Barcelona: habitatge

Els jutges de Barcelona avalen que els Mossos actuïn en desnonaments quan es prevegi «resistència»

El delegat de Dret Civil a Barcelona nega que s'hagi acordat cap canvi de criteri en els protocols de desallotjament mentre creix el moviment per l'habitatge

per Andreu Merino, 9 d'octubre de 2020 a les 19:09 |
Dsispositiu dels Mossos per un desnonament a Barcelona | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En la primera sessió de control al Govern des de la inhabilitació de Quim Torra, dimecres al Parlament, comuns i la CUP van reclamar que s'acabés amb la presència antiavalots dels Mossos d'Esquadra a desnonaments. El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va justificar les actuacions del cos amb l'argument que la policia "obeeix ordres judicials". Ara, el delegat del deganat dels jutges de Barcelona en matèria de Dret Civil, Roberto García Ceniceros, avisa que els jutges poden requerir la presència policial en casos en què es prevegi "resistència", segons explica en declaracions a NacióDigital. Els jutges, doncs, demanen que els Mossos tinguin un paper actiu en els desnonaments.

En les darreres setmanes Barcelona ha estat escenari de diversos desnonaments que s'han acabat executant per l'acció de la Brigada Mòbil (Brimo) o l'Àrea de Recursos Operatius (Arro) dels Mossos. Veïns de la Verneda, l'Eixample, Ciutat Vella, Sant Andreu o el Carmel han patit situacions d'aquestes característiques i només en un intent de desallotjament, a la Rambla, la pressió veïnal va ser tan forta que va forçar el replegament policial.


García Ceniceros assegura, en conversa amb aquest diari, que no hi ha hagut cap canvi de criteri pel que fa als requeriments judicials a la policia i insisteix que els jutjats es continuen regint pel mateix criteri "d'excepcionalitat" quan demanen la presència d'antiavalots. La resistència, però, en una Barcelona que compta amb una trentena de grups i sindicats d'habitatge ha deixat de ser excepcional.


Els jutges no disposen d'un protocol escrit que estipuli en quins casos s'han d'enviar unitats d'ordre públic dels Mossos als desnonaments. La norma no escrita, però, estableix que no s'ha d'optar per aquest recurs com a mínim fins al segon intent de desallotjament, com reconeix el delegat. L'excepcionalitat a què fa referència García Ceniceros -titular del jutjat de primera instància 30 de Barcelona- no es limita només als cossos d'antiavalots sinó a la presència de qualsevol agent de policia. "El jutge ha d’apreciar una situació concreta de perillositat o de necessitat de dur a terme llançament perquè actuï la policia", diu García Ceniceros. 

Tot i que en les darreres setmanes els antiavalots han actuat en situacions de primer intent de desallotjament, García Ceniceros assegura no tenir constància de cap repunt de requeriments de jutges a la policia. Amb tot, reconeix que en alguns casos la part demandant pot "convèncer" el jutge perquè aquest posi més recursos per fer efectiu el desnonament. García Ceniceros reconeix que seria "complicat" sancionar o aplicar mesures disciplinàries a jutges que optessin de manera recurrent pel requeriment d'antiavalots en desnonaments. Amb tot, assegura que aquesta conducta s'hauria de "rebutjar". En la seva intervenció dimecres al Parlament, Sàmper va assegurar que Interior està intentant crear una taula de treball amb tots els actors que intervenen als desnonaments.


La presència d'avalots en desallotjaments és una eina que permet esgotar les opcions de complir la sentència de llançament. El titular del jutjat 30 de primera instància, però, es mostra més partidari dels desnonaments amb data oberta, aquells en què no es fixa una data i hora concreta per a l'arribada de la comitiva judicial. El govern espanyol va intentar prohibir aquesta pràctica amb una reforma legal, però els jutges la continuen aplicant.

Entre 20 i 30 desnonaments al dia

Segons dades del Servei d'Actes de Comunicació dels jutjats de Barcelona la mitjana diària d'avisos de desnonament a la ciutat és de 65, dels quals entre 20 i 30 es mantenen fins al final. Dels restants, en alguns casos la demanda queda desestimada mentre que en d'altres la persona afectada entrega les claus de l'immoble voluntàriament o arriba a un acord amb la propietat.

No està previst que aquesta xifra baixi, tenint en compte les conseqüències derivades de la pandèmia de la Covid-19. El govern espanyol, a més, ha allargat la moratòria de desnonaments fins al 31 de gener però no ha ampliat els supòsits perquè s'hi puguin acollir més persones. "El criteri no ha canviat", ratifica García Ceniceros. De desnonaments, n'hi ha.

On tampoc ha canviat el criteri dels jutges és en l'aplicació del darrer decret antidesnonaments de la Generalitat, aprovat al febrer i que obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desnonar. Ara la llei de regulació de lloguers obliga que en aquests casos el propietari hagi de demostrar que ha fet l'oferta.

Els jutges, com explica García Ceniceros, mantenen que no poden aturar demandes de desnonament en virtut d'aquesta normativa perquè el redactat de la llei no els dona aquesta potestat. "Sí que estem començant a rebre demandes de persones que diuen no haver rebut oferta de lloguer social i tindran un recorregut", conclou García Ceniceros.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació