sentència a la mesa

La mesa, inhabilitada: una sentència dissenyada fa un any des de Madrid

El TSJC s'ha fet seus els arguments del Suprem en el veredicte de l'1-O i considera que la mesa va cometre un delicte de desobediència al TC

per Bernat Surroca , 19 d'octubre de 2020 a les 20:35 |
Els membres de la mesa del Parlament, a les portes del TSJC el primer dia de judici | Adrià Costa
Poc abans del judici de la mesa del Parlament, hi havia una certa sorpresa en l'entorn dels acusats per l'interès mediàtic que suscitava la vista oral al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El motiu? La sentència venia, segons ells, pràcticament dictada pel Tribunal Suprem. Al veredicte de Manuel Marchena, de tot just fa un any, ja quedava clar que la conducta de Carme Forcadell i dels membres de la mesa de la passada legislatura no s'emmarcava dins de la inviolabilitat parlamentària ni de la llibertat d'expressió, sinó que constituïa un delicte de desobediència a les reiterades ordres del Tribunal Constitucional (TC). El TSJC, com era previsible, no ha contradit el Suprem i ha dictat una sentència condemnatòria, amb l'excepció de Mireia Boya. 

El tribunal, que tenia poc marge de maniobra, ha condemnat Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó a un any i vuit mesos d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per no haver fet cas de les resolucions del TC, que ordenaven bloquejar qualsevol iniciativa d'impuls al procés independentista. De fet, els jutges sostenen que van participar d'un "pla global i superior" en coordinació amb el Govern i Forcadell. La defensa dels membres de la mesa presentarà recurs al Suprem, amb poques probabilitats d'èxits tenint en compte el criteri de l'alt tribunal amb Forcadell. 


La sala segona del Suprem no va jutjar els membres de la mesa -òrgan col·legiat que governa el Parlament- però sí que es va quedar el cas de Forcadell. Malgrat que en un principi tota la causa de l'1-O anava junta -inclosos els Mossos d'Esquadra amb Josep Lluís Trapero al capdavant- amb el pas dels mesos es va anar fraccionant i dispersant per diverses instàncies judicials. Trapero, per exemple, va quedar a l'Audiència Nacional i la sentència és imminent; mentre que el Govern va anar al Suprem i la mesa, excepte Forcadell, al TSJC. La sentència del Suprem, però, va ser la primera, i com que és el tribunal més alt de la jerarquia judicial, ha condicionat la resta de causes obertes contra el procés.


Els arguments de Forcadell s'apliquen a la mesa

En el seu veredicte sobre l'1-O, ja va presentar tot l'argumentari necessari per justificar la desobediència de Forcadell -i, per tant, de la resta de membres de la mesa que van actuar igual que ella- en la tramitació d'iniciatives d'impuls al procés. De fet, recorda a la sentència que els membres sobiranistes de la mesa del Parlament també van votar a favor de permetre el debat d'iniciatives que xocaven contra el criteri del TC, les més paradigmàtiques van ser les dues lleis de desconnexió.


La presidenta del Parlament no va ser condemnada per desobediència, sinó per sedició, però els arguments establerts pel Suprem han servit per condemnar també la resta de membres de la mesa. En el cas de Forcadell, l'alt tribunal diu que va tenir una "intervenció rellevant i decisiva que va assolir la seva major intensitat en el pilar parlamentari a través del que es tractava de teixir un entramat de legalitat paral·lela, sense validesa, però que servís de suport a l'estratègia independentista".

També estableix que la presidenta del Parlament va permetre la incorporació a l'ordre del dia de la mesa unes iniciatives "que contravenien frontalment allò que va dictaminar el TC" i "tot i que com a presidenta li corresponia, no va frenar iniciatives per al debat en el ple, sent coneixedora que havien estat suspeses pel TC i així se li havia notificat". En el seu veredicte, el Suprem ja descarta -com ara també fa el TSJC en el cas de la resta de membres de la mesa- que Forcadell no pogués abordar el contingut de les iniciatives presentades. De fet, Marchena no considera vàlida la "voluntarista versió" de Corominas i Simó, que van declarar com a testimonis per avalar la versió de la presidenta del Parlament i van negar, com mesos més tard dirien al TSJC, cap voluntat de desobeir. 

El Suprem, com també el TSJC, es fa seva la versió dels lletrats del Parlament -Xavier Muro i Antoni Bayona-, que van advertir la mesa que admetre a tràmit les iniciatives d'impuls al procés podia xocar amb les ordres del TC i van posar sobre la taula exemples de casos en què la mesa havia inadmès a tràmit les iniciatives entrant en el fons de la qüestió. Al judici de la mesa, els dos lletrats van dir que la mesa podia inadmetre a tràmit les iniciatives que entressin en flagrant contradicció amb les resolucions del TC com eren, a parer seu i al del tribunal, les lleis de desconnexió. 

Marchena ja estableix els límits de la inviolabilitat

Un dels arguments clau per les defenses -tant en el cas de Forcadell com en els membres de la mesa- va ser el de la inviolabilitat parlamentària. El Suprem ja la va descartar en el cas de la presidenta del Parlament. "L'acte parlamentari que s'aparta de la seva genuïna funcionalitat i es converteix en el vehicle per desobeir la cosa resolta pel TC no és un acte emparat per la inviolabilitat", diu l'alt tribunal. El "blindatge democràtic" de la inviolabilitat, estableix el Suprem, no afecta els "actes intencionats de rebuig a les decisions del TC que gaudeixin d'una cobertura legal previsible i certa i que imposin una restricció justificada per a la consecució d'un fi constitucionalment legítim i necessari en una societat democràtica.

En la sentència de la mesa, el TSJC es fa seu aquest argument i cita literalment el paràgraf de la sentència del procés. Això, diu, no "violenta" l'autonomia parlamentària, que no es pot erigir "en raó per vulnerar el compliment de les resolucions del TC" ni tampoc pot ser argument perquè el Parlament "es consideri legitimat per atribuir-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional". De la mateixa manera, els actes de la mesa del Parlament no es poden emmarcar en la llibertat d'expressió perquè "es van adoptar en contra del marc constitucional". De la mateixa manera, els actes de la mesa del Parlament no es poden emmarcar en la llibertat d'expressió perquè "es van adoptar en contra del marc constitucional". 

Segons els jutges, el TC tampoc vulnera l'autonomia parlamentària quan ordena a la mesa que no adopti determinats acords "per raons d'inconstitucionalitat", i sosté que suspendre un ple del Parlament -el del 9 d'octubre- no vulnera el dret de reunió perquè es va adoptar la decisió "per mantenir la seguretat pública i en protecció de l'ordre i els drets i les llibertats de tercers". En la sentència, el tribunal deixa clar que no s'estan jutjant ideologies polítiques i que el veredicte "té una dimensió estricta i exclusivament jurídico-penal". "No és cert que aquí es jutgi la ideologia dels acusats", remarca el TSJC. Un argument que, malgrat que sempre sigui "obvi" i "evident", tots els tribunals que han vist el procés s'han encarregat de deixar clar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació