procés català

L'absolució de Tamara Carrasco esmicola l'operació contra els CDR

La jutge critica la poca solidesa de les investigacions de la Guàrdia Civil, que han servit per justificar dos anys de periple judicial per a l'activista independentista

per Bernat Surroca, 6 d'octubre de 2020 a les 17:50 |
Tamara Carrasco | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'una acusació de terrorisme a l'absolució. D'una macrooperació judicial i mediàtica de l'Audiència Nacional a un judici de poques hores que va evidenciar la poca solidesa de les acusacions de la Fiscalia. Tamara Carrasco ha tancat avui un periple judicial de més de dos anys en què ha viscut un confinament al seu municipi i ha vist com se l'acusava de terrorisme per un àudio de WhatsApp, xiulets grocs i paperetes de l'1-O.

Aquest dimarts, la jutgessa del jutjat penal 25 de Barcelona, Maria Lluïsa Maurel Santasusana, ha fet pública la sentència i ha absolt l'activista del delicte de desordres públics. L'absolució de Carrasco esmicola l'operació d'Estat contra els CDR, que continua oberta amb altres causes com l'operació Judes. Després de més d'un any d'investigació, l'acusació, com en el cas de l'activista de Viladecans, és incapaç d'acreditar el delicte de terrorisme.


En el judici va quedar clar que les proves contra Carrasco eren febles. Ni l'acusació ni els testimonis van poder explicar com van obtenir el missatge de veu de l'activista, en què suposadament incitava a cometre un delicte de desordres públics. La jutge considera provat -així ho va reconèixer la pròpia acusada- que el missatge és de Carrasco, però no veu acreditat que ella en fes la difusió i, en qualsevol cas, sosté que només feia referència a informació obtinguda en una reunió. Tampoc creu que es pugui argumentar que Carrasco donava directrius o exercia alguna mena de coordinació dels CDR.

Benet Salellas, advocat de l'activista, ha celebrat la sentència i ha dit que "revoca" tot el missatge criminalitzador contra els CDR. Molt crític pel que considera una aplicació del dret penal de l'enemic, Salellas ha recordat que l'actuació de Carrasco i dels CDR era "totalment legítima" en exercici del dret de reunió, tal com queda explicat en la resolució de la jutgessa. La defensa de l'activista demanarà una indemnització al Ministeri de Justícia per tot el que ha passat l'activista dels CDR aquests dos últims anys.



Una operació que no s'aguanta


Tamara Carrasco va ser detinguda el 10 d'abril de 2018 a primera hora. Feia mig any del referèndum de l'1-O i les accions dels CDR, com ara talls de carretera o campanyes contra els peatges, eren habituals. En una macrooperació impulsada per l'Audiència Nacional, la Guàrdia Civil la va detenir al seu domicili de Viladecans. Paral·lelament, Adrià Carrasco marxava a l'exili. Se'ls acusava de delictes no menors: terrorisme i rebel·lió. Tenien un àudio suposadament seu en què parlava de talls i accions en infraestructures.

Cap d'aquests plans s'ha pogut acreditar. Al domicili de Carrasco només hi van trobar un xiulet groc, una careta de Jordi Cuixart, una papereta de l'1-O i una captura de pantalla de Google Maps de la caserna de la Guàrdia Civil a Gràcia. La Guàrdia Civil es va emportar l'activista a Madrid on s'hi va estar tres dies abans de declarar davant del magistrat Diego de Egea, que la va deixar en llibertat provisional amb la prohibició de sortir del seu municipi.

Carrasco passaria més d'un any confinada a Viladecans, veient com setmana a setmana la causa contra ella s'enfonsava com un castell de cartes. Sis mesos després ja es veia insostenible continuar mantenint la causa a l'Audiència Nacional, reservada per casos, entre d'altres, de terrorisme. Al novembre de 2018 l'acusació de terrorisme cau i el cas es trasllada als jutjats ordinaris de Barcelona per un delicte de desordres públics. El confinament de Carrasco, però, continua per ordre de l'Audiència Nacional encara que ja no és la instància competent per investigar el cas. En aquell moment encara no se sap, però ja s'està investigant els CDR per una altra banda: és l'anomenada operació Judes que es materialitzarà el 23 de setembre de 2019 amb la detenció de diversos membres dels CDR, de nou, acusats de terrorisme. 

Al maig, amb Carrasco encara confinada a Viladecans, l'Audiència de Barcelona acorda que sigui el jutjat d'instrucció 24 de Barcelona qui es faci càrrec del cas. La defensa de l'activista, comandada per Salellas, sol·licita l'aixecament del confinament un cop els delictes de què s'acusa Carrasco han caigut. És aleshores quan el jutge aixeca la mesura cautelar i permet que l'activista pugui sortir del seu municipi. Des d'un primer moment, Carrasco va remarcar que ella era un "cap de turc per eliminar la dissidència política". De fet, ho va dir també davant de la jutge en el torn d'última paraula del judici: "Soc aquí perquè algú va triar el meu nom en una llista". 

El dret penal de l'enemic

L'excepcionalitat ha estat la tònica dominant en el cas de Tamara Carrasco. La instància judicial que va veure primer el cas, els delictes de què es va acusar l'activista en un principi, però també el delicte pel qual ha estat jutjada són evidències en aquest sentit. Carrasco ha estat absolta d'un delicte d'incitació als desordres públics, regulat en l'article 559 del Codi Penal, introduït pel PP l'any 2015 i que pot xocar amb els drets fonamentals de manifestació i d'expressió. En la presentació del seu informe final, Salellas ja va advertir de la transcendència de la sentència de Carrasco, perquè ha estat la primera sobre aquest delicte, que ha rebut moltes crítiques. 


En declaracions a NacióDigital, Salellas desgranava al febrer aquesta actuació de l'Estat. Carrasco va passar més d'un any confinada al seu municipi fins que les acusacions van caure i el cas va passar a la justícia ordinària. Havia participat en atemptats? Tenia armes a casa seva? Tenia planificada alguna acció violenta? No. L'Audiència Nacional, la Guàrdia Civil i la Fiscalia construeixen "un perfil d'enemic d'Estat" en base exclusivament a la manera de ser i pensar, "però no en relació a les coses que han passat". I això no s'acaba un cop s'aixeca el confinament: l'acusació del delicte d'incitació als desordres públics segueix la mateixa línia, tot i ser de menys gravetat: no s'analitza què ha passat, sinó que es fan "disquisicions" sobre si l'activista "cridava o induïa" a què passessin coses en el futur. 

La sentència de la jutge Maurel, de fet, remarca que tant l'àudio que ha servit de base de l'acusació durant tota l'operació era "legal", igual que les actuacions que van fer els CDR. Tampoc veu acreditada cap relació entre el que deia Carrasco i les accions que es van dur a terme, ni queda provat que ella donés directrius o exercicis una mena de coordinació sobre els activistes. La resolució desmunta el relat contra els CDR i és molt crítica amb els atestats i la investigació de la Guàrdia Civil, que qualifica de "poc seriosa" tenint en compte la gravetat de les acusacions. 

L'operació Judes continua activa

L'absolució de Tamara Carrasco tanca un capítol de l'operació contra els CDR, però no tota la causa. Mentre la Fiscalia demanava a l'Audiència Nacional inhibir-se del cas de Carrasco perquè considerava que no es podia investigar les CDR per terrorisme, la Guàrdia Civil ja investigava els comitès en el marc de l'operació Judes. Com consta en el sumari del cas, la primera trucada que es va intervenir és del 30 d'octubre de 2018, just el mateix dia que la Fiscalia deia que els CDR no es podien considerar organitzacions terroristes i demanava a l'Audiència Nacional inhibir-se en el cas. Una setmana després, l'Audiència es declarava incompetent per jutjar Carrasco per terrorisme i enviava el cas al jutjat territorial competent, però tot i així continuava la investigació contra els CDR. 


"En el cas de Tamara Carrasco, l'Audiència Nacional i la Fiscalia conclouen que els CDR no són organitzacions terroristes i per això deriven la causa a la justícia ordinària, però la investigació contra els CDR per terrorisme continua endavant tot i no tenir competències, com ells mateixos reconeixen en el cas de Carrasco", denunciava Eva Pous, advocada d'Alerta Solidària, en declaracions a aquest diari al febrer. Segons la lletrada, això podria suposar un delicte de prevaricació perquè s'investiga una cosa que no s'està facultat per indagar.

L'operació Judes continua activa i segueix els mateixos paràmetres que l'operació Redes, la que ha afectat Tamara Carrasco. La Guàrdia Civil va detenir nou activistes el 2019 vinculats als CDR acusant-los de terrorisme, van ser traslladats a Madrid i empresonats durant més de tres mesos. La causa es va anar desmuntant fins que van quedar en llibertat. Durant tot aquest temps -ja fa més d'un any-, la Fiscalia no ha pogut acreditar el terrorisme ni l'existència d'explosius. Ha passat igual amb Tamara Carrasco: grans operacions judicials i mediàtiques i acusacions greus impossibles de provar i que es desmunten amb el pas dels mesos. Caldrà veure si finalment també acaba amb una absolució.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació