eleccions catalanes 2021

El PDECat s'enfrontarà electoralment a Puigdemont

La negativa de Junts a una coalició per al 14-F deixa sense recorregut la negociació i el partit de Bonvehí posa en marxa les primàries

per Jordi Velert Irles , Barcelona, 5 d'octubre de 2020 a les 21:30 |
Àngels Chacón es perfila com la possible candidata electoral del PDECat | Adrià Costa
El PDECat posa en marxa tota la maquinària per presentar-se en solitari a les eleccions i ja ha anunciat que pensa convocar les primàries per triar candidats. El partit capitanejat per David Bonvehí ha celebrat aquest dilluns al vespre un consell nacional extraordinari per engegar la tria de cap de cartell electoral per al 14-F, una posició per a la qual es perfila l'exconsellera d'Empresa Àngels Chacón.

L'aposta del PDECat per concórrer en solitari als comicis consolida el divorci amb Junts, que ha celebrat aquest cap de setmana el seu congrés fundacional amb l'estratègia de la confrontació per bandera. De fet, els de Carles Puigdemont ja han llançat una ofensiva contra el PDECat fent una crida a atraure la seva militància.


Bonvehí, per la seva banda, ha remarcat que el seu partit "vol articular un projecte polític que representi un model de país concret i segueixi treballant per la independència". Ha defensat que la formació té "propostes pròpies" en tots els àmbits i que l'única forma de defensar-les és participar en la contesa electoral. "Volem ser presents a les pròximes eleccions perquè tenim respostes sobre totes aquestes qüestions", ha afirmat després de relatar les negociacions fallides amb JxCat. 

El PDECat enfila, doncs, el seu propi camí un cop ha constatat el rebuig de JxCat a presentar-se en coalició i s'avança al partit de Puigdemont, que encara ha de confeccionar el seu reglament de primàries. Aquest dilluns, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha emfatitzat la negativa a concórrer en una fórmula combinada entre els dos partits, ha plantejat "sumar persones" a títol individual i ha negat qualsevol contacte oficial amb la formació de Bonvehí.


Integrar dirigents del PDECat a les llistes de Junts era la solució defensada in extremis per Artur Mas per evitar la competició electoral entre els dos partits. Seria una via similar a la pactada entre Carles Puigdemont i el PDECat per desbloquejar les llistes de les eleccions del 2017, en les quals els dirigents de la formació postconvergent no van tenir gens de protagonisme.

La direcció del PDECat, però, només contemplava una coalició. "Som un partit, i fem acords com a organització o no en fem", resumeixen fonts de l'executiva del PDECat consultades per NacióDigital, que asseguren que sí que existien negociacions en marxa i és JxCat qui oficialitza la ruptura amb les paraules de Sànchez. 


Un dels punts d'inflexió en la relació entre Junts i el PDECat va ser la pugna per les sigles de Junts per Catalunya. Els dos actors van pactar guardar en un calaix la marca en cas de trencadissa, però afins a Puigdemont van prendre'n el control en una assemblea telemàtica celebrada al juliol que els demòcrates consideren "irregular i poc ètica".

La formació de Bonvehí va dur el pols per les sigles als tribunals, que aquest dilluns han denegat la suspensió cautelar de l'ús de la marca per part del partit de Puigdemont. I tot i que ara Junts podrà continuar emprant les sigles en disputa, des del PDECat recorden que la demanda continua endavant al jutjat i confien que la justícia els acabi donant la raó.

L'expulsió de Chacón del Consell Executiu va ser l'altre episodi clau en la ruptura entre els dos partits. El president inhabilitat Quim Torra va aprofitar la crisi de Govern en què van sortir com a consellers Miquel Buch i Mariàngela Villalonga per cessar l'única consellera del PDECat. Els demòcrates ho van interpretar com una "purga".
 

Marc Solsona, portaveu del PDECat, al Parlament Foto: ACN

 

Pugna pel centre

En ple compte enrere cap a les eleccions, Junts ja pugna de forma oberta amb el posicionament polític que busquen els de Bonvehí. No debades, Sànchez ha assegurat que el seu partit "neix per ocupar un espai central", tot just el que reclama el partit que encapçala David Bonvehí.

Junts ha arrabassat al PDECat algunes de les figures més mediàtiques, com ara els dirigents empresonats Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, o l'exconseller Lluís Puig, exiliat a Bèlgica. Tanmateix, els demòcrates conserven els drets electorals pels 34 diputats de la coalició JxCat, el suport de Mas i un notable poder territorial. De fet, s'atribueixen 200 de les 330 alcaldies obtingudes per la coalició Junts per Catalunya.

Les places més rellevants que controla la formació postconvergent són Reus, Igualada, Vilafranca del Penedès, Martorell, Tortosa o Mollerussa, la ciutat que governa Marc Solsona, portaveu nacional del partit i probable cap de cartell per la demarcació de Lleida. Com a possible candidat per l'altra circumscripció on el PDECat és fort, Tarragona, es perfila com a possible candidat Josep Poblet, president de la Diputació.

En la carrera electoral, el PDECat també podria obtenir visibilitat en la negociació dels pressupostos generals de l'Estat. Com que la trencadissa no ha arribat als grups parlamentaris, els quatre diputats del PDECat al Congrés estan enquadrats dins d'un grup encapçalat per Laura Borràs, que si guanyés les primàries de Junts podria ser precisament la rival electoral de la candidata demòcrata.

Tot i que a Madrid es manté de moment la unitat de vot entre els afins a Puigdemont i els representants del PDECat, al Parlament ja es visibilitzen les fissures quan els de Bonvehí van votar en contra de regular els lloguers per defensar el seu perfil ideològic propi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació