29
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
11:01h
L'Audiència Nacional ha fet pública aquest dimarts una de les sentències més esperades en clau financera, la del macrojudici del cas Bankia. El tribunal ha absolt Rodrigo Rato, expresident del banc i del Fons Monetari Internacional (FMI), i els altres 33 acusats per delictes d'estafa als inversors i falsedat comptable en la sortida a borsa de l'entitat bancaria. La sentència, de 442 pàgines, diu que tots els supervisors -com ara el Banc d'Espanya, el FROB, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i EBA- van aprovar l'operació i que els documents de sortida contenien "una àmplia i adequada" informació financera i no financera. En el judici, diu la resolució, només es van exposar "actituds genèriques" dels acusats, i no "actes concrets" en relació als delictes de què se'ls acusava.
La secció quarta de l'Audiència Nacional articula la sentència en tres blocs. El primer aborda la constitució del Banc Financer i d'Estalvi (BFA, per les sigles en castellà) i els comptes de l'exercici de 2010. Destaca que la integració de "les set caixes d'estalvi que van conformar BFA va ser impulsada per les autoritats econòmiques i financeres, que van exercir pressió perquè es fessin aquests processos d'integració en el sistema financer espanyol amb l'objectiu d'aconseguir a curt termini reforçar la solvència i incrementar la capacitat de suportar escenaris d'extrema morositat". El segon bloc se centra en el naixement de Bankia i la sortida a borsa, i el tercer desenvolupa els comptes de Bankia i BFA de l'exercici de 2011.
Segons l'Audiència Nacional, la sortida a borsa va comptar amb l'aprovació de totes les institucions. "Tant la decisió de sortir a borsa com la determinació de fer-ho amb l'estructura de doble banc van ser resolucions plenament contemplades pel Banc d'Espanya, que a més les va aprovar després de calibrar-ne els avantatges i els inconvenients", diu la sentència, que estableix que l'operació va ser "intensament supervisada amb l'èxit" pels supervisors i va comptar amb la seva aprovació. El fulletó de sortida a borsa, diu el tribunal, comptava amb una "àmplia i adequada informació econòmica i financera", que no pot qualificar-se de falsa perquè "no vulnerava la normativa vigent d'aleshores i van complir les exigències del regulador". La documentació descrivia fins a 36 riscos a la inversió d'accions de Bankia de manera "exhaustiva i clara".
El tribunal també considera que la informació financera que s'incloïa en el fulletó de sortida a Borsa era "més que suficient" perquè els inversors majoristes i minoristes es formessin "un criteri raonat sobre el valor de la companyia". I destaca que aquesta informació s'havia elaborat també amb la supervisió i seguint les ordres del Banc d'Espanya i referendada per la CNMV.
De fet, la sala recorda que la mateixa fiscalia admetia que la informació que Bankia va subministrar al mercat "no pot qualificar-se materialment de falsa" perquè no vulnerava les normes vigents en aquell moment i van complir les exigències del regulador, tot i que "no van contribuir a que la imatge fidel de l'entitat es veiés adequadament". La sentència també conclou que, en el moment de sortir a borsa, l'entitat bancària era "viable".
L'Audiència Nacional considera que durant el judici no es van atribuir actes concrets als acusats: "És destacable l'absència de mencions específiques a les persones acusades per part de nombrosos testimonis", així com per part de pèrits o documents, afegeix el tribunal. "En l'acte del plenari ningú els va nomenar, ni per a bé ni per a mal, de manera que la majoria dels acusats van caure en l'oblit en el transcurs del judici oral", assenyalen.
La secció quarta de l'Audiència Nacional articula la sentència en tres blocs. El primer aborda la constitució del Banc Financer i d'Estalvi (BFA, per les sigles en castellà) i els comptes de l'exercici de 2010. Destaca que la integració de "les set caixes d'estalvi que van conformar BFA va ser impulsada per les autoritats econòmiques i financeres, que van exercir pressió perquè es fessin aquests processos d'integració en el sistema financer espanyol amb l'objectiu d'aconseguir a curt termini reforçar la solvència i incrementar la capacitat de suportar escenaris d'extrema morositat". El segon bloc se centra en el naixement de Bankia i la sortida a borsa, i el tercer desenvolupa els comptes de Bankia i BFA de l'exercici de 2011.
Segons l'Audiència Nacional, la sortida a borsa va comptar amb l'aprovació de totes les institucions. "Tant la decisió de sortir a borsa com la determinació de fer-ho amb l'estructura de doble banc van ser resolucions plenament contemplades pel Banc d'Espanya, que a més les va aprovar després de calibrar-ne els avantatges i els inconvenients", diu la sentència, que estableix que l'operació va ser "intensament supervisada amb l'èxit" pels supervisors i va comptar amb la seva aprovació. El fulletó de sortida a borsa, diu el tribunal, comptava amb una "àmplia i adequada informació econòmica i financera", que no pot qualificar-se de falsa perquè "no vulnerava la normativa vigent d'aleshores i van complir les exigències del regulador". La documentació descrivia fins a 36 riscos a la inversió d'accions de Bankia de manera "exhaustiva i clara".
El tribunal també considera que la informació financera que s'incloïa en el fulletó de sortida a Borsa era "més que suficient" perquè els inversors majoristes i minoristes es formessin "un criteri raonat sobre el valor de la companyia". I destaca que aquesta informació s'havia elaborat també amb la supervisió i seguint les ordres del Banc d'Espanya i referendada per la CNMV.
De fet, la sala recorda que la mateixa fiscalia admetia que la informació que Bankia va subministrar al mercat "no pot qualificar-se materialment de falsa" perquè no vulnerava les normes vigents en aquell moment i van complir les exigències del regulador, tot i que "no van contribuir a que la imatge fidel de l'entitat es veiés adequadament". La sentència també conclou que, en el moment de sortir a borsa, l'entitat bancària era "viable".
L'Audiència Nacional considera que durant el judici no es van atribuir actes concrets als acusats: "És destacable l'absència de mencions específiques a les persones acusades per part de nombrosos testimonis", així com per part de pèrits o documents, afegeix el tribunal. "En l'acte del plenari ningú els va nomenar, ni per a bé ni per a mal, de manera que la majoria dels acusats van caure en l'oblit en el transcurs del judici oral", assenyalen.
Sentència del cas Bankia by edicio naciodigital on Scribd