procés català

L'abast real del 3-O: un seguiment quatre cops superior a les vagues generals del 2012

El ministeri amaga les xifres sobre l'impacte de l'aturada del 2017, però les que va publicar llavors indiquen que la van secundar entre el 67% i el 81% dels catalans

per Roger Tugas Vilardell , 3 d'octubre de 2020 a les 15:10 |
Massiva manifestació de la vaga general del 3 d'octubre. | Martí Urgell

Quan els cops dels cossos policials espanyols encara coïen, els sentiments de tot tipus impregnaven cada racó del país i el mandat de l'1-O tot just emergia de les urnes, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, anunciava que la Taula per la Democràcia cridava a "una aturada nacional, una vaga general" per a dos dies més tard, el 3 d'octubre. Era un horitzó que feia temps que es treballava, però els nivells de repressió viscuts aquella jornada van servir per vèncer els darrers recels.

I Catalunya va aturar-se. I ho va fer com ningú és capaç de recordar que ho hagi fet mai, almenys en les darreres dècades. Comerços tancats, escoles i administracions sota mínims, indústries a mig gas. L'independentisme va rebre l'escalf de molts sectors que, sense comprar el projecte de la República catalana, o fins i tot del dret a decidir, van mostrar la seva indignació davant el rostre més voraç i autoritari de l'Estat. El famós esperit del 3-O que s'ha erigit com l'horitzó a consolidar per aquell independentisme que, com el d'ERC o Òmnium, posa l'accent en la necessitat de fer créixer el suport al projecte republicà.



La transversalitat més àmplia que ha tastat mai el sobiranisme, la majoria inapel·lable per fer-ho tot irreversible, allò més similar a l'hegemonia a què poden aspirar els dirigents del procés. Una quantitat, però, que paradoxalment a hores d'ara no està quantificada en xifres oficials. "No inclou les dades de la vaga general del 3 d'octubre a Catalunya, que es troba en revisió", aquesta és la nota que hi ha en els fulls d'estadístiques sobre vagues generals i tancaments patronals del Ministeri de Treball, els quals sí que recullen les incidències de les aturades del 8 de novembre posterior i del 8 de març del 2018, tal com recull aquesta pàgina del darrer informe fet públic:
 

Full de vagues i tancaments patronals del juny del 2018. by naciodigital on Scribd



Tres anys després, el ministeri encara no ha comptabilitzat el nivell de seguiment de la vaga del 3-O, però curiosament aquest sí que apareixia en els fulls provisionals relatius als mesos d'octubre i de novembre del 2017, els quals NacióDigital ha pogut consultar, tot i que ja no estan accessibles des del web del Ministeri de Treball. Segons aquests documents, fins a 2.249.145 persones van secundar la vaga general del 3-O, tal com es pot consultar en aquest extracte del dossier del novembre de l'any passat:
 

Full de vagues i tancaments patronals del novembre del 2017. by naciodigital on Scribd



Aquesta xifra, però, ha quedat esborrada dels arxius del ministeri. En cas de ser certa, certificaria l'enorme impacte d'una vaga històrica, ja que significaria que va ser secundada per un 81,1% de la població assalariada, que llavors no arribava als 2,8 milions de persones. Si es tingués en compte el conjunt de la població ocupada -incloent també empresaris, comerciants, cooperativistes i autònoms-, que ascendia a uns 3,3 milions de catalans, el seguiment hauria estat també molt elevat, del 67,8%, més de dos terços. Aquesta segona opció recull millor l'esperit de l'aturada de país, que no implicava només les classes assalariades, per bé que, a nivell estadístic, no queda clar que s'hagi incorporat el seguiment d'aquelles persones que treballen per compte propi i, per tant, aquest percentatge pot quedar-se curt.

Aquests nivells de suport al 3-O queden encara més clars si es comparen amb les darreres vagues generals fetes abans d'aquella data, les dues del 2012, convocades a tot l'Estat. Segons les dades oficials, la del 29 de març d'aquell any va ser secundada per uns 500.000 treballadors, el 20,9% de la població assalariada, i la del 14 de novembre, per una mica menys de 600.000 vaguistes, el 24,5% del total. L'aturada de fa un any, per tant, va tenir un seguiment uns quatre cops superior a les fetes contra la lesiva reforma laboral del PP que tan malestar va generar entre els sindicats.

Les vagues posteriors del 8-N i el 8-M

Igualment, la posterior vaga del 8-N va ser secundada per 257.191 persones, segons els arxius del departament estatal, mentre que l'aturada feminista del 8 de març del 2018 va tenir un seguiment similar. No hi ha dades desagregades i exactes, però una d'orientativa força fiable indica que 214.511 persones van fer vaga a Catalunya el març del 2018 -tot i que aquesta xifra inclou també alguna aturada sectorial o d'empreses al país-, per bé que majoritàriament tan sols de forma parcial i no tot el dia, atès que només es van perdre 122.087 jornades treballades durant aquest mes.

CCOO i UGT es van anar desmarcant de la vaga general i van cridar a fer aturades pactades, però finalment els treballadors van protagonitzar una vaga històrica

I tot això tenint en compte que, malgrat el suport inicial de la Taula per la Democràcia, la consigna oficial no va ser la de fer vaga tot el dia. Sí que ho va ser pels sindicats que la convocaven formalment -Intersindical-CSC, IAC, CGT, CNT i COS-, però la posició de CCOO i UGT es va anar refredant a mesura que s'acostava al dia. Al final, es van desmarcar de la vaga clàssica i van cridar a fer aturades o mostrar la indignació pels fets de l'1-O de la manera amb què les plantilles ho pactessin amb les respectives empreses, ja fos tancant el centre o aturant-lo simbòlicament una estona, però no unilateralment. Al final, però, va acabar esdevenint una de les vagues més exitoses que es recorden -excepte en la gran indústria-, tot i la tebior dels sindicats majoritaris.
 

Carretera tallada en el marc de l'aturada de país.  Foto: Jonathan Oca


Sigui com sigui, el càlcul de l'aturada del 3-O és complicat. Normalment el nivell de seguiment de les vagues s'obté perquè les empreses donen de baixa i d'alta a la seguretat social els treballadors que secunden vagues, durant aquell dia, però com que, en aquell cas, moltes empreses i institucions es van adherir a l'aturada de fa un any, no van fer aquest tràmit -fins i tot, algunes no van restar el sou- o van permetre canviar aquell dia per algun permís. Així mateix, no es pot considerar que tothom que no treballés secundés els motius de la vaga, ja que aquells empleats d'empreses que van tancar voluntàriament no van tenir ocasió de triar, a banda dels que no van poder arribar a la feina, a causa de les tallades de vies i infraestructures.

De la mateixa manera, tampoc tothom que volia secundar l'aturada ho va poder fer, ja que -a banda de les clàssiques pressions de determinats empresaris- nombrosos serveis van requerir de serveis mínims durant la jornada, com en altres ocasions similars. El 100% de seguiment d'una vaga, per tant, és sempre impossible. Es tracta, per exemple de les empreses de centres d'atenció i gestió de trucades d'urgències i emergències; les energètiques, d'enllumenat o aigua; les d'assistència i serveis socials; les de transport de mercaderies; la Generalitat i el sector públic, incloent hospitals i escoles; les de seguretat; les grues; els mitjans públics; els serveis funeraris; o les farmàcies, per posar alguns exemples.

Gran impacte fins i tot al TSJC

En tot cas, les dades fetes públiques poc després del 3-O dibuixen un impacte enorme. Ho fa l'informe fet públic llavors per la Generalitat sobre l'afectació al sector públic, que dibuixa un seguiment del 75,9% als Ferrocarrils de la Generalitat, un 7,5% a Renfe (al matí), un 60,3% al metro o un 70% al bus de l'àrea metropolitana -tots ells, empreses públiques amb serveis mínims-. En alguns centres educatius, la direcció va pactar amb l'AMPA suspendre tota activitat i totes les universitats es van adherir a l'aturada, un 75% dels treballadors de centres de salut públics van secundar-la i fins al 50% en alguns centres privats. També van fer vaga un 76% dels treballadors de les dependències de justícia, fins i tot el 63% a l'Audiència provincial i al TSJC.
 

Els bombers van donar suport a la vaga del 3-O. Foto: Josep Maria Montaner


Pel que fa al comerç, les xifres fetes públiques parlen d'un "tancament generalitzat a Catalunya del 90%" i un "tancament total a l'interior", en ciutats com Vic, Olot o Manlleu. Els centres comercials van ser "tancats majoritàriament", el seguiment va ser del 80% en els eixos comercials a Barcelona i del 25% de les botigues -un percentatge creixent a mesura que s'acostava la manifestació de la tarda-. Els grans centres de distribució, com Mercabarna, no van tenir activitat, com tampoc els ports de Barcelona i Tarragona.

Pel que fa al consum elèctric, va ser un 15% inferior al previst de mitjana, amb un pic del 19,7% menys entre les 19h i les 20h, un descens notable, mentre que el consum de gas natural va caure un 10%. A nivell d'infraestructures, hi va haver 57 carreteres afectades al migdia, de les quals, 52 tallades, 2 amb retencions i 3 amb marxes lentes.

Les patronals en certifiquen l'èxit

Les patronals que donaven suport a l'aturada també en certifiquen el seu èxit. Segons la Pimec, un 54% de les pimes van aturar la seva activitat durant tota la jornada, un 31% de les empreses van fer aturades puntuals i la resta d'empreses van mantenir la seva activitat. Aquest seguiment, va destacar la patronal, es va fer "sota el un clima de concòrdia i entesa entre l'empresa i els treballadors", i és que "mai s'havia donat una situació tan unànime i de consens en l'àmbit laboral". Pimec també va subratllar que el seguiment va arribar al 85% en alguns sectors com el turisme o el comerç.

Pel que fa a Cecot, va assegurar que la participació mitjana en l'aturada per part de les empreses que integren aquesta patronal vallesana va ser del 88%, assolint xifres del 96% en el cas del sector industrial i del 95% en la construcció. En el 70% d'aquests casos, va subratllar, l'aturada es va fer "efectiva per via de tancament patronal, això vol dir que els empresaris i empresàries han assumit el cost".

Pimec i Cecot afirmen que entre el 80% i el 88% de les empreses es van aturar, la majoria amb acord entre empresaris i treballadors

Un precedent de mobilització impressionant i transversal que no s'ha tornat a repetir fins ara. El suport superior als dos terços de la població -o major al 80%, segons com s'analitzin les dades- és una fita que no s'ha rememorat massa els dos anys posteriors i que contrasta amb els xocs interns entre l'independentisme, ja sigui entre el que vol una implementació ràpida de la República i el que prefereix centrar-se en sumar més suports, o entre els que integren societat civil i els que formen part del sistema de partits i les institucions. Va ser, però, el moment en què el sobiranisme s'ha mostrat més fort i ampli.
 

Els tractors, que van contribuir a facilitar l'1-O, també van ajudar a tallar carreteres durant l'aturada del dia 3. Foto: Sergi Cámara

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació