PARTITS

El «no» socialista a l'amnistia fa inviable aprovar-la per llei al Congrés

Junts, ERC i la CUP es mostren receptius a impulsar la norma primer des del Parlament, mentre que els comuns defensen la reforma de la sedició com la via més ràpida per alliberar els presos

per Jordi Velert Irles , Barcelona, 19 d'octubre de 2020 a les 21:14 |
El president d’Òmnium, Jordi Cuixart. | Adrià Costa
"No hi ha espai per a una llei d'amnistia perquè la justícia ja ha actuat". Amb aquesta contundència ha barrat la porta Eva Granados aquest dilluns a la proposta de llei d'amnistia plantejada pel president d'Òmnium, Jordi Cuixart. La viceprimera secretària del PSC ha estat taxativa: només en un cas d'excepcionalitat hi ha espai per a una amnistia. "I l'única excepcionalitat van ser els fets dels independentistes, saltant-se les lleis al Parlament", ha reblat. El rebuig de Granados ha anticipat l'estació final del trajecte d'una eventual llei d'amnistia si arriba al Congrés dels Diputats.

La proposta d'impulsar una llei d'amnistia és recurrent en l'independentisme, que de la mà de l'autodeterminació la consideren l'única solució per resoldre de forma integral el conflicte entre Catalunya i l'Estat, que comptabilitzen que acumula més de 2.850 represaliats. A les dues campanyes de les eleccions espanyoles del 2019, Junts, ERC i la CUP van portar l'amnistia com una de les propostes estrella del programa electoral, i la formació anticapitalista fins i tot incloïa el concepte en el seu lema de campanya.



Des de l'àmbit associatiu, Òmnium va presentar al febrer el manifest Amnistia Ara i, recuperant aquest fil, Cuixart va esperonar dissabte els partits sobiranistes a plasmar la proposta en una llei al Parlament que després s'envïi al Congrés. El líder de l'entitat empresonat ha demanat en una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que tiri endavant una amnistia amb la majoria parlamentària de la investidura.


La proposta de Cuixart ha estat acollida amb receptivitat per Junts, ERC i la CUP. La portaveu de Junts, Elsa Artadi, l'ha definit com "un camí més" que l'independentisme "ha d'exhaurir" per reclamar la llibertat de presos i exiliats, si bé ha avisat que "les tramitacions van molt justes" en la recta final de la legislatura catalana. Les eleccions estan previstes per al 14 de febrer i el Parlament es dissoldrà al desembre si no es produeix cap investidura- 

"Una amnistia s'ha d'aprovar al Congrés, hi podria haver una majoria per aprovar-la si hi hagués voluntat política, però Podem no ha introduït cap text normatiu en aquest sentit", ha afirmat la dirigent de Junts, que ha posat l'accent en la manca de suports que fa inviable que l'eventual llei tiri endavant.

 

Òmnium insta els partits a tramitar al Parlament una llei d'amnistia. A la imatge, presentació d'un manifest per l'amnistia al febrer. Foto: ACN



Amb menys escepticisme, des d'ERC la secretària general adjunta, Marta Vilalta, ha defensat que "totes les propostes a favor de fer possible la llei d'amnistia seran benvingudes". Els republicans plantegen l'amnistia i el referèndum per acabar amb la "judicialització de la política", en paraules de la portaveu del partit d'Oriol Junqueras.

La diputada de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, defensa la via de l'amnistia perquè resol "totes les situacions repressives i no només la d'alguns presos". En declaracions a NacióDigital, argumenta que l'amnistia beneficiaria també els exiliats i els encausats per les mobilitzacions contra la sentència del procés.

"El govern espanyol s'omple la boca del concepte de diàleg, i s'ha d'omplir de contingut amb amnistia i autodeterminació", defensa la diputada anticapitalista, que reconeix que les majories a la cambra baixa "dificulten molt" l'aprovació d'una amnistia, però sosté que "tard o d'hora" aquesta via s'obrirà pas. Vehí reclama que el debat sobre la llei d'amnistia no esdevingui "una batalla d'ús partidista" i que es consolidi una posició comuna de "l'independentisme i el sobiranisme".

Els comuns prioritzen indults i reforma de la sedició, sense tancar-se a "cap via" 

L'únic suport fora del perímetre independentista que pot rebre l'amnistia a la cambra catalana és Catalunya en Comú Podem. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, assenyala a NacióDigital que "el més important és l'objectiu comú de la llibertat" dels empresonats i "totes les vies per aconseguir-la són complementàries".

La formació d'esquerres prioritza, però, les vies dels indults i la reforma del codi penal per reformar el delicte de sedició, que va impulsar el cap de files al Congrés, Jaume Asens, i que el govern espanyol està treballant en aquests moments. En Comú Podem no es tanca "a cap via" per "tancar la ferida de país que suposa l'existència de presos i preses polítiques a Catalunya"

Albiach defensa que la reforma de la sedició pot ajudar a què els presos "puguin estar en llibertat més aviat i que, a més, també es garanteixi un dret fonamental com és el de manifestació". Això, ha dit, no és incompatible amb "seguir treballant amb més temps en una llei d'amnistia que aconsegueixi suports més amplis, que en canvi no té ara".

Fonts d'Òmnium celebren el "gran consens" obtingut per la proposta de Cuixart i emplacen els partits a "treballar la proposta", alhora que remarquen la seva reivindicació d'eliminar el delicte de sedició en lloc de reformar-lo. 


En paral·lel a la via dels partits que impulsa Òmnium, l'associació Amnistia i Llibertat treballa per elevar una llei d'amnistia directament al Congrés mitjançant l'anomenat dret de petició. Aquest col·lectiu va encetar per la Diada una recollida de signatures massiva de ciutadans a favor d'una llei d'amnistia de tots els represaliats des de l'esclat del procés.

Amnistia i Llibertat ha elaborat un esborrany de llei amb l'assessorament de diversos juristes, com ara Joan Queralt. Aspira a portar-lo al Congrés dels Diputats amb l'aval d'una recollida massiva de signatures.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació