El toc de queda, una expressió quasi esborrada de la memòria col·lectiva i que remet als temps de guerra, s'ha col·locat al centre de l'agenda dels governs per intentar frenar la segona onada de la pandèmia. Aplicar aquesta restricció està en l'ordre del dia de la Moncloa, però també en el de la Generalitat, que la té sobre la taula en un moment en què les UCI estan al 80% i el risc de rebrot s'enfila ja fins als 466 punts. L'indicador s'acosta perillosament al llindar dels 500, una barrera que els experts assenyalen com un nou estadi d'empitjorament, motiu pel qual els governs exploren totes les opcions que queden abans d'un nou confinament domiciliari. El toc de queda és contemplat a hores d'ara com el penúltim dels recursos.
L'expressió provoca certa basarda social, motiu pel qual hi ha experts i dirigents polítics partidaris de referir-s'hi com a una mena de "confinament en el temps". A la pràctica, però, es tracta de prohibir la lliure circulació de la ciutadania en una determinada franja horària, amb tota probabilitat la nocturna, per reduir encara més la mobilitat i la interacció social. S'ha aplicat a ciutats com París -entre les nou de la nit i les sis del matí-, Bèlgica -de la mitjanit a les cinc del matí- o Eslovènia.
En els darrers dies, les imatges de joves fent botellots al carrer han fet saltar les alarmes, motiu pel qual el Govern ha afegit al tancament de bars i restaurants la limitació d'obertura fins a les deu de la nit dels comerços 24 hores. També és en l'horari nocturn quan proliferen les trobades o festes en domicilis particulars. Per tant, més enllà d'apel·lar a la responsabilitat individual, s'estudien mesures per garantir que els ciutadans compleixen i es queden a casa si no s'han de desplaçar per una causa de força major, com ara anar a treballar.
De fet, també preocupen les imatges de desplaçaments i aglomeracions del passat cap de setmana a zones de muntanya com el Montseny, especialment quan falten deu dies per a la Castanyada. Lluny d'aixecar les mesures vigents, previstes inicialment per a 15 dies, el Govern estudia els mecanismes per augmentar les restriccions i evitar que aquestes situacions es tornin a repetir.
De moment, està a l'espera de si les accions empreses donen resultats -encara és d'hora per valorar-ho-, però els indicadors continuen definint-se com a "preocupants". El comportament col·lectiu, ha advertit Salut aquest dimarts, marcarà la pauta sobre si s'ha d'anar o no més enllà en les restriccions per evitar un col·lapse sanitari. A més de l'alta ocupació de les UCI i la saturació als CAP, els hospitals estan a una setmana d'haver de desprogramar de nou operacions. "Els indicadors no conviden a l'optimisme", ha advertit el secretari general de Salut, Marc Ramentol.
Limitar la circulació a les portes dels pitjors mesos per a la pandèmia
Des del desconfinament i l'aixecament de l'estat d'alarma, les autonomies han hagut de recórrer a mesures per contenir els rebrots que estiguessin dins dels seus àmbits competencials. Des dels tancaments perimetrals de territoris concrets -aplicats selectivament a Catalunya i ara a tota Navarra o també a Madrid- a reduir aforaments i fixar una quantitat de persones que es poden reunir o, en el cas de la Generalitat, mesures més dràstiques com les que s'han pres en les darreres setmanes amb la clausura de la restauració i els centres d'estètica i limitar l'aforament al 30% en els comerços o al 50% a teatres i gimnasos. També la prohibició de fires i congressos i l'obligatorietat d'impartir docència a distància a les universitats.
Però, a les portes dels mesos més temuts per a la pandèmia, els de l'hivern, i en plena campanya de vacunació de la grip, els contagis continuen incrementant-se i la pressió comença a ser alarmant a l'atenció primària i als centres hospitalaris. La situació aboca els governs a sospesar accions que, com el toc de queda, són frontereres amb la limitació de drets fonamentals com el de lliure circulació, una patata calenta que tant la Moncloa com la Generalitat encaren amb peus de plom conscients del desgast que suposa assumir la declaració de l'estat d'alarma. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha insistit aquest dimarts que aquest mecanisme constitucional és imprescindible per ordenar un eventual toc de queda a tot l'Estat o en part del territori.
De fet, durant la compareixença posterior al consell de ministres ha anunciat que el dijous abordarà amb les autonomies la conveniència de recórrer a l'estat d'alarma perquè el toc de queda s'implementi a tot l'Estat, tal com demana el govern de Madrid, obsessionat en què no es tracti el seu territori com una excepció. La realitat és que el tancament perimetral imposat a tota la Comunitat en contra del govern territorial del PP finalitza aquest dissabte i la Moncloa, conscient que per allargar-lo hauria d'afrontar el tortuós camí de majories al Congrés amb l'oposició de Díaz Ayuso, veu el toc de queda com una alternativa per mantenir les restriccions.
Lligar curt els suports per a un altre eventual estat d'alarma
Les dades a la capital espanyola continuen estant, en moltes de les zones, per sobre d'un risc de 500 i les dimissions en la conselleria de Salut creixen: aquest dimarts han plegat la gerent assistencial de l'atenció primària i la responsable dels hospitals. És per això que Illa ha insistit que està disposat a accedir a la petició del PP d'implantar el toc de queda a tot arreu si aquest es compromet a donar suport a la pròrroga de l'estat d'alarma si fos necessari. El govern de coalició va topar amb nombroses dificultats per afermar les majories necessàries per a les successives pròrrogues de l'estat d'alarma que va començar el 14 de març i que es va allargar durant més de tres mesos. Abans de tornar-lo a aplicar ara, vol lligar curt els suports tant de les autonomies com del principal partit de l'oposició.
Al marge de la batalla política per contenir l'epidèmia a Madrid, el Govern de la Generalitat està en aquests moments a l'espera l'impacte de les mesures anunciades fa tot just una setmana i avaluant si cal anar més enllà. La portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, ha tornat a insistir que, a diferència del govern de Madrid, no tindran cap inconvenient en sol·licitar l'estat d'alarma si es considera necessari per poder preservar la salut de la ciutadania. Ha argumentat que fins ara no s'ha demanat perquè ja comptaven amb el paraigua legal i les competències suficients per apuntalar les restriccions imposades.
En tot cas, la proposta del toc de queda verbalitzat per Illa no ha arribat formalment al Govern, motiu pel qual s'han emplaçat a debatre el dijous i a estudiar-la quan es faci en ferm. "Quan tinguem la proposta del ministeri ho valorarem", ha dit Ramentol. Una de les incògnites és si aquest eventual toc de queda conviuria a Catalunya amb el tancament de bars i restaurants o bé es permetria que obrissin sota unes determinades condicions i amb limitació horària. El sector està a expenses del nou paquet de mesures aprovat pel Govern, que s'ha vist abocat a anar més enllà per garantir que als negocis obligats a tancar se'ls reduirà el 50% del lloguer hi hagi o no acord amb el propietari dels locals i a plantejar com a "ampliables" els 40 milions en subvencions aprovat.
