PARTITS

El partit de Puigdemont veu viable ara una mediació d'Europa per consumar la independència

Junts planteja un nou "embat" amb l'Estat després del 14-F, abraça la unilateralitat si el diàleg fracassa i es defineix com a força "transversal"

per Jordi Velert Irles , Barcelona, 4 d'octubre de 2020 a les 12:00 |
El líder de Junts, Carles Puigdemont, i la portaveu del partit, Elsa Artadi, a la cloenda del congrés fundacional. | Junts
L'estratègia del nou partit de Carles Puigdemont passa per Europa. Així ho recull la ponència política aprovada pels afiliats de Junts per Catalunya aquest dissabte en el marc del congrés fundacional de la formació. JxCat aposta per convertir les eleccions en un plebiscit en què en cas que les llistes independentistes obtinguin el 50% dels vots se sol·liciti "la intervenció de la UE per forçar un referèndum acordat".

El text fundacional de Junts; validat per gairebé unanimitat per les bases en una votació amb un 27% de participació; reivindica una "acceleració" del Procés per materialitzar el resultat del referèndum de l'1-O, de què la formació assegura que "se'n deriva un mandat: fer de Catalunya un Estat en forma de república". JxCat assegura que el repte del moviment independentista "no és de legitimitat" sinó "materialitzar plenament" el que consideren el mandat de la votació del 2017.


Com va avançar NacióDigital a l'agost, el partit de Puigdemont aposta per dos itineraris: el prioritari, forçar el diàleg amb l'Estat "que desemboqui en un eventual referèndum acordat"; o assolir la independència per la via unilateral. Pel que fa a la negociació, amb la taula de diàleg en suspens, Junts defensa la incorporació d'un mediador, l'establiment d'una "agenda del diàleg", molt treball "discret i preparatori" i "poca exhibició propagandística".
 


En aquest sentit; Elsa Artadi, portaveu de Junts; ha reclamat que el diàleg i la negociació siguin "efectius". La dirigent de Junts, en una càrrega velada contra ERC, ha advertit que "no val només fer-se una foto perquè hi hagi un president del govern espanyol que necessita ser investit", en una intervenció inicial en què ha defensat que l'1-O ja va generar un "mandat polític", premissa amb la qual el partit de Puigdemont vol "assegurar que totes les forces polítiques hi coincideixen".



La ponència de JxCat assenyala tres "vies d'acció" per "materialitzar el mandat de l'1-O": les institucions catalanes, la societat civil i el que denominen "nova institucionalitat republicana", el Consell per la República instal·lat a Brussel·les i l'Assemblea de Càrrecs Electes, un organisme que el partit aspira a reforçar. La formació també proposa crear un Fons de Protecció pels Defensors de la República, similar a la caixa de solidaritat que cobreix fiances dels afectats per processos judicials vinculats al Procés.

Feminisme, ecologisme i defensa del model educatiu

Ni dreta ni esquerra. Junts considera en la seva ponència que aquestes categories pertanyen als segles XIX i XX i aposta per la "transversalitat en la diversitat ideològica" I per explorar la convivència entre els diversos corrents, en un text en què es destaquen el feminisme, l'ecologisme, la radicalitat democràtica i l'europeisme.

El partit de Puigdemont proclama la defensa de la "iniciativa individual" com a "motor de prosperitat" i es marca com a objectiu reduir les desigualtats. Pel que fa a la fiscalitat, aposta sense més concreció per un sistema impositiu "just" i per les polítiques redistributives de rendes. Quant a l'educació, Junts es fa seu el model actual amb escoles públiques i concertades i es compromet a mantenir-lo i millorar-lo.

JxCat també fa bandera de la defensa dels autònoms i reivindica que abonin cotitzacions i impostos proporcionals als seus ingressos. En matèria de pensions, el partit promou "estimular la col·laboració publicoprivada" amb "transparència, bon govern i retiment de comptes". I quant a la salut, la formació proposa que l'Agència de Salut Pública comparteixi la seva governança amb els ajuntaments, a més d'enfortir un sistema d'informació epidemiològica.


Aval temporal a la doble militància

Una de les principals incògnites en l'aspecte organitzatiu era si Junts permetria la doble militància, en plena absorció de les bases del PDECat. El partit permetrà compatibilitzar carnets fins que hi hagi confrontació electoral. És a dir, si la formació de David Bonvehí concorre a les eleccions, els afiliats de Junts que continuïn inscrits als demòcrates seran expulsats del nou partit.

Aquest aval temporal a la doble militància facilita les aproximacions fins ara fallides entre el partit de Puigdemont i el PDECat. Uns contactes enterbolits pel conflicte judicial per les sigles de Junts per Catalunya, després que el partit de Bonvehí portés la qüestió als tribunals i sol·licités la suspensió cautelar de l'ús de la marca.

L'altra qüestió clau que marcarà la vida del partit en els propers mesos és la tria del cap de cartell electoral, que es preveu escollir per primàries. La ponència aprovada aquest cap de setmana encarrega la confecció del reglament de les primàries a l'executiva que presideix Puigdemont i de què també formen part l'aspirant Laura Borràs i el conseller Jordi Puigneró, un altre dels noms que sonen a la cursa. No així uns altres possibles aspirants com ara els consellers Damià Calvet i Ramon Tremosa. Junts defineix a la ponència política que es preveuran "llistes obertes".

Ponència política del congrés fundacional de JxCat by naciodigital on Scribd

Ponència Organitzativa del congrés fundacional de JxCat by naciodigital on Scribd





 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació