejudicis. No sé si aquí ho podríem fer entre els de Junts i ERC o els de la CUP i el PSC. Ens ho pensarem. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1991 Alphonsine Arcelín, un metge d'origen haitià que era regidor del PSC a Cambrils, va denunciar que, al museu Darder de Banyoles, s'hi exposava el cos d'una persona dissecada desfermant una forta polèmica que duraria anys. El metge va escriure a l'alcalde de la capital del Pla de l'Estany denunciant la situació a museu d'història natural de la ciutat. El boiximà, que fins al 2000 no va ser repatriat a Botswana per ser enterrat, va ser dissecat el 1830 pels germans francesos Verraux i el 1916 va ser adquirit pel museu Darder, que el va exposar amb normalitat fins que va arrencar la polèmica adquirint fins i tot dimensió internacional. Així recordava TVE la polèmica de l'anomenat "negre de Banyoles".

 L'aniversari

El 29 d'octubre de 1924, a la revista esportiva Xut!, una de les més populars en català, hi apareixia per primer cop l'Avi Barça, que amb el pas del temps s'ha convertit en una de les icones de l'afició blaugrana. De fet, l'Avi està representat a la Masia que hi ha al costat del Camp Nou, que fins fa uns anys era la residència de les joves promeses del futbol base. Com a Avi Barça, amb barretina, bandera del club i amb la samarreta i els pantalons dels setanta, es caracteritzava un veterà seguidor, Joan Casals, de la Penya Barcelonista de Guardiola de Berguedà. l el club manté un Casal de l'Avi Barça a les seves instal·lacions, on es troben els socis més veterans. Si el Covid no hagués fet baixar persianes, les discussions serien aquests dies acalorades.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació