procés català

La Guàrdia Civil creu que el Kremlin estava darrere del procés per «desestabilitzar» Espanya

La interlocutòria diu que Oriol Soler va mantenir contactes amb Edward Snowden i Julian Assange després del referèndum de l'1-O

per Bernat Surroca / Sara González , 28 d'octubre de 2020 a les 14:45 |
Marina Llansana i Benet Salellas durant l'escorcoll de la Guàrdia Civil al domicili d'Oriol Soler a Igualada | ACN
La Guàrdia Civil creu que el Kremlin estava darrere del procés en el marc d'una estratègia per desestabilitzar l'estat espanyol. Així es després de la interlocutòria del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona, que aquest matí ha ordenat una operació de l'Institut Armat que s'ha saldat amb una vintena de detinguts i una trentena d'escorcolls. Entre els detinguts hi ha l'empresari Oriol Soler, l'exalt càrrec de CDC David Madí, l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell, i l'excònsol honorari de Letònia Xavier Vinyals. La causa, que s'ha mantingut en secret durant un any i mig, és una investigació separada que té l'origen en un procediment obert per subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats properes de CDC.

La interlocutòria, a què ha tingut accés NacióDigital vincula Oriol Soler amb Julian Assange i Edward Snowden, i una suposada "estrategia de desestabilització" que tindria Rússia al darrere. Soler, empresari de la cultura i situat en l'òrbita d'ERC, ha estat detingut aquest matí a Igualada i passarà a disposició judicial aquest divendres. La Guàrdia Civil ha escorcollat durant més de quatre hores el domicili. Benet Salellas, advocat de Soler, denuncia una operació de "criminalització de l'activisme polític" i recorda que la mateixa interlocutòria diu que encara s'ha de "verificar correctament" el suposat delicte de malversació de què s'acusa el seu client.


La Guàrdia Civil també sosté que la tardor de 2017 Rússia va oferir suport a Carles Puigdemont en cas de declarar la independència, un suport que s'hauria traduït en el trasllat a Catalunya de 10.000 soldats. Puigdemont no ho va acceptar. En tot cas, el jutge considera "evident" que es va produir una ingerència russa com a "estratègia geopolítica de desestabilització", amb una campanya de "desinformació. 

La interlocutòria relata que el 9 de novembre del 2017 Soler es va entrevistar amb Assange a l’ambaixada de l’Equador a Londres i que aquesta reunió s’emmarca en l’”estratègia de desinformació i desestabilització” en la qual “també hauria participat el govern del Kremlin com a part de la seva narrativa general sobre una Unió Europea al límit del col·lapse”. Aquest relat, insisteix el document, es vehiculava a través de mitjans com Russia Today i Sputnik. 

A més, segons la interlocutòria, Soler hauria coordinat amb Assange una estratègia de comunicació durant el referèndum amb l’ús de xarxes socials, tuits d’Assange i Snowden i mitjans com Sputnik i Russia Today, així com “els mitjans de comunicació catalans tant públics com privats”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació