19
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
19:23h
El govern espanyol preveu tenir aquest dimarts al sac i ben lligat el primer pas per impulsar els pressupostos del 2021 amb l'aprovació del sostre de despesa i ho farà de la mà dels partits independentistes. I és que la votació que es produirà aquest dimarts al Congrés va lligada a la suspensió de la llei d'estabilitat pressupostària, una acció que permetrà als ajuntaments fer ús dels seus estalvis i més marge de despesa per a la Generalitat perquè no hi haurà objectiu de dèficit d'obligat compliment. Segons ha pogut saber NacióDigital, tant ERC com JxCat i la CUP votaran a favor d'una reclamació que han defensat durant mesos i que suposa alliberar 3.500 milions per als ens locals fins ara retinguts per l'Estat.
La coalició del PSOE i Podem presenten a la cambra un sostre de despesa històric de 196.097 milions, una xifra que implica un 53,7% d'increment respecte el de l'any anterior, ja que inclouen els fons europeus. Dels 72.000 milions que provindran d'aquest fons per als pròxims tres anys, 27.436 milions seran ja contemplats en els comptes del 2021. És per aquest motiu que el govern presidit per Pedro Sánchez porta setmanes emplaçant els partits, en especial les formacions que van formar part de la majoria de la investidura, perquè no entorpeixin uns pressupostos que defineix com a "progressistes i de país".
La Moncloa ha estat hàbil a l'hora de portar aquesta votació, avantsala dels pressupostos, de la mà de la suspensió de la regla de despesa, especialment després del fracàs del reial decret llei que va ser tombat al Congrés i que plantejava que, per accedir aun fons d'ajuts i fer ús dels seus estalvis, els ajuntaments primer havien de cedir-los a l'Estat, que els hi retornaria en 15 anys. Abocat a rectificar després de la derrota parlamentària -la majoria dels grups van considerar la proposta com un "xantatge"- el govern espanyol sotmet a votació el que, a la pràctica, és la suspensió de l'article 135 de la Constitució i de la llei d'estabilitat pressupostària impulsada pel PP.
Una suspensió que arriba després del revés al Congrés
És precisament aquest punt, més enllà del sostre de despesa sense precedents, el que facilita que els partits independentistes s'avinguin a col·laborar. Sobretot perquè tant Junts per Catalunya com ERC i la CUP, així com Quim Torra abans de la seva inhabilitació com a president, han reclamat amb insistència que es permeti als ajuntaments fer ús del seu superàvit per poder tenir una major capacitat de resposta a les necessitats derivades de la crisi. El mateix Torra va emplaçar els ajuntaments a no transferir els estalvis a l'Estat en cas que hagués prosperat el pla inicial de la Moncloa.
És per aquest motiu que els tres partits votaran a favor de la suspensió d'una de les lleis icones de Montoro juntament amb l'RSAL, tot i considerar que s'ha trigat massa temps i que el govern espanyol ho fa perquè no tenia cap altra alternativa després que es tombés el primer reial decret. Amb tot, la possibilitat de no aplicar els objectius de dèficit estan contemplats en la pròpia llei d'estabilitat pressupostària en cas de força major.
Fonts del grup d'ERC al Congrés argumenten que hi votaran a favor "per coherència". Els republicans recorden que fa fos anys que reclamen una reforma de la llei d'estabilitat pressupostària i que, arran de la pandèmia, és urgent suspendre les regles fiscals per als ajuntaments, que estan "en primera línia de foc". Argumenten que el govern espanyol es va quedar sol al Congrés amb la seva proposta inicial i que, si ara s'avenen a suspendre la llei Montoro, és perquè partits com el seu n'han fet cavall de batalla. "Calen polítiques econòmiques expansives. Ja s'ha demostrat que aprimant l'estat del benestar la gent no surt de la crisi", argumentem. ERC tornarà a insistir aquest dimarts en la creació d'un fons Covid de 5.000 milions per als ajuntaments que no disposin de superàvit.
JxCat també ha decidit votar a favor "per responsabilitat". Tot i això, fonts del grup encapçalat per Laura Borràs lamenten que la mesura arribi "tard" i recorden que la pandèmia va començar fa 215 dies i que, per tant, una acció d'aquesta magnitud hauria d'haver-se impulsat molt abans. "El govern deia que era inconstitucional per després acabar fent-ho", han assenyalat. I és que l'argument inicial de la Moncloa era que suspendre la llei d'estabilitat pressupostària, com demanaven els independentistes i altres grups d'esquerres de la cambra, no se cenyia a la legalitat. Els socialistes eren conscients aleshores -com ho són ara- que aquesta acció els porta a un enfrontament directe amb el PP, amb qui aspiren a arribar a acords per, per exemple, renovar la cúpula del Consell General del Poder Judicial.
La CUP també ha decidit votar a favor de la suspensió de la llei d'estabilitat pressupostària i del sostre de despesa. Els anticapitalistes argumenten que l'article 135 de la Constitució -que amb la votació quedarà suspès- "prioritza el pagament del deute" en comptes d'altres necessitats com els serveis públics i, juntament amb l'RSAL, "prioritza l'economia financera a les estructures públiques com la sanitat o l'educació". Amb tot, la CUP insisteix que el govern espanyol continua quedant-se "curt" en les mesures econòmiques, fiscals i polítiques aprovades per combatre la desigualtat i la crisi.
El primer estadi superat i el focus sobre ERC
Què hauria passat amb el sostre de despesa si la votació no hagués anat vinculada a la suspensió de la llei d'estabilitat pressupostària és una incògnita. Fonts de JxCat argumenten que, igualment, era "difícil" no votar-hi a favor tenint en compte que és molt més elevat que en anys anteriors. Des d'ERC recorden que es van abstenir al sostre de despesa i l'objectiu de dèficit aprovats al febrer, abans de la pandèmia i just després de la primera reunió de la taula de diàleg, un gest que van definir com a "marge de confiança". Els de Laura Borràs i la CUP van votar en contra en aquella ocasió.
A partir d'ara, l'objectiu de la Moncloa és prémer l'accelerador en el calendari dels pressupostos. Els independentistes, però, desvinculen el sí d'aquest dimarts a la negociació dels comptes. Especial interès té Sánchez en aconseguir atraure ERC, ja que sense renunciar al suport de Ciutadans busca afermar de nou l'aritmètica de la investidura. Tot i això, els republicans han insistit per activa i per passiva que la negociació estarà condicionada a si es constata o no voluntat per resoldre el conflicte amb Catalunya.
La coalició del PSOE i Podem presenten a la cambra un sostre de despesa històric de 196.097 milions, una xifra que implica un 53,7% d'increment respecte el de l'any anterior, ja que inclouen els fons europeus. Dels 72.000 milions que provindran d'aquest fons per als pròxims tres anys, 27.436 milions seran ja contemplats en els comptes del 2021. És per aquest motiu que el govern presidit per Pedro Sánchez porta setmanes emplaçant els partits, en especial les formacions que van formar part de la majoria de la investidura, perquè no entorpeixin uns pressupostos que defineix com a "progressistes i de país".
La Moncloa ha estat hàbil a l'hora de portar aquesta votació, avantsala dels pressupostos, de la mà de la suspensió de la regla de despesa, especialment després del fracàs del reial decret llei que va ser tombat al Congrés i que plantejava que, per accedir aun fons d'ajuts i fer ús dels seus estalvis, els ajuntaments primer havien de cedir-los a l'Estat, que els hi retornaria en 15 anys. Abocat a rectificar després de la derrota parlamentària -la majoria dels grups van considerar la proposta com un "xantatge"- el govern espanyol sotmet a votació el que, a la pràctica, és la suspensió de l'article 135 de la Constitució i de la llei d'estabilitat pressupostària impulsada pel PP.
Una suspensió que arriba després del revés al Congrés
És precisament aquest punt, més enllà del sostre de despesa sense precedents, el que facilita que els partits independentistes s'avinguin a col·laborar. Sobretot perquè tant Junts per Catalunya com ERC i la CUP, així com Quim Torra abans de la seva inhabilitació com a president, han reclamat amb insistència que es permeti als ajuntaments fer ús del seu superàvit per poder tenir una major capacitat de resposta a les necessitats derivades de la crisi. El mateix Torra va emplaçar els ajuntaments a no transferir els estalvis a l'Estat en cas que hagués prosperat el pla inicial de la Moncloa.
És per aquest motiu que els tres partits votaran a favor de la suspensió d'una de les lleis icones de Montoro juntament amb l'RSAL, tot i considerar que s'ha trigat massa temps i que el govern espanyol ho fa perquè no tenia cap altra alternativa després que es tombés el primer reial decret. Amb tot, la possibilitat de no aplicar els objectius de dèficit estan contemplats en la pròpia llei d'estabilitat pressupostària en cas de força major.
ERC assegura que votarà a favor "per coherència" i per la urgència de suspendre les regles fiscals per a uns ajuntaments "en primera línia de foc"
Fonts del grup d'ERC al Congrés argumenten que hi votaran a favor "per coherència". Els republicans recorden que fa fos anys que reclamen una reforma de la llei d'estabilitat pressupostària i que, arran de la pandèmia, és urgent suspendre les regles fiscals per als ajuntaments, que estan "en primera línia de foc". Argumenten que el govern espanyol es va quedar sol al Congrés amb la seva proposta inicial i que, si ara s'avenen a suspendre la llei Montoro, és perquè partits com el seu n'han fet cavall de batalla. "Calen polítiques econòmiques expansives. Ja s'ha demostrat que aprimant l'estat del benestar la gent no surt de la crisi", argumentem. ERC tornarà a insistir aquest dimarts en la creació d'un fons Covid de 5.000 milions per als ajuntaments que no disposin de superàvit.
JxCat també ha decidit votar a favor "per responsabilitat". Tot i això, fonts del grup encapçalat per Laura Borràs lamenten que la mesura arribi "tard" i recorden que la pandèmia va començar fa 215 dies i que, per tant, una acció d'aquesta magnitud hauria d'haver-se impulsat molt abans. "El govern deia que era inconstitucional per després acabar fent-ho", han assenyalat. I és que l'argument inicial de la Moncloa era que suspendre la llei d'estabilitat pressupostària, com demanaven els independentistes i altres grups d'esquerres de la cambra, no se cenyia a la legalitat. Els socialistes eren conscients aleshores -com ho són ara- que aquesta acció els porta a un enfrontament directe amb el PP, amb qui aspiren a arribar a acords per, per exemple, renovar la cúpula del Consell General del Poder Judicial.
"El govern deia que era inconstitucional per després acabar fent-ho", asseguren fonts de JxCat
La CUP també ha decidit votar a favor de la suspensió de la llei d'estabilitat pressupostària i del sostre de despesa. Els anticapitalistes argumenten que l'article 135 de la Constitució -que amb la votació quedarà suspès- "prioritza el pagament del deute" en comptes d'altres necessitats com els serveis públics i, juntament amb l'RSAL, "prioritza l'economia financera a les estructures públiques com la sanitat o l'educació". Amb tot, la CUP insisteix que el govern espanyol continua quedant-se "curt" en les mesures econòmiques, fiscals i polítiques aprovades per combatre la desigualtat i la crisi.
El primer estadi superat i el focus sobre ERC
Què hauria passat amb el sostre de despesa si la votació no hagués anat vinculada a la suspensió de la llei d'estabilitat pressupostària és una incògnita. Fonts de JxCat argumenten que, igualment, era "difícil" no votar-hi a favor tenint en compte que és molt més elevat que en anys anteriors. Des d'ERC recorden que es van abstenir al sostre de despesa i l'objectiu de dèficit aprovats al febrer, abans de la pandèmia i just després de la primera reunió de la taula de diàleg, un gest que van definir com a "marge de confiança". Els de Laura Borràs i la CUP van votar en contra en aquella ocasió.
A partir d'ara, l'objectiu de la Moncloa és prémer l'accelerador en el calendari dels pressupostos. Els independentistes, però, desvinculen el sí d'aquest dimarts a la negociació dels comptes. Especial interès té Sánchez en aconseguir atraure ERC, ja que sense renunciar al suport de Ciutadans busca afermar de nou l'aritmètica de la investidura. Tot i això, els republicans han insistit per activa i per passiva que la negociació estarà condicionada a si es constata o no voluntat per resoldre el conflicte amb Catalunya.