La Fiscalia demana dos anys de presó a vuit activistes per ocupar una oficina del BBVA el 2017

El ministeri fiscal no acredita la violència o intimidació que són necessàries per reclamar una pena d'aquestes característiques

L'ocupació de l'oficina del BBVA, el 2 de març del 2017
L'ocupació de l'oficina del BBVA, el 2 de març del 2017 | Cedida
27 d'octubre del 2020
Actualitzat a les 10:32h
El 2 de març del 2017, la PAH ocupava una oficina del BBVA al barri de Sant Andreu de Barcelona. L'objectiu era reclamar l'aturada de diversos desnonaments en pisos propietat del banc així com negociar dacions en pagament en casos d'impagaments hipotecaris. L'ocupació va durar menys de 48 hores i ara vuit activistes hauran d'anar a judici acusats de violació d'establiment obert al públic i un delicte lleu de danys, per desperfectes per valor de 172 euros causats a l'oficina. La Fiscalia demana dos anys de presó per cada un dels acusats i el BBVA ha retirat la seva acusació particular.

El ministeri fiscal demana una multa de 15 euros diaris durant dos mesos. També una multa de responsabilitat civil per pagar el valor dels danys que es considera que es van produir a l'oficina durant l'ocupació.

En l'escrit d'acusació al qual ha tingut accés NacióDigital, la Fiscalia relata que els acusats van entrar a l'oficina del carrer Joan Torras, en horari d'obertura al públic. Segons el ministeri Fiscal, hi van entrar "cridant a empleats i clients i llançant papers". També s'assegura que es va "empaperar" l'oficina amb cartells de la PAH i que es van bloquejar les portes per impedir-ne el tancament. "El director [de l'oficina] es va veure obligat a paralitzar l'activitat normal", diu la Fiscalia. "Els acusats van pernoctar al lloc i l'endemà van abandonar-lo instats per agents de l'ordre", apunta.


És en aquest moment, el de marxar, quan la majoria dels acusats van ser identificats. Una d'elles és Aina Gomà. "Jo vaig ser de les que va entrar a l'oficina el primer dia i no vaig tornar fins a l'endemà al migdia. Quan van venir els Mossos, els vam dir que dinaríem i marxaríem, que ja havíem pres la decisió", explica. "Quan ja havíem recollit, van identificar-nos a set de les últimes persones que quedàvem allà", afegeix.

En el cas d'Ainhoa Lafuente, la policia catalana la va identificar el primer dia de l'ocupació. "Vaig arribar després de passar a buscar la nena a l'escola i vaig agafar el micro al carrer per explicar als veïns què estàvem fent", recorda. Va ser després quan una patrulla desplaçada a Sant Andreu li va demanar les dades. 

Lafuente explica que quan ella va arribar a l'oficina, els activistes de la PAH estaven fent una classe de samba i tant ella com Gomà insisteixen en el caràcter "pacífic i festiu" de l'ocupació. Ara, tres anys després, el 9 de novembre enfrontant-se a una petició de dos anys de presó al jutjat d'instrucció número 12 de Barcelona.

Una reforma del Codi Penal pensada per a la PAH

Pilar Rodríguez és advocada de cinc de les persones acusades i posa el focus en la reforma del Codi Penal impulsada el 2015. Des d'aleshores, el tercer punt de l'article 203 preveu possibles  penes de sis mesos a tres anys de presó per a qui romangui "contra la voluntat del titular en el domicili d'una persona jurídica pública o privada, despatx professional o oficina". "És una reforma feta expressament per les accions de la PAH", valora Rodríguez.

L'advocada explica que habitualment, en processos judicial contra activistes de la plataforma, la Fiscalia demana aplicar el segon punt de l'article 203, que només preveu multes. "Demanar presó per una acció d'aquestes característiques requereix que hi hagi violència i intimidació. Aquest fiscal diu que n'hi ha però no acredita quina", lamenta Rodríguez. 

En el procés d'instrucció, els agents de seguretat privada de l'oficina del BBVA ja van declarar que no va haver-hi violència durant l'ocupació, tot i i que la voluntat dels activistes era no marxar. "La Fiscalia ens va oferir un acord per rebaixar la pena si els acusats admetien els fets, però vam rebutjar la proposta", explica l'advocada.

Lafuente, que ara és membre de la PAH Mollet, considera que la petició de pena de la Fiscalia busca "posar la por al cos" als activistes de la plataforma i del moviment pel dret a l'habitatge. "Ens ha tocat a nosaltres però és un avís per a tothom", diu Gomà, que ara és membre de l'Obra Social Barcelona i del Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu. Totes dues asseguren que l'acusació no ha influït en la seva militància, tot i que Gomà reconeix que aplica certa prudència des que s'ha obert el procés judicial. "La sort és que estem tots junts en això però de vegades, en desnonaments amb moments de tensió, t'ho penses i fas un pas al costat. Ens hem de cuidar una mica", conclou. 

Tot i l'acusació, tant Lafuente com Gomà reivindiquen la utilitat que va tenir ocupar una oficina del BBVA. La PAH va aconseguir aturar els processos de desnonament activats i negociar diversos lloguers socials i dacions en pagament. 
Arxivat a