Sánchez es juga els pressupostos en el repartiment dels fons europeus

Catalunya, clau en la negociació dels comptes, reclama la gestió directa i un pla de rescat "urgent" per a la segona onada de la pandèmia

El president Pedro Sánchez encapçalant la conferència de presidents amb participació d'Ursula Van der Leyen
El president Pedro Sánchez encapçalant la conferència de presidents amb participació d'Ursula Van der Leyen | ACN
26 d'octubre del 2020
Actualitzat a les 23:55h
De ple en un segon estat d'alarma, la urgència sanitària conviu amb una situació econòmica que encara no ha tocat fonts. S'han de frenar els contagis i, al mateix temps, esmorteir l'impacte social i econòmic d'una pandèmia que ha sotmès l'estat espanyol en la pitjor crisi en un segle. Amb aquest doble repte sobre la taula, la Moncloa té previst presentar aquest dimarts l'avantprojecte de pressupostos, uns comptes que el president Pedro Sánchez reivindica com a imprescindibles per posar rumb a la recuperació amb la vehiculació dels fons europeus i que són també la pedra angular de l'estabilitat del govern espanyol. 

Aquest és l'anunci sota el braç amb el qual Sánchez s'ha plantat en la conferència de presidents, amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, com a convidada estrella. L'objectiu: exhibir que té un full de ruta per invertir els 140.000 milions d'euros que, en forma de transferències i préstecs, arribaran d'Europa en els pròxims anys. En realitat, però, la feblesa numèrica de la coalició de govern formada per PSOE i Podem, aboca Sánchez de nou als fràgils equilibris Congrés. La fita anirà estretament lligada a com es reparteixen i es gestionen aquests fons europeus i al desenllaç de la negociació amb la majoria que va garantir la investidura, entre ells ERC. El Govern de la Generalitat ha reclamat la gestió directa dels fons que corresponguin a Catalunya i un pla de xoc "urgent" que s'activi al marge dels recursos europeus.

El periple per la majoria al Congrés, però, ha estat precedit també per les discrepàncies que fins al final han arrossegat el PSOE i Podem. Sánchez ha anunciat que els pressupostos seran aprovats pel consell de ministres aquest dimarts. Però veus de Podem, en canvi, no donaven encara en aquell moment per tancat un acord i mantenien el pols per la regulació dels preus dels lloguers i les millores a l'ingrés mínim vital.

Sobre la primera de les qüestions, el ministre de Transports, José Luis Ábalos, va apuntar aquest cap de setmana en una entrevista a El Periódico que, al marge dels comptes, es podria accelerar la tramitació de la llei estatal d'habitatge. Sobre la segona, el PSOE manté oberta la porta a esmenes. Després que els ministres socialistes hagin descartat la reforma fiscal ambiciosa que reclama Podem, Pablo Iglesias ha esgotat el termini per arrencar a Sánchez alguna mesura icònica per al seu partit. L'acord ha arribat a temps per poder aprovar els comptes aquest dimarts.

A l'espera de la presentació en detall dels pressupostos, aquests inclouran els primers 27.000 milions del fons europeus i tindran un sostre de despesa històric de 196.000 milions d'euros gràcies a la suspensió dels límits de dèficit aprovat la setmana passada. També incorporaran un 0,9% d'increment del salari dels funcionaris. Sánchez espera que aquestes xifres expansives siguin motiu suficient per sumar suports i aprovar el que serien els seus primers pressupostos des de que és president, ja que en aquests moments continuen vigents els del 2018 aprovats pel PP. Més enllà, però, de les quantitats compromeses, les autonomies i també el Govern de la Generalitat estan a l'expectativa de quin repartiment se'n fa.


Durant la conferència de presidents, les autonomies han fet la seva carta als reis sobre la part del fons que consideren que els correspon i han reclamat criteris objectius en el repartiment. Aragonès, que ha xifrat la quantitat per a Catalunya en 31.700 milions del còmput global per als pròxims anys, ha marcat accent propi. Primer perquè ha aprofitat la presència de Von der Leyen per denunciar la "injusta" inhabilitació de Quim Torra, la situació dels presos i la reclamació no satisfeta d'un referèndum. I, segon, perquè ha reivindicat que la Generalitat "ha fet els deures" i vol gestionar directament aquests recursos europeus, a més d'interlocturar directament amb la Comissió Europea amb la creació d'un fòrum permanent perquè els territoris puguin treballar-hi conjuntament. 

De poc ha servit que Sánchez anunciés que les autonomies gestionaran més del 50% dels projectes del pla de reconstrucció a través de les competències que tenen en àmbits com medi ambient, habitatge, educació, polítiques socials i polítiques actives d'ocupació. "Volem gestionar al 100%. Mai serà suficient cap decisió dins la lògica d'una comunitat autònoma", ha respost Aragonès. Amb tot, també ha deixat caure que s'"aprofitaran totes les oportunitats". I és que els republicans estan disposats a entrar de ple en la negociació pressupostària.

Més bel·ligerant s'ha exhibit el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, que ha denunciat que "no hi ha un procés competitiu, obert i transparent" per gestionar els fons europeus i que és el govern espanyol qui decidirà com repartir els recursos. "Això no és una bona notícia per a Catalunya", ha assegurat.

Aragonès demana un altre pla de rescat

Amb tot, tant veus de JxCat com dels republicans s'han mostrat partidaris d¡entrar en la negociació. La mateixa secretària general d'ERC, Marta Rovira, va defensar la setmana passada en una entrevista a aquest diari que s'ha d'intentar que, en l'actual context de pandèmia, els comptes de l'Estat siguin un "instrument útil" per als catalans. Els republicans, però, han advertit sempre que un avenç en la negociació del conflicte afavoriria el context per parlar dels comptes. Donada, però, la delicada circumstància provocada per la pandèmia, els partits catalans es veuen abocats a fer de la necessitat virtut més enllà del conflicte territorial. 

De fet, la situació és tan extrema, que Aragonès ha emplaçat Sánchez ha activar un nou pla de rescat "urgent" per als sectors afectats en aquesta segona onada de la pandèmia. Per exemple, el de la restauració. "Oi que recapten els impostos dels catalans i segueixen decidint les grans línies de política econòmica? Han de ser ells també els que exerceixin les responsabilitats", ha etzibat Aragonès. De moment, però, des de la Moncloa no es plantegen per ara noves mesures i mantenen vigents els ERTO i les línies d'avals de l'ICO.

Els republicans esperen mantenir en els pròxims dies reunions amb el govern espanyol per conèixer la lletra petita dels pressupostos, la mateixa aspiració que continua tenint Ciutadans. Sánchez no ha renunciat en cap moment a aglutinar el suport dels uns i dels altres, malgrat que ERC i també Podem ho consideren incompatible. En tot cas, els republicans es preparen per entrar en el tauler de joc i aspiren que, de la necessitat de Sánchez per aprovar la pròrroga de l'estat d'alarma i impulsar els pressupostos, es generi un marc per arrencar grans compromisos pressupostaris per a Catalunya. 

Arxivat a