14
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a la
13:19h
Dilluns 5 es va atorgar el Premi Nobel de fisiologia o medicina conjuntament a Harvey Alter, Michael Houghton i Charles Rice pel descobriment del virus de l'hepatitis C. Gràcies a la seva descoberta, s'han desenvolupat proves de sang altament sensibles per al virus, que han eliminat pràcticament l'hepatitis derivada de transfusions a la major part del món.
Dimarts 6 es va atorgar el Premi Nobel de física, que es va dividir; una meitat va ser per a Roger Penrose, pel descobriment que la formació de forats negres confirmava la teoria general de la relativitat; i, l'altra meitat, conjuntament a Reinhard Genzel i a Andrea Ghez, pel descobriment d'un objecte compacte supermassiu al centre de la nostra galàxia.
Dimecres 7 d'octubre es va atorgar el premi Nobel de química a Emmanuelle Charpentier i a Jennifer Doudna, per haver descobert la tècnica CRISPR/Cas9 (es llegeix «crisper»), les tisores genètiques, una de les eines més enginyoses de la tecnologia gènica. Amb elles, els investigadors poden modificar l'ADN dels éssers vius amb alta precisió.
CRISPR és especialment rellevant en aquest any del coronavirus, perquè aquest sistema immunitari bacterià s'ha adaptat per detectar el coronavirus en petites quantitats. I també es podria adaptar per a combatre cada nova onada de virus; exactament el que necessitem els humans en una època afectada per epidèmies virals. De fet, les guanyadores del Nobel cerquen formes terapèutiques de destruir el coronavirus.
El premi de Nobel de química per la tècnica CRISPR podria haver inclòs Francis Mojica, que va descobrir el sistema immunitari en bacteris i en va donar nom, com també podria haver inclòs altres investigadors. Però finalment l'acadèmia sueca ha volgut destacar les autores de l'article publicat a Science el 2012, que va posar en marxa la revolució en l'edició gènica.
En efecte, les tisores gèniques han tingut un impacte revolucionari en les ciències de la vida. De fet, diuen que els laboratoris de biomedicina es divideixen entre els que fan servir la tècnica CRISPR i els que la faran servir. Segons James Watson, és l'avenç biològic més important des que ell i Francis Crick van descobrir l'estructura de l'ADN.
Durant el darrer mig segle passat vam entrar en l'era digital, basada en el microxip, l'ordinador i Internet. Sumant-hi la seqüenciació genètica, possible gràcies a tècniques de laboratori com la PCR, vam arribar a la genòmica. I, amb la possibilitat d'editar l'ADN entrem en una nova era de les ciències de la vida.
La nova era que s'obre durà una revolució que algun dia ens permetrà curar malalties que ara no tenen cura. Contribuirà a trobar noves teràpies contra el càncer, eludir malalties hereditàries, evitar les pandèmies de virus i (si ho veiem prudent) dissenyar nadons amb característiques genètiques desitjades. De fet, CRISPR ja s'utilitza per tractar l'anèmia falciforme, i alguns tipus de càncer i de ceguesa.
Ara bé, la tècnica CRISPR va associada a qüestions morals de difícil decisió. El novembre de 2018, un jove científic xinès, He Jiankui, que havia assistit a algunes conferències de Jennifer Doudna, va sorprendre el món dient que havia produït els primers nadons dissenyats. Va editar embrions per eliminar un gen que produeix un receptor per al virus de la sida.
La major part de la comunitat científica va refusar la intervenció. Tot i que l'objectiu era dissenyar persones menys susceptibles a la malaltia, el risc és que no es coneixen encara els efectes de l'edició gènica en embrions humans. Finalment el metge Jiankui va ser condemnat per haver exercit il·legalment la medicina, violant les lleis de la recerca i enganyant els metges que van implantar els embrions a la mare.
Algunes de les qüestions morals que plantegen les tisores gèniques són difícils de resoldre. Hauríem d'editar la nostra espècie per a fer-nos menys susceptibles als virus mortals? Ara potser ho acceptaríem. Hem d'eliminar trastorns com l'anèmia falciforme o la fibrosi quística? Potser també. Però s'hauria de facilitar determinar l'alçada de les persones, o el color dels ulls o de la pell? I la força física o el quocient intel·lectual?
Les investigadores guardonades sostenen que no s'ha d'emprar l'edició genètica per a crear humans millorats. I potser aquest és el missatge principal que hauríem de rebre del Premi Nobel de Química d'enguany: les noves tecnologies poden suposar un gran benefici per a l'espècie humana, però per assegurar-se que s'utilitzen amb prudència és important que les comprenguem.
Enguany, els Premis Nobel són testimoni del creixent poder de les dones en l'activitat científica, ja que hi ha hagut tres guardonades. De tota manera, fins ara, dels 222 guardonats en medicina o fisiologia, 12 han estat dones; dels 216 guardonats de física, 4 són dones, inclosa Andrea Ghez. De química, dels 186, 7 han estat dones, incloses Doudna i Charpentier.
És un inici en el camí de la recuperació de la memòria d'algunes grans oblidades, com ara Rosalind Franklin, qui va fer les imatges que van ajudar James Watson i Francis Crick a descobrir l'estructura de l'ADN. I també de desfer un malefici, perquè la tutora d'institut de Jennifer Doudna li va dir que les noies no es convertien en científiques. Cada cop hi ha més referents per a les noies que vulguin investigar.
Dimarts 6 es va atorgar el Premi Nobel de física, que es va dividir; una meitat va ser per a Roger Penrose, pel descobriment que la formació de forats negres confirmava la teoria general de la relativitat; i, l'altra meitat, conjuntament a Reinhard Genzel i a Andrea Ghez, pel descobriment d'un objecte compacte supermassiu al centre de la nostra galàxia.
Dimecres 7 d'octubre es va atorgar el premi Nobel de química a Emmanuelle Charpentier i a Jennifer Doudna, per haver descobert la tècnica CRISPR/Cas9 (es llegeix «crisper»), les tisores genètiques, una de les eines més enginyoses de la tecnologia gènica. Amb elles, els investigadors poden modificar l'ADN dels éssers vius amb alta precisió.
“My wish is that this will provide a positive message to the young girls who would like to follow the path of science, and to show them that women in science can also have an impact through the research that they are performing.”
— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 11, 2020
- 2020 Chemistry Laureate Emmanuelle Charpentier pic.twitter.com/pKZlrTZmXw
L'eina d'edició de gens desenvolupada per Doudna i Charpentier es basa en el truc que de fa milers de milions d'anys alguns bacteris han desenvolupat per defensar-se dels virus. Al seu ADN produeixen seqüències repetides i agrupades, conegudes com a CRISPRs, que poden recordar i després destruir els virus que els han atacat abans."Women have a really important role to play in the world."
— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 11, 2020
This year's Chemistry Laureate Jennifer Doudna with a model of CRISPR/Cas9, which has had a revolutionary impact on the life sciences, allowing researchers to edit genomes and change the code of life. pic.twitter.com/0bjh2zHZ4e
CRISPR és especialment rellevant en aquest any del coronavirus, perquè aquest sistema immunitari bacterià s'ha adaptat per detectar el coronavirus en petites quantitats. I també es podria adaptar per a combatre cada nova onada de virus; exactament el que necessitem els humans en una època afectada per epidèmies virals. De fet, les guanyadores del Nobel cerquen formes terapèutiques de destruir el coronavirus.
El premi de Nobel de química per la tècnica CRISPR podria haver inclòs Francis Mojica, que va descobrir el sistema immunitari en bacteris i en va donar nom, com també podria haver inclòs altres investigadors. Però finalment l'acadèmia sueca ha volgut destacar les autores de l'article publicat a Science el 2012, que va posar en marxa la revolució en l'edició gènica.
En efecte, les tisores gèniques han tingut un impacte revolucionari en les ciències de la vida. De fet, diuen que els laboratoris de biomedicina es divideixen entre els que fan servir la tècnica CRISPR i els que la faran servir. Segons James Watson, és l'avenç biològic més important des que ell i Francis Crick van descobrir l'estructura de l'ADN.
Durant el darrer mig segle passat vam entrar en l'era digital, basada en el microxip, l'ordinador i Internet. Sumant-hi la seqüenciació genètica, possible gràcies a tècniques de laboratori com la PCR, vam arribar a la genòmica. I, amb la possibilitat d'editar l'ADN entrem en una nova era de les ciències de la vida.
La nova era que s'obre durà una revolució que algun dia ens permetrà curar malalties que ara no tenen cura. Contribuirà a trobar noves teràpies contra el càncer, eludir malalties hereditàries, evitar les pandèmies de virus i (si ho veiem prudent) dissenyar nadons amb característiques genètiques desitjades. De fet, CRISPR ja s'utilitza per tractar l'anèmia falciforme, i alguns tipus de càncer i de ceguesa.
Ara bé, la tècnica CRISPR va associada a qüestions morals de difícil decisió. El novembre de 2018, un jove científic xinès, He Jiankui, que havia assistit a algunes conferències de Jennifer Doudna, va sorprendre el món dient que havia produït els primers nadons dissenyats. Va editar embrions per eliminar un gen que produeix un receptor per al virus de la sida.
La major part de la comunitat científica va refusar la intervenció. Tot i que l'objectiu era dissenyar persones menys susceptibles a la malaltia, el risc és que no es coneixen encara els efectes de l'edició gènica en embrions humans. Finalment el metge Jiankui va ser condemnat per haver exercit il·legalment la medicina, violant les lleis de la recerca i enganyant els metges que van implantar els embrions a la mare.
Algunes de les qüestions morals que plantegen les tisores gèniques són difícils de resoldre. Hauríem d'editar la nostra espècie per a fer-nos menys susceptibles als virus mortals? Ara potser ho acceptaríem. Hem d'eliminar trastorns com l'anèmia falciforme o la fibrosi quística? Potser també. Però s'hauria de facilitar determinar l'alçada de les persones, o el color dels ulls o de la pell? I la força física o el quocient intel·lectual?
Les investigadores guardonades sostenen que no s'ha d'emprar l'edició genètica per a crear humans millorats. I potser aquest és el missatge principal que hauríem de rebre del Premi Nobel de Química d'enguany: les noves tecnologies poden suposar un gran benefici per a l'espècie humana, però per assegurar-se que s'utilitzen amb prudència és important que les comprenguem.
Enguany, els Premis Nobel són testimoni del creixent poder de les dones en l'activitat científica, ja que hi ha hagut tres guardonades. De tota manera, fins ara, dels 222 guardonats en medicina o fisiologia, 12 han estat dones; dels 216 guardonats de física, 4 són dones, inclosa Andrea Ghez. De química, dels 186, 7 han estat dones, incloses Doudna i Charpentier.
És un inici en el camí de la recuperació de la memòria d'algunes grans oblidades, com ara Rosalind Franklin, qui va fer les imatges que van ajudar James Watson i Francis Crick a descobrir l'estructura de l'ADN. I també de desfer un malefici, perquè la tutora d'institut de Jennifer Doudna li va dir que les noies no es convertien en científiques. Cada cop hi ha més referents per a les noies que vulguin investigar.